Aquesta és la primera crònica que escric per al bloc d'Obrint Traça, i és del meu primer marató. Aquest forma part de la preparació del meu objectiu de l'any, l'Ironman de Niza del 26 de juny. Ho vaig dient ja per a que aneu fent-vos a la idea que necessitaré tot el suport i recolzament del món, tant durant els entrenos com allà, així que planifiqueu viatge a Niza!
La marató, 10 d'octubre. Tot va començar 15 dies abans al bar dels pares del Jaba-lee, on per cert vam celebrar l'aniversari del Jaba i de son germà, i a més el sant de la Mercè. Jo anava buscant una marató per abans d'acabar l'any, i el Java em va mostrar una panfletus que va agafar al Medoc, i vaig veure una que em va cridar molt l'atenció. A més, tenia lloc al pont d'octubre, així que podríem aprofitar per anar a França a fer turisme, i de pas, a córrer la marató des Villages a Cap-Ferret.
En aquest cas, el temps que vaig fer i la posició en que vaig quedar és el menys important, per dues raons: en 15 dies no es pot preparar una marató, i estem a l'octubre, principi de temporada d'entrenaments.
El lloc és maquíssim, una península molt estreta que és una reserva natural, amb poblets petits i platges espectaculars. El temps va ser una merda, no va parar de ploure ni abans, ni durant ni després la cursa, i sort que vam decidir agafar un bungalou a una mena de càmping que hi havia enlloc de dormir al cotxe, com era la nostra intenció.
El dia de la cursa ens vam aixecar aviadet, un bon esmorzar i, com diluviava, res de escalfament: vam esperar dins el cotxe fins 5 minuts abans del tret de sortida. Hi érem uns 1400 corredors, apinyats a la sortida i regalimant aigua. I apa, a córrer! Una primera volta de 800 metres, vam tornar a passar per la línia de sortida, i llavors un tomb de 15 kilòmetres cap al nord, un altre cop la línia de sortida, i un altre tomb cap al sud. La mitja marató se'm va passar ràpid, però a partir del kilòmetre 25 vaig començar a notar la falta de kilòmetres a les cames. Va haver uns 8 kilòmetres de travessia per camins de terra, plens de fang i tolls, on era impossible mantenir un ritme constant, bastant desnivell pel carril bici, i la tornada vora el mar, corrent per la sorra a sobre d'una catifa, va ser una mica infernal. Al km 29, que feia una mica pujada, van posar una mena d'arc inflable com el de la sortida, on havien penjat unes teles marrons que, vist de lluny, semblava una paret. A dalt hi posava “le mur est ici!” per sort no era tan heavy, darrere hi havia un avituallament, un mirador molt maco on es veia lo revolucionat que estava l'Atlàntic, i començava la tornada cap a la meta. Encara que hi havia una certa tendència a pujada, a partir del 32 em vaig animar, vaig pensar que només em quedaven 10 km que és la distancia del tipus de curses que habitualment corro. Vam passar per poblets molt macos, típics mariners i ostrícoles, hi havia moltíssima gent animant-nos, que no van parar en tot el recorregut, malgrat la pluja. Vam arribar al km 39, al que ells anomenen el “petit Alpe d'Huez”, com la muntanya, que són uns 50 esglaons seguits d'una petita pujada al cim d'un turonet, molt empinat. A partir d'aquí es tractava de gaudir l'arribada a la meta. En arribar, l'speaker va anunciar que jo era el primer corredor estranger, va dir el meu nom, va llegir “les Borges del Camp” com va poder, i llavors va cridar, amb tota la seva ànima, viva Espanya!!! Tot el públic va aplaudir amb tota l'alegria que pot tenir un públic aterrit pel fred i empapat per la pluja. Llavors, un massatge collonut, i a casa, a dutxar-me.
Per celebrar-lo, l'Akane i jo varem poder gaudir, per fi, del bon temps. Ens vàrem menjar 40 ostres amb unes copes de vi blanc i ens vam acomiadar d'aquest indret tan xulo.
Les dades no són importants, però vaig fer 3:10 i vaig arribar el 27 de la general. Donades les condicions estic bastant content, i animat per fer la propera marató, la de Castelló, que com tinc més temps per preparar-la, és més plana i més probable que no plogui, espero fer una bona marca.
Salut i ostres.
[by Ivan&Orco]
(Foto de l'equip amb els colors); L'expedició ha estat formada per 4 amigues, constituint el super l'equip "Kitty Girls". Les components de l'equip, d'esquerra a dreta són; la Txell Llinàs, l’Elvira, la Txell M. i la Lourdes. Totes FINISHERS!!!!
(foto de l'arribada); Destacar la segona posició de la general de la Txell Llinàs, membre de l’equip. La victòria en aquesta categoria també ha estat per una catalana, la Mònica Aguilera, aconseguint el 4art lloc de la general!!!
