4a Caminada Sants-Montserrat
Link al web del Pere
Les marxes nocturnes mai m’han agradat, bueno, dubto molt que algú li agradin…a sobre les 2 que vaig fer amb l’Arnau a la CCCR 2012 ens va ploure, però, en aquesta ocasió els pronòstics meteorològics eren favorables!!!!
La putada d’aquesta marxa lineal es que la organització no ficava mitjans per tornar a l’arribada i amb el Paco vam tenir de deixar el cotxe a Montserrat i baixar a Sants pels nostres mitjans, tot plegat va ser una petita odissea…
Amb el Paco vam quedar a les 11 a la Selva, i vam agafar l’A7 direcció Montserrat, on vam arribar pels voltants de les 12:30. El Monestir estava a rebentar de cotxes i ens va costar una mica trobar aparcament. Un cop aparcats ràpidament vam anar a buscar el cremallera per baixar a Monistrol i poder agafar el tren cap a Plaça Espanya. Vam estar de sort i vam arribar 5 mi. abans que sortís el cremallera. Es pot dir que ens va anar tot rodat i vam arribar a Plaça Espanya pels voltants de els 14:45, amb molt de temps de sobres per anar caminant fins a Sants. De camí a Sants el Paco va entrar a dinar a un Kebab, jo com amb el tema del menjar sóc força especial i si no menjo quan toca em fico de mala llet vaig menjar un plat de pasta d’alt del tren.
Montserrat vista des de el cremallera
Un cop el Paco acaba de dinar enfilem camí cap a Plaça Sants on arribem just quan els de la UEC Sants obren la paradeta i ens acreditem ràpidament i com encara queda una hora anem a un forn de pa a prendre un cafè i jo un croissant de xocolata, (que al Pere Rodríguez tants bons resultats li dona
) Mentres esperem la sortida els castellers de Sants fan un pilar i a les 17:00 es dona la sortida puntualment amb 5 petards impressionants!!!
Castellers de Sants
La sortida de Barcelona no esta senyalitzada i anem seguint els primers participants, en aquest punt ens trobem el Josep Mª, que vam conèixer l’any passat a la Romànica i que ja em anat coincidim en varies marxes i que mira quina casualitat em fet totes les nocturnes amb la seva companyia.
El paisatge no acompanya gaire, no parem de passar per polígons i fem força trams per asfaltats i molta pista. A sobre algun incívic a arrencat les cintes i algun tram em tingut problemes per trobar el camí, quan era de dia no em tingut molts problemes a trobar el camí bo, però, a Castellbisbal aproximadament al km 32 ja era de nit i ens agrupat uns 15-20 marxaires. Jo porto el GPS, però ,porto el track de l’any passat i en aquest tram han canviat el recorregut…finalment entre tots trobem el camí bo i seguim la marxa.
Cinta arrencada a Castellbisbal
A mig recorregut arribem al control de Can Olivaró, aquí trobem radio Sants i em fan una petita entrevista, jejeje es el primer cop que en una marxa m’entrevisten per la radio, anar amb la samarreta dels Indis Folls i l’estelada penjada a la motxilla els i ha cridat l’atenció. En aquest control ens ofereixen caldo “fet amb tot el carinyo del món”, entrepans, xocolata, iogurts, fruita, begudes
Entrevista que em van fer a Radio Sants
Reportatge sobre la marxa a el3.cat
Un cop recuperades les forces ens dirigim a Ullastrell i ens reben amb petards, jejeje, no es per nosaltres, es perquè l’Espanyol i el Madrid han acabat 1-1 i això significa que el Barça matemàticament ja es campió de la lliga 2013!!!! FORÇA BARÇA!!!!!
Ja falta poc
Seguim caminant ara si tota l’estona per pistes ,ja em abandonats els polígons industrials, travàssem algun corriol i pesem per algun petit sender que ens anima una mica, fins ara la marxa era una mica monòtona. El Josep Mª fa estona que diu que vol prendre una cervesa i quan passem per Olesa de Montserrat trobem un bar obert i fem una paradeta.
Prenen unes birres a Olesa
Collbató, fa falten nomes 7,2km per Montserrat, aquí em separo del Paco i del Josep Mª, jo em trobo amb forces i tinc ganes de tirar una mica i de pas mentre espero que arribi el Paco fer una petita migdiada al cotxe. La pujada a Montserrat per aquest costat no es tan dura com a la marxa de Molins-Montserrat i tot que porto des de les 5 de la tarde caminant pujo amb ganes i força. El terreny es força pedregós i entre el cansament i la nit pateixo alguna ensopegada sense conseqüències. A mig camí em trobo una estelada pintada a la pared, llàstima que vaig sol i no porto trípode per fer-me una foto.
Estelada a la pared
Finalment arribo a Montserrat a les 5:26 desprès de 12H i 26 min. caminant i uns 64 km. Un altre marxa al sac i ja en van 5. Mentres arriba el Paco menjo una mica i vaig a descansar una estona al cotxe que em toca conduir i abans del viatge fins la Selva del Camp m’he de recuperar una mica
A l’arribada
El Paco arriba a Montserrat a les 6:15, en els últims 7,2km li he tret 45 min. Quan sortim del parking ens trobem amb la barrera apujada, mira ens estalviem 5€ i aquest cop tornem per l’A2 passant per Tàrrega i estalviar-nos els 7,25€ d’A7. Arribem a la Selva del Camp a les 8 del matí i desprès de una bona dutxa a dormir fins les 14:00.
Panoràmica des de Montserrat
En resum una marxa poc agraïda molts polígons i zones asfaltada sobretot a la primera meitat del recorregut i l’horari tampoc acompanya, aquesta marxa sortint a les 7 del matí crec que guanyaria molt i els últims arribarien a Montserrat quan es fa de nit que potser molt maco. També hi ha el handicap que a contrari d’altres marxes l’organització no fica mitjans per tornar a l’arribada i cadascú s’ha de buscar la vida, amb el nostre cas vam optar per deixar el cotxe a Montserrat i anar a Sants amb el cremallera i el tren, però, molta gent un cop a Montserrat baixava caminant a Olesa per agafar el tren i tornar a casa, el primer cremallera no sortia fins les 8:15. Per altra banda els voluntaris un 10 i la sortida amb les colles dels Gegants de Sants i els Castellers de Sants molt maca. Els avituallaments encertats i ben situats, jo vaig trobar a faltar fruits secs, però, cap queixa almenys nosaltres que vam arribar entre els 70 primers, però, en la majoria havia caldo,entrepans, xocolata, iogurts de la fageda, fruita, begudes e isotònics i almenys en 2 o 3 avituallaments cafè, cosa molt important quan camines de nit i que altres marxes nocturnes pequen una mica en aquest aspecte, com la Romànica i la circular d’Oliana que l’any passat nomes tenien cafè en un avituallament.
Records de la marxa
Resum del recorregut
La putada d’aquesta marxa lineal es que la organització no ficava mitjans per tornar a l’arribada i amb el Paco vam tenir de deixar el cotxe a Montserrat i baixar a Sants pels nostres mitjans, tot plegat va ser una petita odissea…
Amb el Paco vam quedar a les 11 a la Selva, i vam agafar l’A7 direcció Montserrat, on vam arribar pels voltants de les 12:30. El Monestir estava a rebentar de cotxes i ens va costar una mica trobar aparcament. Un cop aparcats ràpidament vam anar a buscar el cremallera per baixar a Monistrol i poder agafar el tren cap a Plaça Espanya. Vam estar de sort i vam arribar 5 mi. abans que sortís el cremallera. Es pot dir que ens va anar tot rodat i vam arribar a Plaça Espanya pels voltants de els 14:45, amb molt de temps de sobres per anar caminant fins a Sants. De camí a Sants el Paco va entrar a dinar a un Kebab, jo com amb el tema del menjar sóc força especial i si no menjo quan toca em fico de mala llet vaig menjar un plat de pasta d’alt del tren.
Montserrat vista des de el cremallera
Un cop el Paco acaba de dinar enfilem camí cap a Plaça Sants on arribem just quan els de la UEC Sants obren la paradeta i ens acreditem ràpidament i com encara queda una hora anem a un forn de pa a prendre un cafè i jo un croissant de xocolata, (que al Pere Rodríguez tants bons resultats li dona
) Mentres esperem la sortida els castellers de Sants fan un pilar i a les 17:00 es dona la sortida puntualment amb 5 petards impressionants!!!Castellers de Sants
La sortida de Barcelona no esta senyalitzada i anem seguint els primers participants, en aquest punt ens trobem el Josep Mª, que vam conèixer l’any passat a la Romànica i que ja em anat coincidim en varies marxes i que mira quina casualitat em fet totes les nocturnes amb la seva companyia.
El paisatge no acompanya gaire, no parem de passar per polígons i fem força trams per asfaltats i molta pista. A sobre algun incívic a arrencat les cintes i algun tram em tingut problemes per trobar el camí, quan era de dia no em tingut molts problemes a trobar el camí bo, però, a Castellbisbal aproximadament al km 32 ja era de nit i ens agrupat uns 15-20 marxaires. Jo porto el GPS, però ,porto el track de l’any passat i en aquest tram han canviat el recorregut…finalment entre tots trobem el camí bo i seguim la marxa.
Cinta arrencada a Castellbisbal
A mig recorregut arribem al control de Can Olivaró, aquí trobem radio Sants i em fan una petita entrevista, jejeje es el primer cop que en una marxa m’entrevisten per la radio, anar amb la samarreta dels Indis Folls i l’estelada penjada a la motxilla els i ha cridat l’atenció. En aquest control ens ofereixen caldo “fet amb tot el carinyo del món”, entrepans, xocolata, iogurts, fruita, begudes
Entrevista que em van fer a Radio Sants
Reportatge sobre la marxa a el3.cat
Un cop recuperades les forces ens dirigim a Ullastrell i ens reben amb petards, jejeje, no es per nosaltres, es perquè l’Espanyol i el Madrid han acabat 1-1 i això significa que el Barça matemàticament ja es campió de la lliga 2013!!!! FORÇA BARÇA!!!!!
Ja falta poc
Seguim caminant ara si tota l’estona per pistes ,ja em abandonats els polígons industrials, travàssem algun corriol i pesem per algun petit sender que ens anima una mica, fins ara la marxa era una mica monòtona. El Josep Mª fa estona que diu que vol prendre una cervesa i quan passem per Olesa de Montserrat trobem un bar obert i fem una paradeta.
Prenen unes birres a Olesa
Collbató, fa falten nomes 7,2km per Montserrat, aquí em separo del Paco i del Josep Mª, jo em trobo amb forces i tinc ganes de tirar una mica i de pas mentre espero que arribi el Paco fer una petita migdiada al cotxe. La pujada a Montserrat per aquest costat no es tan dura com a la marxa de Molins-Montserrat i tot que porto des de les 5 de la tarde caminant pujo amb ganes i força. El terreny es força pedregós i entre el cansament i la nit pateixo alguna ensopegada sense conseqüències. A mig camí em trobo una estelada pintada a la pared, llàstima que vaig sol i no porto trípode per fer-me una foto.
Estelada a la pared
Finalment arribo a Montserrat a les 5:26 desprès de 12H i 26 min. caminant i uns 64 km. Un altre marxa al sac i ja en van 5. Mentres arriba el Paco menjo una mica i vaig a descansar una estona al cotxe que em toca conduir i abans del viatge fins la Selva del Camp m’he de recuperar una mica
A l’arribada
El Paco arriba a Montserrat a les 6:15, en els últims 7,2km li he tret 45 min. Quan sortim del parking ens trobem amb la barrera apujada, mira ens estalviem 5€ i aquest cop tornem per l’A2 passant per Tàrrega i estalviar-nos els 7,25€ d’A7. Arribem a la Selva del Camp a les 8 del matí i desprès de una bona dutxa a dormir fins les 14:00.
Panoràmica des de Montserrat
En resum una marxa poc agraïda molts polígons i zones asfaltada sobretot a la primera meitat del recorregut i l’horari tampoc acompanya, aquesta marxa sortint a les 7 del matí crec que guanyaria molt i els últims arribarien a Montserrat quan es fa de nit que potser molt maco. També hi ha el handicap que a contrari d’altres marxes l’organització no fica mitjans per tornar a l’arribada i cadascú s’ha de buscar la vida, amb el nostre cas vam optar per deixar el cotxe a Montserrat i anar a Sants amb el cremallera i el tren, però, molta gent un cop a Montserrat baixava caminant a Olesa per agafar el tren i tornar a casa, el primer cremallera no sortia fins les 8:15. Per altra banda els voluntaris un 10 i la sortida amb les colles dels Gegants de Sants i els Castellers de Sants molt maca. Els avituallaments encertats i ben situats, jo vaig trobar a faltar fruits secs, però, cap queixa almenys nosaltres que vam arribar entre els 70 primers, però, en la majoria havia caldo,entrepans, xocolata, iogurts de la fageda, fruita, begudes e isotònics i almenys en 2 o 3 avituallaments cafè, cosa molt important quan camines de nit i que altres marxes nocturnes pequen una mica en aquest aspecte, com la Romànica i la circular d’Oliana que l’any passat nomes tenien cafè en un avituallament.
Records de la marxa
Resum del recorregut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada