CURSA VERTICAL "CARA AMÓN" [4KM D+1.350m]

Per fi ha passat el butanero per casa del Pere i ens ha acabat de coure l’esperada crònica del CARA AMÓN:

Aquest cop no toquen croissants, si no un bon menú amb vi amb gaseosa, i acabo de dinar 14:30, 2 hores justes abans de la sortida. He pujat als pirineus amb tota la familia, pares, dona i nen i els deixo i marxo corrent que faltes menys de 5' per la sortida i acabo d'aparcar", passo el control i avanço fins al mig del peloton. Donen la sortida i pugem corrent suaument pels carrers de Barruera, amb escaiots i tot, la qüestió és fer soroll, avanço poc a poc posicions, fins que comencem a estar a fila de 1, perquè no es pot avançar i sols en algun lloc on es pot córrer lleugerament, aprofito el meu motoret corredor per avançar gent que camina. Avanço una noia, i m'anima al veure que soc d'Obrint Traça. Li pregunto si és de per allí i em diu que és l'acompanyant del Isma. Ens desitgem ànims i al poc temps arribo al 1er avituallament on ens trobem amb L'Isma que ha sortit molt fort i ara ho paga una mica, ens animem i cap amunt, hi han 2 peus que porten uns mitjons de la marató Galarleiz, intento seguir-los i l'avanço, poc desprès enganxo un home de cabell blanc i edat poder prop dels 50, quan vaig a passar-lo va 2 passes ràpides i no puc, em costarà fins gairebé els 2000 metres, on agafem 2 variants per la gespa, aquí hi ha prat i pots passar per on vols, i jo agafo la via oficial, avançant-lo.
Al 2on avituallament m’anima dient que sols queden 2 pujadetes, collons amb les pujadetes, però amunt que falta menys, en una baixada de pocs metres, mentre jo m'aferro a la corda amb por i respecte, m'avancen 5 o 6 corredors saltant com isards. M'agafen uns 25 metres difícils de recuperar a aquesta alçada, els atrapo i avanço a tots, corrent inclús a gairebé 2400 metres, i sols no podré amb el corredor del UEC dels mitjons del Galarleiz, que també corre com un brivall :-P.
Al final 28è, amb bones sensacions, i al cap de poc arriba l'Isma amb bona cara i aprofitem l'avituallament del pic amb beguda isotònica, aigua, orelletes i menjars recuperatius.
Abans d'agafar massa fred, marxem i cap a la baixada, que va ser tranquileta i alegre, dutxa i sopar una mica senzill però suficient per recuperar de l'esforç, ara una mica de vi, no hauria estat de més. En resum una cursa recomanable, i això que em vaig perdre la xocolatada del diumenge. [by Pere]

El passat cap de setmana, un parell d'obridors sense vertigen es van afrontar aquest repte amb molts bons resultats.

La cronoescalada tenia sortida a la plaça de Barruera (1.080m) i arribada fins al cim de Roies de Cardet (2.444m) amb un recorregut de 4km.

Pere.....1:12:35
Isma.....1:17:20

Classificació i fotos