Annexem unes fotos i la gran crònica que ens ha fet arribar el Marc:
Reus-Prades-Reus 2013.M'havia plantejat la preparació del primer semestre de l'any, tenint com a Gran objectiu la Half UTBCN. Després de la MTCD i estar dos mesos sense córrer per una lesió al genoll, vaig descartar aquesta opció i em vaig focalitzar en la RPR, que tenia atravessada des de la mala experiencia de l'any passat un vaig acabar en 8h45 després d'un calvari ja des de la Febro.
Al principi no pensava en altra cosa, hi pensava cadad dia, a cada entreno! I vaig començar enxufat. Després la cosa es va anar desinflant, vaig fer la RMR que em va deixar una mica tocat fisacament i al final per manca de temps no vaig acabar entrenant tot el que hagués volgut, sortin't-me l'últim més uns 45Km de mitja a la setmana...poc per assolir l'objectiu de correr tota la cursa i arribar en unes 7h!
Durant tota la setmana previa no aconsegueia treure l'aigua clara de com havia de plantejar la cursa. A muerte des del principi? Reservant fins a Prades i apretant a partir d'allí? M'havia fet "EL SUPER-EXCEL", posant els ritmes per kilometre que vaig fer l'any passat jo i uns companys, desnivells, etc... i vaig intentar definir a quin ritme havia d'anar cada Km per arribar de tornada a Reus en 7h. El dia de la cursa em vaig apuntar en un paper a quina hora havia de passar per cada control per aconseguir-ho... funcionaria la teoria?
Vaig sortir amb dos companys, una mica decidic a conservar i anar amb ells fins a Prades i vam sortir a bon ritme. No podia anar pendent del ritme per que tenia el Garmin cascat d'una caiguda (cosa bastant habitual en les meves sortides), però em semblava que duiem el ritme correcte... i tan correcte! Vam arribar al Coll de la Batalla en el temps previst! 1h i 5minuts! Sense desviar-nos ni un minut! Quin subidon, control ràpid i a tirar cap amunt.
A partir d'aqui la cosa va agafar un altre caire, hi havia embús als corriols de pujada a les antenes i no quedava més que seguir el ritme del grup, tot i així no estava malament, quedava cursa, molta cursa. I així vam continuar pujant i pujant "sin prisa pero sin pausa"...
Seguent control: Font del Roure, temps previst: 1h50, temps de pas: 1h46! Toma toma tomaaaa!... a pesar del ritme contingut, ON TARGET i obrint forat!!!! Control ràpid i "más de lo mismo", tap i a seguir el ritme del grup.
Seguent control: Cruilla de Montral, temps previst: 2h13, temps de pas 2h05! 8 minuts per sota...jo ja, flipant inocent de mi! Vaig mig embogir, estava fresc com una col i anavem bè per baixar de les 7h... Aqui suposadament m'havia de trobar amb l'Ernest que volia fer Montral-Prades, però no el vaig veure enlloc...Li havia dit l'hora exacta a la que havia de passar, i havia arribat massa aviat! Però "no podem parar! Vinga som-hi!!!"
... I a partir d'aqui vaig tenir la primera desinflada, tenia en ment que a partir d'aquest control tot era 'planejar' fins a Prades... osti que mal fixat que anava! Sortim del control amb la grata sorpresa de trobar-me al "Presi" i que em fes una foto en acció, i enfile'm una pista que puja puja puja i amb els companys passem a mode 'caminador'. A partir d'aqui i fins a Prades tenia previst anar més ràpid, però a les pujades, sempre anem caminant, i les baixades no les faig tant fort com l'any passat, per evitar trencar-me... Resultat:
Seguent control: Cruïlla de Capafonts, temps previst: 2h51, temps de pas 2h57..."Casuntot" Ja anem per sobre!... Seguim i ja començo a notar algún signe de fatiga, una punxada al quadriceps dret (que collons passa aqui?) i amb ganes d'arribar a Prades i parar una estona a refer-me.
Seguent control: Prades, temps previst: 3h12, temps de pas: 3h17... Bueno només 5minuts més!
A Prades tinc l'alegria de trobar els meus pares que ens fan fotos arribant a Plaça i m'animen enormement! Aqui m'endrapo mig entrepa, em bec dues cocacoles, em canvio els mitjons, estiro una mica i ja tinc els companys que em reclamen per continuar...som-hi doncs!
Els primers kilometres son horrorosos, potser em parat massa! Noto les cames acartronades, com si se m'haguessin contracturat tots els muscles de cop, això no va bè! Poc a poc però els muscles es van relaxant i començo a tornar a estar animat... va durar poc! Al començar a baixar cap a La Febró em vaig fer una rebrincada al genoll i a cada pas de baixada una fiblada de dolor em recorria el cos! No pot ser! No pot ser! tot i així, la baixada es suau i mig no se com aconsegueixo seguir el ritme dels companys.
Seguent control: La Febro, temps previst: 3h58 temps de pas 3h57! En aquest control no m'ho vaig mirar! Va ser després al repassar el track que ho vaig veure!
Bueno, s'acaba la baixada i comencem a enfilar, de pujada el genoll no fa mal, i anem bè fins que arribem a la pujada cap al coll de l'Agunstec, la meva pesadilla de l'any passat! I la pesadilla es repeteix! Aqui agafo una pajara de campionat, pugem lents, molt lents, com si caminés per Rambles... Però al final aconseguim arribar a dalt, una mica desfets.
Seguent control: cruïlla, temps previst: 4h44, temps de pas: 4h58... Encara!!
... i comencem a baixar cap a Tosques...segona part de l'infern! No puc! Cada cop que faig un salt de baixada, veig les estrelles pel coi de genoll. Decideixo dir als companys que tirin i jo començo a baixar a ritme molt lent, fent passes molt curtes i vigilant sempre el genoll. Finalment aconsegueixo trobar el 'metode' que no fa mal, però és lent, molt lent! I aqui havia de volar! Les baixades técniques se'm donen bè i no pensava altra cosa que volar baixant Tosques! Però em ressigno, si no es pot no es pot.
Llavors recordo una frase del llibre que feia poc havia llegit de l'Scott Jurek. Un capitol començava amb "Ja pixes?", parla de la importancia de beure bè a les curses, i que si no pixes, vol dir que no ho fas bè... Doncs no, no havia pixat des del mati! Així que em vaig proposar fotre'm tot el litre d'aigua del camel back mentre baixava com una ballarina per tosques...
Mentrestant, a mitja baixada em va passar el Pere Borrell, quin crack! Volava baixant! Molta gent ja m'havia passat però ningú com ell! Em vaig alegrar moltissim, sabia que volia fer 7h30 i en veure'l no vaig dubtar que ho aconseguiria. Jo havia de baixar així! Però si no es pot no es pot, vinga a beure aigua!
I vaig arribar a baix, sense aigua (aconseguit! vaig fer un pipi! curtet però un pipi si més no!),i estava increïblement fresc i refet... podria correr amb aquell genoll en terreny més pla? Doncs si!!! I vam posar la directa i vaig córrer i córrer i vaig començar a caçar gent que m'havia passat. Uau! com pot ser!?
Seguent control: Vilaplana, temps previst: 5h34, temps de pas: ni idea! Però ara feia el que havia de fer, i no podia fer gaire més.
Seguent control: Aleixar, temps previst 6h, temps de pas: ni idea, però després vaig veure que va ser 6h02. A Aleixar vaig trobar els companys, anaven bè, però emb el clar mode "power saving", reservant forces per poder acabar la cursa. Sortim del poble i a la primera pujada noto que els deixo enrere, em va saber greu, però jo ja no podia parar. I vaig continuar corrent fins a la boca de la mina, notava que el ritme s'anava fent lent i que els kilometres pesaven, però no vaig afluixar, i no va haver pujada que caminés, això ho acababa corrents fins al final!!!
Seguent control: Boca de la mina, temps previst 6h46, temps de pas: 7h5m o algo així. Ja no m'importava el temps, ara ja començava a patir, i només pensaba a acabar la cursa. els ultims kilometre fins a la meta van ser llargs, però finalment ho vaig aconseguir sense deixar de córrer i podent dir que des de l'infern de tosques, molts van ser els cadavers que vaig passar, però ningú no em va avançar a mi mai!!!
Ultim control: Reus, temps previst: 7h5m, temps de pas: 7h21m!
SI!SI!SI!
Uns minuts més tard arriben els companys, una mica tocats, però tambè amb una gran alegria, i ens fem una gran abraçada tots tres, rotllo teletubie, però quin GRAN MOMENT!
Potser no vaig assolir l'objectiu de 7h05. Repassant "EL SUPER-EXCEL" veig que vaig fer algún error, i no vaig encertar el ritme en tots els trams. En curses tan llargues sempre hi ha imprevistos. La rebrincada al genoll em va fer patir Tosques, i perdre molt de temps baixant, però em va permetre refer-me i poder acabar corrents els últims 15Kms, kilometres que en la edició anterior vaig caminar dolorosament en la seva majoria. Així que mai se sap que pot passar.
Balanç: Una magnifica cursa a la esquena en companyia de grans companys, ja espero la de l'any vinent!!!
Ah! i la propera cursa que feu! no deixeu de preguntar-vos: "Ja pixo????"
Hi vam ser més pululant per alli, AlbertB, Javi H, Pere,... però no en tenim fotos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada