Benvinguts al bloc d’OBRINT TRAÇA. Som un grup de persones que ens uneixen les mateixes aficions, l’esport i la muntanya. L’objectiu d’aquest bloc és ser l’eina per organitzar i exposar les nostres activitats. Aquest equip és obert a tothom amb ganes de passar-s’ho bé i que vulgui córrer una estona amb companyia.




dilluns, 27 d’agost del 2012

CURSA D'ALFORJA [15KM D+800m APROX]

Com que és una cursa ràpida i curta, els nostres guerres han tingut temps de fer ultra cròniques. Em sembla que han estat més temps davant de l'ordenador que a la cursa...jejeje, Gràcies companys per explicar-nos tants detalls i vivències de dins de la cursa, és com una camera on board. Enhorabona per la cursa.

Crònica del MARC;
9h PISTOLETASSU de sortida, travessem el poble amb alguna rampeta formigonada amb ritme frenètic.
Envoltat de gent coneguda, ple de llops i lobas del Tarraco, que en son unes quantes...Junt amb Arturo Neriz amb ganes d’apretar fort.
Per altra banda en Tavi del Borges Trail, on mai poden faltar com a ingredient picant, i com no, l’Albert Giné, benvingut directe des de terres Ebrenques per estirar el personal des de davant de tot !!!
Pel que fa gent d’OBRINT TRAÇA, una bona colla de gent PM: Xavi Aguió, Riudecanyenc que progressa adequadament, el Junior Alexis que va millorant ràpid, i l’amic Pere, un presi PATA NEGRA.
Bé, anem a la faena, lo dit, se surt A TOPE, com sempre vaja, faig tot el poble amb Albert Giné, havere si se m’apega algo agafant roda, tot i que sé que no és la meva, xalo un rato avançant gent a carretades, rera aquesta llebre de luxe... Fins arribar a les posicions d’en Pere i Arturo del Tarraco, on deixo marxar el formula-1 i agafo el metro, hem quedo rodant fort amb el Pere, començant a ascendir les primeres rampes de formigó que ens portaran a la Creu del formatge, a un ritme fort, despenjant alguna unitat que altre...Em noto bé, baixo un pinyonet més al deixar les rampes més dures, despenjant en Pere i l’Arturo...
A la Creu, mig gotet d’aigua hi ha seguir ritme fort amunt, sortint a roda d’un VELOCIRAPTOR asfaltero que m’han dit a la sortida que es diu 35’ en 10Km, uou!!! Pillo roda i cap amunt per la pista...Portem un convidat d’honor al taxi, si, si, avui en Toni Calderón no córrer, que al finde va al Mont-Blanc, però li ha donat el relleu al seu germà, igual d’animal i amb la mateixa gana de guanyador que ell !!! Amb molta veterania a les cames se m’apega i deixem que la locomotora voladora ens vagi portant cap a posicions davanteres. La grupeta de tres anem en posicions 6,7 i 8 obrint forat als del darrera i veient a 2 unitats a 100m davant, el veterà Harrison i un que va de collons, ja que li aguanta el ritme.
Fi de pista, al Km6 aprox. a la dreta surt un trencant a 90º que empitona fort amunt, deixem al VELOCIRRAPTOR que se li vagi atragantant i nosaltres apegats com a lapes, uou, quin ritme fort, lo Calderón em va bufant al clatell...
Sortim a pista, anem baixant, mantenint posicions, retallant a Harrisson, parlo amb en Calderón li dic que si coneix el recorregut, hem diu que no i ni faig 5 cèntims de la cresta, AEROBICAMENT DESTRUCTIVA, baixem una marxa intentant transportar algo d’oxigen als músculs, que fa estona que estan a dos veles.
Fi de pista de baixada, gir de 180º, passo al VELOCIRRAPTOR i empitono sendera fort amunt, endinsant-nos a la cresta dura, amb sifonades que et fan tocar fons. En Calderón fa una mica la goma, jo apreto el que puc ja que aquests ritmes me treuen de punt, recupero en Harrison amb el seu colega, el colega passa factura i el passo a la zona més tècnica de pedres que pica fort amunt, m’ho conec i aquesta zona fa pupa de veritat !!!
També passo en Harrison, ostieeeee vaig 4º !!! Corono, Km9, darrere venen com a tigres, uou, estic xalant, si estàs finet i ràpid aquestes curses molen molt, xales segon a segon, és molt intensa la vivència, som uns afortunats d’estar en forma i poder aguantar aquests ritmes, anem passant caminants quasi que per sobre, quina passada !!!
Al loro, baixant pista passem l’avituallament de l’Ermita de Putxerver i uns 300m més avall tornem a trencar sendera amunt, a la pista em pillen de nou Calderón i Harrisson, Km11, els deixo passar, van un puntet més que jo, m’interessa guardar posició i no m’encego...
Sortim de nou a Puigcerver els 3 junts i fent la baixada per sendera llarga els deixo marxar, vaig fent a la meva, per darrera de moment no be ningú.
Baixo sol pista a ritme fort, una mica de pista de pujada, de nou a la Creu, trago d’aigua i avall, no m’entra ni un gel, un ritme molt bestia, formigonat avall mirant de portar un ritme ràpid, els que porto darrere, Pere, Arturo, VELOCIRRAPTOR, per aquí i si em veuen hem fan un desgraciat !!! Arribo baix, agafo riera, m’imposo un bon ritme i no el deixo, aquí difícilment m’atraparan ja, per pla rodo bastant fi...Rampes d’entrada a poble i meta, 6º general i 1º de categoria descartant els 3 primers de podi...Em trobo l’Albert Buira, que està entrenant fort per la Cavalls del Vent i anem plegats a fer un altre tomb pel circuit, el fem al rebés, gaudint de la muntanya i fent l’entreno de Kilometratge que tocava per avui.
Després estiraments i un bany a la piscina d’Alforja, per cert una piscina molt guapa. [by MARC]

Crònica de l'ALEXIS;
No ha estat una de les meves millors curses tot i saber-me ben bé al peu de la lletra tot el recorregut exactament, però no per això deixaré de fer una crònica detallada per donar la cara. Feia un día prou bo aquest diumenge al matí, fresquet, com a mi m'agrada, sense "solaco" ni asfixies abans de començar la cursa.
Ja a la sortida observo varis nois joves que també pertanyien a la meva categoria. Tenia una bona competència, i sabia que ho havia de fer tot a la perfecció per intentar guanyar.
La sortida ha estat com totes, anant al meu ritme i deixant enrere l'Ernest Feliu, que ha fet una cursa tranquil·la (anant correctament al seu ritme) i sense matxacar amb escreix.
Seguia de molt a prop el Riudecanyenc, que no anava a un ritme massa elevat al meu (tot i que mai he pogut atrapar-lo), però anava fent, i ja a la pujada de ciment del camí, passava a en Xavi A., que també tirava al seu ritme evitant quedar esgotat abans d'hora. Ja més lluny quedava el típic grupet de capdavanters, amb en Marc Balaña intentant no perdre el ritme ni un segon, en Pere fent de les seves i donant guerra als llops, i d'altra gent que també podria destacar.
Normalment sempre acostumo a sortir amb una cançó al cap per no perdre el ritme i seguir endavant, però aquest cop, i vista la gran competitivitat dels meus rivals, havia de fer una excepció i començar a apretar tot el que pogués per no quedar-me enrere.
El meu rival directe havia sortit fortíssim, com sempre, i no el podia ni veure al llarg de la columna de gent. D'altra banda, he mirat de seguir en Jordà, del Patxangerus, que ha acabat resultant guanyador de la cursa. Intentava seguir el seu ritme a la pujada fins la Creu de Formatge, però ha estat impossible i m'he donat per vençut (cosa que potser no hauria d'haver fet tan d'hora). He passat un dels meus rivals (que només tenia 14 anys i és campió d'Espanya de Taekwondo, flipa-ho...) i he intentat anar-me obrint traça entre la gent que anava caminant o més desgastada. He seguit força estona de ben a prop la primera noia de la cursa, la Nuri Fortuny, del Borges Trail, i podriem dir que m'he anat enganxant a ella fins arribar a la pujada de la guarida, prèvia per arribar a Puigcerver. Allí se n'ha anat perquè anava més forta (ella ha deixat enrere una de les seves perseguidores, una noia jove del FC Barcelona), i jo he decidit fer la pujada poc a poc amb dos nois molt simpàtics, amb els quals hem entaulat una bona conversa mentre patiem el desnivell de la pujada.
A l'arribar a l'ermita de Puigcerver, carrego com puc l'ampolla d'aigua, i segueixo camí avall, encara amb l'esperança d'intentar enxampar els escapats de la meva categoria, però al final se n'han anat per força temps.
Conscient de que ja no podria guanyar, m'he limitat a reservar-me per la llarga baixada final, per tal de no ofegar-me i de convertir-me en una gazela. I així ha estat!
He pogut agafar la Nuri, que també baixava molt ràpid, i em seguien varis corredors com si fós un guia... haha
A la desviació del barranc, em topo amb mun pare, que estava senyalitzant pels més perduts, i em diu que ja he perdut tota esperança d'enxampar els meus perseguidors, cosa que no m'ha sorprès...
Enmig del poble, he fotut a seguir els corredors que tenia davant i no m'he fixat amb les cintes que et feien anar cap a un altre carrer. La gent del poble que estava a la bifurcació, ni cas, com si fóssim desconeguts que anem de passeig (que costava dir-nos que ens estàvem equivocant home!).
Finalment, he pogut arribar amb un temps de poc més d'una hora i mitja. Era un molt bon temps, rebaixant el que tenia fet amb la grupeta d'OT el dia de l'entrenament (1h. i 44min.), però insuficient per sumar punts al capdavant de la taula classificatòria.
Sabia que després d'això, el meu rival se m'acostava encara més, i perdia l'avantatge que li vaig treure a la VandeKames fa un mes.
Ara m'he de limitar a entrenar més i millor si no vull que ara que arribo a la recta final em prengui el liderat, sinó, tot el que hauré fet durant tota la temporada, no haurà servit per aconseguir el meu objectiu, que tots ja sabeu.
D'il·lusió i ganes en tinc per donar i per vendre, però avui en dia, si no ets millor que els altres, ja pots anar confiant que no obtindràs els resultats adients.
(és una autocrítica)
La propera cursa, a Castellvell, ja és la penúltima del circuit de curses del baix camp 2012, i no penso en res més que guanyar, guanyar i guanyar, m'hi deixaré la pell! [by ALEXIS]

Classificacions i fotos




dilluns, 13 d’agost del 2012

Calcenada Vuelta al Moncayo 2012 [by MAR]

El passat 3 i 4 d'agost la Mar va participar en aquesta Ultra de 104KM. Al habituallament complet li van perdre la bossa, per tant, no va poder fer canvi de pneumàtics ni omplir el rebost. Va tenir que acabar con lo puesto. Això si és ser ultra.

BONESSSSS AQUÍ VA LA CALCENADAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

La Calcenada:Caòtica es difícil de creure però en 104km i 21habituallaments només hi havia panis,taronja, platano, aquarius, aigua i al km 60 pasta.Hem van perdre bossa on hi tenia gels i barretes... en fi k vaig tirar a base de taronja ja k el platano no hem va gaire bé, tot i amb això sóc finisher amb una 3a posició 15h04'; 1a una Vasca "makinorra" 2a una mañica i 3a una de Riudomssss!!!!!! No m'hi veuràn méssssss!!!!! [by MAR]


divendres, 10 d’agost del 2012

VANDEKAMES 2012 "CRONIQUES"

L'Alexis ens relata la seva aventura. A mitja cursa es va trobar un llop amb ganes de mossegar i això va provocar que es convertís en ros i arribés al 3er nivell de força. Ànim superguerrer.

Impressionant la VandeKames 2012!! Molt bona organització, magnífic recorregut i una immensa post-cursa amb sopar i concert inclosos, i tot gràcies als incansables de Virginia Bay, que amb el seu sacrifici ens han brindat una "tarda-vespre-nit" inoblidable.
La cursa, per part meva, va ésser replena d'alts i baixos. Vaig començar a bon ritme, encarant una infernal pujada fins les antenes. La nota negativa i que em va perjudicar i molt va ser la decisió de prendre'm un got ben ple d'isotònica, cosa que em va sentar fatal i vaig estar tocat durant ben bé 15-20 minuts. Em feia mal la panxa i tenia ganes de vomitar per trure-ho tot, però vaig decidir prendre'm un dels dos sobres de Nutrisport que duia i em vaig poder refer. A poc a poc vaig anar remuntant posicions fins a atrapar el meu amic finlandès, en Sami Kauppinen. Varem anar a un ritme similar tots dos fins al tercer avituallament, on uns metres abans em va ocórrer un acte antiesportiu per part d'un atleta del T-T. Aquest llop, em va passar al camí ample que fa cruïlla amb el camí que puja a "l'església solitària" (que li dic jo), i just en aquell moment vaig prendre'm el segon sobre de Nutrisport per agafar forces de cara a la pujada més cruel de la cursa. Doncs el tiu em passa i em diu burlescament: "No re no re, aquests sobres no valen per res. Tota la força la perds per la boca...".
Jo, que vaig posar els ulls com unes taronges sense creure'm el que m'estava dient, vaig respondre-li que aquests sobres et donen un plus d'energia per aconseguir una major força en moments d'intensitat física, però ell, amb to provocatiu i amb ganes d'increpar-me, em deia mentres marxava: "Sí home sí, ja veig com vas, més mort que qualsevol de per aquí...". Jo no havia viscut mai una discussió tan inútil com aquella, però com que els avantpassats de ma mare eren manyos, li responia contínuament als seus atacs, fins que quan ja va ser lluny, tot empipat després de què despreciés no només els sobres sinó tot el que portava (que secundàriament és un atac als consells del meu pare que treballa en una DIETÈTICA!!!!), jo vaig voler tallar la conversa amb una paraula que invitava al xoc cos a cos: "Demostra-ho!".
No, no m'estava referint a una baralla a vida o mort (XD), sinó a una mena de "pique" per què vegéssim qui dels dos aguantava més fins la meta.
Cal destacar que en aquell control, vaig llençar el sobre a un dels contenedors i vaig marxar pitant sense beure ni aigua, conscient de què entrava en una prova directa sobre la meva persona, on hi havia involucrats mun pare i els mateixos organitzadors de la cursa, que preventivament ja em varen aconsellar que portés alguna cosa al damunt durant la cursa, aigua i alguna mena de producte reactivador instantani, com ara barretes energètiques o sobres de gel.
Gràcies Joan i Virginia Bay!
Gràcies a tots perquè els resultats hi són, i si aneu a mirar la classificació del circuit negre, veureu que li vaig treure ni més ni menys que 25 minutacos, que es diuen aviat!
Resumint, si aquest tiu volia competir amb mi, primer li demanaria que ell aprengués del que em va dir a l'acte: "Tota la força la perds per la boca...". I segon, li demanaria si us plau que per l'any vinent s'apuntés al circuit vermell, que potser podria fer un temps més "digne", no sé si m'enteneu...
El cas, i ja per acabar, és que vaig aprendre dues lliçons molt importants. Primera, en no caure en les provocacions, cosa que malauradament no vaig poder evitar; i segona, que quan tinc les idees clares i sé del que sóc capaç, puc guanyar a qualsevol, encara que sigui més gran que jo i més ben preparat físicament. I així ho vaig demostrar a l'arribar a la meta.

"No haze falta dezir nada más."

Conclusió, definiré el caràcter xulesc d'aquest "galindó" amb un vell refrany que pocs us sabeu ben bé al peu de la lletra, i és ben interessant, us ho asseguro... ;)
Cal dir a prohoms prepotents,
i a polítics esverats,
que, "qui sovint sembra vents,
sol recollir tempestats"
VISCA OBRINT TRAÇA, VIRGINIA BAY Y LA MARE QUE US VA PARIR A TOTS, SOU COLL*****!!!! [by Alexis]


L'Albert.B ens relata la seva aventura. Va cometre un error greu, entrenar les últimes setmanes pel Pirineus i no entrenar la calor del Baix Camp. El gran enemic que tenim en aquesta zona i molt pitjor que el desnivell del Pirineus.

Cursa que s’ha consolidat com la més important de les curses del circuit del Baix Camp, per lo menys de moment i de 23km de distancia amb 1500m+. A la sortida un nivell molt alt, amb personatges com el Toni Calderon, Alfredo Gil, Javi Heras, Albert Giné, Germà Guash, Adolf Aguiló, Marc Balaña, Pere Rodriguez, Arturo Neriz, Juan Fran, Jordi Pàmies, i us en podria dir un bon grapat més. Acabar dels 20 primers ja és tot un éxit. No tenia pensat apuntar-me ja que la setmana abans havia fet 70km al Trail Aneto, pero veient aquest ambientazo vaig decidir inscriure’m.
Comença la cursa i ja es defineix un grup de tres corredors al davant. Javi, Alfredo i Toni. Una mica més enradere un altre grupet més nombrós en el que hi som el Marc, el Pere i jo com representants OT. També veig al Albert Giné que s’ho mira i comença a apretar la màquina no sigui que algún se li escapi. Perdem de vista el grup capdevanter i ens quedem un grupet bastant junt d’uns 4 o 5 corredors, entre ells el Marc i jo. Com conegut també tenim al Arturo, del Trail Tarraco, que encara que esta una mica separat no es desenganxa i aguanta a uns 150m més enrere. Així anem fent, i com una goma ens anem rellevant fent tirar del grup. Finalment arribem al mulló puntaire i ens queda una llarga baixada molt tècncia abans d’arribar als peus de la Portella. És en aquell moment on em trobo còmode ja que les baixades son el meu punt fort i decideixo atacar. Agafo distancia respecte el grup i els deixo enrere, ja veig un parell més de corredors una mica més abaix i m’animo a veure si els atrapo. Pero en aquell moment em foto una llesca!!Buff! he tingut sort perque he caigut de morros i no m’he fet res greu. El genoll es resenteix ja que he picat amb un pedra. He de parar cridant ui, ai, ui per el cop i a mesura que el mal va desapareixent mentres camino, el grup que habia deixat enrere m’enganxa de nou. Els deixo passar i intento afegir-me en l’ultim d’ells a veure com va la cosa. Sembla que el dolor va baixant i practicament a part d’una petita molèstia puc continuar corrent quasi amb tota normalitat. Agafem de nou pista de baixada i juntament amb el Marc i dos o tres corredors que no conec ens fiquem a pujar la portella. Amb el Marc al davant anem a bon ritme i conseguim deixar el grupet enradere. Finalment a dalt de la portella i cap a baix. Començem la trialera de baixada que ens dura casi fins a Castelló, allí començo a notar que els abduptors em fan alguna punxada i baixo tranquilet. Arribem a la pista camí de Castelló amb el Marc a uns 50metres davant meu sembla que els abdubtors aguantan. Petita baixada per la pista que aprofito per apretar de nou i comença un senderó de pujada que ens portarà al poble de Castelló ja practicament a només 2km de finalitzar la cursa. És en aquell moment, quan els abdubtors em foten una sotregada que veig les estrelles! He de parar i sentarme al terra de cop junt amb un crit (una dona que estaba per allí de la caminada li vaig fotre un susto de muerte!!jejeje) Estiro ràpid per continuar i em torno a ficar a trotar i sant tornem-hi. Veig que es més serio del que m’habia passat altres vegades i estiro una mica més. Començo a caminar i veig que em noto que en qualsevol moment tornarà a tivar de nou. La cual cosa continuo caminant lentament. A mesura que vaig pujant em van passant corredors que portaba radere i coneguts com el Juan Fran, Arturo, Germà, també algún més que habiem deixat pujant a la portella. Sincerament em fa bastanta ràbia perque a 2km d’arribar doncs sap molt greu pero és el que té aquest esport i algun dia és a tú a qui toca.
Arribo a Castelló i aprofito per estirar de nou i veure bastant isotònic. Comença una trialera de baixada que aprofito per tornar a correr però res de res, em passa la primera noia, que va molt bé. Vaig baixant caminant, apartant-me mentre caminadors i corredors d’altres modalitats em passen pel costat fins quan casi a baix de tot m’agafen el Pere i el Rafael. M’animen i intento enganxar-me amb ells. Aguantant com puc i amb els ànims del Pere que m’espera alguna estona. Finalment arribem a Vandellós amb una gran quantitat de públic.
Com a conclusió personal molt content fins al km 20, portant un bon ritme. I els últims 2km doncs una mica enfadat pero suposo que els 70km del Trail de l’Aneto el cap de setmana abans; l’entreno del Vandekames dimecres; i l’exigent que era la cursa m’ha passat factura. Beure isotonic als controls en comptes d’aigua segurament també hauria ajudat. Bueno, més experiència que ens enportem a la butxaca. L’Organització un excelent, i els obsequis i ambient de la cursa, pre-cursa i post-cursa també. El marcatge i recorregut una passada!! Segurament per això és la cursa amb més nivell del Baix Camp. [by Albert.B]


El Markus ens relata la seva aventura. No sé si es per efecte dels gels de cafeïna, però ara ens escriu en castellano...;-)

Ayer tarde de 9,9999 en la VANDEKAMES, organizada por la SUPER TIENDA VIRGINIAVAY de la calle Barcelona de SALOU,
con una semana cargada de curro y sin poder descansar y entrenar lo que uno quisiera, a veces el descanso es el mejor entreno y me ha salido una carrera redonda, saliendo bastante rápido, corriendo entre gente que normalmente van por delante mio, metido justo detras de la grupeta escapada de KRACKS (Heras y amigo de Bejar, Calderon, Gine, Pamies....) seguidamente, alii estaba, pegando bandazos en una grupeta de 4 corredores, tirando yo en la cresta, tecnica y que no es mi medio, dejando marchar en el descenso hacia hospitalet guardando motor y metiendo un gel cafeinado en la caldera preparando el pepinno de la portella de 500d+ del tiron a Km14 de carrera.... En avituallamiento, antes del remonte se entretienen un poquito y arrancamos juntos parriba,,,que poco a poco se van descolgando....Arriba llego con Albert Buira, vamos juntos de la mano, andamos a ritmo fuerte los dos, vamos de caceria y con ambre, estamos en forma y disfrutamos de la dura carrera y de la debilidad que pone en algunos corredores.... Albert se queda, tiene rampas, lastima ya que está mas fuerte que yo. Antes de la subida a Castelló me enchufo un gel, este sin cafeina, solo para mantener el grado de azucar en sangre correcto y pegar el último palo de diversión,,,,sendera corredora que pica parriba hasta Castelló,,,entrenando con Calderón le pusimos el nombre "LA CRIBA" y asi fué, pasé a 3 unidades, corriendo fuerte parriba, manteniendo el gas pisado en la bajada sin descanso y anulando posibles cazadores traseros, ultimo repecho sacando el resto y llegada a meta por dentro del pueblo de Vandellòs muy entero y SUPERSATISFECHO ! GRACIAS TEAM-VIRGINIAVAY ! Espero que al 2013 la estireis un poquito mas, hehe, siempre se le puede añadir la rampita de les carboneres al final ;-) [by Marc]






Fotos Javier Royo

Fotos Ildefonso Serrano

Classificació

dilluns, 6 d’agost del 2012

ULTRA TRAIL ANETO per AlbertB

El trail Aneto modalitat “2 caras” es una cursa d’aprox. 70km d’autosuficiencia que té per objectiu veure l’Aneto per dues cares, la sud i la nord. El rècord de l’any passat estaba aprox. a 8h 15min, realitzat per el nostre ja conegut Albert Giné. El meu objectiu optimista era poder acabar al voltat de les 9h, i per això portaba el temps parcials de l’any passat per el controls amb varis temps desde 9h fins a 11h.


La cursa comença i surt la gent molt forta per ser que queden casi 70km per el pirineu que com tots sabem, no son de broma. Per un GR que es quasi tot pista fem cap al control de Coronas. Allí la cosa es complica, comença a picar cap amunt per un corriol i finalment unes blogs de roca molt grossos abans de fer la pujada final molt dura de uns 300m fins al coll de Vallhibierna. La cursa al tornar per el mateix lloc saps en quina posició vas en tot moment i arribo a dalt a la posició 14, lo cual m’anima bastant. No vamos tan mal!!jejeje Això fa que m’animi i baixant, que es el meu fort, pugui passar 3 o 4 corredors. Quan passo per Coronas de nou paro a caminar i aprofito per menjar un “bocata que tenia preparat”. Seguim baixant fins arribar al punt on tornem a pujar direcció a la Picada. Allí, ja coincidim amb els corredors de la Marató. Seguim pujant per un pista fins arribar a Llanos del Hospital, casi ja el km 45 de cursa i vaig sobre temps de 9hores i amb una molt bona posició, o sigui que molt bé. Allí veiem al Toni Calderón i la Monica que estan passant el cap de setmana per allí. Em comenta que la Rosa i el meu pare estan una mica més endavant, lo cual em dona forces. Un parell de km més endavant aprofito per omplir aigua del riu i menjar una barrita, que no me la puc fer empassar de cap manera i tal com entra, surt de nou. Malament penso, ja fa massa que no em poso res al estomag, pero no puc fer-hi res. Continuem pujant cap al coll de la picada i ja trobem als primers baixant amb la feina feta. Quina sort i com corren!!. Quan ja només quedaben 300m+ decideixo assentar-me i treure un altra bocata pero no hi ha sort. Continuem, pero ja vaig bastant tocat. Quan ja veig el control, llavors em trobo a la Rosa que ja baixa i al meu pare, junt amb el Jonatan i algun membre més del Monterols com el Xavi i el Marc. M’animen una miqueta i continuo fins dalt, ja queda poquet. Al arribar dalt m’asento amb el JosepM Montserrate un company de Cambrils que fa la marató. Xerrem, menjem unes avellanes junt amb un batut que em preparo i sembla que em recupero una mica. M’ha costat 20minuts més del previst pujar sobre el temps de les 9h, la cual cosa em fico com objectiu acabar amb 9h30min aprox.

Comença la baixada i vaig prou bé, m’he recuperat força i baixant abans d’arribar al següent control adelanto a la Rosa i al meu pare i em cruso a la Txell que va fer una gran cursa. Continuo una estona amb ells fins que decicideixo tirar una mica més. Vaig sobre temps a mesura que passo per els controls, inclús tinc un coixí de 7 o 8 minuts. Però llavors comença a ploure i pedregar a falta de 10km!! Això fa que ens posem xubasquero, a més de tenir que baixar el ritme ja que es perillos correr per pedres mullades. Finalment acabem sobre el temps de 9h 40min. Arribant a Benasque amb un nombrós públic animant.

El balanç de la cursa es positiu i content, he aguantat 45km a un molt bon ritme i després si contem la pluja i lo del estomag tampoc he perdut tant de temps. L’any que vé a veure si podem torna-hi i millorar una miqueta. Això sí, per el meu compte. Això de autosufciencia es un “engañabobos!!” Ni avituallaments, ni marcatje, ni res de res. Pero el preu, com si fos normal. Per altra banda, el poble i la gent un excelent!! Per sopar, una ampolla de vi i un Chuletón de 800grams!! La Rosa molt contenta, la seva primera marató de muntanya!! Enhorabona!!.

dijous, 2 d’agost del 2012

NAUT ARAN DUATHLON (Per Cervatillo-AlbertG)

Ja fa dies d’aquesta cursa però val molt la pena escriure una mica sobre aquesta cursa. He estat al Pirineu Aragonés i fins ara no he pogut posar-me. És la primera cursa que faig a la Vall D’Aran, sens dubte, aquesta, es disputa en un lloc idíl·lic prop del naixement de la Noguera Pallaresa, al Santuari de Montgarri.







8:00 del matí, vaig fins el Refugi del Santuari a recollir els dorsals. Són les 9:10 i em situo a la sortida jo i la meva bici. 9:30! Donen sortida i avall, sóc al darrera i em toca remuntar i em poso amb els 10 primers abans de la pujada, passem ja camins estrets, estic còmode amb el ritme i vaig anant fent. Als 5km n’avanço un parell. No vull apretar massa, desconec el circuit i el tram a peu pinta dur. A la transició entro 8è. Plà de Beret 1850m.

Em poso les salomon i arrenco a corre, les cames em responen bé i tiro amunt pel Prat, tot i que tinc una pista de terra prefereixo anar per la herba, la pista esta pedregosa i degut a la pendent es un xic relliscadissa. Tinc 3 oponents davant, a prop, penso que els puc agafar i així es, almenys 2 els passo I poc després un d’ells remonta i m’atrapa, frec a frec fins al cim, ja empenyent genolls, pendent de un 40% (aquesta pala a l’hivern es pista roja d’esqui alpí a Beret). Arribo al cim del Dossau 2521m, en 5à posició. Conservo la posició fins la 2a transició, baixant els gairebé 600m de desnivell en 3km, a estones pista alternant pels prats. Recorro en solitàri per la pista fins que m’avancen a tot drap (la baixada no es el meu fort en bici). Passo per Montgarri, ara es tot senderó, amb fang, tècnic. Em foto de cap i surto pel davant del manillar, no era una pedra de color verd, no la vaig veure entre mig de tanta herba. Passo la Noguera, amb aigua fins l’entrecuix! I prenc la pista de tornada fins al Santuari, la Meta. Em passen 2 pujant, estic fos i amb la caiguda em fa mal el genoll (tinc un parell d’esgarrapades). Passo la meta en vuitena posició i temps 2:01:11.

dimecres, 1 d’agost del 2012

XVIII MARXA DE BTT DE L'ARGENTERA

La Mar ens relata:

Aquest dissabte a les 18h es va fer per XVIII any consecutiu la marxa de BTT del’Argentera, d’uns 29km coneguda com el “mundialet” molt trencacames amb trams que tenies que agafar la bici al coll. Cursa molt explosiva.
El més important de tot i és que per primera vegada, si no recordo malament, participo en una marxa i no hem foto de llorossss jijijijiji

Salut a tothom!!!!!!!!!!!!
MAR