Fa temps que no ens arriba material nou a l'editorial. Buscant entre els calaixos hem trobat aquesta crònica dels aventures Pere.B i Arnau a la marxa de les Ermites del Baix Llobregat del pasat 22 de setembre.
El Pere.B ens realta:
Pipipiiií, pii, piiiii…, son 3/4 de 4 de la matinada, ufff llevar-me
tan d’hora per les marxes es lo que porto pitjor!!!! però, fins a Begues
tenim uns 80 min. en cotxe i toca llevar-se aviat…
L’Aranu em passa a buscar a les 4:30, aquest cop li toca conduir a ell i arribem a Begues pels voltants de 3/4 de 6 de la matinada, amb el temps just d’acreditar-nos i ficar-nos a la sortida, que per sort sortim amb 10 min. de retard, encara que en aquesta marxa et donen de 6-7 per fer la sortida i et comptabilitzen el temps des de que has sortit.
L’Aranu em passa a buscar a les 4:30, aquest cop li toca conduir a ell i arribem a Begues pels voltants de 3/4 de 6 de la matinada, amb el temps just d’acreditar-nos i ficar-nos a la sortida, que per sort sortim amb 10 min. de retard, encara que en aquesta marxa et donen de 6-7 per fer la sortida i et comptabilitzen el temps des de que has sortit.
L’Arnau i jo a la sortida
Quan sortim es negre nit i sortim amb els llums frontals, fa una mica
de fresqueta, però, com anem al trote ràpidament entrem amb calor. Tot i
ser de nit fa molta xafogor, es nota que estem aprop del mar i hi ha
molta humitat. els primers km. fins a Torrelles de Llobregat transcorren
per terra i roques d’un característic intens color vermell, que em
recorden les muntanyes de Prades. Només em trepitjat asfalt a la sortida
i de moment el circuit m’està sorprenent gratament, hi ha senders força
tècnics i estem gaudint de vistes espectaculars de Barcelona i el Baix
Llobregat amb el Mediterrani com a convidat especial.
Can Amat
A Torrelles de Llobregat trobem l’avituallament sòlid complert, fins
ara les avituallaments eren lleugers, però, molt encerts, en tots em
trobat coca cola, aquarius i aigua, així com fruits secs, plàtans, melo,
síndria, codony, galletes. A Torrelles a part del que em trobat a la
resta de controls trobem entrepans i truita de patates. Fins ara una 10
als avituallaments, ben situats i amb menjar i veure suficient.
De Torrelles de Llobregat fins a Begues, el camí te més desnivell i
passem per nombroses ermites. Mirant el perfil de la marxa veiem que es
un veritable trencacames i tota l’estona estas pujant i baixant. En
aquesta segona part del recorregut he acusat una mica l’esforç de la
marxa d’Oliana de fa 15 dies, la setmana següent vaig estar de vacances i
no vaig descansar lo suficient i ara m’està passant factura.
De pujada a Sant Antoni trobem la pujada més forta i tècnica de la
marxa en algun punt em de grimpar i desprès la baixada es espectacular.
Pujant a Sant Antoni
Els avituallament de Mare de deu del Remei i el de Sta. Maria de
Cervelló estan d’alt de un turó i des de el segon viem el primer i tot
el desnivell que em tingut de salvar!!!
Arribem a Begues pels voltants de 3/4 de 4, arribem pletòrics de
forces i esprintant!!!Els últims metres es fan una mica llargs, però,
els ànims de l’speaker ens esperona, l’Arnau em comenta, crec que em fet
el km. més ràpid de tots i al pujar el track a l’endomondo així es!!!
“Nuevo récord personal 1 km en 4m:43s – 0m:18s mejor que el anterior. ”
A l’arribada mengem un plat de pasta i una cervesa per recuperar
forces i deixem els nostres dorsalsper participar al sorteig de lots de
regals dels patrocinadors, entre els quals es trobaven des de xecs regal
de 50 € per gastar en material esportiu, fins a ulleres, llums frontals
valorades en 200 € o lots de mapes i material de muntanya.
Mentres esperem l’hora del sorteig anem al pavelló a dutxar-nos i a
fer cua pel massatge. A veure si més marxes prenen nota del massatge,
que desprès de l’esforç es d’agrair!!!
L’Arnau i jo a l’arribada
El sorteig comença pels voltants de les 18:15 i dura gairebé una
hora, durant el sorteig hi ha un degoteig de participants que arriben
fora de temps, 12h per una marxa de 5.000m de desnivell es massa poc,
marxes de km. similars i menys desnivell donen 14h, com la
Reus-Prades-Reus o la castells de Segarra. Crec que es un aspecte que
l’organització ha de tenir en compte per properes edicions.
Tornem a casa amb els mans buides, no tenim sort i no ens toca res al
sorteig. Un cop completada aquesta marxa només ens queda una sola
marxa per proclamar-nos campions de la CCCR. Això succeirà el pròxim 20
d’octubre a la Marxassa, amb l’Arnau ja em dit que tindrem preparada al
cotxe la botella de cava per celebrar-ho!!!
Aquesta marxa m’ha sorprès gratament, per la bellesa del recorregut,
no esperava trobar al costat de BCN uns paisatges tan feréstecs, i
perquè quasi no em trepitjat asfalt, altres marxes en territoris menys
poblats trepitges molt més asfalt, com la D’Esterri d’Aneu. Es pot dir
que només em trepitjat asfalt a la sortida i a Torrelles. Segurament el
pròxim any repetiré aquesta marxa es una de les que més m’ha agradat
d’aquesta CCCR 2012.
1 comentari:
Booo.
Vinga feu cròniques k això mante el club viu!!!
Publica un comentari a l'entrada