XXXVI Cursa de L'Espluga (Per Pere)

Espluga de Francolí, dissabte 27 de juliol 2013

Arribant en cotxe davant Casal de l'Espluga, es repeteix la mateixa cerimonia que porto inenterrumpudament des del 1991 fent, al voltant d'aquestes dates on uns dies abans o algun dia despres, o inclús el mateix dia del meu cumpleanys toca...patir i gaudir!!!
Tal com deia, arribant al casal, es respira un ambient diferent al de la resta de l'any, doncs a l'Espluga es festa major, i dins de la festa, hi ha inclosa una de les curses més antigues i emblemàtiques de Catalunya, sempre amb un nombre elevat de participants.

Per mi és una cursa especial, única, que molts cops ha estat objectiu màxim de la temporada, on els dies previs noto el mateix run run a l'estomàc com quan s'acosta una marató.

LA CURSA EN SI:
La cursa té un recorregut diferent, és d'asfalt pur i dur, es dona la sortida en una baixada d'aquelles d'agafar un ritme que no és el teu, però on apretes per situarte bé, i aprop del km, entres en un carrer adoquinat que et porta cara amunt per dins del poble i passar de nou per l'arc de sortida/arribada al km2 i poc.
A partir d'alli, comença la temuda pujada a poblet, on els anys de calor la gent ja esbufega entre vinyes i passant pel mur del monestir, es aquí, al monestir, on ens espera una banda de música i un públic ja sigui de familia dels corredors, de visitants d'aquí i d'allà o de voluntaris de la cursa, s'entra al monestir, fent un tomb fins la "rotondeta" de dins de la plaça monestir i tornar pel mateix carrer, cosa que permet saludar i situarte amb els companys que va aprop.
Sortint del monestir, avituallament d'aigua i pujada ben marcada per situar-te on estas, a l'infern de la calor.
Així ja, per la carretera de Prades es sovintejen, les suaus però constants pujades amb trams més plans i alguna baixada que dona algun respir. Passant 2 ponts sobre rieres d'aquelles de pedres sense aigua, excepte quan hi han aiguats que es converteixen en una follia d'aigua, so i bravura digna de veure. Finalment desprès del darrer pont, al cap d'un petit tram, estem al km 8,7, lloc de gir, control de pas i tornada de la cursa.
De cop, el ritme dels corredors embogeix, tot i mantenir pulsacions, on els corredors, si han pujat mantenint reserves, acceleren a ritmes esfareirors per cadascú, tot sembla baixada, i els pocs trams que són suaus pujadetes semblen voler-los passar ràpid i volant per seguir amb la mitjana per kms que els permeti recuperar el temps perdut. Tornant a passar per poblet, sense entrar al monestir, però rebuts de nou per la banda de música i la gent animant, d'alli, 2 llargues rectes ens portaràn a l'arribada, una llarga recta de gairebé un km, que no sembla acabar mai, però on la gent anima i espera els corredors, amics, familiars,etc entre aplaudiments i repsecte per l'esforç fet.
Les cares marquen que s'ha patit i s'ha gaudit, alguns diuen no tornar-hi mai més, però de ben segur la majoria, per poc que pugui, tornarà a repetir.

2013, un any diferent
Aquest any, m'agafava la cursa pocs dies desprès de la data prevista pel naixement del meu 2on fill, i això feia que no sabes com plantejar la cursa, si hi podria anar i com.
De moment, el primer que vaig fer va ser retornar un regal al Narcís, ell em va regalar la mitja de Cambrils, i jo li regalava la cursa de l'Espluga.
A falta d'una setmana, m'inscrivia jo, havia intentat el darrer mes, convencer al Toni, Rafel perque m'acompanyessin amb el càrret i el Roger dins, però uns perque no entrenen i altres perque l'asfalt els destrossa els genolls, l'hauria de lluitar sol.
Fins al darrer dia, no sabria si el Roger aquell dia estaria amb ganes de correr al carret o hi hauria d'anar a correr sol i sense l'estat de forma dessitjat.
Al final anem amb el cotxe ple, carret, Roger, ma mare, el Sebastia que ve de públic i el Narcís i jo, arribem al Casal, alli el Narcís baixa a recollir els dorsals i jo segueixo fins aparcar el cotxe i muntar el carret.
El Narcís, a la sortida diu que la farà amb mi, que ja li esta bé, jo li dic que la faci al seu ritme, però ell vol ferla amb mi i jo li agraeixo i molt, el Roger va amb un calippo que l'hi he comprat a darrera hora perquè es refresqui i estigui entretingut.

19h: Donen la sortida, darrera del tot, el ritme es tranquil, però a messura que passem pel costat de la cova fem els 1ers avançaments, fins arribar abaix al carrer adoquinat, on el Roger fa alguna
queixa del moviment sotragat, però s'acaba aviat i ja esta tranquil, passem de nou per la zona de sortida, amb l'admiració de la gent i comença la pujada, on no deixarem de passar gent, suau però constantment, a Poblet l'ambient es magnific, i ens reben entre música i aplaudiments i crits d'anim, al Roger el Narcís li ha dit que allò es un castell, i això l'ha animat i esta content, inclús el cloc cloc dintre del castell el fa dir "Eeeel Caaaasteeeelll" entretallat però divertit.
Sortim amunt, aigua per mi, aigua pel Narcís i aigua pel Roger que ara berena un entrepà, al cap d'uns kms ens trobem una noia estirada a terra i sent atessa per 4 corredors, el Narcís em demana el telèfon que porto al cotxet, li dono telf i marca el 112, i els deixo una botella d'aigua, jo marxo en breu perquè Roger no vegi la imatge, encara que despres em preguntarà perquè havia caigut la nena, si havia relliscat i si li dic cada cop, però que havia anat la ambulància i ja estava bé.
Al cap d'un o 2 quilometres un altre corredor estes, amb corredors ajudantlo i fent espasmes amb la cama, no li veig la cara i casi que millor, no feia bona pinta


Val a a dir que tots els corredors es van recuperar bé, inclus algun al'hospital, gràcies a les ambulancies, algunes medicialitzades que posa la organització, i a l'atenció d'algun corredor, com Darth Vather de Corredors.cat, que essent metge, va abandonar la cursa per quedarse amb el corredor i fent els primers auxilis.
 


Pujant em creu amb Joan Rosich, un crack i amic que avui quedarà 10e, ole per ell. També el Joan Carles, el Tonyo, el Ronald i Robert del Borges, Koldo del Corredors.cat, el Carlos i molts amics i coneguts més que no posare tots ara. Poc abans de fer el tomb adalt em trobo al Manel de la feina, ens saludem, i faig el gir, comença la baixada, que amb un carro et pèrmet anar casi igual de ràpit que sense, em creu amb el Narcís que em dona el mobil i va cap amunt per fer el tomb i atraparme, baixant, ens creuem amb 3 ambulancies, avancem corredors i a poc de passar poblet, ens atrapa el Narcís que ha vingut en plan bolido pel darrera, marcant alguns kms a 3 i poc i ens ha atrapat a falta de 2 o 3 kms. Els quals me'ls farà patir, però ara ja toca apretar. El Roger mentres s'ho ha passat bé amb les botelles d'aigua i les esponges.
Al darrer km, parlem amb Narcís que ell agafi el carro a falta de pocs metres i jo entri amb el Roger, ho fem just davant del Marc i la Mar que han vingut a un sopar del Borges Trail, ens fan fotos, el Roger no vol correr i entro amb ell a coll!!!
Ha estat una cursa fantàstica, valorant el poder fer l'Espluga un any més, amb la companyia del Narcís, i havent-la fet sencera amb el Roger m'omple d'orgull, ah, i sub 1h15' acabant entre la 1era meitat de corredors,que no es poca cosa.
En acabar repartim dorsals de la cursa dels Cingles. Gràcies Narcís, Mar i Marc per ajudar a repartirne.
I acabem el dia fent un bany a ca ma tieta, que allo ha estat de luxe amb berenar i tot.
Aquesta cursa pels que no l'hagueu fet mai, sols puc dir que la recomano al 100 x 100, ara bebeu i remulleu-vos bé!!!

REFLEXIÓ:
Quan vas per la part del darrera de les curses i veus les cares de patiment i lluita. T'adones que els darrers tenen tant merit com els primers, amb l'afegit k estan mes estona lluitant i patint.
Algu podria dir k entrenin més durant la setmana, però això desvirtua la realitat, on uns entrenen el k els deixa el ritme de vida actual, altres prioritzen altres coses de la vida (i molts cops + importants, encara k sigui algo tant senzill com fer una birra amb els amics o visitar la familia), d'altres no han tingut la sort de tenir la genètica x correr + ràpit, però segur k tenen altres virtuts fisiques i/o intelectuals.
Sols no haurien d'estar a la batalla, aquells k poc preparats es possen en una guerra k els ve gran posant en perill la seva integritat i vida (no parlo dels k estan preparats i no s'avituallen, etc).
Per tot això:
MOLTES FELICITATS A TOTS AQUELLS K ACABEN I PARTICIPEN EN CURSES O ENTRENAMENTS. DEL 1ER A L'ÚLTIM, ESSENT TANT MERITORIA UNA BATALLA COM L'ALTRA!!!
OBRINT TRAÇA ES EL CLUB DE TOTS!!!
NO HO OBLIDEM!!!



web cursa
classificacions
Fotos1
Fotos2