TRANSGRANCANARIA 2011

Els expedicionaris de la TRANSGRANCANARIA ens realten la seva ventura:

Aquest cap de setmana passat una expedició OT (Ester, Montse i Enric) vam anar a l'arxipèlag a fer la TGC. Només arribar vam pensar on collons ens havíem fotut (Las Palmas), va coincidir que eren carnavals i concretament la gala d'elecció de la/el millor drag queen (quanta maricona suelta) inclús els gossos semblaven de l'altra cera, només es veien chiuauas i algun pinscher. L'hotel estava al mig del bullici, perquè us feu una idea, era com una pensió al mig del Raval de Barcelona (sexshop's, yonquis, extracomunitaris, Kebab's, gay's, travelacos i xinos a punta pala). Què voleu! la costa ja les té aquestes coses... i en un remot indret de la Playa de las Canteras (Auditorio Alfredo Kraus) sobrevivien un grupet de malalts lliures de tanta barbàrie, perversió, vici.. eren els quatre malalts que recollien el seu dorsal per participar en una de les quatre modalitats de la TGC (Starter, Maraton, Sur-Norte i Transgrancanaria).
 

L'Ester no estava molt fina i va optar per fer de "pacer" a la Montse i a l'Enric.
 

El dissabte a les 00:00 es donava el tret de sortida de la Transgrancanaria de la Playa del Inglés a Maspalomas (Sud de l'illa). El recorregut era 123 km direcció Nord fins la Playa de las Canteras a Las Palmas i un desnivell total acumulat d'uns 8500 metres, ascendint de 0 m. fins 1900 i pico (pico de las Nieves) passant per les preses dels pantans i visitant el famós pedregot (Roque Nublo). El recorregut en general molt bonic, potser el tram final més lletjot perquè es passava per un barranc pla i ple de pedres. El temps no va acompanyar gaire ja que tant la primera com la segona nit va ploure. l'Enric va finalitzar la travessa amb un temps de 23:06 hores.
PD: a 1900 metres ni rastre de maricones.
 

El dissabte a les 10:00 es donava el tret de sortida de la Maratón des de Garañón fins la Playa de Las Canteras, 42 km i un desnivell total acumulat de 3400. A la sortida feia força fred, un fred que va passar en el moment de començar a córrer i es transformà amb energia i ganes de fer un bon temps, tot va transcórrer millor del que la Montse s'esperava, portava un ritme amb el que hagués finalitzat la cursa en un temps de 5h30m., però tres km abans de l'arribada va entrebancar i la caiguda ho va enviar tot en orris. L'orgull, però, era superior al dolor, acompanyada d'un dels ciclistes de l'organització va finalitzar la cursa, encara que caminant, amb un temps de 5h. 59min. Tot i així, se sent satisfeta de la seva proesa.
 

Nota dels editors:
Aquest escrit no pretén ofendre a cap dels seus lectors. Tot i que pugui semblar vexant, degradant, discriminatori, aquest no és l'ànim dels seus editors. Calia fer-ne esment perquè era una cosa bastant exagerada i com a conclusió es pot reafirmar que l'ambient de muntanya és més sanot que el de costa ...però això ja ho sabíem tots!!
Molt bona organització, amb la col·laboració de l'Ejército Español inclosa i amb l'èlit del món ultra: Lizzy Hawker, Nerea Martínez, Igor Zurrieta, un tal Csaba, Sebastian Chaigneau, Iker Carrera i tants d'altres..