RUTA DEL CARRASCLET "LA CRÒNICA"

Perdoneu el retràs, però vista la competència, havia de fer una ultra-crònica i això m’ha portat molt de temps [by Joan]

Pròleg

Podríem dir que he fet realitat un somni. Ja molts anys que volia fer aquesta ruta. A la dècada dels 90 quan feia lo cabra amb la BTT ja m’ho vaig plantejar, però els trams de trialera em van fer desistir. Ara després de 3 anys al món del trail i descobrir la modalitat jabali, on no hi ha excuses del terreny per seguir al rumb, era el moment de treure la pols a la guia començar lo projecte. Em feia falta un soci, desprès de pensar una estona ja sabia qui em diria que si, lo JaumeG del Trote. Aprofitant que al piscolabis de la feina, li vaig dir “Karrasclet, per poder-te preparar pel Torn del Geants, hem de fer la teva ruta, la Ruta del Carrasclet”. Ràpidament em va dir que si. Li vaig demanar que poses la data ell ja que té l’agenda més carregada i a ser possible, que fos el més tard, per poder entrenar. Finalment em diu el 19 de febrer, doncs fil a l’agulla, tinc un mes i mig per entrenar-me, i així va començar tot.

Capçanes: km 0 / 8:45:

L’aproximació amb tren va ser un gran al•licient, a molts ens va recordar les primeres excursions a la muntanya amb els escoltes o centres excursionistes. Va ser un gran brefin, per parlar de la ruta i de la història del Carrasclet. Arribem a Capçanes ja amb ganes, sobretot pel forn que era el tren. Foto de rigor i un cop els GPS tenen senyal, comencem lo trote. El Jabalee té ganes de festa i intenta trencar el grup, però els que fem la modalitat ULTRA sabem que això és llarg i el deixem fer.

Llaberia: km 10,76 / 10:10

Arribem al bonic poble de Llaberia. Ha estat una llarga pujada per un camí espectacular i molt desconegut per molts de nosaltres. Desprès d’un recompte de caps i verificar que estem tots, seguim camí cap el coll del guix. Un cop al portell de Llaberia ve una llarga i sinuosa baixada fins la font l’Avellà. Aquí deixo anar una mica el fre per tal de jugar una mica amb el jabalee i treure la son de les orelles. La resta de camí és per pista i anem tots en formació de ramat comentant temes varis. Els km passen volant.

Colldejou: km17,58 / 11:06

Primer avituallament. Parem al Casal a fer cafès, cerveses, coca-cola, etc... M’animo i faig una cervesa per saber que passa. Estrany demanar una mitjana vestit de runner però em va anar de perles. Desprès del rotet, sortim direcció al castell d’Escornalbou. Ara el camí és més corredor. Tota l’estona anem a la falda sud de la cadena i per tant, amb fantàstiques vistes del camp de Tarragona. El dia comença a ser calorós i ens hem d’hidratar bé. Passada ràpida pel castell i descens agradable per un fantàstic sender atapeït i amb trams empedrats fins l’Argentera.

Argentera: km 25.16 / 12:24
Omplim dipòsits a la font i aprofitem per fotre mà al rebost que portem a l’esquena. Passem a saludar els amics i primus del Bar “Magri”. Hi trobem el Roger i tenim la següent conversa:

- d’on veniu?

- de Capçanes (ell aixeca una cella)

- on aneu?

- a Reus

- bé ja casi ho teniu

- es que passem per la Febró (ell aixeca l’altra sella)

- esteu una mica sonats

- si efectivament, una mica...jejejeje

A l’Argentera ens acomiadem dels companys que feien la modalitat MITJA, el DavidP i el Jabali.

Seguim el camí cap el coll de la Teixeta i l’ermita de Puigcerver. És una pista de pujada continua, gairebé 11 km. Baixem el ritme per reservar forces. El cel s’ha tapat i la calor a disminuït, fa una temperatura ideal. A Puigcerver, km 36, ens deix l’únic que participava en la modalitat TRAIL, el Josep Maria D. que té el cotxe a Riudecols. Desprès d’observar la vista i veure que lluny ens queda Llaberia, comencem la baixada de la creu del formatge cap a l’entrepà d’Alforja.

Alforja: km 42 / 15:00

Arribem Alforja i ens anuncien que la novia del Marcel, l’Eva, ens ha preparat un avituallament sorpresa a la piscina municipal. Gràcies Eva pel detall. Hem de creuar tot el poble, però l’avituallament es converteix en punt de pas obligatori. En aquest punt ens deixen els que feien la modalitat MARATÓ, el Marcel, el Xavi, l’AlbertB. i l’AlbertM., aquest últim obligat ja que tenia molèsties als genolls i no podia continuar. Aprofitant que tenim un Bar al davant fem els entrepans. Degut a l’allau que vam provocar, la cuinera treia fum i el cambrer ja no sabia on era. Això va provocar que acabéssim més tard del previst. Sortim del Bar i està plovent. Amb tota la sang a l’estómac el fred es comença a notar. Ens tapem i els 11 bandolers que quedem, comencem la modalitat ULTRA TRAIL.

Arbolí: km 47 / 17:17
Durant la pujada a Arbolí em noto que no tiro. La parada ha estat massa llarga i el motor diesel li costa petar. Em poso al grup de darrera i camino per escalfar. A Arbolí teníem un altre avituallament a la casa de l’Akane i l’Iván. Dic teníem, perquè al final no va poder ser. Jo era l’únic que sabia on era la casa, em pensava que el grup s’esperaria a la carretera dels Castillejos, però degut al vent i fred que feia, tots menys el JaumeG van tirar cap el poble. Vam intentar agrupar el ramat abans d’arribar a la casa de l’Akane però va ser impossible. Un cop localitzada la casa gràcies als globus que ens havien col•locat, vam valorar la situació. Teníem el ramat escampat, havíem de fer un camp a traves, anàvem malament de temps i el fet d’estar mullats i entrar en una casa era “peligru”, possible abandonament . Vaig trucar l’Akane i li vaig explicar la situació, sentint-ho molt, no podíem passar, com que estaven de calçotada, ja tenien voluntaris per atacar l’avituallament que tenien preparat. Akane i Iván; us devem una visita i aquesta vegada més ben organitzada. En nom de tots els Carrasclets GRÀCIES PER L’ESFORÇ.

Arribem al poble i sense massa temps a perdre cap a Gallicant. En aquest punt veig que la meva caldera no va, l’entrepà del dinar s’ha evaporat, vaig l’últim i em costa seguir el grup. Agafo la motxilla i trec material d’emergència, plàtan amb un gel. Als pocs minuts la caldera crema a ple rendiment, em poso al davant del grup i començo a tirar cap els Gorcs, em diuen que afluixí que el grup no segueix. Passem els Gorgs i gràcies al reconeixement de la zona que havien fet els del trote trobem sense problemes el PR que va cap a la Febró. El senderó es converteix en una pista on el fang fa que les sabates semblin de plom i les poques baixades de gel. El cansament comença a fer acte de presència.

Febró: km 55,50 / 18:45

Avituallament a la font. Ens trèiem el fang de dins de les sabates i ens col•loquem els frontals. Sabem que queda l’última pujada, els Avencs de la Febró, i tenim ganes de passar aquest punt.

Mussara: km 60 / 19::49

Ja veiem les llums de l’arribada. Això ens dona forces. La baixada de les Tosques està mullada i sembla una pista de gel. Baixem amb precaució. Tants cops que he passat per les Tosques i per primera vegada, aquesta baixada se’m fa llargíssima.

Vilaplana: km 65:38 / 20:48

Tenim previst fer un entrepà, però com que no anem bé de temps i tenim ganes de tancar el tema, fem avituallament del rebost de l’esquena. Com que és l’últim aprofitem per treure pes i ens mengem tot lo que trobem. Tants sols ens queden 11 km i ja tenim ganes d’acabar.

Aleixar: km 69 / 21:25

Passem sense parar i després d’un tram de carretera agafem el camí que baixa a la riera i la seguim fins a Maspujols.

Maspujols: km 71 / 21:42

No entrem al poble, arribats a la cruïlla de rieres, agafem la riera direcció al Salt i als pocs metres, camí de la dreta que està ple de sifons. Arribem als 5 camins. Hi ha un grup despenjat. Caminen i així els esperem. Un cop el ramat agrupat i tots en condicions comencem l’últim trote fins a les portes de Reus.

Reus: km 77 / 22:25

Arribem a Reus, pel camí de la pedrera del Coubí, darrera de l’Estació. Ens felicitem mútuament. Tots estem molt contents i ja ens sentim uns Carrasclets. El Marc comenta, que només han passat gairebé 14 hores però sembla que faci dies que estem de ruta, i efectivament aquesta és la sensació que tenim. Hem passat una jornada molt completa i rodejada d’uns amics collonuts.

Ja tenim ganes de la pròxima Ultra-kedada.

Vull agrair a tots els que heu participat d’aquesta iniciativa, em pensava que seria jo i el soci JaumeG. i al final hem fet un grupet fantàstic. També agrair als avituallaments sorpresa i a la gent que s’ha interessat per la ruta. MOLTES GRÀCIES A TOTS. [by Joan]