Benvinguts al bloc d’OBRINT TRAÇA. Som un grup de persones que ens uneixen les mateixes aficions, l’esport i la muntanya. L’objectiu d’aquest bloc és ser l’eina per organitzar i exposar les nostres activitats. Aquest equip és obert a tothom amb ganes de passar-s’ho bé i que vulgui córrer una estona amb companyia.




divendres, 29 d’octubre del 2010

LA TXELL FINISHER DE LES 100M HIMÀLAIA

Aquest divendres la Txell ha aconseguit finalitzar aquest repte. Es tracta de realitzar 100 milles dividides en 5 jornades per la serralada d’Himàlaia, en la zona de l’Índia.




















(Foto de l'equip amb els colors); L'expedició ha estat formada per 4 amigues, constituint el super l'equip "Kitty Girls". Les components de l'equip, d'esquerra a dreta són; la Txell Llinàs, l’Elvira, la Txell M. i la Lourdes. Totes FINISHERS!!!!

(foto de l'arribada); Destacar la segona posició de la general de la Txell Llinàs, membre de l’equip. La victòria en aquesta categoria també ha estat per una catalana, la Mònica Aguilera, aconseguint el 4art lloc de la general!!!

Esperem que tinguin un bon viatge de tornada i que ens puguin explicar l’aventura amb pèls i senyals.

Moltes felicitats kittys

[by Joan segons informació extreta de la web de la cursa]

Classificació:
M1.- Fernando Rodríguez.....16h23'----------- F1.- Mònica Aguilera.....17h08'
M2.- John Green.....16h56'------------------------F2.- Txell Llinàs.....19h11'
M3.- Angel Moreno......??-------------------------F3.- Joanne Plumbley.....19h13'

Anglès: WEB CURSA; fotografies, cròniques, informació, etc...
Català: (Traducció)

dimarts, 26 d’octubre del 2010

CURSA RIUDECANYES-CASTELL D'ESCORNALBOU [17kM D+619m]

La Inma ens relata la seva experiència en aquesta cursa del passat diumenge 17 d’octubre:

El dia va començar fred, molt fred. Arribada al punt de trobada, saludar gent, tots fèiem la mateixa cara de fred, i comença la cursa cap al Castell d'Escornalbou. Primer un tomb al poble per despertar les cames, tot seguit al pantà de Riudecanyes i una sèrie de pujades i baixades on tenia a Juana trepijantme els talons, continuem la batalla uns 3kms mes i ara sense pietat, pujada, pujada i... mes pujada, aquí Juana m'avança i em treu un bon tros que considero no podré recuperar. Per fi el Castell, un munt de gent animant, això em recarrega les forces, poder disfrutar d'aquest paisatge i a una temperatura perfecta no te preu. Així que començo molt animada la baixada, i mes que m'animo al veure les trialeres, aqui em deixo anar i avanço a bastanta gent, lo que m'anima encara més.
Arribem a Duesaigües i tot pla fins a l'arribada, uns 6 kms, que els disfruto moltíssim, un altre cop passem al costat del pantà, ningú m'avança, em trobo forta continuo i així fins l'arribada, Riudecanyes!!!
Prova superada, m'ho he passat genial, bones vistes i millor companyia i a mes quedo 3a. Que més li puc demanar al diumenge?
Cal dir que l'organització va estar a l'alçada de la cursa i va ser excel.lent també.
[by Inma C.]




+ info

dissabte, 23 d’octubre del 2010

2on aniversari OBRINT TRAÇA

Avui fem 2 anys, i cada dia estem més verds......

Volem agrair el suport a tots els obridors que esteu al peu del canó i sobretot a tots els que esteu en segona línia de foc, que en sou molts, familiars amb santa paciència, col•laboradors, simpatitzants i amics. Sense tots vosaltres aquest projecte no seria possible.
Felicitats a tots i força O-T!!!

dimecres, 20 d’octubre del 2010

LA PRIMERA MARATÓ I CRÒNICA DE L'IVAN.....

Aquesta és la primera crònica que escric per al bloc d'Obrint Traça, i és del meu primer marató. Aquest forma part de la preparació del meu objectiu de l'any, l'Ironman de Niza del 26 de juny. Ho vaig dient ja per a que aneu fent-vos a la idea que necessitaré tot el suport i recolzament del món, tant durant els entrenos com allà, així que planifiqueu viatge a Niza!

La marató, 10 d'octubre. Tot va començar 15 dies abans al bar dels pares del Jaba-lee, on per cert vam celebrar l'aniversari del Jaba i de son germà, i a més el sant de la Mercè. Jo anava buscant una marató per abans d'acabar l'any, i el Java em va mostrar una panfletus que va agafar al Medoc, i vaig veure una que em va cridar molt l'atenció. A més, tenia lloc al pont d'octubre, així que podríem aprofitar per anar a França a fer turisme, i de pas, a córrer la marató des Villages a Cap-Ferret.

En aquest cas, el temps que vaig fer i la posició en que vaig quedar és el menys important, per dues raons: en 15 dies no es pot preparar una marató, i estem a l'octubre, principi de temporada d'entrenaments.

El lloc és maquíssim, una península molt estreta que és una reserva natural, amb poblets petits i platges espectaculars. El temps va ser una merda, no va parar de ploure ni abans, ni durant ni després la cursa, i sort que vam decidir agafar un bungalou a una mena de càmping que hi havia enlloc de dormir al cotxe, com era la nostra intenció.

El dia de la cursa ens vam aixecar aviadet, un bon esmorzar i, com diluviava, res de escalfament: vam esperar dins el cotxe fins 5 minuts abans del tret de sortida. Hi érem uns 1400 corredors, apinyats a la sortida i regalimant aigua. I apa, a córrer! Una primera volta de 800 metres, vam tornar a passar per la línia de sortida, i llavors un tomb de 15 kilòmetres cap al nord, un altre cop la línia de sortida, i un altre tomb cap al sud. La mitja marató se'm va passar ràpid, però a partir del kilòmetre 25 vaig començar a notar la falta de kilòmetres a les cames. Va haver uns 8 kilòmetres de travessia per camins de terra, plens de fang i tolls, on era impossible mantenir un ritme constant, bastant desnivell pel carril bici, i la tornada vora el mar, corrent per la sorra a sobre d'una catifa, va ser una mica infernal. Al km 29, que feia una mica pujada, van posar una mena d'arc inflable com el de la sortida, on havien penjat unes teles marrons que, vist de lluny, semblava una paret. A dalt hi posava “le mur est ici!” per sort no era tan heavy, darrere hi havia un avituallament, un mirador molt maco on es veia lo revolucionat que estava l'Atlàntic, i començava la tornada cap a la meta. Encara que hi havia una certa tendència a pujada, a partir del 32 em vaig animar, vaig pensar que només em quedaven 10 km que és la distancia del tipus de curses que habitualment corro. Vam passar per poblets molt macos, típics mariners i ostrícoles, hi havia moltíssima gent animant-nos, que no van parar en tot el recorregut, malgrat la pluja. Vam arribar al km 39, al que ells anomenen el “petit Alpe d'Huez”, com la muntanya, que són uns 50 esglaons seguits d'una petita pujada al cim d'un turonet, molt empinat. A partir d'aquí es tractava de gaudir l'arribada a la meta. En arribar, l'speaker va anunciar que jo era el primer corredor estranger, va dir el meu nom, va llegir “les Borges del Camp” com va poder, i llavors va cridar, amb tota la seva ànima, viva Espanya!!! Tot el públic va aplaudir amb tota l'alegria que pot tenir un públic aterrit pel fred i empapat per la pluja. Llavors, un massatge collonut, i a casa, a dutxar-me.

Per celebrar-lo, l'Akane i jo varem poder gaudir, per fi, del bon temps. Ens vàrem menjar 40 ostres amb unes copes de vi blanc i ens vam acomiadar d'aquest indret tan xulo.




















Les dades no són importants, però vaig fer 3:10 i vaig arribar el 27 de la general. Donades les condicions estic bastant content, i animat per fer la propera marató, la de Castelló, que com tinc més temps per preparar-la, és més plana i més probable que no plogui, espero fer una bona marca.

Salut i ostres.
[by Ivan&Orco]

VIDEO ARRIBADA


dilluns, 18 d’octubre del 2010

UTSM - 2010

Els nostres protagonistes:

Equip Montse i Enric: finishers 22h39m.













La Mar: finisher 16h30m.













L’Antonio: finisher 15h38.













El Marc: out al km 40.













UTSM-web

Fotos del Ramón Ferrer

divendres, 15 d’octubre del 2010

3a MUSSARENCA - INSCRIPCIONS OBERTES

El pròxim 21 de novembre el nostre company Isma de Vilaplana organitza una caminada al seu poble. Aquesta activitat, té els seus inicis ara fa 3 anys, quan un grup d'amics de la Copa Catalana de Caminades de Resistència van quedar per fer una excursioneta per Vilapana i tastar la xocolata desfeta de la mare del Isma al refugi de la Mussara. D’aquesta manera podien celebrar el tancament dels objectius de l'any i aprofitar per conèixer els millor racons de la Mussara. Espavileu-vos amb les inscripcions que les places són limitades.

3a MUSSARENCA - 21 de Novembre:
Hola amics i companys del CEI,
Aquest és el tercer any de la nostra caminada ’La Mussarenca’ i ens agradaria gaudir de la muntanya juntament amb la vostra companyia i així compartir les vivències de tot l’any. És per això que estem preparant aquesta trobada amb molta il•lusió i moltes ganes,ja que després de haver compartit dos edicions i haver-ho passat molt bé,no dubtem en tornar a comptar amb vosaltres el proper 21 de novembre.
Aquest any farem un recorregut diferent de les anteriors edicions sense ,però,deixar de visitar el poble abandonat de la Mussara. L’itinerari serà circular i estarà marcat amb cintes, per a que cadascú pugui anar al seu aire. Sortírem del camp de Fútbol de Vilaplana ,pujarem per la Font del Llop i arribarem fins al cim del Puigpelat, a on podrem gaudir d’unes meravelloses vistes. Serà el punt més alt de la nostra caminada, situat a 1080m. En aquest tram del recorregut, també podreu carregar forces amb un bon esmorzar amb xocolata desfeta i coca.
Llavors en dirigirem cap al refugi de la Mussara(trobareu també un petit avituallament) i podreu visitar el poble de la Mussara.
Ja baixant pel camí de les Tosques, ens dirigirem cap al Camp de futbol, punt final de la nostra caminada. Aquí hi trobareu un petit pica-pica per recuperar forces i sereu obsequiats amb un record d’aquesta trobada. Tot aquell que ho vulgui, podrà dutxar-se en aquestes instal.lacions.

DADES DE LA CAMINADA:
Dia: 21 de novembre
Sortida: Vilaplana.
Hora: 8h.30’
Lloc: camp de futbol
Km: 21
Desnivell: 750 metres positius
Dificultat: mitja
Recorregut: Vilaplana - Font del Llop – Font del roure – els Mullats – Puigpelat – Refugi de la Mussara – Poble de la Mussara – Camí de les Tosques – Vilaplana.

NORMES:
  • Cal passar per tots els controls de pas i presentar a cada control la tarja de pas. A l'arribada cal presentar el la tarja amb les marques de tots els controls de pas.
  • Tot l’itinerari de la prova estarà senyalitzat amb cintes
  • El mal temps no serà obstacle per a la celebració de la Marxa, si bé el comitè organitzador de la Caminada podrà modificar el recorregut i/o els horaris si la situació ho requereix.
  • Si un participant abandona la Marxa, per l'acceptació d'aquest reglament es compromet a fer-ho en un control de pas i a comunicar aquest abandonament a un membre de l'organització.
  • L’equip escombra sortirà a les nou del mati i serà l’encarregat oficial de tancar els controls de pas. Qualsevol participant que sigui avançat per l’equip escombra es considerarà que no pot complir els horaris màxims de pas pels controls
  • Durant la caminada, l’organització pot fotografiar i filmar els marxadors i de les imatges en farà bon ús per als fins de la mateixa marxa. Si per algun motiu no esteu d’acord amb aquesta opció cal comunicar-ho prèviament per escrit al correu del CEI.
  • El CEI facilitarà informació a les persones que abandonin la caminada sobre el transport públic més proper al control, però en cap cas transportarà ningú a cap destí.
  • El CEI vetllarà per evitar accidents, però en cap cas es farà responsable dels danys que poguí rebre qualsevol participant.
  • El CEI no es farà responsable dels objectes perduts o oblidats pels participants.
  • Qualsevol altre cas no previst en aquest reglament serà resolt pel comitè organitzador de la Marxa
  • La inscripció a la caminada comporta l'acceptació d'aquest reglament.
  • Aquest reglament ha estat homologat pel Comitè Català de Marxes
PREUS:
Socis Federats: 6€ . Nens fins 12 anys: gratis.
Socis no Federats: 7.50 €. Nens fins 12 anys: 2 €. Inclou llicència temporal.
No socis Federats: 8 €. Nens fins 12 anys: gratis.
No socis No Federats: 9.50 €. Nens fins 12 anys: 2 €. Inclou Llicència temporal

Els interessats en acompanyar-nos heu de fer un ingrés al compte del club 2100-0903-21-0200162944, indicant el vostre nom. L’ ingrés serà individual per persona i cal que envieu un mail de confirmació, indicant el vostre nom i si no esteu federats haureu d’indicar el vostre número de DNI, para poder tramitar la llicència temporal pel dia de la caminada. Envieu l’e-mail a: cexcursionista@gmail.com o j.paredes@ya.com
No s’ admeten inscripcions el mateix dia de la caminada
Per qualsevol dubte podeu trucar al 645.234.013

Les places són limitades a 150 persones.
Data límit per fer l’ ingrés abans del 15 de novembre.

CLUB EXCURSIONISTA INDEPENDENT- CATALUNYA.
CEI-CATALUNYA.






ÀLBUMS FOTOS EDICIÓ 2010:
Visiteu les FOTOS-1 i FOTOS-2

dilluns, 11 d’octubre del 2010

CURSA CASTELLVELL – FINAL CIRCUIT BAIX CAMP

Un cop recuperat de la cursa del passat 3 d’octubre, en Pere ens relata;

Dos de tres!:

Fa gairebé 7 mesos, em vaig presentar a la línia de sortida de la primera cursa del Circuit de Curses de Muntanya del Baix Camp, a la cursa de la Portella amb sortida a l’Hospitalet, i poc em pensava, que desprès d’aquell 12è lloc, acabaria lluitant pel podi final al circuit, però així és com ha estat. Ha estat com una avaluació continuada, lluitant en la majoria de curses amb el Juanfran i el Jordi del BTT Costa Daurada i amb el portuguès Nuno per la tercera posició.

A meitat del circuit de curses, la lluita pel primer lloc estava entre el Victor del C.A.Tarragona i el Xavi Prim del Borges Trail, i desprès anava la lluita del 3 al 6è lloc del podi amb els corredors esmentats i jo mateix.

Doncs bé, a poc a poc, el Borges Trail va incrementar al presència al circuit amb l’Octavi Fosses i amb el Jordi Pàmies. Així, en la darrera cursa, amb l’absència del Juan Fran i del Victor,i les darreres puntuacions més fluixes del Xavi Prim per la lesió del tendó d’aquiles, la cosa quedava així:
1 GONZALEZ LEON VICTOR 01/12/1979 2 M C.A. TARRAGONA.....467p
2 PRIM CUSIDO XAVI 21/04/1970 3 M BORGES TRAIL.....378p

3 RODRIGUEZ SABATE PERE 29/07/1974 3 M OBRINT TRAÇA.....350p
4 PAMIES CARRION JORDI 29/06/1977 2 M BORGES TRAIL.....335p

5 TORRES MONTIEL JOAN F. 06/02/1967 4 M BTT COSTA DAURADA.....316p

6 CASAS LÓPEZ SERGI 17/06/1985 2 M LLOP AVENTURA.....300p

Nota1: El Sergi Casas, es plantava a la darrera cursa, havent guanyat les 3 curses en que havia participat, però segons el reglament, havia de participar en un mínim de 5 curses per optar al premi de la general, o sigui que no tenia possibilitat d’accedir al premi tot i quedar entre els 5 primers llocs de la general, però poder si en la classificació de categoria on compten mínim 4 curses.
Nota2: La meva classificació es deu a la regularitat, més que a una realitat de podis, doncs arribo amb un màxim de 3 sisenes posicions, i a part 1 novena, 1 dotzena i 1 tretzena posició (i dinar per 2 persones jejeje)

Bé doncs, amb aquesta situació, el primer lloc sols podria ser canviat si el Xavi Prim feia 1er o 2on. La lluita pel 2on lloc li havia de treure 28 punts d’avantatge al Xavi, cosa normalment impossible, però,...
I en la lluita pel tercer lloc, el Jordi no em podia treure més de 10 punts, això implicava arribar darrera seu, doncs difícilment pugui quedar jo davant en circumstàncies normals.

Així, estic nerviós, de fet porto una setmana neguitós amb aquesta cursa i aquesta sensació de pressió no m’agrada gens, sembla un examen, i no mola, m’agrada córrer lluitant per mi i el meu crono (curses Asfalt) o en curses úniques ja siguin de muntanya o asfalt, però el circuit pressiona i molt. Masses curses lluitant, i masses estant 3er de la general
En aquesta cursa vinc amb la Marta i el Roger, la Marta sap que és important per mi, i ha volgut venir, i jo li estic molt agraït.
Abans de la sortida amb trobo amb molts coneguts, entre ells Joan Baptista, Jordi Correig, la Imma i el Xavi Soler del nostre club.
És dona la sortida i sortim el Jordi Pàmies, el Sergi Cases i jo, marcant el ritme, li envio un petó a la Marta i el Roger, i corre que correras... ja en la pista de pujada penso “manolete, manolete, donde te mete!!!”, però aprofito aquest primer quilòmetre per distanciar-me de la resta de corredors, abans del primer quilòmetre ja em despenjo dels dos capdavanters i al cap de poqueta estona veig que es el Jordi qui deixa sol al Sergi davant la cursa.
Sento passes, em giro i veig per darrera que venen el Nuno i poc darrera el Xavi Prim,uff, uff. Veig que el Jordi no se m’estava molt més, però segueix poc a poc incrementant la distància. El Nuno em crida “eiiiiii” i jo li responc “eiiiii!!!”, però no l’espero, no puc esperar ningú, si volen ja m’atraparan, per darrera vel el Xavi i pot fer feina d’equip quedant per davant meu i fent pujar així el Jordi al podi final.
Ens plantem en el tallafocs, molt, molt dur, em giro en una petita zona on no tingui molta visibilitat per darrera i no veig ningú, bona senyal. Si ho fes amb un tram amb llarga visió, em veurien girar-me i seria senyal de debilitat, no interessa. i veig per darrer cop al Jordi Pàmies.
Així, quan per sort no es puja tot el tallafocs, girem a la dreta per començar una baixada tècnica, on patiré, doncs avui he portat bambes lleugers, d’asfalt i porto una recent retorçada de turmell de fa 2 setmanes. em faig una minitorçada, però puc seguir sense aturar-me i no notant dolor, aquí penso que m’atraparàn pel darrera, o com a mínim s’acostaran, intento anar el més ràpid possible, per que almenys no m’agafin referència visual, i així es frenin una mica.
Travesso per segon cop la riera del Salt, i començo a pujar pel mateix senderó que tant bé se’m va donar a la cursa de Almoster, em giro i no veig ningú, ja en pista, un caminant em diu que vaig 2on, “que? 2on? no pot ser!”, algú s’ha perdut, i vull saber qui és, és important. Pregunto més endavant a un caminant i em diu que qui ha passat ha estat el de vermell (Jordi), llavors dic, “buaaahhhh, si ve el Sergi per darrera m’atraparà!” i no vull que quedi entre el Jordi i jo, res, a seguir ràpid i patint com un c...ó. Em giro cops i més cops,i no veig ningú. Al agafar la pista de la Reus-Prades en diuen que el primer em porta poc, però ja se que tampoc tant poc, pel públic si, però pels corredors no. Segueixo corrent sol, faig la pujada, amb les cames fatigades a la “cova” de l’urbanització pugets, i em llenço pista “encimentada” avall, va que queda poc, faig curta i dura pujada a la font de Castellvell al costat del camí de prades, i pregunto si ve algú per darrera, em diuen que no, em giro i és així, però segueixo endavant, no vull “sustos”, just a la pujada a l’ermita em trobo el Jordi que en baixa i m’anima amb un “Vinga Pere!” i jo li responc “Vinga Jordi!”, fair play, pujo a l’ermita amb un ritme no gaire ràpid però constant, i baixo cap a l’èxit, arribo en 2ona posició i assaborint el resultat d’avui i de la classificació general amb la família,la gent OT i amics corredors.
Posteriorment arribarà l’Imma de OT en tercera posició, molt ben acompanyada pel Xavi Soler que li ha fet de llebre. Avui èxit OT total, doncs tots arribem a la arribada, amb bons resultats.
Un cop a meta, m’entero que el Sergi (Llop Aventura) s’havia perdut al baixar al Salt i havia seguit riera avall per acabar tornant per on havíem pujat, molta mala sort ha tingut, realment ell era el millor i mereixia el primer lloc, així com jo mereixia el 3er.
El Xavi Prim arriba 5è, remuntant posicions al final, tot i arribar a aquestes alçades de la temporada amb sobreentrenament,i es que el circuit que fa el Borges al llarg de l’any és molt dur, i ell va patir la lesió que li ha passat factura la darrera meitat d’any. Que es recuperi i torni a estar on es mereix el 2011.
Així doncs, comptant que poder hauria acabat 3er de la cursa i 3er de la general, avui ha estat un dia de 2 de 3, per això avui era el dia del concurs de castells.
Al final de la cursa, entrepà, pica-pica, aigua,beguda isotonica i cava!!!
A recollir copes al podi on pujo amb el Roger, la Marta ens fa de fotografia i llàstima que no vaig agafar una botella de cava, que si no mullo a tot cristo, però amb el Roger al coll era una mica difícil.
Ara ja el circuit...fins el 2011!!! però no crec que el faci tot, ha estat una experiència molt guapa, però molt dura :-P

Ara toca preparar la marató de Donosti, que vaig curt de preparació en distància i ritmes.

Salut,
Pere




dijous, 7 d’octubre del 2010

XI CAMINADA PEL MASSÍS DE LES MUNTANYES DE PRADES

L'Ester Terri ens relata:

Hola gent!

El passat diumenge 3 d'octubre es va fer la ca-co (caminada-córrer) pel MASSÍS DE LES MUNTANYES DE PRADES, em permeto el luxe d'escriure-ho amb majúscules perquè som uns privilegiats, uns afortunats de poder tenir aquests paratges tan increïbles com són les nostres muntanyes veïnes!!! Mira que he trepitjat llocs, muntanyes i racons i de veritat, us puc assegurar que m'he meravellat!

La cursa sortia de l'Albiol, la sortida era de 7 a 8, per no fer tap, es baixava per l'antic camí que va cap a l'Alcover, una sendera molt ràpida i amb algun pas tècnic que t'anaves trobant la gent que havia sortit a primera hora a un pas de marxa. Més tard, havies de creuar el riu Glorieta, vigilant de no relliscar, el meu peu esquerra va anar a l'aigua, què hi farem...així segur que no tindirem calor! Després benvinguts a la primera pujadeta a Mont-ral, encara estavem fresquests així que els nostres quadríceps feien de bastons i un, dos i amunt!!NON STOP!
Passat l'avituallament de Mont-ral, que tenien una síndria boníssima entraves a l'encant del racó del teix, un teix mil•lenari, amb un tronc que ni tres persones agafades de les mans el podien abraçar! Embolcallat d'un bosc semblant a l'habitacle d'un conte de fades, increïble!
Més tard, ens vam trobar un pas alternatiu, amb algun pas d'escalada i alguna part més tècnica de pedra, molt interessant i gens avorrida, que li donava un toc a la cursa, la feia diferent! Sortint de fer el cabreta, anaves pels cingles del Motllats topant amb les escletxes de les roques foradades la gran, l'amagada i la petita... què xulo!!
Passat aquest indret, trobaven un punt un pèl perdedor, les cintes eren un pèl complicades de trobar, havies d'anar cap al Puig de la Mussara, i si et coneixies la zona, el camí principal no t'hi duia pas, així que si feies cas a les teves cames... et jugarien una mala passada al saber que havies de recular a buscar el bon camí...
Un cop recuperat el camí ja et trobaves el GR 65-5 i el GR-172, en aquell moment ja portàvem mitja cursa, així que les cames ja començaven a estar tocadetes, el dia ja s'havia aixecat i el sol començava a picar!
La baixada va ser xula passant per un mas una mica deteriorat, el mas d'en Nebot... i ara sí, arribava la pujada, la rematada final, semblant al focs artificials que deixen la traca forta pel final, benvinguts al GRAU DE LA MARRADES, que en aquell moment li deia el grau de la marrana, perquè quina pujada... !!!!mare de déu i no sóc creient!!! uale, venga amunt i més i més... i que no s'acabava... buffffff!!! finalment veies el castell de l'ALBIOL que et donava forces i et deia va, que ja hi ets!

Els resultats molt bons, tot i ser una marxa, tenim en Santi que va fer 4t, el Sr.Buqueras que va acabar fresquissim amb una 16a posició i jo vaig fer la tercera noia, tot i que en aquesta i tantes altres marxes el lloc que ocupis no és l’important, simplement passar-ho bé! [by ESTER]

Fotos del circuit

diumenge, 3 d’octubre del 2010

DUATHLÓ D'ALTA MUNTANYA, QUERALBS-NURIA

El nou obridor AlbertG. ens relata la seva experiència:

SALOMON XM Duathlon Series® Queralbs, 26 de setembre 2010 Distancia: 36km (11mk BTT + 14km Running + 11km BTT)
Sortida: Queralbs (1200m)
Zona de transició: Fontalba (2.070m)
Punt més alt: Puigmal (2.913m)
Desnivell acumulat: 4000m aproximadament

Queralbs, 6:50 sona el despertador a la furgo. Som-hi! amunt! a fora 2ºC, buff!!

Esmorzo, preparatius i cap a la sortida. escalfo en pujada 15 min. 7:30 ja hi havien 300 persones a la meta! em col•loco a la dreta. 8:00 sortida, els 300 que tenia davant van sortint, els 100 primers ja deuen portar 1km, no m'estranya amb tanta gent inscrita! uns 600 espartans. Vaig fent, avançant gent i aguantant el ritme, no em vull desgastar massa amb la bici. Arribo a Fontalba transició a 9:14 h, el 223, perdo molt de temps; que si els pals, el paravent, l'avituallament, me n'adono que m'han passat ja molta gent, començo a remuntar, forçant massa, crec, després ho pagaré, Puigmal 10:28 h, el 191 lloc. Efectivament, baixant molt bé fins a 2400 m, comencen rampes isquios dret, ja estem!! pel meu cap, diu: Albert, no entrenes prou!!. Em paro, estiro, em passa un fart de gent, fins a Núria, el 306 lloc, passat Núria em recupero i començo a tirar fort, 100 m D+ i després puja i baixa amb tram planer i molt bo per córrer, passo força gent. Arribo a Fontalba de nou, 2a transició, veig forces bicis al parc, vinga Albert! cap a vall, m'esperen 11 km de descens per pista, alguns trams pedregosos i delicats, sobretot si vas a més de 40 km/h. Abans de baixar, em diuen que vagi en compte que hi ha una ambulància, hi ha ferits. Vaig baixant, rapidet, bombejant els frens estil ABS, vull arribar sense prendre mal, sobretot. Em passen tres kamikazes, amb bici doble suspensió, es clar, els que he deixat enrere corrent abans. A mitja baixada em trobo l'ambulància, em fan afluixar, a sobre el meu cap l’helicòpter apunt de evacuar un noi estirat a terra, deu ni do, està fotut el noi, quina pinya (a la meta algú comenta que se li havia sortit la roda del davant!). A partir d'això, encara poso més seny, i m'ho prenc com una aventura, m'oblido que estic en una cursa, ja arribaré. Entro a la meta el 259 lloc amb 4:17:39, em sento molt bé, he passat un bon dia, la meva primera duatló d'alta muntanya. L'any que ve tornaré, però amb més forces. [by Cervatillo]

Bloc d'en Cervatillo

Web cursa