Benvinguts al bloc d’OBRINT TRAÇA. Som un grup de persones que ens uneixen les mateixes aficions, l’esport i la muntanya. L’objectiu d’aquest bloc és ser l’eina per organitzar i exposar les nostres activitats. Aquest equip és obert a tothom amb ganes de passar-s’ho bé i que vulgui córrer una estona amb companyia.




dilluns, 21 de gener de 2013

MARATÓ COSTA DAURADA TARRAGONA 2017 "Pels OTs" -Actualitzada a 5a Crònica (Marc Alcover)


Marc Miró (Alcover)
 
No, no m'enorgulleixo d'haver corregut una Marató una setmana després de caure amb la bici de muntanya i destrossarme el genoll, i veure'm
fins un dia abans baixant escales de costat per no poder doblegar prou el genoll. No.
No, no m'enorgulleixo d'haver corregut una Marató arrossegant encara una contractura als lumbars,una contractura que dues setmanes abans
de la Marató no em deixava acotxar-me, no em permetia ni tocarme els genolls amb les mans, no em permetia portar sabates de cordons per no

podermel's fer. No.
No, no m'enorgulleixo d'haver corregut una Marató sense gairebé haver entrenat durant l'últim mes, No.
No, no m'enorgulleixo d'haver corregut una Marató dues setmanes abans d'haver afirmat amb rotunditat que no hi podria anar, que era una
bojeria, que només em serviria per patir i empitjorar les lesions, No.
No m'enorgulleixo d'haver començat a córrer la Marató amb el convenciment de que no podria acabar una gesta en les condicions en les que
arribava, havent dit a la meva familia que no vingués a veure'm per que no l'acabaria, No.
M'enorgulleixo, però només lleugerament, d'haver acabat la Marató que vaig començar, contra tot pronóstic, per un xic de convicció que al
final havia d'acabar el que havia començat, per un xic de compassió pensant en gent que voldria i realment no podria, ... si per que no?
tambè per un xic d'esperit competitiu i ambició!, i sobretot per un xic de bona sort amb les múltiples molesties que al final em van
respectar tota la cursa
Però sobretot m'enorgulleixo enormement de tenir uns companys que van creure que si que ho podria fer quan jo no donava ni un duro per mi.
M'enorgulleixo de tots els companys que anant davant meu, em donaven paraules d'anims cada cop que ens creuavem.
I m'enorgulleixo d'infinita manera de tenir un company que sense estar apuntat a la Marató va decidir acompanyar-me del km 7 al 27, i
encara més que al final m'acompanyés fins al kilometre 38, posant en perill el seu planning d'entreno per l'Ironcat.
M'enorgulleixo d'ell i del gran ajut que va suposar la seva simple companyia i el seus petits gestos que van fer possible que aquest
diumenge acabés la Marató Costa Daurada quan potser només jo m'havia cregut que no seria possible.
Gràcies Markus! Gràcies per no deixar-me sol! Vielen Dank!
 
Ah! I la marca? Bè, de fet, la marca, tant m'és!


Crònica Jordi (Riudecanyenc)


Avui farem la crònica de la MCD al revès

Moltes gràcies a tots els que m'heu seguit i animat durant la prova!! Ho agraeixo molt!!


Trepitjo la línia d'arribada despres de 3h24'30'' d'haver sortit. Estic molt i molt cansat, una mica pàlid i tot diria, però content d'haver pogut acabar la MCD amb millor temps que l'última vegada que vaig córrer una marató d'asfalt. Els dos últims km s'han fet molt i molt durs, no quedava res a les cames. El ritme no ha pogut baixar dels 5'30'' i si la cosa dura uns parell de km més m'adelanta el globo de 3h30'. Vent vent vent i mes vent i el coco que em deia que ja n'hi ha prou. No tinc gana per menjar ni per beure, he patit de valent sobretot a partir del km 35 kuan les cames han deixat de respondre. A més el vent que bufava en aquesta zona i el fet d'anar completament sol m'han deixat KO. M'he pres un gel del marca GU però l'he escopit xk estava molt dolent. Sort que en tenia mig de meu a la butxaca i això m'ha ajudat a acabar. Pujant cap a Camp Clar, sobre el km 30 veig que les coses no van com haurien d'anar, llavors penso amb les tirades llargues planeres que no he fet per preparar be la cursa. Benvingut al muro!!! Comença una nova carrera!! Tot i així puc mantenir els 4'45'' / 4'55''. La distància amb el globo de 3h15 es situa al voltant del km, per tant estic al voltant de les 3h20. Els meus companys d'aventura estan a uns 500m davant meu. Per aquesta zona trobo molta gent que m'anima cridant-me Yordi. Sobre el km 25 començo a perdre el contacte visual amb els companys de grup. L'Arnau i el Vicenç estiren de valent, el Pepe plega quan troba la seva amiga. El meu ritme es bó, estic a uns escasos 500m del globo 3h15 i no vull estirar més del conte ja que començo a anar justet. 4'40'' i anar passant. El pas per la mitja el faig en 1h37'30'' mig minut per sota dels meus càlculs. Cada vegada em costa més seguir el ritme de l'Arnau i el Vicenç, veig com si em volguessin esperar però no puc seguirlos. Em poso al cap que he de poder continuar corrent a 4'40''. Ho he fet moltes vegades amb entrenus curts i seguits, per tant avui tmb ho puc fer. Prenc un gel i una mica d'istònic per no perdre fuelle. Em trobo l'Ernest que m'anima i adelanto l'Antonio que em diu que va molt malament. Sobre el km 15 estem a escasos 300m el globo de 3h15. Portem una mitja de 4'38'' i ser que aquest és el ritme bo per baixar de les 3h15. Vaig amb el Vicenç i el Pepe de Tgn i l'Arnau del poble. Som un grup consolidat. Ara xerrra un ara xerra l'altre. Anem amb uns de Tarrega que porten la tercera noia amb ells. Sentim les olors de les flors i les violes. Al km 10 les coses van de mil maravelles, els km passen molt rapid i veiem com la mitja de cursa ens esta caient força ràpid. Ens apropem als 4'40'' i la clau es poder mantenir aquest ritme durant tota la cursa. Parlem del sofà que m'he comprat, del pis de l'arnau i de les coses de la vida. Fa molt vent però anem tots molt juntets i fa que no es noti gaire. Sense temps per escalfar es dona la sortida. No tinc clar que fer ni com anar. Em pregunto si millor seguir el globo de 3h30 o intento el de 3h15. Moments abans de sortir diem amb el Vicenç i l'Arnau que anirem junts a veure com es desenvolupa la cursa. Objectiu baixar de les 3h30. La clau és no quedarse sol com un mussol ja que sino el vent ens farà una mala passada.   


Crònica Enric:


I ja en van quatre, i sens dubte sóc diesel. Des de la meva primera marató d’asfalt a Barcelona el 2008 i en les tres edicions de la Costa Daurada en les que he participat sempre he rondat entre les 3 hores 30’ i 35’. Tot i així molt satisfet del resultat ja que en aquesta edició encara que sigui per un segon he superat la barrera de 3h 30’ (jejeje) i he fet marca personal, al tantu!!  Temps real 3:29:59.
Realment molt content ja que per un talús de quasi 85 kg com jo, em dono per satisfet però amb ganes de tornar-hi l’any que ve i “repiscolar” algun minut o algun segon més i esperant que l’any que ve algú tanqui la porta i evitar així el corrent d’aire.





Crònica Roberto:

Bueno, aquí esta lo que ha sido para mi la maratón de costa dorada.

La mañana la verdad es que no traía muy buenas expectativas y antes de la salida habría firmado un 3:28:00 nueva marca personal puesto que mi marca era 3:29:58,todo eran dudas, habré entrenado bien , el circuito, que no termine pagando las subidas, no se no lo tenia nada claro, pero bueno he invertido demasiadas horas en esto para lamentarme ahora ,me presento en la salida con las ideas muy claras, liebre de 3:15:00 y escondido dentro del grupo, hoy no toca dar la cara, así que si todo va bien no tengo que tener problemas ,los Km. pasan y las cosas marchan de maravilla ,tranquila mente pasamos el Km. 24 el final de la rambla, que me dice que casi toda la subida esta hecha , las piernas están como nuevas y sin sacar la cabeza del pelotón continuo hasta el Km. 37 donde me dan ganas de salir del grupo e intentar hacer una mejor marca, pero la prudencia no me deja salir y continuo escondido, no quiero cagarla tan cerca de la meta, pasamos el Km. 40.5 y solo queda la vuelta del espigon ,las piernas tienen fuerza para cambiar el ritmo y salir del grupo, ahora si que me atrevo, cambio y me voy como una flecha hacia la meta haciendo el ultimo Km. en 4:03 entrando en la meta con lo que será mi nueva marca personal de 3:12:55.



Crònica d'en Pere.B:
Abans de començar la crònica faré una mica d’història de com he acabat fen una marató quan jo fins ara nomes he fet muntanya
Feia temps que em rodava pel cap fer una marató, per proximitat estava pensant fer la Barcelona, però, les dades no son gaire bones, normalment coincideix amb el mateix cap de setmana o el cap de setmana següent de la marxa que fem al club Arítjol, fins que fa uns mesos al Wasap d’Obrint Traça comenten que s’obrien les inscripcions per una marató a Tarragona i el primer dia la inscripció sortia per 20€ i sense pensar-ho m’apunto, això era el 17 de novembre i tenia 3 mesos per endavant per preparar-me la marató. Tinc 12 setmanes per preparar-la, però abans m’he de comprar un calçat adequat, i entre això i un refredat inoportú no començo a entrenar fins principis de Desembre. els primers 15 dies son forces durs, no estic acostumat a córrer tanta estona i els isquios em passen factura i he de baixar una mica el ritme, però, poc a poc i gràcies als consells del Wasap d’Obrint Traça cada cop em sento més a gust i vaig més ràpid.
Tot va força be, fins 10 dies abans de la marató, que em torno a refredar una mica, ala feina hi ha una passa de grip i de panxa, i el sistema de ventilació de la feina va repartim els virus per les oficines i passo uns dies força dolents, la última setmana nomes puc entrenar sortir a córrer un dia, i em passa pel cap no fer-la però, finalment decideixo anar i córrer fins que el cos digui prou.
El cap de setmana de la MCD passa pel damunt de Catalunya una borrasca impressionant, dissabte tot el dia plovent i el dia de la MCD donen rafegues de vent de 40-60km/h. El dia abans de la MCD vaig a buscar la bossa del corredor amb el dorsal,el xip i una samarreta de color rosa que ens donen…Allí em trobo força companys d’OT i em donen consells molts bons per la marató.
2013-01-19 20.25.55

Camiseta de la MCD

Desprès de tot aquest rotllo arriba el dia de la MCD, m’aixeco a les 6:30 i per esmorzar prenc un plat de pasta, unes torradetes amb Nutella i un suc de préssec i cap a Tarragona, on arribo pels voltants de les 7:45, aparco al port i faig una última visita al senyor Roca i a esperar que siguin els 9, amb el fred que fa em fa mandra escalfar abans, el dia de la Sant Silvestre vaig escalfar i per culpa de una accident vam sortir 15 min. tard i l’escalfament no va servir per res, sortiré més lent i els primers km. ja aniré escalfant.

Quan falten 10 min. per l’inici de la proba vaig cap a l’arc, em quedat amb tots els OT per fer-nos la foto de grup i tots coincidint que amb el dia que fa avui l’únic objectiu es acabar-la amb dignitat.

DSC_9340

A la sortida amb companys d’OT

A les 9 en punt donem la sortida, estic quasi al davant de tot i els primers metres hi ha molts corredors, has d’anar amb cura de no ensopegar amb ningú i evitar menjar-te els conos que han ficat al circuit per fer 2 carrils. Quan arribem a l’espigo les ones bateguen en força contra el moll de costa i sentir el so del mar, inclús algunes gotes amb l’ajuda del vent ens acaricien la cara…De sobte em trobo de cara el Leyva, va pel km. 5 i només porta 15 min, i els perseguidors ja els te a més de un min.
DSC_9491

Als primers 6km

Els primers 20 km anem resseguin tota la façana marítima de Tarragona, passem per la platja del Miracle i agafem la N340 fins la platja Llarga on girem cua i tornem a el Serrallo. El tros de la N340 es una mica trencacames, hi ha continues pujades i baixades molt suaus. Un cop al Serrallo fem el tros més dur de la MCD, pugem fins el Parc Central i desprès direcció la Rambla Nova. Ja he fet la meitat de la cursa, porto 1h 58 min, vaig molt bé de temps, estic entre l’autobús de les 3h 45 i el de els 4H. A la rambla hi ha més ambient, fins ara la cursa ha sigut molt gèlida, i no precisament pel fred i pel vent, sinó pel poc públic que em trobat, i això es un acte per promocionar els jocs del mediterrani del 2017????. Aquí em trobo una animadora molt efusiva, pe un moment pateixo per la meva integritat, gairebé se’m tira a sobre, fins i tot m’arriba a tocar…ara ser el que sento els ciclistes quan pugen un port de muntanya i la gent lis tira aigua per sobre i els esperona….
DSC_9584

Primer pas per meta

Sortim de Tarragona i enfilem direcció Camp Clar, ja portem 28 km. i la gent comença a patir les conseqüències de la Marató, veig força gent amb rampes, estirant e inclús gent que comença a caminar, aquí poc a poc vaig avançant corredors, jo de moment en noto bé i vaig a bon ritme. Quan arribem a CampClar hi ha molta gent animant, es el punt en diferencia on hi ha més gent de tot el recorregut veient la proba, noto que els ànims de la gent t’esperonen, però, t’has de controlar, encara queden forces km. i si ara forço el ritme al final em passara factura…
Un cop sortim de CampClar anem direcció a Tarragona, però, abans ens desviem pel polígon Francolí, uff aquí torna a bufar fort el vent i avanço molts corredors, trobo l’últim avituallament i em prenc un gel de cafeïna que em dona les forces suficients per encara els últims 5 km. Mentre prenc el gel i bec una mica d’aigua com quasi em paro, els corredors guia de els 4h m’avancen, quan els atrapo els segueixo una estona, però, molt poc temps, ells van a 6 i jo vaig més ràpid.
Finalment estic ja al Serrallo, em queden menys de 3 km, abans d’acabar la MCD fem un pas per meta, aquí si que hi ha gent que no para d’animar, però, cony quan passes per l’arc et fan anar un altre cop cap l’espigo amb el vent de cara, i les últims metres es fan eterns!!!!!! Encara em queden forces i entro a l’arribada esprintant, finalment 3h 57min i 48s. Molt content per aquest temps, era l’objectiu que m’havia fixat, amb la meva primera marató intentar baixar de les 4h, però, amb el dia tant dolent que ha fet avui no esperava aconseguir aquesta fita. La clau a sigut sortir dosificant, en tot el recorregut he estat molt costant, la primera part de la marxa l’he fet en 1h i 58 min, i la segona part en 2h 1 min.
DSC_9636

Per fi l’arribada

A l’arribada em donen una medalla commemorativa i trobo plàtans, xocolata i dònuts, begudes isotòniques per recuperar les forces. Un cop he menjat una mica vaig cap el cotxe i quan intento sortir no puc…com he aparcat al parking que hi ha al port no em deixen sortir fins que acabi la cursa!!! això ja m’ho podrien haver dit el dia abans quan vaig preguntar, sinó hauria aparcat a al parking de la Tabacalera!!!, l’urbano em diu, es una mala passada que us han fet, esteu atrapats en una ratonera…finalment desprès d’esperar mitja hora puc marxar cap a casa a per la meva merescuda dutxa!!!!
2013-01-20 14.20.24

A casa amb la medalla

diploma

El diploma!!!


Publica un comentari a l'entrada