Com totes les curses del Baix Camp a la sortida ens trobem moltes cares conegudes, entre ells OT’s com el Xavi Aguiló, la Cristina, l’Alexis, l’Imma, el Jordi, el cosí de l’Imma. També altra gent de altres clubs tal com el Borges Trail, Trail Tarraco, etc… Un bon ambient pel diumenge.
Hem arribat junts amb cotxe amb el Pere i decidim fer la cursa juntets, ja que ens portem molt bé i fem un tàndem collonut! A més, xalem com a nens fent xivarri del bo :-).
La cursa surt molt ràpida amb els del Tarraco tirant pel davant i decidim deixar anar a la gent ja que és un ritme massa fort, no sabem com respondrem en una cursa de muntanya ja que no estem cap dels dos en un bon moment de entrenaments per muntanya; així que tranquil·litat. Ràpidament, a mesura que la gent va afluixant el peu de l’accelerador, ens anem acostant als corredors del davant, sobretot a l’inici de la primera pujada, gràcies en gran mesura a que no vam accelerar més del compte a l’inici i sobretot al Pere que em treu el “latigo” i em fa pujar més ràpid del que volia. Els corredors no entenen gaire de quin rotllo anem! Jajajaja, sort que portàvem la mateixa samarreta . Un cop a dalt comença la baixada i em poso davant tirant jo d’ell. És llavors quan puc recuperar i això fa que un cop comença la segona pujada tant el Pere com jo ens puguem anar fent relleus per anar avançant corredors. Un parell d’ells no els hi va agrada massa que de sobte li passin dos corredors per el costat. Un cops arribem a la pista falta només l’última pujada molt dura fins a la portella. Allí apretem les dents i aconseguim pujar fins a la portella corrent, el que fa que avancem metres i fins hi tot agafem al Biel del Borges ja situat dintre el top ten. El deixem enrere i comencem a baixar.
Atrapem a un corredor del Trail Tarraco i just quan estàvem apunt de avançar-lo apareixen les famoses “abelles assassines” de la portella!!! El que havia de ser ja només un passeig gairebé pla fins a meta es converteix en un infern al ser atacats els tres corredors que anàvem junts (Pere, el noi del Tarraco i jo). Ens obliga a cridar i continuar corrent casi a sense mirar, ja que prou feina tenim per treure del damunt a les abelles que per més que correm i avancem metres continuen a sobre els nostres caps fent picades. En un moment vaig caure i vaig perdre un vidre de les ulleres, l’altre noi també en un moment ensopega i el Pere també el sento cridar darrere meu. Finalment ens deixen tranquils i arribem ràpidament a l’avituallament. El noi del Tarraco continua i nosaltres parem uns segons a posar-nos aigua. Avisem a la organització i desvien la cursa més amunt.
Els últims metres ja només amb el Pere i jo tots sols sense corredors davant i darrere es converteixen en un passeig on anem xerrant i jo intentant no ensopegar amb res perquè vaig un 50% de visió. Finalment arribem a meta tots dos junts.
Particularment molt content ja que no sabria com respondria en cursa, gairebé sense fer muntanya per falta de temps i fent més asfalt, també s’ha de dir que anar amb algú ajuda moltíssim i per altra banda vam gaudir molt fent una cursa de menys a més. Un bon matinal on a l’arribada vam poder saludar a tots els OT’s i corredors coneguts a més de gaudir d’un bon esmorzar i una merescuda dutxa.
Petit afegit Pere:
Crec que l'Albert ja ho ha dit tot.
Sols dir que m'ho vaig passar pipa corrent amb ell, sobretot al inici, quan l'Albert volia sortir inclús més prudent que jo, i em vaig fer un fart de tornar-li les frases de la setmana anterior a la mitja de Cambrils.
"Vinga Albert", "No em facis la m....", "vinga que t'he de donar un basto", "no xerris i corra", i més frases que segur que inclús es van fer pesades pels corredors que compartiem corriols.
Un plaer compartir cursa amb ell i de menys a més, acabant 8e i 9e, cosa que implicaria inclús una copa per categoria, que va recollor el Xavi Aguiló, doncs nosaltres teniem ocupacions que ens van fer marzar amb preses.
Felicitar també a la Cristina, doncs mirant classificacions crec que li va correspondré premi per Categoria.
Vull destacar, que tal i com ha dit l'Albert ens vam trobar altres corredors i caminants del club. Tots fem gran el club i això es motiu d'orgull per cadascú dels que portem la samarreta verda. On no importa el resultat, sino l'amistat i el bon rotllo.
Llastima que no tenim ara una foto de les que ens vam fer de grup. En quan la tinguem la penjarem al blog.
Cursa:
63 | 159 | Jordi Cartanya Vilà | 6-M3 | 02:00:47 | OBRINT TRAÇA | ||
64 | 218 | Inma Castaño Manzano | 11-F2 | 02:00:48 | OBRINT TRAÇA |
Resultats i Fotos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada