MARATÓ DE BARCELONA "CRÒNICA XAVI.A"

Amb una mica de retràs però ja la tenim aquí;

Aquesta seria la meva 3ª. Marató. Igual que l’Antonio, els de Zurich em van regalar el dorsal per ser client i vaig decidir aprofitar-ho. Tenia por que no em passes com l’any passat per que l’he preparat per a fer 3:30 però d’una forma “anàrquica” doncs les tirades llargues les he substituït per muntanya i només he fet una mitja de test. Entre això i una lesió que m’ha tingut 15 dies fent descans, afrontava la MBCN amb molta prudència.

A la sortida em trobo amb el company Miquel Àngel “Bili”, ens saludem i tot xerrant ens posem al calaix, no sense dificultats. Quan ja estic al mig de la gent m’adono que m’he posat amb ell al calaix de 3:30 a 4:00 i bastant cap al final, al principi em sap una mica de greu però després penso que m’anirà bé per sortir conservador, cosa que al final va ser certa.

Fins al kilòmetre 10 no passo la llebre de 3:30 i sento el crit del Roberto que anava al seu costat, el saludo intentant esquivar les ampolles d’aigua que volaven, és el que passa quan avances per la vorera al tap que es forma amb la llebre. Vaig molt bé al meu ritme, sempre per sensacions, però intentant retenir-me, em conec i si forço després ho acabo pagant. Al passar la mitja veig en sentit contrari a l’Imma, la crido però no em veu, normal amb tanta gent. El tram de l’Av. Diagonal fins a la Torre Agbar se’m fa etern, tinc la primera crisis que millora a la part que fa baixada, al final hi ha l’avituallament on prenc un gel que devia portar ½ hora a la ma de la noia perquè estava calent, calent, però em va molt bé i enfilo cap a la zona Fòrum tornant a tenir bones sensacions. Cap a l’Arc de Triomf, km 35-36 em torna a venir un defalliment i penso, “ara m’aniria molt bé trobar entre el públic algú conegut” i al girar el carrer veig la meva dona i la meva filla, màgia! És curiós el que fa el cap, em venen unes energies que no sé d’on surten i ara si veig que arribo, em prenc l’últim gel i no em guardo res, serrant les dents fins a l’arribada.

Moltes felicitats a tots els companys OTs, gràcies especialment al Pere amb qui he compartit algun dia de series, felicitats també al “Bili” i al Xavi Espelta del Serres de Mestral amb qui vam coincidir a l’Hotel i al restaurant.

Recomano a tothom fer, almenys un cop a la vida, una Marató, és un repte dels que te’ns sents guanyador acabis com acabis, només la preparació ja val la pena. [by Xavi A.]

Resta de cròniques dels obridors