Benvinguts al bloc d’OBRINT TRAÇA. Som un grup de persones que ens uneixen les mateixes aficions, l’esport i la muntanya. L’objectiu d’aquest bloc és ser l’eina per organitzar i exposar les nostres activitats. Aquest equip és obert a tothom amb ganes de passar-s’ho bé i que vulgui córrer una estona amb companyia.




dilluns, 17 de juny de 2013

Cursa Pujada a Miramar (Miquel i AlbertG by Cervatillo) 9 de juny

"Catalans, Catalanes... troterus, OT's que entrenen en secret, skyrunners a Vilaplana..."Es tard, peró com que no es dignen a penjar fotos.. triguen molt. I una crónica sense fotos no mola gens!
No te gaire d'explicar la Pujada a Miramar, es una cursa clàssica que tothom sap com és: pista, pista, pista, pista...asfalt, ciment... es una cursa, com la diria.. Cursa urbana amb desnivell, i una mica d'emoció al final, quan realment t'adones que has pujat dalt d'una muntanya, plena d'antenes on no hi cap un ferro més. 
En faré 5 cèntims d'euro...
Hi havia una vegada... Eren les 8:30, quan em trobo en Miquel (M.M.) a la sortida. Deixem  roba per al cim al guardarobes mòbil i escalfem 10min.
El dia es perfecte, 18º i núvol... aixó fa que no pateixi massa amb la calor del Sol, als 1ers 4km, amb l'asfalt (que l'odio!) afegeixes xafogor, i es una combinació fastigosa!
Bueno, seguim.. Comença la cursa! ritme brutal els primers 4-5 km (1a Part de la Cursa, dedicada als asfalteros i fondistes, que si els poses 4-5km de corriols amb roques, es trenquen i després has de recollir-los per peces... ai!).
A un ritme de 3:40 el Km, mantinc el ritme d'en Miquel, entre els 12 primers, menys un escapat, que deu anar a 3:30! Tard o d'hora aixó petaria per algun lloc. Miquel afluixa,i jo que tenia una feinada per seguir-lo, també. Ens passen uns quants, passant Masmolets i arribant a Fontscaldes, espero impacientment les pujades de terra! li dic al Miquel a cau d'orella: "Tranquil, que,  surti l'esperit de la Cuita el Sol! i no hi haurà clemència pels enemics, els enemics son allà dalt!" amb aquesta frase, vec que s'anima, i en arribar a la 2na part de la cursa (La que val la pena per fer-la).
S'engresquem a apretar-li fort i anem passant algun corredor abans d'arribar a Miramar poble. Enfilem la Cogulla amb forces, jo almenys em vec revitalitzat per el flaire dels 700m d'alçada, això em motiva i poso el turbo, en cap moment giro el cap, només miro avant i fixo la mirada a les antenes! No se si em segueix aprop Miquel, però noto el seu esperit combatiu encara, l'esperit que ell em va inspirar als 1rs 4km de la cursa. Quan començava a agafar un ritme fort i cómode... me n'adono que ja s'ha acabat! he passat la línea a 1h02min i pocs segons després Miquel.

Volia baixar d'1h, però estic content, se que puc donar més a la pròxima cursa. Fins ara em reservava molt per por a rebentar als últims km, però vec que ara, amb el bon rodatge que porto aquest any em podré consolidar als top 20 de moltes curses, tandebó. I sobretot, gràcies aquells que cada dimecres o dijous formeu part d'aquest progrés... unes hores a la setmana que a més d'entrenar, disfrutem de la muntanya, dels petits moments de la vida, riure, cridar, descobrir nous camins.. i acabar el dia fent un bon entrepar i fent-la petar. Gràcies a tots, em motiveu molt a seguir a endavant, sempre lluitant!
Publica un comentari a l'entrada