La Rosa ens relata la seva primera crònica. Enhorabona!!!!
Aquí va la meva primera crònica. Després d’entrenar tot l’estiu per Vilaplana, ja tenia ganes de fer alguna cursa de muntanya , així que la cursa de Riudecanyes era l’indicada, terreny conegut i pròxima a casa, la qual vaig poder entrenar junt amb l’Albert i l’Esio, que em van fer de “personal trainings”, als que els hi estic molt agraïda.
Abans de començar la cursa, vam trobar-nos els 3 obridors: Esio, Eduard i jo, junt també amb les seves parelles i el nen de l’Esio que ens van animar des del principi. A la sortida, podríem dir que vam ser els últims, però enseguida l’Esio es va anar posicionant i guanyant-se un lloc al “pelotón” dels primers (quina enveja, com es nota els entrenaments forts que porta aquesta temporada), jo seguia una mica més al darrera amb l’Eduard, que anava fresc com una rosa, però va aguantar bona estona al meu costat animant-me força, encara que després el vaig perdre de vista, i va acabar 5è de la seva categoria, tot un èxit!!!
La part més dura va ser la pujada al castell, que en l’entrenament havia fet trotant, però a la cursa no vaig poder, moment en el que el “riudecanyenc” de baixada en bicicleta em va animar. Durant la cursa, vam estar propers els 3 obridors, fins hi tot al km 10 vam anar una estona els 3 junts, fet que em va agradar i motivar molt. Després ens vam anar dispersant, i cadascú va fer el que el seu cos li va demanar. A l’avituallament del km 12 va ser quan em van comentar que anava 6a fèmina, i vaig pensar en apretar per poder posicionar-me a 5a, fet que, tot i que ho vaig donar tot, no vaig aconseguir. Finalment, vaig entrar a meta amb un temps de 1h 58’ i amb 6a posició, però molt contenta de l’esforç i millora que havia notat en mi mateixa.
En acabar la cursa, vam esmorzar amb les famílies dels 3 obridors i vam beure tota la cervesa que vam voler (que per cert, felicitats a l’organització per tenir barra lliure de birra!!!).
La sorpresa va ser quan vaig saber que era la 1a de la meva categoria, i que tenia premi, una copa de trofeu, petita, però em va fer molta il•lusió. Però el millor de la cursa, va ser arribar al lloc en concret i trobar-te gent de la teva, gent verda, gent d’OT, per fer la xerrada, per comentar sensacions, experiències i per tancar el dia amb la cerveseta després d’haver corregut 18 km per muntanya. [by ROSA]
