El Joan ens relata:
Al observar que la ruta del Carrasclet del mes passat no m’havia deixat masses ferides, vaig decidir apuntar-me a la Marxa de la Selva. Ja l’havia fet fa 2 anys, però considerant que l’estat de forma no és el que tenia, la volia fer tranquil, sense pressió en la marca a realitzar.
Feia més de 6 mesos que no feia una cursa i ja no me’n recordava del nervis del dia abans, la nit fen tombs al llit i el matí amb nervis. Això forma part de l’entrenament, a més curses més bona nit. Per acabar-ho de complicar, l’aparcament està gairebé impossible, la gent va amb nervis pq s’acosta l’hora de sortida i el fet de no haver guarda rupia, implicar fer un llarg viatge fins al cotxe. Potser per això són gairebé les 7 i poca gent a la sortida. De sobte comença a arribar la gent, coet i ja hi som. Comença el festival. D’Obridors només he trobat la Txell i Isma. No veig a l’AlbertB i el Marc que em van dir que vindrien.
Als pocs metres ja em trobo l’AlbertB i anem els primers km junts. M’informen que el Marc ja està amb el tete de la cursa, però plegarà a Prades.
Durant la pujada a l’Albiol anem trobant gent i fem petar la xerrada. Li dic a AlbertB que al ser la seva primera cursa llarga, que vagi al seu ritme, sense forçar. L’important és acabar. Al Mas del Bonretorn em trobo qui serà el company de fatigues durant tot el trajecte, el Carles del Borges Trail. Agafem un ritme alegre però còmode i anem menjant kms. Abans de l’Albiol ens trobem al fantàstic tàndem Toni-Alessia que van a buscar la primera posició femenina. Parlem una estona de les seves 4 maratons des sables amb moltes experiències viscudes.
A l'Albiol parada per treure’ns la samarreta tèrmica que la calor ja apreta. De baixada al riu Glorieta ens agafa l’AlbertB, baixem els 3 a bon ritme guanyant algunes posicions. Arribem al riu, degut a la crescuda, hi ha cua per passar per les pedres, les miro i veig que la gent es mulla gairebé tots els peus, decideixo passar per dins l’aigua, i ja que m’he mullat els peus aprofito per apretar una mica per separa’m de grup perseguidor. Als pocs metres m’agafen el Toni-Alessia i el Carles. Arribem a Mont-ral, parada d’entrepà i regular els nivells de líquids. Comencem la baixada a Farena tranquils per anar paint l’entrepà. Arribem a Farena i coneixedors de la forta pujada que ens espera, fem un bon avituallament. Aquí deixem el tàndem Toni-Alessia que van com un coet. La pujada a Cogollons a ritme però reservant. Arribem al control dels Cogollons, em trobo l’Isma que diu que abandona per problemes musculars i el Xavi Serra que diu abandona perquè el cos no tira. Enredo al XaviS perquè vingui amb nosaltres, m’acomiado de l’Isma i seguim cap el tros que, per mi, és el més dur de tota la marxa, Cogollons-Prades. Tots 3 anem patint pels tobogans de la cresta, però a bon ritme, arribats als peus del Tossal, el Xavi ens diu que no tira, que seguim nosaltres. Ens acomiadem i l’animem que ja queda poc per Prades on segur que es recuperarà o bé ho tindrà més fàcil per abandonar que als Cogollons. Mig en broma també li demano perdó per haver-lo enredat quan ja sabia fet la idea que no seguia i el vaig fer sofrir una mica més. Perdó Xavi.
Arribo a Prades una mica tocat però em trobo l’Inma i el Jordi al control. Això i l’espectacular avituallament m’anima. També em trobo el Marc ja canviat. M’explica que ha arribat amb el grup capdavanter, que han anat a molt bon ritme i ha estat un bon entrenu, que era el seu objectiu. Li dic que esperi el XaviS que segurament voldrà baixar amb ell. Quan ja estem abandonant el control arriba l’AlbertB, fresc com una rosa i sense suar. Aquest nou fitxatge és una màquina i cada dia ens sorprèn més, sobretot a l’arribada com ja explicaré. Aprofito per felicitar a l’Inma i el Jordi, obridors que han col•laborat amb l’organització, que ens serveixi d’exemple que a les curses hi ha feina per a tots.
Sortim de Prades i em costa seguir al Carles, li dic que fins que l’entrepà no arribi a l’estómac vaig a mig gas. Baixant a Capafonts l’entrepà ja està a la caldera i tot funciona correctament. En un tomb ens trobem de cara un grup de motoristes que pugen a ritme de cursa de motocross, ens hem d’apartar del camí per no ser atropellats, quin susto!!!. Arribem a Capafonts a l’hora de dinar i amb poca gent pels carrers, però si em trobo els cosins Carlos i l’Eva que anaven a caminar. A aquests dos no aconsegueixo enredar-los perquè em segueixin fins la Selva...jejeje.
Arribem als Mutllats un pèl justets per la forta pujada del Pont del Goi. Coneixedor de la zona sé que hem d’intentar fer tots els mutllats corrent. En aquest terreny ple de pedres si camines ja no arranques a córrer, i així ho fem.
Control del Coll, gel, molt de líquid i moltes bromes i bon humor amb els simpàtics col•laboradors. Amb piles recarregades anem cap a l’Albiol. Aquest sector és molt bonic, senderó gairebé pla, amb molta vegetació i molt divertit. Gairebé sense adorar-nos arribem a l’Albiol. Avituallament ràpid, que ja tenim ganes d’acabar. Arribem a les famoses pistes de ciment del final, estic tocat però la panxa no funciona (igual que al Puça) i ja no sé que posar-hi, així que decideixo aguantar el globo com puc. A dos quilòmetres de l’arribada el Carles em diu: “està baixant un a fondo que segurament no deu ser de la cursa”. Als pocs segons ens avança com una bala l’AlbertB amb un ràpid “ADEUUUUUU”, ostres ens freguem els ulls i diem no pot ser. Seguim el nostre ritme i finalment aconseguim l’arribada tan desitjada. Ja som finishers. L’AlbertB ens ha tret 2 minuts, ens explica que a la baixada ho ha donat tot i que ha arribat a 0 d’energia. Aquest noi està fet un bou volador. Marc i Pere, tremoleu!!! .
Molt content de la cursa 8h59m i sobretot molt sencer, sense cap rampa i mal important. A diferencia de fa 2 anys que vaig fer 8h24m i vaig acabar lesionat del genoll. Si considerem que no tinc l’entrenament que tenia i les parades llargues que hem fet als controls, per mi és un molt bon temps i com diu lo Jan “que no estamos tan mal”. Fins la propera. [by JOAN]
Classificacions
FE D'ERRATES: Segons m'han informat si que hi havia un servei de guarda-roba, potser la son de les 6:00 del matí no m'hi va fer fixar. Ara ja se segur que per a pròxims anys, tindré la bossa al costat de la dutxa.
Temps dels obridors:
AlbertB.....8h57
Joan.........8h59
Txell.........11h56
Montse.....12h33
Isma.........out
FE D'ERRATES: Segons m'han informat si que hi havia un servei de guarda-roba, potser la son de les 6:00 del matí no m'hi va fer fixar. Ara ja se segur que per a pròxims anys, tindré la bossa al costat de la dutxa.
10 comentaris:
Ostres Joan!! Quina crònica!! T'has lluit! Que consti que avui puc escriure perque en l'unic lloc on no tinc agulletes es als dits de les mans! Com dius l'ultim esprint em va deixar per l'arrastre, sort vai tindre de no petar! Un marxa que em deixa molt bon gust, experiencies diverses i coneixent a molta gent del món del trail! Un món que veig molt sa i que segur que m'agradarà molt! Salut i Km's obridors!
Enhorabona!! Molt bona crònica!
I la Montse no va anar-hi?
Felicitats a tots!!!
Eyyy però com que no hi havia guardaroba??
Estava jo agafant bosses desde les 5.45 h fins les 7,10 h que encara hi venia gent!!!!!
Eva, perdona però no vaig veure aquest servei. Ja m'estranyava que no hi fos. Es veu que jo no era l'únic. Durant la cursa la gent comentàvem que havia costat molt aparcar i quina llàstima que no hi hagués guarda-roba. Jo em vaig dutxar a casa per no fer 2 viatges al cotxe. Saben que hi ha aquest servei, en faré difusió i si aquest any has tingut feina, prepara't pel següent que tothom en farà servei. Quan arribes tan cansat s'agraeix tenir la bossa al costat de la dutxa calenteta. Gràcies per ser una col·laboradora de la cursa i dedicar-hi el teu temps, formes part d'aquesta gran marxa. Salut
Ei!!! Que la Montse sí que hi era!!! Amb un temps de 12,33h. Mitja horam menys que l'any passat. Amb caiguda inclosa (aterrant de cap). Que estic agafant la mala costum de caure... Amp pensaments d'abandonar a Farena pel mal de cap, però l'Ibuprofeno i els anims dels companys de fatigues em van ajudar a ser finisher!!!
Moltes felicitats a tots!!!
Sou uns/es ultracracks!!!
I al debutant Albertb, en 4 dies fa ultres com qui surt a passejar per la plaça Prim!!!
Joan, poder ara anaves menys entrenat, però ja tens un ofici i una experiència en cursa, que fa que sapiguis treure el millor a les cames!
De nou, moltes felicitats!!!
Gran crònica per una gran cursa i l'AlbertB a tot gas per una baixada que no sé com li van aguantar les cames; segur que estas molt bé de forma.
Joan com diu el Pere ja ets gat vell i altres amb més cames que tu segur que van quedar per darrera.
La Txell que es cruspeix tot el que li posin i a tota la resta enhorabona!!!
Deu ni do la son que tenia, no vaig veure el guarda rupia, l'aparcament i la majoria d'obridors. Encara no sé com vaig arribar a la Selva...jejeje
MONTSE, a la pròxima amb casc!!!!. Això de les caigudes va a períodes, és com la BTT, quan penses "fa temps que no punxo" equival a unes quantes sortides canviant cameres. Si un cop al cap no et va poder atutrar, tens esperit d'ultra i arribaràs lluny. Felicitats per la cursa tot i l'accident.
ja ho pots ben dir ja, Joan... l'important és no perdre les dents. Felicitats a tots, esteu fets uns bous!!
Jajajaa!! Com sortir a passejar pel Prim. Pere, perque no m'has vist pero fins avui semblava el "xikiliquatre" aquell del eurovisión ballant el robocop!! de les agulletes que tenia.
Moltes felicitats a la Montse i la Txell! Gran mèrit poder acabar despres de una caiguda, com diu el Joan tens esperit d'ultra!
Publica un comentari a l'entrada