Hola,
cada any, amb les ganes d'organitzar alguna cosa, faig amb amics i coneguts una sortida, on obro les possibilitats a fer un recorregut ja sigui en bicicleta, corrent o caminant i l'idea és anar tots els de la btt junts, idem pels de correr, i el mateix pels corredors.
Aquest any la zona escollida ha estat Riudecanyes-Castell Escornalbou i serra del Pradell.
Els recorreguts complets (hi han alternatives per retallar si s'esta cansat) són:
BTT (Sortida 9AM / 47kms): Riudecanyes-pista al Castell D'Escornalbou,baixada a Vilanova d'Escornalbou-Argentera-Coll Teixeta-Ermita Puigcerver-Riudecols-Botarell-Riudecanyes
A Peu(sortida 8AM) /Corrent (sortida 9AM) (completa 27kms): Riudecanyes-Duesaigües (possibilitat de començar a Duesaigües)-Castell Escornalbou-Argentera-Coll Teixeta-Barrranc dels masos-Duesaigües-Riudecanyes. +700 metres de desnivell positiu
Annexo mapa amb les alternatives, a qui s'apunti li facilitaré els tracks i un quadre amb les distàncies possibles per qui vulgui retallar.
No és res oficial, per tant cadascú es fa responsable dels seus actesi de mesurar les seves forces.
Per dinar, segurament anirem a l'hostal Rovira a Riudecanyes, amb possibilitat de paella previ avís, si no fariem menú(15 eur) i/o entrepans allí. Per això demà màxim hauria de saber qui som.
Mapa a peu ruta completa / perfil:
Mapa en btt ruta completa / perfil:
Mapa Alternatives:
Opció A (sortint de Duesaigües):
Recorregut Distància Temps previst caminants Temps previst corredors
Complet 21 5 hores 2,5 hores
Bifurcació 1, baixant serra Pradell 15,5 4 hores 2 hores
Bifurcació 2, baixant serra Pradell 16,5 4,15 hores 2 hores
Reduït (Agafant camí Argentera-Duesaigües) 8,5 2,5 hores 1,5 hores
Opció B (Sortint de Riudecanyes):
Recorregut Distància Temps previst caminants Temps previst corredors
Complet 27 6,30 hores 3 hores
Bifurcació 1, baixant serra Pradell 21,5 5,30 hores 2,5 hores
Bifurcació 2, baixant serra Pradell 22,5 5,45 hores 2,5 hores
Reduït (Agafant camí Argentera-Duesaigües)14,5 4 hores 2 hores
Si al Castell d’Escornalbou algú esta molt cansat, sempre pot baixar per la ctra (4,5km), es ràpid però pesadet.
Bici de muntanya:
Sortint de Riudecanyes
Recorregut Distància Temps previst
Complet 47 5 hores
Sense Puigcerver, baixant des de coll Teixeta 37 4 hores
Bifurcació 2, baixant serra Pradell 32,5 3,45 hores
Reduït (Agafant camí Argentera-Duesaigües) 25,5 2,5 hores
Reduït 2 (agafant Camí de Vilanova a Riudecanyes) 20 2 hores
Tenim molta més informació, però qui la vulgui que ho sol·liciti i se li enviarà per mail.
Annexo fotos Castell,Coll Teixeta i Ermita Puigcerver:
by Pere
Benvinguts al bloc d’OBRINT TRAÇA. Som un grup de persones que ens uneixen les mateixes aficions, l’esport i la muntanya. L’objectiu d’aquest bloc és ser l’eina per organitzar i exposar les nostres activitats. Aquest equip és obert a tothom amb ganes de passar-s’ho bé i que vulgui córrer una estona amb companyia.
dimarts, 29 de març del 2011
diumenge, 27 de març del 2011
8a MARXA DE LA SELVA [67KM D+2.700m]
El Joan ens relata:
Al observar que la ruta del Carrasclet del mes passat no m’havia deixat masses ferides, vaig decidir apuntar-me a la Marxa de la Selva. Ja l’havia fet fa 2 anys, però considerant que l’estat de forma no és el que tenia, la volia fer tranquil, sense pressió en la marca a realitzar.
Feia més de 6 mesos que no feia una cursa i ja no me’n recordava del nervis del dia abans, la nit fen tombs al llit i el matí amb nervis. Això forma part de l’entrenament, a més curses més bona nit. Per acabar-ho de complicar, l’aparcament està gairebé impossible, la gent va amb nervis pq s’acosta l’hora de sortida i el fet de no haver guarda rupia, implicar fer un llarg viatge fins al cotxe. Potser per això són gairebé les 7 i poca gent a la sortida. De sobte comença a arribar la gent, coet i ja hi som. Comença el festival. D’Obridors només he trobat la Txell i Isma. No veig a l’AlbertB i el Marc que em van dir que vindrien.
Als pocs metres ja em trobo l’AlbertB i anem els primers km junts. M’informen que el Marc ja està amb el tete de la cursa, però plegarà a Prades.
Durant la pujada a l’Albiol anem trobant gent i fem petar la xerrada. Li dic a AlbertB que al ser la seva primera cursa llarga, que vagi al seu ritme, sense forçar. L’important és acabar. Al Mas del Bonretorn em trobo qui serà el company de fatigues durant tot el trajecte, el Carles del Borges Trail. Agafem un ritme alegre però còmode i anem menjant kms. Abans de l’Albiol ens trobem al fantàstic tàndem Toni-Alessia que van a buscar la primera posició femenina. Parlem una estona de les seves 4 maratons des sables amb moltes experiències viscudes.
A l'Albiol parada per treure’ns la samarreta tèrmica que la calor ja apreta. De baixada al riu Glorieta ens agafa l’AlbertB, baixem els 3 a bon ritme guanyant algunes posicions. Arribem al riu, degut a la crescuda, hi ha cua per passar per les pedres, les miro i veig que la gent es mulla gairebé tots els peus, decideixo passar per dins l’aigua, i ja que m’he mullat els peus aprofito per apretar una mica per separa’m de grup perseguidor. Als pocs metres m’agafen el Toni-Alessia i el Carles. Arribem a Mont-ral, parada d’entrepà i regular els nivells de líquids. Comencem la baixada a Farena tranquils per anar paint l’entrepà. Arribem a Farena i coneixedors de la forta pujada que ens espera, fem un bon avituallament. Aquí deixem el tàndem Toni-Alessia que van com un coet. La pujada a Cogollons a ritme però reservant. Arribem al control dels Cogollons, em trobo l’Isma que diu que abandona per problemes musculars i el Xavi Serra que diu abandona perquè el cos no tira. Enredo al XaviS perquè vingui amb nosaltres, m’acomiado de l’Isma i seguim cap el tros que, per mi, és el més dur de tota la marxa, Cogollons-Prades. Tots 3 anem patint pels tobogans de la cresta, però a bon ritme, arribats als peus del Tossal, el Xavi ens diu que no tira, que seguim nosaltres. Ens acomiadem i l’animem que ja queda poc per Prades on segur que es recuperarà o bé ho tindrà més fàcil per abandonar que als Cogollons. Mig en broma també li demano perdó per haver-lo enredat quan ja sabia fet la idea que no seguia i el vaig fer sofrir una mica més. Perdó Xavi.
Arribo a Prades una mica tocat però em trobo l’Inma i el Jordi al control. Això i l’espectacular avituallament m’anima. També em trobo el Marc ja canviat. M’explica que ha arribat amb el grup capdavanter, que han anat a molt bon ritme i ha estat un bon entrenu, que era el seu objectiu. Li dic que esperi el XaviS que segurament voldrà baixar amb ell. Quan ja estem abandonant el control arriba l’AlbertB, fresc com una rosa i sense suar. Aquest nou fitxatge és una màquina i cada dia ens sorprèn més, sobretot a l’arribada com ja explicaré. Aprofito per felicitar a l’Inma i el Jordi, obridors que han col•laborat amb l’organització, que ens serveixi d’exemple que a les curses hi ha feina per a tots.
Sortim de Prades i em costa seguir al Carles, li dic que fins que l’entrepà no arribi a l’estómac vaig a mig gas. Baixant a Capafonts l’entrepà ja està a la caldera i tot funciona correctament. En un tomb ens trobem de cara un grup de motoristes que pugen a ritme de cursa de motocross, ens hem d’apartar del camí per no ser atropellats, quin susto!!!. Arribem a Capafonts a l’hora de dinar i amb poca gent pels carrers, però si em trobo els cosins Carlos i l’Eva que anaven a caminar. A aquests dos no aconsegueixo enredar-los perquè em segueixin fins la Selva...jejeje.
Arribem als Mutllats un pèl justets per la forta pujada del Pont del Goi. Coneixedor de la zona sé que hem d’intentar fer tots els mutllats corrent. En aquest terreny ple de pedres si camines ja no arranques a córrer, i així ho fem.
Control del Coll, gel, molt de líquid i moltes bromes i bon humor amb els simpàtics col•laboradors. Amb piles recarregades anem cap a l’Albiol. Aquest sector és molt bonic, senderó gairebé pla, amb molta vegetació i molt divertit. Gairebé sense adorar-nos arribem a l’Albiol. Avituallament ràpid, que ja tenim ganes d’acabar. Arribem a les famoses pistes de ciment del final, estic tocat però la panxa no funciona (igual que al Puça) i ja no sé que posar-hi, així que decideixo aguantar el globo com puc. A dos quilòmetres de l’arribada el Carles em diu: “està baixant un a fondo que segurament no deu ser de la cursa”. Als pocs segons ens avança com una bala l’AlbertB amb un ràpid “ADEUUUUUU”, ostres ens freguem els ulls i diem no pot ser. Seguim el nostre ritme i finalment aconseguim l’arribada tan desitjada. Ja som finishers. L’AlbertB ens ha tret 2 minuts, ens explica que a la baixada ho ha donat tot i que ha arribat a 0 d’energia. Aquest noi està fet un bou volador. Marc i Pere, tremoleu!!! .
Molt content de la cursa 8h59m i sobretot molt sencer, sense cap rampa i mal important. A diferencia de fa 2 anys que vaig fer 8h24m i vaig acabar lesionat del genoll. Si considerem que no tinc l’entrenament que tenia i les parades llargues que hem fet als controls, per mi és un molt bon temps i com diu lo Jan “que no estamos tan mal”. Fins la propera. [by JOAN]
Classificacions
FE D'ERRATES: Segons m'han informat si que hi havia un servei de guarda-roba, potser la son de les 6:00 del matí no m'hi va fer fixar. Ara ja se segur que per a pròxims anys, tindré la bossa al costat de la dutxa.
Temps dels obridors:
AlbertB.....8h57
Joan.........8h59
Txell.........11h56
Montse.....12h33
Isma.........out
FE D'ERRATES: Segons m'han informat si que hi havia un servei de guarda-roba, potser la son de les 6:00 del matí no m'hi va fer fixar. Ara ja se segur que per a pròxims anys, tindré la bossa al costat de la dutxa.
dilluns, 21 de març del 2011
ULTRA TRAIL DE LES FONTS 2011 [105KM D+5.000m]
La Ultra-Txell ens relata els seus 3 dies de batalla:
Tot comença el Divendres a les 6 per la tarda on en venen a recollir a Reus les meves compis, el viatge cap a Xerta es fa ràpid ja que no vam parat de xerrar i riure en tot el moment.
Quan arribem anem al pavelló a buscar els dorsals. Allí ens retrobem amb algun conegut, però ràpidament marxem i ens anem a instal•lar a una casa que li havien deixat uns amics de Lourdes, (quina sort que vam tenir!!).
La Primera etapa 24 KM (la nocturneta): Va començar a les 9 de la nit, on allí ja vaig descobrir que les persones que hi havia eren màquines i estaven molt fortes, i que jo intentaria fer el que pogués.
Va sonar el xiulet i tothom va començar a córrer com un desesperat, jo també !! però em volia reservar pels dos dies que em quedaven, corria a les baixades i en algun pla, ja que tenia que espavilar per poder arribar abans de la una. Al final ho faig fer en 3.18 minuts. La txell LL va quedar quarta ,la Lourdes es va retirar per que li feia mal el turmell hi ha l’Enric li va anar perfectament.
El dissabte sona el despertador a les 5 del matí, uff!!, ens costa aixecar però era normal nomes havíem dormit 4 hores!!! I ens esperaven un quans kilòmetres per endavant.
La Segona etapa 55KM (TRAIL): A les 6 del mati encara era de nit i vam haver de posar-nos el frontal, tothom va començar a corre una altra vegada, es que ja ho deia jo.....on m’he posat!!!, ràpidament em vaig posar de les últimes i al cap d’uns 5 km em trobo a la Montse..... quina sort!!! Vam fer tot el Trail juntes, va ser una experiència molt gratificant per a les dues, ja ens anàvem motivant mútuament, per poder acabar. Als ser les ultimes del Trail vam conèixer a tots els escombres i a totes les persones que estaven als controls, ja que ens esperaven a nosaltres!! en cap moment anàvem fora d’horari, si no que la gent va anar molt ràpid o s’anaven retirant. Ah!! També anàvem rescatant amb algun que s’havia perdut.... je je je je. (es el té ser les últimes). El recorregut es molt xulo i el paisatge es impressionant, sort que va ploure els dies anteriors i el terreny estava humit, si no haguéssim tingut molta calor.
Vam tenir moments de tot, per al final ho vam acabar 13.18 hores, com unes campiones i amb un somriure d’orella a orella. Gracies Montse!!
La Txell LL va acabar la 4 una altra vegada i a l’Enric va patir dels genolls una mica però ho va acabar com un Súper Heroi.
De fons sento que sona alguna cosa................. Ostres que es el despertador........ que avui he fer la cursa..... m’aixeco del llit i em noto les cames carregades, però nomes tenia al cap en poder acabar i ser una finisher, tot i això no estic massa entrenada però ho he de fer com sigui, motivació que no falti!!!
La tercera etapa 27 km (cursa de les fonts): Quan arribem al pavelló, veig que hi ha molta gent nova, ja que aquesta cursa puntuava al circuit de les terres de l’Ebre, sento algú que diu que som 300..... ufff, (dintre meu penso espero no ser la última) je je je.
A les 8 comencem i efectivament al cap 1 km em quedo sola amb dos noies més, la Mireia i la Magda, elles també havien fet el mateix que jo, i portàvem la mateixa filosofia que jo.... ACABAR. Ens va costar una mica ja que feia mes calor que el dia anterior, i quan hi havia una pujada reduíem marxa, els controls tancaven quan nosaltres passàvem, semblava que fóssim de la família...je je je. Al km 19, hi havia un control, i un home ens va dir que espaviléssim que amb una hora i poc tindríem que estar al poble, i efectivament...... com ens va mosquejar, vam posar el turbo, i amb 6 hores i 4 minuts ho vam acabar........... Va costar però ho vam fer!!! Oe oe oe oe.
La Lourdes també va fer la cursa ja que es trobava millor i li va anar de fabula, la Txell LL, va quedar 3ª de Ultra trail, i l’Enric també li va anar molt be i va ser FINISHER de l’ultra Trail com jo!!!.
Gracies a tots que m’heu animat i a la meva family.
dijous, 10 de març del 2011
TRANSGRANCANARIA 2011
Els expedicionaris de la TRANSGRANCANARIA ens realten la seva ventura:
Aquest cap de setmana passat una expedició OT (Ester, Montse i Enric) vam anar a l'arxipèlag a fer la TGC. Només arribar vam pensar on collons ens havíem fotut (Las Palmas), va coincidir que eren carnavals i concretament la gala d'elecció de la/el millor drag queen (quanta maricona suelta) inclús els gossos semblaven de l'altra cera, només es veien chiuauas i algun pinscher. L'hotel estava al mig del bullici, perquè us feu una idea, era com una pensió al mig del Raval de Barcelona (sexshop's, yonquis, extracomunitaris, Kebab's, gay's, travelacos i xinos a punta pala). Què voleu! la costa ja les té aquestes coses... i en un remot indret de la Playa de las Canteras (Auditorio Alfredo Kraus) sobrevivien un grupet de malalts lliures de tanta barbàrie, perversió, vici.. eren els quatre malalts que recollien el seu dorsal per participar en una de les quatre modalitats de la TGC (Starter, Maraton, Sur-Norte i Transgrancanaria).
L'Ester no estava molt fina i va optar per fer de "pacer" a la Montse i a l'Enric.
El dissabte a les 00:00 es donava el tret de sortida de la Transgrancanaria de la Playa del Inglés a Maspalomas (Sud de l'illa). El recorregut era 123 km direcció Nord fins la Playa de las Canteras a Las Palmas i un desnivell total acumulat d'uns 8500 metres, ascendint de 0 m. fins 1900 i pico (pico de las Nieves) passant per les preses dels pantans i visitant el famós pedregot (Roque Nublo). El recorregut en general molt bonic, potser el tram final més lletjot perquè es passava per un barranc pla i ple de pedres. El temps no va acompanyar gaire ja que tant la primera com la segona nit va ploure. l'Enric va finalitzar la travessa amb un temps de 23:06 hores.
PD: a 1900 metres ni rastre de maricones.
PD: a 1900 metres ni rastre de maricones.
El dissabte a les 10:00 es donava el tret de sortida de la Maratón des de Garañón fins la Playa de Las Canteras, 42 km i un desnivell total acumulat de 3400. A la sortida feia força fred, un fred que va passar en el moment de començar a córrer i es transformà amb energia i ganes de fer un bon temps, tot va transcórrer millor del que la Montse s'esperava, portava un ritme amb el que hagués finalitzat la cursa en un temps de 5h30m., però tres km abans de l'arribada va entrebancar i la caiguda ho va enviar tot en orris. L'orgull, però, era superior al dolor, acompanyada d'un dels ciclistes de l'organització va finalitzar la cursa, encara que caminant, amb un temps de 5h. 59min. Tot i així, se sent satisfeta de la seva proesa.
Nota dels editors:
Aquest escrit no pretén ofendre a cap dels seus lectors. Tot i que pugui semblar vexant, degradant, discriminatori, aquest no és l'ànim dels seus editors. Calia fer-ne esment perquè era una cosa bastant exagerada i com a conclusió es pot reafirmar que l'ambient de muntanya és més sanot que el de costa ...però això ja ho sabíem tots!!
Molt bona organització, amb la col·laboració de l'Ejército Español inclosa i amb l'èlit del món ultra: Lizzy Hawker, Nerea Martínez, Igor Zurrieta, un tal Csaba, Sebastian Chaigneau, Iker Carrera i tants d'altres..
Aquest escrit no pretén ofendre a cap dels seus lectors. Tot i que pugui semblar vexant, degradant, discriminatori, aquest no és l'ànim dels seus editors. Calia fer-ne esment perquè era una cosa bastant exagerada i com a conclusió es pot reafirmar que l'ambient de muntanya és més sanot que el de costa ...però això ja ho sabíem tots!!
Molt bona organització, amb la col·laboració de l'Ejército Español inclosa i amb l'èlit del món ultra: Lizzy Hawker, Nerea Martínez, Igor Zurrieta, un tal Csaba, Sebastian Chaigneau, Iker Carrera i tants d'altres..
dimarts, 8 de març del 2011
LA RUTA DEL CARRASCLET "EL VÍDEO"
Després d'uns dies de realitzar la fantàstica ruta del Carrasclet (PR-C88), el company del Trote Extrem JaumeG ha trobat temps per fer-nos un vídeo de la ruta. No se'l podeu perdre.
En el seu blog ens explica la penitència que ha hagut de passar realitzant el vídeo, però l'esforç ha valgut la pena. Gràcies JaumeG.
En el seu blog ens explica la penitència que ha hagut de passar realitzant el vídeo, però l'esforç ha valgut la pena. Gràcies JaumeG.
dimecres, 2 de març del 2011
II Mitja marató de Cambrils (28/02/2011)
CRÒNICA II MITJA MARTÓ DE CAMBRILS (by Albert)
Comença el cap de setmana de la II Mitja Marató de Cambrils 2011, val la pena comentar el dissabte, dia en que es va poder anar a recollir el dorsal, ja que va ser un petit aperitiu del que s’estava coent al forn, es veien les primeres balles publicitàries, escenaris, portals d’arribada, etc… i sobretot la il·lusió de la gent, aquells coneguts que trobes i et saluden orgullosos de participar en un esdeveniment on es senten protagonistes.
Toca el despertador i una estona després sortim a escalfar i estirar juntament amb alguns companys del club “vent d’estrop de cambrils” que trobem pel camí, (encara que no sigui el seu esport, tothom vol participar a la mitja del seu poble). A mesura que ens anem apropant a la sortida es veu que no es un dia normal a Cambrils, un volum desmesurat de cotxes i gent vestida de running comença a pintar els carrers. Se sent la música, es veuen el cons, les balles, els acompanyants, l’olor a reflex i substancies varies, etc…
Mentre estirem, anem trobant gent de tota la província! Gent de Reus, de Tarragona, de l’Hospitalet de l’Infant, etc… i gent d’altres modalitats d’esport!! Això dóna idea de la força que està agafant el running i de la importància d’aquesta cursa (amb 2.000 inscrits) d’un poble de la costa daurada.
A les 09:55h ja estem tots preparats, la gent es replega a la sortida i cadascú es col·loca al calaix que li toca (bon detall de l’organització), el nervis comencen a aflorar i se sent aquella sensació estranya on tremolen les cames, segurament per la meva inexperiència en les curses. Finalment sona el tret de sortida, som-hi!!!
Tothom surt com a fletxes, afavorit per la baixada que té l’inici de la cursa!! Aviat passem pel primer kilòmetre a un temps de 3min i 33 segons!! Buff! afluixem una mica perquè encara queda molta cursa i no ens volem fondre abans d’hora! La gent continua tirant i fa que passem pel segon kilòmetre a 3’45’’. Moment, més o menys, que visualitzo al PERE amb la samarreta d’Obrint traça!! Faig un esforç addicional i em situo a la seva alçada. Ell, “xerraire” com és, i que va un ritme còmode pel seu potencial, comença a parlar i jo callo. Si li segueixo el rotllo no l’aguanto ni mig kilòmetre, penso en el meu interior! Jejeje
Així anem fins que toca girar cap a la sortida de nou, direcció Cambrils, llavors entra un nou protagonista en escena, l’Aire!! El Pere amb una experiència consolidada sap de què va el tema, i em diu que es posa davant, que em tapa l’aire i que anem fent relleus per ajudar-nos mútuament! Em quedo bocabadat!! La veritat és em va sorprendre moltíssim veure aquesta tàctica, i aquest treball en equip en un esport tan individual! Li faig cas i em poso al seu darrera (encara que el Pere no tapa gaire! Jejeje, a veure si engreixem una mica). Fascinat, al cap de 4 o 5 minuts em demana canvi i em situo jo al davant (jo tampoc és que tapi gaire). A tot això; s’ajunten els ànims del Pere animant-me a continuar amb el grup de 4 o 5 persones que s’havia format i que portàvem un bon ritme segons ell i potser una mica ràpid per mi. Aguanto com puc fins arribar al kilòmetre 9 quan el Pere rep una ajuda extraordinària, veu a la Marta i al seu fill que l’animen amb una força extraordinària i li diuen: PERE ATACA, ATACA!!! El Pere (com tot home davant les ordres de la seva dona, quan li fot un crit) es llença recordant aquella imatge del Tour de France quan un ciclista pujant el Tourmalet fa un esprint deixant enrere els seus companys. Un membre del grup que portàvem l’intenta seguir però no li dura ni 200metres!! El Pere es gira i encara té forces per dir: ALBERT aguanta amb aquest grup que porten un ritme molt bo!!! Jo el crec i ho intento, encara que a mesura que passen els kilòmetres es va dissolent. (Moltes gràcies pels ànims Pere!!!, continuaré entrenant; a veure si la pròxima puc continuar amb tu fins algun kilòmetre més).
Van anar passant els kilòmetres, i cada cop hi havia més gent animant, ja que s’acostava l’hora del vermut al passeig! Jejeje. Tot més o menys bé fins a la segona tornada cap allà el km 16, els kilòmetres ja es començaven a notar, i l’aire semblava que augmentava, potser per la sensació de cansament. Finalment agafo un grupet i puc seguir amb ells una estona.
Quan quedaven 800m aprox., som dos, un darrera l’altre, fins que em trobo un grup d’amics que m’animen amb molta força!! Faig un atac!! Intentat imitar el del Pere kilòmetres abans!! Començo a treure distancia i sembla que va bé la cosa, però girem i ve l’última pujada! Moment en que les forces em fallen i torno a baixar el ritme, el company de darrera m’atrapa i m’aguanta fins que queden 300m, moment que fa l’atac i em deixa darrera!! Trec la conclusió que vaig atacar massa aviat!! Acaba la cursa i molt content!! 1h:23min i 15 segons!! El meu rècord! I sobretot una cursa amb moltes lliçons apreses!! M’emporto bones vibracions.
Em trobo al Pere que s’està traient el xip i ens felicitem mútuament!! Ha fet una molt bona marca!! 1hora 20minuts i 57 segons!! Quin crack!! Després de saludar als coneguts, entre ells el Roberto d’Obrint Traça que també ha fet marca personal!! Enhorabona!!.
Amb el Pere decidim anar a buscar els companys que venen darrera. Una mica d’aigua i a trotar uns kilòmetres més. Moment que veiem al Xavi (Jabalee) també d’Obrint Traça que ja estava als últims metres de l’arribada!! Ens saludem i continua en l’últim esprint.
Seguim fins que trobem la Rosa, (la meva xicota) la seva segona mitja i que amb ànims pot arribar a fer un temps d’1hora i 58 minuts. El Pere continua uns metres més enrere.
Finalment arribem tots a meta i ens felicitem mútuament. Moments més tard em trobo al Presi!! El Joan esta amb la Lídia, la seva dona que tinc el plaer de conèixer. Fem petar un ratet la xerrada i ens acomiadem.
La jornada ja s’ha acabat!! Amb molt bones sensacions!! Ara queda una carnada al mas d’uns amics!! Després de l’esforç podeu imaginar com vaig gaudir! Ara toca esperar el pròxim esdeveniment, potser la ruta Espluga-Reus que s’està coent al forn. [by AlbertB]
Crònica Pere:
Donada la molt bona crònica de l'Albert, sols dire 4 cosetes :-)
Em presento a aquesta mitja amb ganes de saber el meu estat real de forma, desprès d'un inici d'any no gaire prometedor amb constipats i altres mandangues.
Surto bastant davant, i veig que la gent va molt ràpida i això serà molt llarg, em situo al meu ritme, i al km 1, just avançar una dona, em poso a la dreta i em "pellizca" dient que no em creui, quan ho he fet amb temps i distància suficient (no m'havia passat mai, però vage...) , m'estic de respondre, però no m'han semblat formes.
A partir d'aquí, cap allà al km2, sento una veu que diu "Pere!, no vas sol!", em giro i em sembla veure algú, em giro un 2on cop i és l'Albert (quin potencial té amb només un any corrent), ens ajuntem i fem una molt bona cursa junts, a estones al costat del Joseba Beloki, ciclista ex-profesional, que al km6 tira endavant i ens deixa. Nosaltres seguim fins al km 8 o 9 fent relleus, on desprès de rebre els ànims de la Marta Roger i Cia,tiro amb un noi endavant. Aquest en la recta de pujada em deixa de cop i clar feia els 10kms,catxis que em quedo sol, a partir d'aquí, una cursa molt solitària, on el vent et marcava el ritme en funció de si el tenies a favor o en contra. Al km 13 aprox, agafo al Beloki, que li dic "vamos Joseba" i em contesta "que esto és largo y aun tenemos que volver", jo tiro avant, fins a la pujada d'arribada, on noto que algú ve pel darrera, però ja conscient que no tinc sprint, "deixo" que m'avanci a falta de 50 metres. Al final , marca casi idèntica a la de l'any passat i molt bones sensacions de progrés amb les darreres setmanes d'entrenaments.
A destacar molts altres amics que van fer una molt bona cursa a part dels OTs comentats amunt, també el Ricard OT , desprès d'unes setmanes complicades amb megarefredat, va estar a la de 10km ,el Narcís (sumant km des de Vinyols a la mitja), Marc , Isidre, Carles (marca personal), i molta gent que no em voldria deixar, però que són molts i es que córrer per aquí fa que ens coneixem molts.
Felicitar també al Roberto OT per marca personal, fent una cursa molt bona.
Crònica Roberto: (blog Roberto)
Fotos, videos i classificacions
Felicitar també al Roberto OT per marca personal, fent una cursa molt bona.
Crònica Roberto: (blog Roberto)
Fotos, videos i classificacions
Subscriure's a:
Missatges (Atom)