Benvinguts al bloc d’OBRINT TRAÇA. Som un grup de persones que ens uneixen les mateixes aficions, l’esport i la muntanya. L’objectiu d’aquest bloc és ser l’eina per organitzar i exposar les nostres activitats. Aquest equip és obert a tothom amb ganes de passar-s’ho bé i que vulgui córrer una estona amb companyia.




dimarts, 23 de juliol de 2013

Cursa Pedraforca - Saldes 2013 per Cervatillo (amb Jabalee, Cris i Miquel)

Cursa Pedraforca - Saldes 2013

14 juliol 2013

El dia no podia ser més rodó...
S'haviem posat d'acord 4 obridors per fer aquesta cursa, i no vam fallar cap.
Es el 3er any que faig aquesta cursa, en Xavi fa anys, va fer-la també i Cris i Miquel no l'havien fet mai (ja els hi vaig advertir, que disfrutarien molt i que l'any vinent repetirien!). 
Sempre he fet molt bona propaganda del Pedraforca, enaltint les seves meravelles: la Enforcadura, la Canal del Verdet, El Coll del Verdet,... La Tartera... ai! la Tartera, tan temuda... tant estimada!!. 

Com us he dit, es el 3er any que la faig aquesta cursa. El 1er any vaig patir molt, només havia pujat el Pedraforca amb ritme excursionista o amb objectiu d'escalar alguna paret, això feia que el ritme de cursa (quan córrer, quan reservar i no córrer massa per no petar abans d'hora), en aquest tipus de cursa no es pot comparar amb altres de més longitud i més desnivell. Es tracta de saber interpretar bé el perfil altímetric d'aquesta cursa per no passar-ho malament després.

El 2n any vaig aprendre una mica, tenint en compte el gran tap que es forma; dels gairebé 300 corredors, en el tram de sortida al poble fins els 1ers senderons era considerable, posar-se endavant a la sortida, no era mala idea. La cosa va anar bé, vaig treure-li quasi 10 min al crono, respecte el temps de l'anterior edició, peró les cames, un cop superat la Tartera, vaig pagar un preu que al arribar al bosc, m'obligava a parar diverses vegades del dolor muscular iles rampes.














Ara sí, aquest any, no anava sol, tenia bons referents com Xavi, que solem entrenar junts cada setmana unes hores, i Miquel, que ja verem lluitar junts al combat de Miramar i que també entrenem junts de vegades. També vaig plantejar-me una estratègia de ritme progressiu per no desgastar-me i fer una bona baixada. Vaig sortir molt tranquil, amb Miquel aprop i Xavi (em recordava al jo de l'any passat) de fet al meu garmin seguia les traces del track de l'any passat, i anava 300m darrera d'aquella ombra. Es a dir Xavi, va sortir per evitar el tap, amb un ritme fort, com jo l'any passat.
No va ser fins passat el refugi, abans d'arribar a la Bauma de les Orenetes 1900m alçada, que el vaig atrapar i Miquel es va quedar enrera a l'alçada del refugi, al·legant que ell seguiria un altre ritme. 
Em trobava bé, pujava amb seny, estalviant allà on podia, als revolts, fent grans diagonals i evitant pujar per la pendent més forta... I axí arribo al coll del Verdet, alternant- me la posició amb Xavi, avançant molta gent desgastada per la sortida frenètica i l'alt ritme imposat pel 1er 4rt de corredors fins al Mirador del Gresolet 1567m alçada. A partir del Coll del Verdet,  vaig començar l'atac a la Canal del Verdet, on ja no vaig mirar més enrera i no vaig tornar a veure Xavi i Miquel.
Pujava a sac, sense mirar massa per on anava, les meves mans només buscacaven preses de roca bones. Amb el cap mirant a terra de 4 grapes, com un gat, amb una idea: arribar a dalt abans de 1h45min, marca assolida l'any passat de Saldes al Pollegó Sup. 2507m alçada. Passo molta gent pel costat, miro de no estorbar i de no tirar cap pedra als corredors d'avall. Arribo dalt i sense pensar massa inicio la baixada a l'enforcadura, arriscant molt, amb alguna caiguda sense conseqüències. 
Un cop a la Tartera, comença la temeritat, i molt concentrat en cada passa que faig començo la temuda baixada.
En acabar la Tartera, comença, per mi la part que més odio, la baixada pel bosc, un senderó de molta pendent i rectilini, on els altres anys, encara recordava el dolor de les cames. Em vaig deixar anar, les cames em responien!
Vaig arribar a Saldes, des del Pollegó superior en 29min, rebaixant en 4min la baixada del darrer any. I paro el crono en creuar la meta en 2h14min05seg! 52è, en mirar aquest temps foto un crit de ràbia i alegria!
Al cap de 8 min, arriba Xavi amb 2h22min42seg en 91è lloc. Em va dir que va ser molt prudent a la baixada. Segurament si s'hagués deixat anar com ho fa als entrenos, m'hagués atrapat!

I casi un 1min després Miquel amb 2h23min35seg,  2 posicions després, un Super bon temps! cal dir que es la 1ra vegada que fa aquesta cursa i que puja el Pedraforca!!!

La Cristina creua la Meta amb 3h24min33seg, un temps molt bó per ser la 1ra vegada que fa aquesta cursa  i la 1a vegada que puja el Pedraforca!!!, Peró, cal tenir en compte, que tenia molesties al genoll i que tot i així va decidir apuntar-se a la festa i acabar la cursa amb molta valentia!. Per mi un gran mèrit! Molt bé Cristina
Publica un comentari a l'entrada