Benvinguts al bloc d’OBRINT TRAÇA. Som un grup de persones que ens uneixen les mateixes aficions, l’esport i la muntanya. L’objectiu d’aquest bloc és ser l’eina per organitzar i exposar les nostres activitats. Aquest equip és obert a tothom amb ganes de passar-s’ho bé i que vulgui córrer una estona amb companyia.




dilluns, 8 de març de 2010

MARATÓ DE BARCELONA 2010


Aquest any, la marató de Barcelona ha tingut una petita representació OBRINT TRAÇA. Dic petita, perquè la gran representació se’n va el mes que ve, a la marató de Paris. Alguns dels qui no hem pogut anar a Paris, per treure’ns l’espina, aquest cap de setmana hem participat a la marató de Barcelona. A la línia de sortida el Marc i el Joan, cadascú amb diferents objectius.

MARC (intentar rebaixar la marca personal de 2h55)
JOAN (primera marató asfaltera, a descobrir lo muro)

Resultat: OBJECTIUS COMPLERTS.

MARC supermegamarca 2h45’57’’ VIDEO ARRIBADA
JOAN finisher 3h20’57’’ i nou amic del muro VIDEO ARRIBADA

Fotos OBRINT TRAÇA

Classificacions i videos de l'arribada i diferents kms.

Lo Joan ens relata:
La meva primera marató asfaltera. Penso que és més dur els entrenaments que la cursa. A la muntanya és diferent, en funció dels kms canvies el bidó pel camel, i ya ta. L’Asfalt no, si no et vols fer mal, has de reforçar, cuidar i millorar la màquina. Això implica moltes setmanes d’entrenaments específics exclusius pel dia de la marató. Suposo que això va fer que la setmana abans estigues com un flam, inclús em va costar molt de dormir. Amb los companys Marc i Inma ens presentem puntuals a la sortida de la marató. Impressionant la gentada que hi havia, acostumat a les curses de 400 persones, feia por entrar al matadero.
Com que era novato em foto al matadero sense mirar exactament per on entrava i ràpidament quedo envoltat per una multitud, que m’impedeix moure’m. Sóc bastant al darrera, però penso que la cursa és llarga i ja compta el xip. La megafonia diu “3 minuts per la sortida” i comença un espectacle que no havia vist mai, una pluja de suadores, camisetes i bosses a totes bandes, els corredors comencen a treure’s pes. Tret de sortida, la massa de gent comença a moure’s i jo, com un àtom més, trigo 3 minuts en creuar lo arc i començo a córrer. A 300 metres ja veig que tindré un problema, m’havien dit “Primera marató, tranquil i sense canvis de ritme”, m’havia de saltar aquest consell. Estic envoltat de gent que van a un ritme molt per sota del meu i no trobo espais per avançar-los. És com intentar córrer al mig d’una manifestació. Decideixo pujar a la vorera i gas a fondo. Al km2 agafo un globo-llebre, “Ostia estic a la llebre de 4h30”, intermitent, fora conos i gas amb bronques de la guàrdia urbana. Al km9 agafo la llebre de 4h, aprofito la baixada cap a plaça Espanya per gas a fondo a pel globus que veig a l’horitzó. Finalment, al kilòmetre 12 agafo la llebre 3h30, que era l’objectiu abans de la sortida. Em quedo una estona al darrera, però hi ha molta gent i no em sento còmode, poso intermitent i gas. En aquest punt no hi ha tanta concentració i puc posar la velocitat de creuer, sense canvis de ritme. Els 12 kilòmetres inicials de canvis de ritme, sé que em passaran factura, però era un perill anar amb tanta companyia i la distància entre les llebres creix exponencialment, o l’agafes al principi o ja has begut oli. Km18, fortes molèsties al quàdricep esquerra, i penso “si que arriba aviat la factura”, uns quants cops de puny i massatges i la cosa millora, però començo a estar tocat i encara no estic ni a la meitat!!!.
Passo la mitja a 1h38m, al costat d’un dels famosos runners que fan les curses amb calçotets (foto mitja sitges 2009). Al km25 comença el calvari amb molt de cansament i continues molèsties a les cames, jo l’esperava la km 33, però avui s’ha avançat. Sort de la mentalitat ultra, desconnecto el cos de la ment i activo el pilot automàtic. Km38, desconnecto el pilot automàtic i com que ja veig lo final del túnel, connecto el cos amb la ment i a gaudir dels últims kilòmetres. Per cert, ESPECTACULARS, arc de triomf, una multitud d’espectadors et fan un passadís i com que portes el nom al dorsal et criden pel nom, durant un instant em penso que sóc al cim de l’Aizkorri de Zegama. Passa el mateix al Portal de l’Angel, Plaça Catedral, Plaça Sant Jaume i Rambles. Els últims 3 km són amb pujada, accelero una mica, però noto que la màquina ja no dona per més, les rampes estan a punt de sortir, així que em dedico anar al límit per no activa la rampa i tampoc lo suficientment lent per perdre les places que molt m’han costat de guanyar. Km42 plaça Espanya, ja es veu l’arc, amb moltíssim públic i Montjuïc de fons, moment màgic i que només es pot viure des de dins de la cursa, amb la pell de gallina i una mica emocionat creuo lo arc d’arribada, molt content de la marca (3h21m). Ha estat una batalla molt dura, però guanyada. Són aquestes les que et fan més fort i les que provoquen que encara t’enganxis més a aquest fantàstic esport.

Felicitats als companys Marc per la megamarca i Inma que va fer l’entrenu de 30 km pre-París amb bones sensacions.

Felicitar a l’organització i a la ciutat de Barcelona que contínuament durant tot lo recorregut animaven el pas dels corredors. [by Joan]

Adjunto els meus registres. Los números no enganyen!!!!






Publica un comentari a l'entrada