Bones com que és el primer cop que escric i no conec a gaire gent, em presento
una mica aprofitant la crònica.
Em dic Ricard i conec el Pere des de fa algo més de 10 anys quan em va acollir com a deixeble fins el 2005 on vaig deixar el córrer uns quants anys per principi d'hèrnia discal (com a motiu principal). L’hèrnia no va anar a més i el 2008 vaig entrar a les caminades de resistència tot i que el “gusanillo” d'anar a córrer anava fent de les seves i m'apuntava a alguna mitja marató que altre (només per acabar-la).
El Sensei, "Pere san", m'ha anat seguint animant per tornar a les "andades" i des d'aquest octubre que he començat a entrenar amb una mica de constància de nou (hi ha moltíssima feina a fer però poquet a poquet, a veure si tornem al
bon estat de forma "d'antanyu").
Ale, presentació feta, anem per feina, crònica del patiment al canto ;-p
30 d'octubre 2011. Despertador 8:30!!!! queeeee???? ufff susto de la muerte!!, m'he oblidat de tirar l'hora enrera....;-p
Torne-m'hi.... 7:30 a.m. tinc temps de sobra però recordo les sàvies paraules del sensei de fer calentament i bons estiraments amb força temps. Mentre esmorzo mentalment recordo l'únic entrenament de cara a la CPPDC (CronoPujada Puig D'en Cama). Dijous passat de nit amb frontals i 47 minuts d'agonia (meva, clar), el Pere anava pujant i baixant tot el rato (crec que va acabar fent 2 pujades en total). Lliçó apresa de la simulació del dijous. Objectiu?? millorar els quasi 47 minuts del dijous. Agafo els pals perquè sé que
caminaré i miraré d'aplicar l'experiència amb les caminades de resistència.
Arribo aviat 8:30 (1 hora abans de la sortida), vaig a buscar el dorsal fent cua darrera d'un noi amb samarreta vermella (que després el Pere em presenta com el Riudecanyenc).
Arriba poc després el Pere, presentacions amb el Riudecanyenc i anem a escalfar una mica. Estiraments, forerunner's configurats i preparats..... i comencen les sortides....
Abans de sortir foto de rigor d'OT, i bronca del Pere perquè encara no tenim les samarretes oficials (demano disculpes, quan pugui l'aniré a buscar ;))
Riudecanyenc dorsal 7, jo el dorsal 8 i el Pere el 18 (sortim de forma individual, per ordre de dorsal i amb la novetat aquest any de 2 minuts entre sortida i sortida en comptes d'1 en 1 minut).
Em dic Ricard i conec el Pere des de fa algo més de 10 anys quan em va acollir com a deixeble fins el 2005 on vaig deixar el córrer uns quants anys per principi d'hèrnia discal (com a motiu principal). L’hèrnia no va anar a més i el 2008 vaig entrar a les caminades de resistència tot i que el “gusanillo” d'anar a córrer anava fent de les seves i m'apuntava a alguna mitja marató que altre (només per acabar-la).
El Sensei, "Pere san", m'ha anat seguint animant per tornar a les "andades" i des d'aquest octubre que he començat a entrenar amb una mica de constància de nou (hi ha moltíssima feina a fer però poquet a poquet, a veure si tornem al
bon estat de forma "d'antanyu").
Ale, presentació feta, anem per feina, crònica del patiment al canto ;-p
30 d'octubre 2011. Despertador 8:30!!!! queeeee???? ufff susto de la muerte!!, m'he oblidat de tirar l'hora enrera....;-p
Torne-m'hi.... 7:30 a.m. tinc temps de sobra però recordo les sàvies paraules del sensei de fer calentament i bons estiraments amb força temps. Mentre esmorzo mentalment recordo l'únic entrenament de cara a la CPPDC (CronoPujada Puig D'en Cama). Dijous passat de nit amb frontals i 47 minuts d'agonia (meva, clar), el Pere anava pujant i baixant tot el rato (crec que va acabar fent 2 pujades en total). Lliçó apresa de la simulació del dijous. Objectiu?? millorar els quasi 47 minuts del dijous. Agafo els pals perquè sé que
caminaré i miraré d'aplicar l'experiència amb les caminades de resistència.
Arribo aviat 8:30 (1 hora abans de la sortida), vaig a buscar el dorsal fent cua darrera d'un noi amb samarreta vermella (que després el Pere em presenta com el Riudecanyenc).
Arriba poc després el Pere, presentacions amb el Riudecanyenc i anem a escalfar una mica. Estiraments, forerunner's configurats i preparats..... i comencen les sortides....
Abans de sortir foto de rigor d'OT, i bronca del Pere perquè encara no tenim les samarretes oficials (demano disculpes, quan pugui l'aniré a buscar ;))
Riudecanyenc dorsal 7, jo el dorsal 8 i el Pere el 18 (sortim de forma individual, per ordre de dorsal i amb la novetat aquest any de 2 minuts entre sortida i sortida en comptes d'1 en 1 minut).
Pulutant, sortida del Riudecanyenc a les 9:44, la meva a les 9:46 i el Pere
10:06.
Just abans de sortir li dic al Pere que amb els 20 minuts que ens separen que segurament arribarem plegats al cim (alguna gent s'ho va prendre com una conya i reien.... però pensava: 47 minuts de referència del dijous i el Pere sol fer 27-28 minuts, sumats als 20 minuts de diferència de sortides... pim pam: 47-48 minuts.... clavat!!!). Totalment inadmissible, haig de guanyar el Pere (amb 20 minuts d'avantatge, clar jejejeje).
9:46 sortida.... surto corrent, pals en mà i toca pujar per asfalt + formigó.... m'he posat al forerunner l'entreno del dijous amb la pantalla que surten els 2 monigotes (el meu 'JO' actual i el meu 'JO' del dijous passat). En poc veig que li trec 70 metres d’avantatge i això m'anima però ni tan sols surto de les últimes cases que ja haig de parar.. diosss aquests 70 metres d'avantatge m'han passat factura.. fins el 1er km vaig fer 30% trote i 70% caminar amb els pals. Arribo ermita respirant forçadissim, got d'aigua i seguim... miro i el meu 'JO' del dijous va darrera meu uns 200 metres....genial ... bona senyal!!.
Ara toca el tobogan, les baixades miro de trotejar una mica per 'desblocar'
els músculs de les cames i les pujades caminant. El que ha sortit 2 minuts
darrera meu m'adelanta als tobogans però segueixo amb el meu ritme amb les orelles ben atentes per si sento pel darrera les passes corrent del Pere....
Vaig vigilant el meu 'JO' del dijous i veig que va variant entre 270 i 400 metres al darrera...i m'anima.
Petit detall-incís, aquest dorsals de paper que es mullen amb la suor són un conyàs, als tobogans se'm va desenganxar dels 4 costats... i el vaig haver de portar a la mà.... ainsssss
Ara toca la pujada que el Pere anomena dels 2 minuts (per a mi seran 4, extrapolant clar jejejejej :-p)
Dura-duríssima!!!!
Baixadeta i ja estem molt a prop de l'última pujada on veig que mantinc els 400 metres de distància..
Arribo a dalt petadíssim però content d'haver-me guanyat a mi mateix del dijous... en total 42 minuts 6 segons marcava el meu fore (quasi 5 minuts de millora pel fet de ser de dia i pels pals).
Arriba el Pere (va quedar 3er a 4 segons del l'empat entre el 1er i 2on). Tot un campió el Peresitu!!
Anem a firmar el catxé que el Pere va trobar el dijous passat (geocaching) i cap avall falta gent.
No vaig poder anar a l'entrega de copes perquè havia d'estar a Mataró al migdia, el pròxim any torne-m'hi!!!.
Just abans de sortir li dic al Pere que amb els 20 minuts que ens separen que segurament arribarem plegats al cim (alguna gent s'ho va prendre com una conya i reien.... però pensava: 47 minuts de referència del dijous i el Pere sol fer 27-28 minuts, sumats als 20 minuts de diferència de sortides... pim pam: 47-48 minuts.... clavat!!!). Totalment inadmissible, haig de guanyar el Pere (amb 20 minuts d'avantatge, clar jejejeje).
9:46 sortida.... surto corrent, pals en mà i toca pujar per asfalt + formigó.... m'he posat al forerunner l'entreno del dijous amb la pantalla que surten els 2 monigotes (el meu 'JO' actual i el meu 'JO' del dijous passat). En poc veig que li trec 70 metres d’avantatge i això m'anima però ni tan sols surto de les últimes cases que ja haig de parar.. diosss aquests 70 metres d'avantatge m'han passat factura.. fins el 1er km vaig fer 30% trote i 70% caminar amb els pals. Arribo ermita respirant forçadissim, got d'aigua i seguim... miro i el meu 'JO' del dijous va darrera meu uns 200 metres....genial ... bona senyal!!.
Ara toca el tobogan, les baixades miro de trotejar una mica per 'desblocar'
els músculs de les cames i les pujades caminant. El que ha sortit 2 minuts
darrera meu m'adelanta als tobogans però segueixo amb el meu ritme amb les orelles ben atentes per si sento pel darrera les passes corrent del Pere....
Vaig vigilant el meu 'JO' del dijous i veig que va variant entre 270 i 400 metres al darrera...i m'anima.
Petit detall-incís, aquest dorsals de paper que es mullen amb la suor són un conyàs, als tobogans se'm va desenganxar dels 4 costats... i el vaig haver de portar a la mà.... ainsssss
Ara toca la pujada que el Pere anomena dels 2 minuts (per a mi seran 4, extrapolant clar jejejejej :-p)
Dura-duríssima!!!!
Baixadeta i ja estem molt a prop de l'última pujada on veig que mantinc els 400 metres de distància..
Arribo a dalt petadíssim però content d'haver-me guanyat a mi mateix del dijous... en total 42 minuts 6 segons marcava el meu fore (quasi 5 minuts de millora pel fet de ser de dia i pels pals).
Arriba el Pere (va quedar 3er a 4 segons del l'empat entre el 1er i 2on). Tot un campió el Peresitu!!
Anem a firmar el catxé que el Pere va trobar el dijous passat (geocaching) i cap avall falta gent.
No vaig poder anar a l'entrega de copes perquè havia d'estar a Mataró al migdia, el pròxim any torne-m'hi!!!.
Ara toca entrenar per acabar la mitja de Mataró amb dignitat
i no fet un bunyol com fa 2 anys jejejeje.
Ens veiem. Salut i kims!!! [by RicardMTE].
Nota-1 de l’editor: benvingut al club RocardMTE, només per la
ultra-crònica que t’has currat ja ets un obridor més. Esperem que sigui la primera
entrega de moltes aventures.
Nota-2 de l’editor: gràcies a l’EVA per les fotos.
4 comentaris:
Que bo veure't Ricard una altra vegada entrenant i havent oblidat l'hernia discal.
Espero que recuperis sensacions i tornis a sentir-t'he corredor.
El Pere continua amb el seu flirteig amb la CPPC i algun any s'endura la grossa i el Riudecanyenc molt bé pel temps encara que el seu objectiu fossin el 33'
Benvingut Ricard! Molt bona crònica, esperem moltes més!! Enhorbona per la cursa a tú i també al Pere, Riudecanyenc i Marcel!!
A veure quan coincidim tots un altre vegada patint i disfrutant a la vegada!
Enhorabona Pere!!!
Benvingut Ricard! Ara a fer-te amb una samarreta verda, i arreglau!
Felicitats per la crònica i la cursa Ricard.
Oju amb el Pere que èstà com un toru, el tiu anava serrant les dents i repetint "això és dur de collons"
Molt content de compartir aquest diumenge al matí amb vosaltres, tot i que anessim corrent de un en un, i de la foto en que sortim tots junts!!
Fins la pròxima
Publica un comentari a l'entrada