Explicaré la crònica de la cursa modalitat "curta" que a mi em pertoca i de la segona part, quan vaig deixar el meu company de sofriment i que tants consells em dona; el Joan (entre ell i el Pere aviat seré un expert del running! jejeje). Després de deixar el Joan, la llebre que em marcava el ritme des de l'inici; em vaig veure obligat a marcar un altre objectiu, un grupet de 3 corredors on estava l'Antonio semblava una bona opció, ja què amb una mica d'esforç potser els podia atrapar. Finalment apretant una mica més del compte i al control del Coll Roig, als peus de la Mola vaig atrapar-los i vam iniciar la dura pujada al cim. Una pujada per mi molt dura i llarga, amb trams on s'havia de grimpar i que les cames es van notar ressentides; sort que entre els 4 i sobretot amb l'Antonio, vam fer pinya i vam poder superar-ho. Un cop a dalt i lluitant contra el vent, una mica d'aigua i a trotar. De seguida va venir la primera baixada; jo amb inexperiència vaig llançar-me com un jabalí, i de seguida el bessó de la cama dreta em va donar un avís!! Vaig parar, estirar i baixar el ritme. Semblava que de moment funcionava (fins més endavant com explicaré). Com vaig veure que em recuperava de mica en mica vaig pujar el ritme i a la baixada vaig deixar el grupet endarrere. Tot sol arribo a Colldejou i em trobo una maca parella que m'animen i em diuen: “Ànims que vas vuitè i portes al Setè a un minut!!” Encara al•lucino ara perquè no m'ho pensava pas!! Dono les gràcies i apreto a veure si l'atrapo. Algun quilòmetre més endavant ja el veig. Decideixo quedar-me enrere i baixar el ritme, ja que encara quedem 20km, no em vull deixar anar per l'emoció. Em quedo a 10 metres darrere i deixo que ell porti el ritme i el pes psicològic (jejeje sembla que estic aprenent tàctiques de cursa penso, això em dona moral). Anem així fins que arribem al punt d'aigua abans de la Mare de Deu de la Roca. Es quan arribem i ens diuen que portem al sisè a pocs metres!! Ompli d'aigua el bidó, ensenyo el dorsal i surto com una bala a per ell! Pujant l'atrapo i veig que em sona, el Toni de Calafell. Havia coincidit a la Selva amb ell i la seva dona (Alessia guanyadora de la Selva). Arribem a l'ermita junts. (Aquest era el lloc on havia de plegar per anar a treballar amb tranquil•litat , però amb l'emoció decideixo anar fins al final). Per la baixada de l'ermita em fico a tot gas i passo al sisè, ell continua a pocs metres darrere meu, i ja penso que serà una dura disputa fins al final, queden uns 13km i ja tenia al cap els entrenús i series realitzats amb el Pere per donar-me ànims morals. De sobte, suposo per apretar més del compte i deixar-me endur per l'emoció, el bessó de la cama dreta torna a queixar-se!! Merda!! tinc que parar a estirar i afluixar el ritme. Perdo de vista al sisè ja fins al final de la cursa. A poc a poc torno a ficar-me a to i comença una dura travessia de 12km aproximadament fins a Montbrió i Riudoms. Quan arribo el sisè encara esta entregant el dorsal i el meu pare que m'ha vingut a buscar diu que acaba d'arribar. Llàstima, em queda una espineta clavada però una gran alegria perquè ha sigut una cursa fantàstica!! Vaig conèixer molts obridors/es i un resultat que no m'esperava! Ara ja només em pregunto quina es la pròxima??
Més tard truco al Joan i m'informa. Ell ha fet molt bon temps i esta molt content, també em diu que el Marc ha guanyat i la Mar també!! Quina passada!! això es un club selecte. Moltes felicitats parella!! [by AlbertB]
LLISTAT D'ARRIBATS Èxit dels obridors, tots finishers, i entre els 25 primers arribats 5 són OBRIDORS!!!!! Felicitats socis.
Fotos de la millor fan del Marc, la seva germana Anna:
8 comentaris:
Segona marxa i un top 10!!!!!. Ja veig que no et puc deixar-te de fer de llebre, va ser marxar i ja comences a deixar el fre i ha rebentar la màquina. Així se'n aprèn. El ritme ha de ser constant i alegre però controlat i les victimes ja cauran soles. Ja pots sortir fort o fluix, però les curses posen a tothom al seu lloc i si mires classificació, veuràs que has arribat amb la gent de la marxa de la Selva. Una mica més i ja estaràs al 3er nivell de força, com els superguerrers del Marc&co. Salut
Ostres...esteu fets unes destrals !! quins temps... Enhorabona !
Per no fer crònica us explicaré un anècdota que em fa molta gràcia.
A la Torre vaig saber que anava 4art, i vaig continuar la cursa sense pressió però amb una punta més de gas. A l'avituallament d'aigua abans de la Roca, agafo un noi. Em diu que fa la llarga per tant, ens estem jugant la 3era posició. Jo que minuts abans havia hagut de parar per una rampa, m'assento i em suco les cuixes amb RADIO SALIL que portava al camel. El noi al sentir l'olor em demana si li puc donar pq té els bessons tocats. Igual que l'anunci de reflex, sé que si li dono perdré la tercera posició. Però saben que el premi en metàl·lic és el mateix, li deixo la pomada. I efectivament, lo que em temia, va sortir com una bala....jejeje. Però nostre senyor em va compensar per aquesta acció de caritat, va fer que el noi bala es perdés per la Roca i jo arribés a Riudoms 3er.
Quantes aventures es viuen dins d'una cursa, per això quan acabem ja pensem en una altra.
Quina colla de maquines tenim a OT!!! Els M & M guanyadors!!!
Vau ser l'equip de referència de la marxa!!!
I quin "peazo" crònica de l'Albert!, hem fet un fixatge que ens fa posar les piles a tots!!!
Joan, si no li haguessis deixat el radiosalil ara el 3er lloc no tindria tant bon regust!!! Vas fer més que bé!!!. A l'enemic se l'ha de guanyar per cames i si no res, q pel que ens hi juguem no val la pena.
Moltes felicitats a tots els obridors que hi vau ser, el color verd va dominar la marxa!!!
Aquests tipus de gloria, cadascu la seva no te preu, es a dir, no es paga amb tots els diners del mon...Posant el cos al límit entres en una nova dimensió de la vida, sorprenente a tu mateix cada dia... Som uns privilegiats de la vida, ja que la vivim amb intensitat doblada....La cronica sortirà del forn aquest finde, es de fermentació lenta, pero bona.
Bua, estic flipant. És una pasada, gent! Mar i Marc, suposo que quan sigueu famosos (més, vull dir) i sortiu a les revistes especialitzades donant consells i us entrevisten per la tele, us recordareu de venir a sopar de tant en tant amb els vells amics, oi? :) jajajjaja!
Joan, Albert, enhorabona! I al cinqué OT, que no he pillat qui va ser! Pere? Enhorabona a tots! Mare de Deu, quina gent més canyera!!!
Anna, les fotos super-bé! però trobo a faltar més fotos de la Mar, i de tots els que portin samarreta verda! Tu quan vegis una samarreta verda, zaaaas! foto, i després ja preguntarem si era OT o era un infiltrat! jajajjajaja!
Enhorabona a tots els corredors, i a la fotógrafa!
Per cert, que m'oblidava... quina meravellosa foto la de la portada!!!! Quin gos més tosinu! Quina meravella de gent! Es notava que aquesta gent estava feliç i, el que és més important, BEN AVITUALLADA! jajajjajajajja!!!!
Ostres Marc! veient el comentari veig que la crònica que tens al forn promet molt!! Ja tinc ganes de que surti!
Tens molta raó!la foto es molt xula i sobretot perque la gent estava molt contenta, pel motiu que tu dius, va estar super ben avituallada!MOLTES GRACIES!!Millor logistica que qualsevol cursa!!
Publica un comentari a l'entrada