Benvinguts al bloc d’OBRINT TRAÇA. Som un grup de persones que ens uneixen les mateixes aficions, l’esport i la muntanya. L’objectiu d’aquest bloc és ser l’eina per organitzar i exposar les nostres activitats. Aquest equip és obert a tothom amb ganes de passar-s’ho bé i que vulgui córrer una estona amb companyia.




diumenge, 10 de gener de 2010

09/01/10: A TOCAR NEU PER LA MUSSARA

Aprofitant que tenim l’oportunitat de fer un Trail Blanch a les portes de casa, vam organitzar una sortideta per tocar neu. Ens equipem amb polaines i força capes tèrmiques i tècniques per combatre el fort vent i fred que teníem a quarts de nou del matí a Vilaplana. En els primers quilòmetres trobem molt de gel i poca neu. Comencem a dubtar si hem escollit el lloc més idoni per trobar un bon paquet de neu, però a mesura que anàvem guanyant alçada, la cosa s’engrescava. A la cota 900m havia tanta neu que gairebé no podíem avançar. Explicaré la ruta amb fotos:




Sortida de Vilaplana direcció al coll de la Batalla per agafar el GR 172 (Reus-Prades). A mesura que augmentem alçada també augmenta el gruix de neu. Aquest punt és just en el moment de trobar la carretera per primera vegada. (Aquest camí va creuar la carretera en diferents punts)






Impressionant estat de la carretera, lògicament tallada a la sortida de Vilaplana.






La bassa dels bombers ubicada abans de la font del roure, tenia un important gruix de gel. El fort vent que teníem en aquest punt accentuava més la sensació de fred.







Com he comentat anteriorment, el GR va fent drecera entre els tombs de la carretera. En aquest punt ens va ser impossible trobar el camí, sobretot pel gran nombre d’arbres que han caigut pel pes de la neu, i vam fer l’últim tram per carretera. Degut al vent i fort fred, ens vam dividir en 2 grups. Un d'ultramalalts a fer cim i un segon grup que va retornar a Vilaplana per la carretera. Després ens van dir, que es van trobar més d’una placa de gel al mig de la carretera i la baixada no va tan fàcil com semblava.



Cruïlla dels Motllats. Els rastres de neu a les malles indiquen el gruix de neu que ens vam trobar abans d’arribar en aquest punt. Avançar era tota una odissea.





Molt encertadament vam decidir anar a la Mussara per la carretera, ja que intentar-ho pels camins, degut al gruix de neu, ens hagués costat molt d’esforç i temps. L’estat de carretera sembla més un camí nevat i vam gaudir d’unes fantàstiques vistes.




Arribem al refugi de la Mussara i ens parem una estona a eixugar-nos els guants a l’estufa. El guarda ens diu que estem a -7ºC i a la nit han arribat a -16ºC.





Retornem a Vilaplana per les Tosques. Aquí trobem un paquet de neu impressionant i molta gent de pujada. Moltes cares conegudes. Gent com nosaltres, que no podem estar a casa amb les muntanyes tal com les tenim.






Encara que sembli un llac del Pirineu, això son les tosques, on a l’estiu ens refresquem dels entrenaments muntanyerus. Avui, no ens ha calgut refrescar-nos.

Excursió impressionant que segur que se’ns ha quedat gravada a la retina. La llàstima i punt negatiu, la quantitat d’arbres que la neu ha fet caure, molts al mig dels camins. Ara queda un dur treball de recuperar camins i neteja del bosc, com els arbres caiguts pel fort vent d’ara fa un any.

+ fotos

Publica un comentari a l'entrada