Em tingut gent a les curses de la provincia, al pirineu, fent pics, fent ultres, etc...
Entrenaments a la muntanya i a la platja, amb banyets, vage de tot.
Properament publicarem un resum de les activitats dels darrers 2 mesos, amb un gran exit per part del club.
Avui toca un resum d'un caursa que ens ha enviat el company Cervatillo, on parla d'una cursa altament recomanable, i d'aquelles que encara no estan explotades, quan és un goig anar-hi, i on s'espera que no desapareguin.
CARRERA VALLE DE PINETA
Video al youtube
BIELSA
26Km D+ 1500m
Introduïr video: http://www.youtube.com/watch?v=8cmjTNwCfeA
brutal!
Música: CIRC- Don't Think About It
(La banda sonora de la cursa, us juro que em sonava dins el cap els 25km de cursa! com si portés el Ipod enxufat
a les orelles!
És
el primer cop que faig una cursa fora de Catalunya. Em vaig decidir per
el dia que era bo per la meva agenda, distància, recorregut i lloc (no
havia trepitjat mai la Vall de Pineta).
Es
tracta de una cursa que es celebra per 5è any consecutiu, que almenys
aquest any no figura dins de cap calendari oficial, i és de caràcter
popular.

La
meteo no era gaire favorable aquest cap de setmana per fer cap cursa,
hi havia pronòstic de tempestes fortes a bona part del Pirineu. Per la
organització de l’event, això era asumible per que tenen circuit
alternatiu per bosc i evita pujar a cap cim pel risc de llamps. Fins que
diumenge em vaig llevar amb cel gris però amb absència de grans
nuvolades, al apropam a la sortida em van comunicar que es realitzaria
la proba pel circuit establert i que no hi ha risc de tempestes peró
pluja si.
I axí va ser... 9.05 del matí de diumenge, no plou, i comença la cursa.

Comença ploure,
vora el km 14, comença l'última pujada, mantinc la posició fins que
m'avança un corredor. Ja estic força xop i noto que se'm glacen les
mans, fins el km 18 no s'acaba l'eterna pujada per pista. Un cop a dalt
paro a l'avituallament i aprofito per posam el paravent, en aquell
moment em pasen un grup de 4 corredors que em perseguien de fa estona.
Arribo a travessar uns prats, a partir d'aqui és el mateix camí de
pujada, peró ara cara avall, amb pluja, fang i pedres molles! passu un
corredor que m'havia passat a la pujada. Vaig ven concentrat, malgrat el
cansament, per que un error pot ser fatal i caure amorrat a una pedra.
Però ves per on, abans d'arribar a la carretera caic 2 cops i els dos
cops sobre l'herba,amorrat cara a terra! ja que és on s'amaguen
"trampes" com arrels, pedres, o soques, que no es veuen!
