Aquesta crònica la teníem a la "safata de sortida". Gràcies a marató de BCN hem rebut un record de cròniques i hem tingut el bloc ocupat. Aprofitem aquets dies de vacances per oferir-vos aquesta crònica del Riudecanyenc, plena de detalls que ens fa viure la cursa des de dins. Enhorabona per la cursa i per la crònica.
XERTA 10 de març de 2012:
Deu ni do!!! Quina cursa que tenen a Xerta.... Felicitats al Karim i al seu equip organitzador pel tute que s’han fotut muntant l' UTF, una prova que amb la segona edició ja és un referent del mon de l’ultra.
![]() |
Foto cedida per Monrasin!! Gràcies Crack! |
La cursa va anar molt bé. Em va resultar molt més dur del que a priori tenia al cap ja que pensava que 4000d+ era un tute que s’hi s’anava pujant era assumible. Vaig mirar el track amb el google earth però allì tampoc t’explica ningu si puja molt o normal. El problema és que els 4000 t’els menjaves en 4 pujades de no més de 5km de distancia cada una. Per tant els 4000 amb 20 i pocs km i despres molta traça técnica que no et deix recuperar gaire. Sortida a les 06:00h del matí, a les 07:15h estem a Paüls passant uns quants km per un rec infernal, de nit, on havies d’escollir si anar dins de l’aigua o caure 5 metros penjat avall. Algun que altre ensurt vaig sentir x davant i darrera. Primera pujada del dia cap al Montsagre de Paüls amb el Perales, el Jaume del trote i un noi d’un poble del moianès del qual no se el nom. És aquest últim el qui va marcant ritme tota la pujada, un tros de planer i avall per un sender molt divertit que ens deixara a uns km de Prat del compte, km 26 de cursa. Aquí avituallament a tuti pleni, pa amb tomàquet, embotit, fruita, fruits secs, barretes, gels, beguda. Portem 3h i mitja de cursa, bones sensacions de moment. Hem perdut al Perales però s’ajunta amb nosaltres el Jordi Pamies.
![]() |
Com li fot a la Birra l'amic Perales!! |
Toca la tercera pujada del dia. Hem d’arribar a 1100m. El Garmin em diu adeu, el mamon ha durant nomes 6h30 i això que el vaig carregar tota la nit anterior i no portava el track en marxa ni el banda de pulsacions. Ja esta vellet el pobre. Així que ha cegues cara amunt, sense saber l’alçada que em queda ni els km. El pròxim avituallament el tenim al km 53, Alfara de Carles, 12km de distancia amb uns 1000D+, faig càlculs ràpids i penso en un parell d’hores. Dit i fet, a les 12:10h sortia de Sant Roc i a les 14:10h arribo a Alfara bastant trinxat. LA pujada va ser llarga, no tant dura com l’anterior però no acababem de coronar mai degut al munt de repexons amunt i avall que hi havia abans del control. Corono darrera del Pamies i l’altre noi. Ara si però, a la baixada no rastre d’ell. És la baixada de la cursa d’Alfara, que m’havien explicat que és super técnica. Pregunto al control i em diuen que baixi amb moderació ja que hi ha bastanta pedra i el pendent és important. Adelanto un noi amb el turmell xafat i un altre que baixava petadíssim. Arribo al poble i avituallament al sol. El pa una mica estovat, el xoriç bullint i la coca-cola calenta. Em tiro al gel i n’agafo un altre pel cami. Quan jo arribo el Pamies i l’altre marxen. Estudio el perfil, queden 17km. Una pujada fins a 600 d’alçada, baixem una mica, pugem fins a 800 i tot cara avall. Mentrestant arriben el Jaume i el Ramon del Borges Trail. Surto amb ells. Em diuen que van tocats, com si jo anes per tirar coets!!
s que marcaven. Algun més potser si. Últim avituallament a la Font nova. A 6.5km de Xerta, són les 16:10h i porto 10h de cursa. Menjo alguna cosa ja que vaig força tocat i mentrestant arriben el Jaume, Ramón i tmb l’Edgar. El saludo i em diu que no pot correr més. L’animo ja que ara ja està això. 6.5 km a 6’ el km vol dir que amb 40’ m’he de plantar a Xerta. Apreto les dents i baixo donant-ho tot, alternant sender i pista. Vaig reanimant el garmin per veure a quan baixo, veig algun 5’ mentre dura la pila, alguna zona de 4’40. Em dic que ho tinc a la ma, passen els km i el poble encara queda lluny, defalleixo un moment quan ens fan fer un repexonet, però el garmin marca 7’ Una mica de sender per dins del bosc, passem el pont de la carretera per sota, agafem la via verda i al entrar al poble ho dono tot. Al veure l’arc de meta veig que posa 11h02’ i entro en 11h’02’22. Llàstima no ha pogut ser però no passa res. Amb l’aplauso de la gent arribant al poble ja em quedo content i els paissatges que hem vist durant tot el dia gratifiquen més que un parell de minuts per sobre de les 11h.

Abans de veure el perfil vaig calcular 3h per meta, al veure el perfil dic 2h i 30’ màxim. La primera aposta va ser la bona. Quina pujada que quedava encara!!! No s’acabava mai. Tiran jo i ells a roda. Arribem al primer alt, foto de Rigor del Monrasin i una tros de baixada i planer. Un altre cop cara amunt, ara veien el poble de Paüls als peus i un tram del recorregut a l’altra banda de vall. Pujo sol fins al km 61, veig algun corredor davant però no el puc arribar a agafar mail. Del 61 al 63 baixada técnica, molt técnica per com estaven les cames. A més els km no passaven, sol i sense referncia pensava que hi havai més km del

Una molt bona experiencia, un molt bon dia de muntanya i esperem l’any vinent tornar-ho a fer. Ja veurem si l’ultra o l’etapa reina com aquesta vegada. Moltes felicitats a tots els Finishers, especialment a aquells amb els que vaig compartir bona part del dissabte!! [by RIUDECANYENC]
1 comentari:
Molt bona crònica i quin fart de patir!
No se com podeu, deu ser l'esperit ultra;-)
A seguir així akest any tant ben començat.
Salut!!!!!
Publica un comentari a l'entrada