II CURSA 10KM DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS
El Narcis ens relata el seu debut com a Obridor:
Seré breu.
Arribada a les 8:30 del matí per recollir el dorsal. Un fred de nassos. Per l'autopista de camí, fins i tot a -1 havia arribat el termòmetre.
Tot i sortir el SOL, la cosa no es calentava. Però sigui com sigui s'havia de lluir la nova equipació OT, coolmax...! (quan la tenia a les mans pensava, i pq no haver-la triat Windstopper o gore-tex !?!? ).
Sortida dels quasi 1100 participants. EMpentes i més empentes durant el primer km. M'havia deixat el podòmetre a casa de manera intencionada. Després d'uns dies de repòs no volia pas emocionar-me massa. Però una cosa és el que un vol i l'altre el que li demana el cor o el cos. EL primer km el faig a 3'40''. Ja veia que la cosa anava forta i jo no estava pas preparat. Baixo una mica el ritme, tot i així passo pel km 5 fregant els 19'. El cap em deia, només resta la meitat de la prova... i el cos deia, faràs un pet de campionat. Em notava una mica ofegat i és que les aturades, tot i que siguin per obligació mèdica, es paguen. Vaig tirant a un ritme constant i regulant els petits desnivells del casc antic de Vilafranca. Miro el rellotge just passar el km 9 i em veig per sota els 40'. Un darrer esforç i patapam...
Posició 79 de 1025 "finishers". Tempos oficial 38'48'', temps real 38'39'' a una mitja de 3'52''/km. (i molt de patiment...)
Força satisfet i amb bones sensacions tenint en compte que venia de l'aturada i que just ahir estrenava les Adidas Boston Adizero. No havia fet ni 100 metres amb elles. Són fantàstiques. [by Mar6]
Fotos del NarcísArribada a les 8:30 del matí per recollir el dorsal. Un fred de nassos. Per l'autopista de camí, fins i tot a -1 havia arribat el termòmetre.
Tot i sortir el SOL, la cosa no es calentava. Però sigui com sigui s'havia de lluir la nova equipació OT, coolmax...! (quan la tenia a les mans pensava, i pq no haver-la triat Windstopper o gore-tex !?!? ).
Sortida dels quasi 1100 participants. EMpentes i més empentes durant el primer km. M'havia deixat el podòmetre a casa de manera intencionada. Després d'uns dies de repòs no volia pas emocionar-me massa. Però una cosa és el que un vol i l'altre el que li demana el cor o el cos. EL primer km el faig a 3'40''. Ja veia que la cosa anava forta i jo no estava pas preparat. Baixo una mica el ritme, tot i així passo pel km 5 fregant els 19'. El cap em deia, només resta la meitat de la prova... i el cos deia, faràs un pet de campionat. Em notava una mica ofegat i és que les aturades, tot i que siguin per obligació mèdica, es paguen. Vaig tirant a un ritme constant i regulant els petits desnivells del casc antic de Vilafranca. Miro el rellotge just passar el km 9 i em veig per sota els 40'. Un darrer esforç i patapam...
Posició 79 de 1025 "finishers". Tempos oficial 38'48'', temps real 38'39'' a una mitja de 3'52''/km. (i molt de patiment...)
Força satisfet i amb bones sensacions tenint en compte que venia de l'aturada i que just ahir estrenava les Adidas Boston Adizero. No havia fet ni 100 metres amb elles. Són fantàstiques. [by Mar6]
DISSABTE, OMPLINT DIPÒSITS AL MAS D'EN PERE
2 comentaris:
Moltes Felicitats als del pastisset. I no m'havieu dit que us havien donat Escudella al acabar!!!
Per cert, a la foto del mas semblem els del Cuentame,jajajaj
Salut!
Si totes les families estiguessin així de ben avingudes, els psicòlegs tots al paro!!! Pere a la primavera fotrem una sardinada i mos banyarem a la BASSA, HE, HE !!!
Publica un comentari a l'entrada