Benvinguts al bloc d’OBRINT TRAÇA. Som un grup de persones que ens uneixen les mateixes aficions, l’esport i la muntanya. L’objectiu d’aquest bloc és ser l’eina per organitzar i exposar les nostres activitats. Aquest equip és obert a tothom amb ganes de passar-s’ho bé i que vulgui córrer una estona amb companyia.




dimarts, 27 de març de 2012

MARATÓ DE BARCELONA 2012

Els nostres maratonians i maratonianes:
  • Pere          02:51:01
  • Miquel       02:58:31
  • Albert.B     02:59:57
  • Narcís        03:03:05
  • Antonio      03:20:05
  • Xavier.A     03:25:40
  • Inma          03:45:57
  • Roberto     03:49:17
  • Txell          04:33:25
Quines marques!!!!! Enhorabona a tots.


CRÒNICA ALBERT.B:
Tot va començar ja fa uns mesos, quan el Pere em va enredar per apuntar-me a la marató. Això sí, amb el compromís que ell aquest any faria Cavalls del Vent. De moment, jo ja he complert, a veure ell...:-P
Ens aixequem havent dormit poc, ja que al final sempre vas a dormir més tard del que voldries i el canvi d’hora no va ajudar gaire. Són les 5:45 hora nova, quan el meu pare em passa a buscar per casa i anem a buscar el Ramon Miralles i el Raúl Moreno. Tots junts marxem cap a Barcelona, parlant de les estratègies que seguirem (bé, el meu pare i el Ramon venen a fer de llebre a un company). Quasi sense adonar-nos, ja som a Barcelona i passem a buscar al Jonathan. Ens dóna el dorsal, i dins el mateix cotxe, comencem a fer els preparatius.
Sense adonar-nos, ja estàvem amb un munt de gent preparada per sortir a córrer, res més que 42 km! Em perdo una mica, la veritat és que mai havia estat abans en un esdeveniment tant multitudinari (penso en el meu interior: - hòstia Albert ets de poble!- )
Després d’aconseguir arribar al meu calaix i una estona per allí, algú em toca i veig que és el Narcís que m’ha pescat. Em dóna una alegria perquè volia anar amb ell durant la marató, ja que volia fer també sobre les 3hores. Allí al costat està “l’enredus” tot nerviòs! Porta un rellotge una mica antiquat però diu que li va bé. Sembla que sí, perquè ha fet un temps boníssim! De seguida sona la música i som-hi que falta gent.
No sé com afrontar la marató, ja que no tinc gaire experiència i a més encara que porto bastant entreno de muntanya, bici, gimnàs, no gens de l’específic per asfalt, i menys per marató (excepte algun dia que el Pere m’ha exprimit fent series); si a això, li sumem que vaig estar la setmana abans de viatge 9 dies sense córrer pràcticament res, la veritat és que no sabia com aniria la cosa. La estratègia era agafar el globus de les 3hores i aguantar fins on no pogués, ja sigui al km 20, al 30, o fins al final. Si anava amb companyia del Narcís, millor que millor.
Només sortir, comencem a petar la xerrada amb el Narcís; el Pere va una mica més endavant, però està pendent de tot el que xerrem (és una mica xafarderot), poc li dura perquè de seguida apreta de valent i ens deixa enrere. Al igual que el globus de les 3hores que ha sortit davant de tot i el tenim potser a 300m per davant. Amb el Narcís decidim intentar agafar al globus, encara que sabem que hem sortit uns segons més tard.  Finalment, a un ritme bastant alt, aconseguim cap al km 10 atrapar al globus. Com anem relativament bé continuem al mateix ritme i avancem al globus deixant-lo enrere. Així continua fins que al km 21 aproximadament que ens creuem al Pere i més endavant veiem a la Rosa, la Marta i el Roger que estan animant de valent! Fem fins hi tot alguna foto!! Més endavant, sobre el km 30, ens creuem al Pere un altra vegada, va fresc i a bon ritme. El Narcís en aquell moment es fica a xerrar amb un company i em diu que tiri que vol reservar una miqueta. Com em sento bé jo continuo al mateix ritme.
Així van passant els km’s pels llocs més emblemàtics de Barcelona, fent el que es diu turisme esportiu. Cada cop les cames van més carregades i és com si m’advertissin que m’estic passant de llarg. Les rampes comencen a aparèixer i el cansament es fa més pronunciat. Quan ja només quedaven 2km, això si; de pujada, s’encén el pilot vermell i tinc que baixar el ritme. En un principi estic tranquil perquè ja veig l’arc d’arribada, i encara em queden un parell de minuts per fer uns 300metres i fer menys de 3hores. Em va passant gent pel costat, inclòs el globus que sempre ha estat al darrere meu, però tinc temps i no em preocupo. Això va durar poc, a mesura que m’apropo veig que no és aquell l’arc d’arribada i al girar la cantonada veig que encara queden potser 200 o 300 metres més. Miro el rellotge i m’adono que vaig ben just per arribar abans de les 3hores, així que pujo el ritme fins on em deixa el cos per arribar a la meta. Finalment ho aconsegueixo i em sobren 3segons!!Bufff més just que just!!
El resultat és boníssim per mi, no m’ho esperava i estic molt content!! Allí veig al Pere i el Miquel que han fet un temps fantàstic! Esperem al Narcís però no el veiem fins més tard, ja que ha passat pel costat i no ens hem adonat. També ha fet un gran temps! (Gràcies per la companyia durant tota la marató, va ser de gran ajuda). Desprès de fer petar la xerrada i intercanviar impressions ens acomiadem i cadascú cap a casa seva. Em trobo amb el meu pare, el Ramón, el Jonathan i el Raül que també han fet una gran actuació. També el Xavi Miralles a fet un por paper, em diuen. Enhorabona a tots! També la resta de OT’s que van fer una gran cursa.
Ara comença una nova etapa, ja s’ha acabat asfalt, gimnàs, spining, ski, etc... començarem a entrenar de debò muntanya amb una mica de bici, a veure quines curses ens podem apuntar ara que arriba el bon temps! Noves experiències, amistats, patiments i alegries ens esperen! [by ALBERT.B]

CRÒNICA ANTONIO:
Sempre havia pensat que calia fer una marató d’asfalt al menys un cop a la vida, i la volia fer l’any vinent que compliré els 50 anys. Però com que tinc l’assegurança de la casa amb Zurich i em regalaven la inscripció, i estem en crisis, no vaig dubtar ni un moment en aprofitar-ho.
He seguit més o menys el Planning d’entreno per fer 3:30 de la web de la marató.  Sempre havia somiat en baixar de 4:00 hores, però quan entrenava vaig arribar a somiar que podia fer 3:45 o pot ser fins hi tot 3:30 hores. Però una prova test 10 dies abans de la cursa em donava un resultat de entre 3:48 i 3:59 hores, així que vaig rebaixar molt les expectatives.
Dia de la cursa, arribo just de temps i tinc de fer 20 minuts de cua per anar al WC (l’únic fallo que vaig trobar, pocs lavabos per 20.000 corredors/res).  Corro a deixar la bossa al guarda-roba, i cap al calaix, no tinc mes remei que sortir del final del calaix, coses de “novato”.  Sona el tret de sortida i trigo més de dos minuts a passar per l’arc.  Avituallament 5Km, ei!!! que passa aquí que em volen atropellar uns 300 corredors per agafar l’ampolla d’aigua.  Veig el globus de les llebres i penso que seran els de 3:45, però sorpresa!!! son els de 3:15, i com que m’hi trobo be decideixo seguir-los fins que pugui. I sí, entre “fanfàrries” i crits de “ànims Antoniu” aguanto seguint-los fins el km 30.  El Km 35 ja els veig lluny el globus de 3:15. El Km 37 que passa? que es aquest mal de fetge??? es un dolor mai conegut.  Em prenc una gominola amb cafeïna i em permet acabat traient, literalment, el fetge per la boca, però gaudint el moment per que veia que arribava per sota de 3:30 hores. Creu-ho meta, i sí 3:20 hores.
NO M’HO CREC NI JO!!! estic al·lucinat, eufòric, i emocionat.  Una gran experiència (i que bonic fer turisme per els llocs més emblemàtics de Barcelona).  Felicitats a tots!!! [by Antonio]

 CRÒNICA NARCÍS (link)

 

CRÒNICA PERE:
Arribava la meva 18a marató, i en lloc d'estar megatranquil, el dissabte sols pensava en el patiment que m'esperava i que cada cop se'm fa mes costa amunt.

Pel camí cap a Barcelona, vaig parar a Ordal a comprar...4 croissants. Primer havia parat amb una fleca que m’havien cobrat 3 eurs per un croissant al pes.

Sopem en una pizzeria aprop del pis del germà de la Marta on ens allotjàvem,  i plat de pasta, i 2 birrotes!!! Anem a casa que són les 23h, que si canviaves l’hora ja eren les 12. Em desperto 5:50, 5 minuts abans que soni el despertador, menjo 3 croissants i torno al llit a donar tombs durant 30 minuts. Al final, després de vestir-me de guerra, amb una plàstic per evitar el vent. Marxo aprop de les 7, desprès d’anar al servei un nombre incomptable de cops,i de mirar-me i veure’m que vaig amb tota l’equipació,xip, etc. Vaig cap al metro, i just sortir al carrer,em trobo un paio vestit de guerrer, segueix-lo que no hi ha pèrdua ,jajaja

Pujo al metro i a la 1era parada m’adono que m’he deixat, el paquet de cleanex, els imperdibles i ... el gel!!!
Que faig? baixo, i torno cap a casa, trucant al timbre, i que no m’equivoqui de pis o segueixo tal com vaig? Cagüen... i això que portava una llista amb el pre-cursa, post-cursa,etc...
Res, no vull arribat tard per un cop a la meva vida, arribo a plaça Espanya a les 7:30, 15’ abans de l’hora de quedada, vaig cap a mirar on cau el calaix de sortida i torno a la plaça, davant dels mossos, on als pocs minuts apareixen la Rosa i el Narcís. Aprofito per trucar a la Marta i dir-lo lo del gel. Esperem un temps prudencial i allí no apareix ningú.
Cap al calaix, i just abans d’entrar, a la fila de costat de pixaners no pessebrers,jajajaja

Entrem al calaix, desprès de trobar l’Antonio Romero, que no se’n perd una, apareix el que més crida, fotent escandol,eeeeeiiii ja sóc aquí, eiii, he trucat la teva dona i ja m’ha dit qiue havies marxat,eiiii que us fotaré canya (això darrer no ho va dir l’Albert).jajaja

Bé total que en pocs minuts, patapum sortida, una mica embussats, però ja va bé , pels primers km, així fins al km2, que vaig sentint tota l’estona darrera meu el Narcís i l’Albert que no callen, que no hi ha bars per anar a xerrar que ho han de fer a la marató? :-/ jejeje

Un cop allò escampa una mica, accelero una mica i tiro endavant, comencen a sortir kms a 4’ i alguns baixant del camp del Barça inclús a 3’51’’, animo a la gent i aquests em retornen amb escreix els anims, jajaja, com m’agrada armarla. L’únic es que aquests ritmes d’emoció accelerada, els puc pagar.

Passo el km 10 una mica per sota dels 40’, he recuperat els casí 30’’ perduts als 2 primers kms amb escreix. Marco kms a ritme de 4,  passant els km 14 on no veig a la Marta i penso que estarà al 20 i 22 on passem 2 cops. Dit i fet, m’animen un primer cop Rosa, Marta i Roger.Agafo el gel que em dona la Marta i el del km 20. Em prenc el propi que el conec (powergel) i arribo per passar la mitja a 1h24’23’’ aprox, la cosa va bé, però no vaig sobrat. Al cap de poc em creu amb Narcís i Albert, que segueix fotent un jaleo del 1000, quin paio, no se si esta de birres o corrent una marató!!! Com les ultres les faci igual, el fotran fora per destorbar la tranquil·litat de la fauna.JUAS!!!!!!!!!!!
Al cap de poc torno a passar per davant del Roger que ara el té la Marta  als braços i li toco la maneta.

Amb els ànims renovats, endavant, el tema es que de cop el rellotge marca km 23 amb 3’30’’ i calculo que falten 18kms, el ritme és fals, al Garmins se li ha anat un segon la xaveta i ha fet 120m de més en un km. Passo el km 23 reals, apreto lap i torno a pensar que queden 18kms. Arribo al km 24 i m’adono que.... ARA falten 18KMS, això és un infern, estic atrapat a la distància!!!!!!!! L

Segueixo, ja pensant en el patiment que se’m ve a sobre, als kms 28 sento com una revifalla, però quan passo el 30 amb 2h clavades, ja veig que serà el meu darrer parcial a 4’/km de mitja sobre el acumulat. Em prenc el gel GU calentot d’estar a la ma, i puc dir que el de llimona recalentat no és un “manjar”, n’agafo un de nou per portar la resta de cursa

Ara quan la gent t’anima, com mola això de portar el nom al dorsal, sols puc aixecar el dit, però no em queden forces, mes que per donar un “gràcies” cada cop que em donen avituallament. Les botelles d’aigua me les prenc abans i després de veure isotònic i mitja botella me la tiro al damunt quedant ben xop, això em va refent ni que sigui per 200m.
Les cames comencen a anar ben bloquejades, l’arc del triomf, sembla l’arc de la derrota, quines cares i quin córrer estrany, el meu i el dels que hi ha al meu costat. Alguna víctima ja camina, fa caloreta, però per sort els edificis alts fan mig carrer de sombra. El pitjor serà pels que van a 4 hores amb el sol ben amunt. Ells si que són collonuts!!!!

Passo el 35 i no hi ha mur, ja fa estona que vaig saltant de mur en mur i em passen alguns corredors i en passo d’altres, els ritmes van cap a 4’15, però lluito i lluito, comencen els càlculs  plantejant la pitjor situació sostinguda, 5’/km i arribaria sub 2h55’. No miro el que puc fer, no vull patir més del que ja pateixo intentant mantenir el ritme. Passo el 40 i se que toca Paral·lel amunt, es veu la plaça Espanya de lluny, i segueix estant lluny, i collons que costa de passar un km. Arribo al km 41, penso ara poder si que puc apretar,  que més que res es no afluixar, amb això n’hi ha prou per passar gent. Passo el 42, i em planto a la recta d’arribada, amb 195 metres per la glòria, animo la gent, m’animo a mi mateix, aixeco els braços, i els balancejo, assaborint un cop més la victòria sobre la distància mítica. Arribo finalitzant la meva 18a marató en 2h51’, la meva millor marca de les darreres 4 maratons, i un temps agrupat en 4 maratons que tinc entre 2h49 i 2h51, 2 per sota d’aquests temps i moltes ja cap a les 3 hores i passades també.
Cada cop em costa més, tant entrenar, com pensar en el patiment que m’espera,  mai he fet la 2ona meitat més ràpid que la primera, sols el mateix temps a Berlín. I es que costa molt doblar, però perdre 2’15’’ quan portes les cames com un xurret des del km 30 crec que ja té molt de merit.
Al cap de poc, arriba l'Albert i el Miquel, sub 3h quin exit!!! I l'Albert que es fot a ballar, que algú li posi la camisa!!!
Mirem i esperem al Narcís, però passen 10' i no apareix, marxem i quedem a la plaça.
Alli em trobo a la Marta, la Rosa i el Roger, i el Narcís que no apareix, desprès d'una lleugera preocupació que intneto no transmetre, apareix , havia passat a les 3h03' però no l'hem vist. Molt bé, un altra marca i amb matge de millora.
La resta d'OTs ja no els veiem pq allò és una gentada. En sabrem les noticies positives posteriorment al blog.

Dillums tenia els genolls i els muscles fets un nyap, avui dimarts, els muscles encara pitjor, però les articulacions ja milloren. Quin rotllo he fotut!!!!!!!! JAJAJAJAJAJAJA

Et canses menys en les maratons per relleus,jejeje [by Pere]



WEB CURSA

CLASSIFICACIONS I FOTOS
Publica un comentari a l'entrada