LA TXELL I EL ROBERTO, CAMPIONS DE LA COPA DE MARXES DE RESISTÈNCIA DE CATALUNYA 2009.

Aquest passat dissabte 20 de febrer, el Roberto i la Txell, dos marxaires admirables, incansables en kilòmetres i com a persones, han rebut junt amb altres campions, la medalla commemorativa de campions de "LA COPA", que ja no és la primera.
Simplement, reconèixer el mèrit que sabem que això té, els que sabem el sacrifici i esforç que representa, empalmar caps de setmana amb tirades de 80km i 100km on els planers no hi abunden. Matinades de vertigen, fred, aigua, ventolades i bats de sol, que queden gravats per sempre més al disc dur de la vida de més d'un, i van marcant i transformant, el caràcter i personalitat d'aquestes fantàstiques persones, fent-les encara millors.

MOLTES FELICITATS AMICS, VOSALTRES US HO HEU GUANYAT AMB SUOR, I LA FELICITAT. QUEDA DINS VOSTRE PER SEMPRE MÉS......I AIXÒ US FARÀ VEURE LA VIDA DES D’UN ESGLAÓ PER SOBRE DE LA RESTA DE MORTALS. [by Marc]

II Cursa Montbrió (10km asfalt)

Diumenge al matí ens ajuntem abans de la cursa, el Ivan, el Marc i jo mateix per fer la cursa de Montbrió, que promet velocitat a l'asfalt i patiment al cos.

L'Akane ens fa de reportera i gràcies a ella, tenim les fotos annexades:


Abans de la cursa, com sempre 2 croissants, i abans de la cursa, alliberar pes, per variar :-P

Sortim esperitats, adelanto al 1er km a l'Ivan que surt tranquil i al Marc que ja surt amb la marxa llarga posada.

La meva velocitat de remuntada, arriba al lloc 18è, i a partir d'aquí, m'adelanten el Ivan
, que ja va fletxat cap a una remuntada espectacular que el pujarà al 10è lloc, i això que diu que no anava a tope. Jo que anava + cremat que una vespino dels 80...





El Marc es situà en un grupet molt guapo d'unes 6 unitats, on uns van despenjar-se i altres es van escapar, jo fins al km 5 els tenia aprop, però a partir d'allí em van agafar una distància que ja no vaig ser capaç de retallar, ajuntant-me amb un dels despenjats del grup, i fent la cursa junt fins l'arribada, iaxò si, mai baixant els braços, ni relaxant les cames. Fent el que es pot, que no va ser poc.

Al final:
Ivan 10è (1er OT) 35'30'' (MMOT)
Marc 19è (2on OT) 36'52'' (MMP?)
Pere 24è (3er OT) 37'37'' (MMT)

Total participants que van acabar: 242

I en una hipotetica classificació per equips. Seriem l'únic equip que ha conseguit situar 3 corredors entre els 25 primers classificats. I poder amb el sistema habitual de sumar temps, dels 3 primers, també fariem podi.

Classificacions

MMP (Millor Marca Personal), MMT (Millor Marca Temporada [personal]), MMOT (Millor Marca Obrint Traça)

CAP DE SETMANA ASFALTERU 100%

Com que encara fa molt de fred per anar a la muntanya, seguim amb l’agenda asfaltera. Aquest cap de setmana representació OT en dues proves:

MITJA DE GRANOLLERS

10KM DE MONTBRIÓ DEL CAMP


Un altre tema, CRÒNIQUES DE LA CURSA DEL PASTISSET
L’editor ha aplicat tanta censura que els runners-escriptors han fet boicot i s’han creat els seus propis blogs. Si voleu conèixer les seves experiències, haureu de visitar les seves pàgines. L’editor OT no se’n fa càrrec del que puguin dir i queda absent de qualsevol responsabilitat. Jaba-lee, a veure si em fas un cop de mà amb les publicacions que ara m’he quedat solet i ja sembla el meu blog. [by Joan]

MARC

ROBERTO

L’EQUIP OTUEC A LA WILD BOARD ROGAINING

Diuen que la unió fa la força. Així que aquest passat dissabte 3 obridors, 1 eucqueru i 1 troteru ens vam ajuntar per afrontar el repte de la “Wild Board Rogaining”, que traduït vol dir, una prova d’orientació amb 45 balises de diferent puntuació, amagades en un territori 50 km2 i un temps màxim de 6 hores. Mapa edició 2009. UUUFFFF, no s’espanteu, tothom es fa la mateixa pregunta, per on carai començar????

Classificació

Fotos David

El Joan ens relata:
23/01/10; 10:00; L'Espluga Calba (Les Garrigues)
L’equip format pels traçadors Xavi, David i Joan i les noies Ester i Reyes. Elles aportaven l’equilibri al grup i ens feien tocar de peus a terra quan la ruta proposada era infranquejable.
A la sortida estàvem nerviosets, doncs l’orientació no és el nostre medi i sobretot perquè estàvem rodejats de moltes màquines, a les quals només haviem vist en les revistes. A 15 minuts de la sortida rebem el plànol i comencem una discussió per escollir la millor estratègia. Finalment ja tenim l’estratègia i tot està a punt. Amb l’última campanada de les 12h es dóna la sortida i comença l’estampida pels carrers del poble. Sortim del poble i sorpresa, hem perdut un membre de l’equip. Esperem que la gent es vagi dissolvent i el nostre company Jaba-lee no apareix en lloc. No tothom va entendre la mateixa l’estratègia. Retornem al poble i el trobem solet divagant pels carrers. Igual que un gos perdut, quan ens veu, comença a córrer i l’equip comença a rodar.
La primera hora agafem un ritme demolidor i aconseguim 6 balises, però cada cop, aquestes estan més distants i són més difícils de trobar. L’equip va molt bé i a bon ritme i no tenim grans discussions a les cruïlles però entre la balisa 36 i 85, un camp a través per bosc i conreus, sortim a la carretera, alerta, tenim un error i tardem un preciós temps en retornar a la ruta correcta. Això fa que per les pròximes ens esforcem més i tot torna a funcionar, fins la balisa 55. Estem en un bosc molt espès i s’ha de buscar una ruïna. El sota bosc és molt brut i desprès de llargs minuts de cerca decidim deixar-la i anar per a una altra. A partir d’aquest moment la cursa va ser una crontrarellotge, estàvem a menys de 2 hores del final i havíem de planificar bé la ruta per estar abans de 6 de la tarda a l’arribada. En aquestes alçades de la cursa, el casament ja era important, a més el Xavi començava a partir del tendó d’Aquiles que té tocadet. Com si fos fet expressament, les últimes balises estaven dalt d’un turó, això significava pujar pel dret fins a dalt i baixar en línia recta, amb molt de desgast físic. Aprofitàvem els trotes entre balises per descansar i recuperar forces.
Finalment arribem a la plaça del poble a les 5:50, cansats, però molt contents de la feina feta. Segur que repetirem.

Resultat: 11ena posició dels equips mixtes, 20 balises, 117 punts i primer equip de 5 membres.

Un berenar sopar a base de fesols i carn ens va recuperar les forces.
Una cursa apta per la gent que els hi agrada saltar marges, caminar pel sota bosc, fer camp a través pels prats, en definitiva fer el JABALE. [by Joan]

El David ens relata:
Blog Trail-Bike