MARATÓ DE LA BARONIA D'ESCORNALBOU "CRÒNIQUES"

Data: 29/05/2011

Dades: 43km D+1.950m

CRÒNICA JOAN.B

Tal com diu l’AlbertB, amb el síndrome del niu he estat molt liat amb reformes a casa. Per acabar-ho de rematar, 4 dies abans de la cursa, amb ell, vam fer el reconeixement de la “proposta circuit Vilaplana V2.0” i la seva duresa em va fer agafar un pajaron de categoria. És a dir, afronto la cursa amb un cansament extrem i les reserves al mínim, just per fer una mitja però les ganes de veure l’espectacle que ens havien preparat, vaig  decidir fer la  marató. Doncs com era d’esperar, al km 25 les cames van dir prou, i que no volien seguir. A partir d’aquest moment va ser un continu, parar, estirar, trotar, para, estirar, trotar, etc..... Justament en aquest punt, em vaig trobar el tàndem de primers auxilis als socis obridors, en PERE i el RAFAEL. Com que portaven fisiocrem, em vaig baixar les malles al mig del camí i em van fer una secció de fisio-massatgista que em va donar corda per 6 km més a part d’un far de riure. Gràcies companys. Per acabar-ho de complicar, al veure a la sortida que estava núvol i que els controls eren cada 7km, vaig deixar el bidó al cotxe. Error súper greu que no el faré mai més....uuufff. Quan estava al barranc de l’infern, nova variant de Pradell de la Teixeta, estava tan al límit que casi glopejo aigua dels tolls, sort que al sortir del barranc hi havia un cirerer carregat i vaig poder agafar forces per arribar a l’avituallament. D’aquesta manera tan pèssima, vaig anar menjant km, veiem com m’avançava molta gent i si podia, trotava amb ells. Un d’aquests trotes llargs el vaig fer amb la guanyadora, Olga Gasset, deu ni do quin currículum que té, impressionant. Finalment aconsegueixo arribar amb 5h17m. Els dos últims kilòmetres de baixada les cames han funcionat i acabo amb ràbia pq ara m’ho estava passant pipa.

Molt bona cursa on he après moltes coses. No vaig poder baixar de l’objectiu de les 5 hores però l’any que ve segur que ho tornarem a provar, i sobretot amb els bidons plens i entrenus realitzats.

Vull agrair a l’organització per la brillant idea d’enllaçar la Baronia amb una marató i agrair als nombrosos col·laboradors, sobretot els de Duesaigües, ja que eren un gran nombre i per fer-me emocionar, al veure que encara es recordaven de mi, desprès de més 25 anys de no estiuejar-hi. Gràcies a tots.

A DESTACAR

- Els nombrosos pobles que es passen
- La qualitat dels controls i el fet d’ubicar-los al interior dels pobles
- La idea de fer en cada edició, la sortida en un poble diferent.
- La botifarra del final.

A MILLORAR

- Ubicar un punt d’aigua entre Duesaigües i Pradell
- Millorar la senyalització d’alguna cruïlla, sobretot la canalització d’aigua de la Torre de Fontaubella on es van equivocar molts participants
- No utilitzar cinta de color groc-negre que gairebé no és visible al bosc.
- Treure pista de la zona de l’Arbocet amb benefici de més quilòmetres a Serra de l’Argentera i Pradell, i per què no, fer el cim de la MOLA. Anar a Colldejou i no pujar a la Mola, és com anar al metge i no entrar a la consulta...jejeje. [by Joan]

  
CRÒNICA ALBERT.B

Són les 6:30 quan sona el despertador, i la mandra de llevar-me és més acusada que altres vegades, ja que la celebració del Barça i l’ambient festiu em va fer anar més tard a dormir del desitjable, però bueno de seguida les ganes de córrer van treure la mandra que portava a sobre. Arribo a Colldejou amb el coet al cul, com sempre!! Sóc un cas!! Agafo el dorsal, em fico el xip, saludo als obridors (Joan, Mar) i coneguts a la sortida. Quasi sense adornar-me ja estava corrent en plena cursa. Al principi hi ha una llarga baixada de varis quilometres, allí vaig anar una bona estona amb el Joan, fins que hi ha un moment que em separo uns metres. Continua la baixada i m’ajunto amb un corredor que em porta a un bon ritme, serà company de cursa gairebé fins al final. En cert moment de la baixada s’apareix una visió, dos paios, un corrent i l’altre en BTT a la inversa!! I ves per on! Són el Pere i el Rafel!!! Quina passada! Van ser el meus entrenadors i animadors durant la gran majoria del recorregut, em van donar suport logístic, ànims, consells, etc... Moltes gràcies al dos! Em vaig sentir com el Kilian durant uns quilòmetres (el somiar és gratis)jajajajaja

Portava un ritme alegre, i em sentia molt còmode tant físicament com mentalment i la màquina em deia que podia apretar, això juntament amb que pujant al castell em vaig trobar a un company que sabia que anava en les primeres posicions va fer que la eufòria invadís el meu cos i em vaig llançar per la trialera fins l’Argentera a tot gas (fins i tot vam demanar pas a uns dels primers corredors de la mitja!jeejeje) El Pere radere meu va llançar-se com un jabalí i vam arribar els dos a baix al mateix temps. Vam disfrutar moltíssim ja que segurament aquella trialera és la meva preferida!!

Quan iniciem la petita pujada a l’Argentera, els excessos no van tardar a fer-me efecte i al notar el canvi de ritme i suposo que porto molts quilòmetres acumulats aquestes últimes setmanes, els bessons de les dues cames en van fotre dues estrabades!!Bufff!! tots els ànims i eufòria es van venir a baix. Vaig parar a estirar i vam baixar el ritme. Semblava que el bessons s’havien posat a lloc, però continuava amb petits símptomes que em feien retindre i mantenir la por. Així va transcorre tota la cursa, intentant mantindre un ritme més o menys bo, per continuar a la mateixa posició. Evidentment amb els ànims i el recolzament del Pere i el Rafel vaig poder donar molt més de sí, que si hagués afrontat això tot sòl. La cursa va anar passant, disfrutant del paisatges i retenint per no fer-me mal. Finalment entre d’altres coses, gràcies a que no em vaig perdre quasi gens, només un parell de corredors em van passar i finalment vaig fer la setena posició, molt content!! Amb moltes coses per aprendre i millorar, que la setmana següent ja podrem posar a prova a la Reus-Prades-Reus. Esperem que les cames responguin a la última setmana de cursa llarga seguida (abans d’un break), després del Dips i Baronia en setmanes consecutives.

Uns minuts més tard apareix el Joan per l’arribada. També ha patit una mica, ja que ara, preparant el niu... esta fent de pintor, manobre, muntador de mobles, etc... i a part del desgast físic que suposa, no pot entrenar el que voldria, tot i així ha fet un gran temps!! (i també ha sigut assistit per el tàndem Pere, Rafel).

Al cap d’una estoneta arriba la Mar acompanyada del Marc en la tercera posició femenina i vestida d’expedicionària, ja que s’ha perdut un parell o tres de cops i ha gastat bastant temps. Li fan entrega de premis (un lot de cannabis per donar alegria) i ens fem les fotos oficials del club, ja tots amb millor cara!jejeje

Ara queda un dinar que ens hem guanyat i una tarda de relax al sofà amb bany a la platja per recuperar les castigades cames!! [by AlbertB]


MARATÓ DE LA BARONIA D'ESCORNALBOU

FOTOS DE LES BATALLES DEL CAP DE SETMANA

REUS-PRADES-REUS 2011 "LES MAKINES"

El top10 de la R-P-R 2011:

EXTREME MAN Ttiathlon Salou 226 km "MARC FINISHER"

 

MARXA DELS DIPS "L'ÚLTRA CRÒNICA D'EN OSCAR.M"

Nota de l'editor: El nou obridor Oscar.M ens ha fet arribar la seva crònica de la marxa dels Dips celebrada el passat 21 de maig. Quan l'he rebut, he entès pq ha trigat tant, això és un llibre...uuufff però val la pena, no es deixa cap detall i ens explica la seva marxa gairebé al 100% de detalls. Amb aquest fitxatge hem guanyat un escriptor!!!!. Agafeu les crispetes i a gaudir de la lectura.

Son les 3:30 de la nit i sona el despertador, per davant una dura jornada de caminar sense saber realment el que ens espera. Desprès de aixecar-me hem faig un cafè e intento esmorzar, però tinc l’estómac tancat, els nervis hem comencen a fer efecte i sense donar-li mes tombs desprès d’agafar tots els estris de guerra, surto en direcció  a Castellvell del Camp a recollir a la Txell. Hem quedat a les 04:45 i la Txell m’espera com un clau a la porta de Casa, acabem de carregar motxilles etc. I sortim en direcció a Pratdip. Arribem al poble al voltant de les 05:15 i comença el primer show, aparcar el cotxe, desprès de 20 minuts aconseguim deixar el cotxe en algun punt del poble, la veritat ben a prop de la sortida de la marxa. Acte seguit ens dirigim a recollir el dorsal, comencem a saludar gent ja que la experiència de la meva companya en aquest tipus  de marxes fa que sigui mundialment coneguda, desprès ens dirigim cap al cotxe a ultimar preparatius. Ja son casi be les 06:00 i anem cap a la sortida, continuem saludant companys de la Txell i de cop i volta se sent una veu pel Micro on ens indiquen que en breus instants començarà la marxa, ens donen petites instruccions i detalls del recorregut, es tracta d’una petita volta circular que surt de Pratdip en direcció a Cabrafiga i tornar a Pratdip, un altra que va de Pratdip cap a la ruta de les mines de ferro i torna a Pratdip i una ultima que va de Pratdip cap a Vandellòs ,Llaberia, i finalitza a Pratdip.

Sona la sortida i comença la marxa, les meves primeres sensacions no les puc descriure ja que vam sortir corren i ja no tenia temps de pensar en res, només se m’acudia pensar en quin estofat m’havia fotut, però ja hi estava posat i ho havia de fer. Comencem la marxa en direcció  cap a l’interior del poble i de seguida sortim per la carretera, en breu ja ens desvien cap a un petit corriol i comença la festa pedres petits tolls d’aigua que hem d’esquivar i ja al cap d’uns instants el camí s’enfila cap amunt, la aglomeració de gent es comença a desfer, de cop i volta la marxa ja esta molt estirada i continua enfilant-se cap amunt. Al cap d’uns instants ja s’hi veu gent molt avançada, casi coronant el Cabrafiga, jo penso en els pedazo maquines que hi ha en aquesta marxa però com que m’he de donar la oportunitat continuo, cada vegada amb la mirada mes baixa i mes concentrat en el camí que trepitjo. Quan me vull adonar vaig darrera de la Txell i fem el cim, les vistes son espectaculars fabuloses, ames que ja es de dia ,es veu tota la costa la veritat que es podien fer unes fotos meravelloses però no teníem temps, la marxa es la marxa. Comencem a baixar en direcció a Pratdip molt ràpidament  tant que la Txell pateix un petit accident el qual no li impedeix continuar gràcies a la seva fortalesa i valentia, i de fet en 20 minuts ens plantem al poble, primer control i avituallament. Jo començo a jalar donuts dolços i recupero amb una mica d’aquarius, la Txell casi be no menja res, quatre fruits secs i una mica de coca cola.

Sortim un altra vegada del poble en direcció a la ruta de les mines de ferro, ens tornem a enfilar per un corriol petit i la pujada comença a ser constant, anem tots dos sols i l’Oscar no te paraules, sort de la Txell que va donant una mica de conversa i la marxa es va fent mes amena. Es comencen a obrir valls entre les muntanyes fins que comencem a divisar pics entre ells El Pico de la Nieves, anomenat així per la meva companya el qual jo no havia vist  mai. Arribem a la cumbre i ens trobem a un company de la Txell amb el que seguim un rato tots tres junts, comença a canviar el ritme, aquest bon home ens va estirar un bon rato a pas lleuger i vam acabar corrent per una pista fins arribar al segon control i avituallament al poble de Llaberia, allà ens esperen entrepans i un bon tiberi de menjar, jo per variar entrepà fruits secs poma i molta hidratació, la Txell també s’hidrata be però lo de menjar…. Sembla que te forces per continuar amb l’estómac mig buit. Sortim de Llaberia dubtant si anem en direcció correcta i amb l’avistament de mes corredors confirmem que anem be, el camí es complica i de cop i volta ens trobem amb un grup de gent que com nosaltres havien perdut les marques del camí, retrocedim una mica i trobem de nou el camí, per davant ens queda una baixada tècnica que ens tornarà a portar a Pratdip, però abans de arribar a aquesta baixada coincidim amb un bon home, el Marti, que al llegir un cartell informatiu de “trams equipats” decideix continuar darrera nostre per si es trobava alguna dificultat. La seva companyia  es molt gratificant ja que la seva diversitat de conversa ens acompanyarà fins al final de la marxa. No trobem casi be trams equipats però el camí es dur de baixar, molt tècnic i continuem tots tres fins a arribar a Pratdip, pròxim punt de control i avituallament. Les cames ja comencen a patir el desnivell acumulat i la duresa dels corriols estrets i amb moltes punxes.

Comença la tercera volta, la mes llarga i mes dura per cansament acumulat, el calor ja comença a apretar fort son mes les 12h del migdia i ens tornem a enfilar per un corriol que ens dirigeix a un canó, la veritat que es preciós i dur a l’hora d’entravessar-lo però el seu encant no et deixa pensar en el cansanci. Anem entrebesant-lo a mida que el calor ens va ensopegant al cap de valent i comencem a quedar-nos sense aigua i la poca que hi ha esta calenta, aquest tram es complica a l’hora d’ascendir es dur, molt dur i el desnivell es considerable. Quan acabem la pujada anem direcció a l’ermita de santa Marina i de camí tenim la bona sort de trobar-nos una font per la que rajava aigua fresca, ens apropem la Txell el Marti i jo i casi la buidem entre hidratar-nos i refrescar-nos. Continuem en direcció a l’Ermita i ens apareix en breus instants, allà ens espera aigua refrescs fruits secs xuxes i un control. Continuem ara en direcció a Vandellòs el camí continua sen dur però entre xerrar i contemplar paisatge ens anem tragant els kilòmetres com si res, pel camí ens ajuntem amb una colla de 3 persones mes i anant xerrant i caminant sense adonar-nos ens plantem a Vandellòs desprès de una baixada en la que els genolls (els meus al menos) es comencen a ressentir però no es motiu per parar, encara ens queda molt camí i el temps va corrent. A l’arribada a Vandellòs ens trobem amb L’Anna i el Ferran que just arribaven a l’avituallament del poble, ens fan fotos i ens omplen una mica de moral, va ser una ajuda emocional molt bona i ja de pas ens plantem a l’avituallament del poble on ens esperen entrepans síndria cireres dolços i molta hidratació. Ara sortim en grup  en direcció a Llaberia ja comencem amb mes optimisme i amb la panxa plena, sabem que desprès de Llaberia ja esta la marxa casi a punt d’acabar però una vegada mes ens espera una pujada de les maques, d’aquelles que creen un silenci durant una estona i això que anem unes sis persones però entre pujada i cansanci ens concentrem en el camí. De pujada trobem dos avituallaments i controls mes, amb molt de líquid i alguns dolços i fruits secs que son totalment necessaris per assolir la pujada a Llaberia. No tardem gaire en arribar al poble on ens espera un bon tiberi, jo per variar aprofito per omplir la panxa i hem tiro de cap a la truita de patates i un bon entrepà de bacon amb ceba i formatge a banda de mes fruits secs i dolços varis. Desprès de tot el tiberi ens donen una gran sorpresa, Quan ja pensàvem que només ens quedava baixar fins a Pratdip per finalitzar la marxa ens diuen que el camí ha crescut una mica i que hem d’arribar-nos fins a Colldejou. Ho afrontem amb optimisme i comencem a tirar, de cop i volta això s’allarga entre sis i vuit kilòmetres mes i de moment torna a ser pujada encara que no gaire dificultosa però si dura per l’esforç acumulat. Després d’arribar al cim comencem a baixar direcció a Colldejou al començament es un corriol estret però de mica en mica es va fent mes ampli fins a arribar a una pista forestal, allí anem tiran tots amb una mica mes d’alegria i optimisme, sabem que ja no queda gaire i anem xerrant una mica mes descansats. Finalment trobem un últim avituallament on ens indiquen el camí a seguir fins a arribar a Pratdip, encara hem de agafar un PR que es un corriol estretet però ja sense grans desnivells, mes aviat tot baixada fins al final. A mida que ens anem apropant al poble ja comença a canviar l’estat d’ànim, estem veient el final del túnel ja ho sentim assolit i en un tres i no res ens plantem al poble entre rialles i satisfacció. Finalment arribem al punt de control del poble on ens reben amb una merescuda ovació. La sensació d’emoció cansament i satisfacció s’ajunten i ho compensem amb una merescuda cervesa entre rialles i fotos. Per acabar toca una bona dutxa al poliesportiu i un bon entrepà de botifarra entre els reconeixements de la gent que continua arribant al fi de la marxa. Parlem amb un del organitzadors de la marxa on ens explica estratègies i dificultats que han tingut per traçar el recorregut.

La meva mes sincera enhorabona a tot aquells que han contribuït a que aquesta marxa hagi estat possible així com a tots aquells participant que havent acabat la marxa o no han estat allí. Gràcies també al petit grup que ens ajuntat des de la meitat de la cursa per la companyia tan grata. I gràcies molt especialment a la Txell Marti que m’ha donat tot el suport necessari durant tota la cursa, ames que ho ha fet com una campiona, ja que venia accidentada des de els primers kilòmetres.

Gràcies a tots.

Molt atentament,  Oscar Martin.

XI CURSA DE PAÜLS "CRÒNICA DEL XAVI.A."

En Xavi Aguiló ens relata la seva experiència i estrenu a la catedral de les curses de muntanya, PAÜLS 2011:

Tenia clar que enguany faria aquesta cursa, per què tothom en parlava molt bé, per què és la que té més “pedrigree” de les que es fan a la província i per què era de les poques que em faltaven del circuit de les Terres de l’Ebre. Quan agafes la carretera que va de Xerta a Paüls i vas en direcció est, t’adones de la imponent presencia de les muntanyes, quan arribes al poble pots veure els grans desnivells que t’esperen [23km D+2.000m]. 

Aparco, agafo el dorsal a baix, al Casal, i pregunto a un noi de l’organització per la sortida per que no veig l’arc, em diu, literalment: “agafa aquest carrer, a la dreta i amunt, després amunt i….(pausa)…i després sempre amunt fins a trobar la plaça, este poble sempre tira amunt”, tota una declaració d’intencions. 

La cursa de seguida posa a tothom en fila de un i cap amunt i així fins als 1000 metres d’altura, la Punta de l’Aigua. A partir d’aquí un seguit de baixades i pujades fins a sumar tres pics més de 1000 metres, combinant la part obaga i la part solana de la serra, lo qual a més del desnivell implica canvis de temperatura, sol, ombra, humitat, vegetació, roca pelada, trams aeris, envoltats de núvols, espectacular. Totes les del Ebre tenen el seu encant, però per a mi, aquesta i Tivissa van un passet endavant de les altres.

Jo enguany no porto una bona preparació i durant tota la setmana no em vaig descansar bé així que el dia de la cursa no tenia bones sensacions i vaig decidir plantejar-me-la com un entreno de qualitat per la Reus-Prades-Reus, això si, gaudint del recorregut en tot moment.

Al final, 3:38:42 (l’any que ve toca millorar-ho).

1er. Remigio Queral Ibàñez (RUNNING TEAM-LAFUMA)…......... 2:28:41

2on. Josep Ma. Pijuan Pradell (BORGES TRAIL)………………... 2:25:00

3r. Ahmed Elqayed (UEC TORTOSA)…………………………….  2:29:56