I CRONO ESCALADA A LA MOLA DE COLLDEJOU [3,5km D+500m]

Tot i una mica tard, el nostre company Xavier Aguiló ens ha fet arribat la crònica de la passada cronoescalada de la Mola:

Dissabte, 14/08/2010 LA TORRE DE FONTAUBELLA
Sortint de Reus en direcció Mont-roig veiem com s’alça la Mola de Colldejou entre els generadors de la Serra de l’Argentera i la punta de Fornells i el Cavall Bernat de la Serra de Llaberia. A mesura que ens hi apropem deixo de pensar en els mals rotllos de la setmana i em comença a venir aquella sensació pre-cursa que coneixem els que ens agrada aquest esport. Rebo un sms d’un company de fatigues, el José Luis Vázquez que em diu “gas a fons cap a la Mola” que m’anima i agraeixo encara més.
Arribem a La Torre i aparquem fàcilment gracies a les amatents indicacions dels voluntaris de Fontaubella Fondistes. Mentre escalfo pels carrers costeruts de La Torre puc intuir lo tranquil que es el poble la resta de l’any. Saludo a la Txell que ha vingut a animar.
Com diu la web, la cursa té 3 parts: una primera pujada corredora per pista i corriol, amb terreny compacte i que es va endurint cap el km. 1 on augmenta la pendent i la pedra solta comença a ser més present. Gairebé per la meitat de carrera hi ha uns 200 metres planers que serveixen per recuperar i afrontar el que ve per davant, la Canal del mig. Arribats en aquest punt comença una forta pujada amb trams de pedra solta que obliga a vigilar les relliscades, sobretot si portes algú al davant. A la sortida de la Canal ja ets pràcticament dalt de la Mola i el terreny torna a ser corredor fins a l’arribada al castell. A dalt torno a veure a la Txell que ha pujat amb la noia que va guanyar enguany la Riudoms-La Mola-Riudoms que també es diu Meritxell, tornem a xerrar una mica i ens fem fotos amb el castell de fons. Recupero i gaudeixo d’una baixada tranquila parlant amb un noi del País Basc, Umberto, em comenta que estava de vacances a Cambrils i li han dit aquest matí i s’ha animat, ens expliquem les nostres “batalletes” i de seguida arribem al poble.
De retorn a La Torre comprovo que la classificació reflecteix el bon nivell de la inscripció, guanyadors son el Sergi Casas i la Mònica Ardid, jo com sempre, a la zona mitjana, posició 33, temps 33:59 i afortunat en el sorteig de material (una altra samarreta).
Una fantàstica tarda d’agost, per la cursa en si i per que la vaig poder compartir amb la família, fins i tot la meva filla es va animar a participar a la cursa infantil.
Finalment dir que la organització va ser excepcional, des d’aquí els hi envio una felicitació i els encoratjo per a properes edicions. [by Xavier Aguiló]

DIUMENGE 22, US ESPEREM A LA MILLA URBANA D'ALCOVER

La nostra companya Núria està en l'organització d'aquesta prova d'Alcover. Ens ha demanat col.laboració i participació. Companys, us hi esperem a tots.

Info i inscripcions


Crònica de l'edició de l'any passat

1a CURSA DE PORTADORES DE SACS D’AVELLANES DE RIUDOMS...

i 26a cursa de portadors de sacs d’avellanes. Aquesta cursa ja és un acte molt arrelat a la Fira de l’Avellana de Riudoms. La Mar, que és filla d’aquesta població, tota la vida que ha vist amb admiració uns senyors forts i atlètics carregats amb un sac d’avellanes i corrent pels carrers. Aquest any han organitzat la primera edició femenina, i la Mar no ha pogut contenir les ganes de provar-ho i sense por i sense cap entrenament específic, ho ha provat amb un resultat excel•lent. La seva gesta va posar la pell de gallina a tots els seus fans i admiradors.

La Mar ens relata:
Divendres tot fent un cafè a les 5:30 matí llegeixo al mes Tarragona: Primera cursa de portadores de sac a Riudoms, ostres penso, podia provar a veure que tal….Dissabte em carrego un sac de grans de plàstic de 25kg i dono un tomet pel laboratori, veig que puc amb ell…( no explico els comentaris dels companys, perquè no acabaria mai!! Des de torrada fins a Pere Mata). Està decidit, diumenge faré la cursa.
Truco al meu cunyat perquè em vingui a fer d’assistència, juntament amb el Marc. Lo cunyat està acollonit no sap si aguantarà el recorregut, però al final es porta com un campió, en acabar la cursa diu que donaria 2 tombs més!!!!
El marc quan veu el sac s’acolloneix, no es pensava que fos tant pesant i el meu cunyat al.lucina i jo veig estrelletes!!!!
Me’l carreguen al coll i tret de sortida…..són 2 voltes, la meitat de la volta fa pujadeta i poc a poc vaig avançant després baixada on adelanto la segona noia i de sobte començo a sentir un munt de veus que m’estan donant suport, Maarrr!!!!! Venga!!! M’accelero i apreto més. Després començo la segona volta, on les cames comencen a fallar, torno a fer la pujada al meu ritme i a la següent baixada ja començo a sentir les veus dels meus compis OT que hem fan treure les forces de no ser on i arribo a la meta esprintant i tot, hipermegacontenta de poder-la acabar amb un sac de 28 kg al coll i poder córrer 1km400m, tothom no ho pot dir!!!
Donar les gràcies al Jordi Font , Felipe i Xavi pels consells que em van donar abans de la sortida de com tenia que carregar-me el sac, ells fa anys que el porten, també gràcies a Eva, Marcel i també a tots vosaltres; joan, Lídia, Txell, Anna + novi, Xavi, Ester i amics, Marina, Albert, Etna, Joan V., Miquel i Núria, no s’imagineu l’arropada que em vaig sentir quan us vaig veure a tots junts!! Vaig tenir una alegria increïble, casi ploro i tot, vaig veure que tinc uns amics que quan necessites el seu suport els tens allí, no es pot demanar més, sou genials, de tot cor, us dec una birra a tots!!!! Que tinc 70 eurets pel bote de O.T!!! [by Mar]


Notícia de la revista L’OM de Riudoms:

SERGI MARTÍN GUANYA LA 26A CURSA DE PORTADORS DE SACS D’AVELLANES

Sergi Martín va guanyar diumenge passat, per segona vegada consecutiva, la 26 Cursa de Sacs d’Avellanes de la Fira de l’Avellana de Riudoms. El vallenc va fer la prova en un temps de 5 minuts i 44 segon. En segon lloc va quedar Jesús Callejón, dels Pallaresos; en tercer, Ruben Guillen, també de Valls; en quart, Carles Guillemat, de Reus, i en cinquè lloc el riudomenc Felipe Prieto.
La primera dona classificada va ser Anna Maria Vila, de Vilanova de Prades; la segona, Mar Alsina, de Riudoms, i la tercera, Gemma Prieto, també de Riudoms i germana del cinquè classificat a l’altra cursa. Totes elles van participar en la 1a Cursa de Portadores de Mig Sac d’Avellanes. Tant les dones com els homes van fer el mateix recorregut, 1.400 metres. Les dones, però, portaven un sac de 28,8 quilos, mentre que els homes suportaven un pes de 58 quilos.
La 14 Combinada Reus-Valls-Riudoms la va guanyar també Sergi Martín, amb 600 punts. L’atleta també va guanyar, fa unes setmanes, les curses de sacs de Valls i Reus.
Els membres del Club Esportiu Alba de Reus i del Trencadís de Riudoms també hi van participar. Abans de disputar-se la prova puntuable, van fer una volta de relleus al circuit acompanyats pels jugadors del Club Patí Riudoms. La cursa va ser seguida pels centenars de persones que visitaven diumenge a la tarda la Fira de l’Avellana.

LA CRÒNICA DEL ESIO DE LA TRAVESSA D'ORDINO

Finalment l'Esio s'ha recuperat de la Travessa d'Ordino [21km D+1650m] i ens pot explicar la seva experiència (NOTA: Foto de la Reus-Prades-Reus 2010 Esio amb el Josep Mª Boqué):

Domingo, primer día del mes de agosto de 2010, me levanto a las 06:00h después de haber dormido muy poco ya que mi hijo ha notado el cambio de habitación, cosa que normalmente no lo hace, pero bueno, al final del día éste vendría a ser el menor de mis problemas. Una ducha, un beso a mi hijo y otro a su Madre y a coger el coche que nos espera un gran día, mi estreno en las carreras de verdad, la alta montaña, ¡el Pirineo!
Llego a Ordino muy temprano, cojo el dorsal y me bajo a La Massana a desayunar, 2 croissants y un café con leche (menú Pere), al subir ya me encuentro con todos los Obridors, algunos que no conocía, y vamos a la línea de salida.
Después de algunos avisos dan el tiro de salida, yo con toda mi experiencia e inteligencia salgo a ritmo de Mitja de Cambrils, en el primer repecho ya me paro y la gente se ríe de mi llamándome de playero, no sé qué quiere decir pero me imagino que no me llamaban de Kilian Jornet, después del APOYO recibido me pongo a subir con un ritmo menor y aguanto mas o menos bien durante una media hora, en este momento ya pienso en abandonar, bajo todavía mas el ritmo y decido esperarme por la Txell que no tarda mucho en aparecer con su ritmo constante, me da una lección breve de cómo tengo que afrontar estas carreras y por supuesto le tengo que dar toda la razón, me cojo a su falda y seguimos subiendo, otra vez pienso en dar marcha atrás, pero voy hablando con la Txell y se me olvida un poco el cansancio, seguimos por un trozo de subidas y bajadas hasta que nos perdimos junto a 3 o 4 personas más, hubo un momento de incertidumbre y al final hemos decidido subir por un camino que no era el correcto pero que nos ha llevado otra vez a encontrar el trazado de la carrera, justo ahí en este punto, fue que me he dado cuenta de lo equivocado que estaba, no habíamos subido nada todavía, aquello era una broma al lado de la montaña que teníamos delante, con una inclinación que yo pensé que era imposible subir, a mitad de la subida me quedo sin agua, no había llevado gel ni nada para comer y me he mareado bastante, empiezo a subir haciendo “eses” que cada vez eran mayores pero por lo menos así podría subir, una vez arriba otra desilusión, creía que ya empezaría a bajar y que el camino A, yo hacia el B, era el que subiría por unas rocas que quedaban a la derecha, resulta que no, tanto unos como otros tendrían que pasar por ahí, aparte de mas subida, me quedo 10 minutos en avituallamiento intentando recuperar algo de fuerzas mientras la Txell tiraba hacia las piedras, sigo hacia ellas acordándome de Xavi en cada paso que daba, menos mal que mi compañera de fatiga me ha esperado, sino me hubiese quedado allí mismo, que miedo pasé, subir aquello ya no es fácil y cuando las piernas las has dejado un poco mas abajo pues peor todavía, pasado eso y hasta llegar arriba del casamanya todavía quedaba una subida guapa y fue cuando empezaron las rampas, qué dolor, coronamos juntos, pero nada mas empezar la bajada la Txell ya me llevaba 200 metros, bajo como puedo, frenándome ya que el dolor es insoportable, y así hasta la Coll d`Ordino donde me paro unos 15 minutos mas en el avituallamiento para comer todo lo que me dejan y tomarme casi una botella de coca cola de 2 litros!, sigo tirando creyendo que lo peor ya había pasado y cuando creo que estoy llegando a la meta un graciosillo me desvía a la derecha y dice que hay que volver a subir, otra vez me viene Xavi a la cabeza, me caigo por primera vez, al subir unas rocas la pierna no sigue el cuerpo y al suelo!!! Después de eso medio caminando, medio arrastrándome consigo llegar a meta, 5:42 hs.
He aprendido que el sufrimiento no acaba cuando se termina la carrera, casi no puedo conducir hasta Coma-Ruga, el lunes me dolía todo el cuerpo, un dolor creo no lo había sentido nunca, no podía caminar y al intentar me caía, me he caído unas cuantas veces al no poder controlar el movimiento de las piernas, hoy Jueves, 4 días después, todavía no puedo caminar bien y por la mañana cuando me levanto me duele muchísimo.
Por la parte positiva me quedo con el paisaje, como iba a pasos de tortuga he podido disfrutar mucho, con la compañía de Txell (gracias de verdad), los consejos de Xavi y Joan y que para no haber hecho nunca nada parecido a esto, creo puedo estar contento en haber terminado.
¡Ahora a por la siguiente que esto engancha! [by Esio]