Diuen que la unió fa la força. Així que aquest passat dissabte 3 obridors, 1 eucqueru i 1 troteru ens vam ajuntar per afrontar el repte de la “Wild Board Rogaining”, que traduït vol dir, una prova d’orientació amb 45 balises de diferent puntuació, amagades en un territori 50 km2 i un temps màxim de 6 hores. Mapa edició 2009. UUUFFFF, no s’espanteu, tothom es fa la mateixa pregunta, per on carai començar????
Classificació
Fotos David
El Joan ens relata:
23/01/10; 10:00; L'Espluga Calba (Les Garrigues)
L’equip format pels traçadors Xavi, David i Joan i les noies Ester i Reyes. Elles aportaven l’equilibri al grup i ens feien tocar de peus a terra quan la ruta proposada era infranquejable.
A la sortida estàvem nerviosets, doncs l’orientació no és el nostre medi i sobretot perquè estàvem rodejats de moltes màquines, a les quals només haviem vist en les revistes. A 15 minuts de la sortida rebem el plànol i comencem una discussió per escollir la millor estratègia. Finalment ja tenim l’estratègia i tot està a punt. Amb l’última campanada de les 12h es dóna la sortida i comença l’estampida pels carrers del poble. Sortim del poble i sorpresa, hem perdut un membre de l’equip. Esperem que la gent es vagi dissolvent i el nostre company Jaba-lee no apareix en lloc. No tothom va entendre la mateixa l’estratègia. Retornem al poble i el trobem solet divagant pels carrers. Igual que un gos perdut, quan ens veu, comença a córrer i l’equip comença a rodar.
La primera hora agafem un ritme demolidor i aconseguim 6 balises, però cada cop, aquestes estan més distants i són més difícils de trobar. L’equip va molt bé i a bon ritme i no tenim grans discussions a les cruïlles però entre la balisa 36 i 85, un camp a través per bosc i conreus, sortim a la carretera, alerta, tenim un error i tardem un preciós temps en retornar a la ruta correcta. Això fa que per les pròximes ens esforcem més i tot torna a funcionar, fins la balisa 55. Estem en un bosc molt espès i s’ha de buscar una ruïna. El sota bosc és molt brut i desprès de llargs minuts de cerca decidim deixar-la i anar per a una altra. A partir d’aquest moment la cursa va ser una crontrarellotge, estàvem a menys de 2 hores del final i havíem de planificar bé la ruta per estar abans de 6 de la tarda a l’arribada. En aquestes alçades de la cursa, el casament ja era important, a més el Xavi començava a partir del tendó d’Aquiles que té tocadet. Com si fos fet expressament, les últimes balises estaven dalt d’un turó, això significava pujar pel dret fins a dalt i baixar en línia recta, amb molt de desgast físic. Aprofitàvem els trotes entre balises per descansar i recuperar forces.
Finalment arribem a la plaça del poble a les 5:50, cansats, però molt contents de la feina feta. Segur que repetirem.
Resultat: 11ena posició dels equips mixtes, 20 balises, 117 punts i primer equip de 5 membres.
Un berenar sopar a base de fesols i carn ens va recuperar les forces.
Una cursa apta per la gent que els hi agrada saltar marges, caminar pel sota bosc, fer camp a través pels prats, en definitiva fer el JABALE. [by Joan]
Classificació
Fotos David
El Joan ens relata:
23/01/10; 10:00; L'Espluga Calba (Les Garrigues)
L’equip format pels traçadors Xavi, David i Joan i les noies Ester i Reyes. Elles aportaven l’equilibri al grup i ens feien tocar de peus a terra quan la ruta proposada era infranquejable.
A la sortida estàvem nerviosets, doncs l’orientació no és el nostre medi i sobretot perquè estàvem rodejats de moltes màquines, a les quals només haviem vist en les revistes. A 15 minuts de la sortida rebem el plànol i comencem una discussió per escollir la millor estratègia. Finalment ja tenim l’estratègia i tot està a punt. Amb l’última campanada de les 12h es dóna la sortida i comença l’estampida pels carrers del poble. Sortim del poble i sorpresa, hem perdut un membre de l’equip. Esperem que la gent es vagi dissolvent i el nostre company Jaba-lee no apareix en lloc. No tothom va entendre la mateixa l’estratègia. Retornem al poble i el trobem solet divagant pels carrers. Igual que un gos perdut, quan ens veu, comença a córrer i l’equip comença a rodar.
La primera hora agafem un ritme demolidor i aconseguim 6 balises, però cada cop, aquestes estan més distants i són més difícils de trobar. L’equip va molt bé i a bon ritme i no tenim grans discussions a les cruïlles però entre la balisa 36 i 85, un camp a través per bosc i conreus, sortim a la carretera, alerta, tenim un error i tardem un preciós temps en retornar a la ruta correcta. Això fa que per les pròximes ens esforcem més i tot torna a funcionar, fins la balisa 55. Estem en un bosc molt espès i s’ha de buscar una ruïna. El sota bosc és molt brut i desprès de llargs minuts de cerca decidim deixar-la i anar per a una altra. A partir d’aquest moment la cursa va ser una crontrarellotge, estàvem a menys de 2 hores del final i havíem de planificar bé la ruta per estar abans de 6 de la tarda a l’arribada. En aquestes alçades de la cursa, el casament ja era important, a més el Xavi començava a partir del tendó d’Aquiles que té tocadet. Com si fos fet expressament, les últimes balises estaven dalt d’un turó, això significava pujar pel dret fins a dalt i baixar en línia recta, amb molt de desgast físic. Aprofitàvem els trotes entre balises per descansar i recuperar forces.
Finalment arribem a la plaça del poble a les 5:50, cansats, però molt contents de la feina feta. Segur que repetirem.
Resultat: 11ena posició dels equips mixtes, 20 balises, 117 punts i primer equip de 5 membres.
Un berenar sopar a base de fesols i carn ens va recuperar les forces.
Una cursa apta per la gent que els hi agrada saltar marges, caminar pel sota bosc, fer camp a través pels prats, en definitiva fer el JABALE. [by Joan]
El David ens relata:
Blog Trail-Bike
