MONTSERRAT SKYRACE 2014

MONTSERRAT SKYRACE 2014

23 de Març MONISTROL DE MONTSERRAT (BAGES)

http://www.montserratskyrace.com/

Distància Real: 24,5km

Desnivell Positiu Real: 1.500m

Numero de Pujades Fortes: 2

Terreny: Corriol 21km Pista 3,5km

Avituallaments: 3

Distancies Avituallaments: km 5,8/ Km 11/ km 20

Temps estimat primer corredor: 2:15h

Temps estimat Corredor normal: 3:30h

Temps estimat darrer corredor: 5:00h

Dificultat Tècnica: 8 sobre 10

 

Track : Montserrat Skyrace by cervatillo

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6431699

 

Des del 2011 no trepitjava aquesta serra per fer una cursa, concretament la MONTSERRAT NORD, http://obrinttraca.blogspot.com.es/2011/11/vi-cursa-montserrat-nord-2011-cronica.html . La qual va ser Campionat de Catalunya de curses de muntanya de la FEEC.

Després d’un any, al 2012 MONTSERRAT NORD ja no es va fer, i per part de Klassmark i Tretzesports, prenen relleu per fer novament aquesta cursa al 2013.

Va ser la 1ª edició d’aquesta nova aventura amb diferent nomi  amb un circuit de 22 km, menys exigent que el del present any.

L’any passat es va fer a l’abril, em vaig assabentar que la feien a principis de març i no quedaven places de 400 de les que hi havia per la Race de 22km. Aquest any al gener, ja estava inscrit .

Tot pronosticava una gran cursa amb 420 inscrits i places exhaurides, quedava restar pendent  de la meteo. La predicció pel cap de semana era de pluja i la organització ens va avisar divendres que podía haver el risc de que diumenge es fes circuit alternatiu evitant la Canal de ST. Jeroni (Tal i com va passar a la MONSERRAT NORD 2011). No va ser així, dissabte va ploure poc i darrera va venir una tongada de vents de ponent que va eixugar més encara el terreny.

Monistrol 180m

Escalfant  i a la sortida busco el meu company de club Xavi A. , no el trobo.

 Comença la cursa i al cap de 500m topo amb ell, que havia sortit molt davant de mi.

Deixem el 1ers trams de pista de 1,5km i comencem el corriol en plena ascenció cap el Piteu 300m, deixo enrera en Xavi, després de parlar una estona  de la Marató de Barcelona.

Començo a progressar en ritme, ara baixada fins a un torrent sec amb códols, bardisses i canyes caigudes, que puja suament fins a un senderó que s’enfila fins el 1er avituallament situat a 500m d’alçada.

Turó dels Comellats 575m

Aquí dec anar dins del grup dels 50 1ers, 6km de cursa,vaig avançant corredors que tenia davant a la sortida, alguns amb pinta de estar cansats ja, la pujada ha sigut forta fins aquí.

Comença un petit tram de baixada i torna a pujar fins Can Martorell. Sortu a una pista que planeja una mica i el sensero s’endinsa a un torrent, i un indret molt brut, rocós  i ple d’aritjols, que no havia passat mai, es remonta el torrent i s’enfila fins sortir a la pista que vé de Can Martorell.

Vet a qui la meva sorpresa que vec uns quants corredors que havia avançat fa estona venint d’aquesta pista, força més plana que el sendero brut que acabava de passar. Pregunto que han fet i em diuen que havien vist cintes també, es ha dir que havia 2 trams marcats (el del torrent, clar és el bó, la pista formava part del tram alternatiu en cas de pluja).

 

St. Cecilia 680m

11km, segon aviatuallament. Enfurismat per que no ha servit de res avançar unes 12-15 corredors, faig mig got de iso, prenc un gel I tiro cap a la Canal.

Ara tota la gent que havia passat  per la pista em forma un ditxós tap a l’inici de la Canal, força técnica i de grimpades. Enutjat encara, començo avançar, amb molt de cap sense tirar pedres per allà on puc i recupero posicions, ara amb poca gent a sobre sense fer taps començo a bon ritme a pujar fort.1098m Al cap damunt de la Canal, ara amb menys pendent, començo a correr cap a les escales, 1120m, tram escales de ciment fins el cim de Sant Jeroni 1235m.

Sant Jeroni 1235m

Comença la baixada pel camí de la Serra de Les LLuernes fins a prop del Torrent de Sta Maria 1025m, i comença a pujar fins a 1060m a la Agulla de Sant Salvador, després baixa fort per un camí molt técnic fins Trinitat 966m, 16km

Inici del Camí de l’Arrel  980m

Aquest camí creua tots el torrents de més renom de la cara nord de la serra.

Arribo a Santa Cecila, últim avituallament.

Comença un tram de camí vora la carretera ascendent fins l’inici d’un sederóde baixada fins la Colònia Puig, 20-21km. Passada la Colònia, 538m, comença un segon tram de camí de 3km amb molta pendent de baixada i molt tècnic fins a Monistrol.

Arribo a meta amb un temps de 2h58’ i 60è de la General.

Xavi arriba amb  3h34’ i 192è.

VI Cursa de muntanya La Cameta Coixa.

Desprès de les 4 infiltracions al peu esquerra que m’ha tingut 5 setmanes en “dique seco” arribo a la cursa de la Cameta Coixa amb nomes 15 dies d’entrenament i amb nomes 114km a les cames des de principi d’any.

Aprofitant que la família de mon pare es de Miravet passo la nit a casa de ma padrina Teresita i així aprofito per recollir el dorsal a l’ajuntament i anar a la conferència a càrrec del fisioterapeuta Joan Ramon Margalef, especialista en dolor miofascial i a la xerrada de la selecció catalana de curses sobre els reptes del 2014.

Diumenge em llevo a ¾ de 8, quin plaer no tenir de matinar i aixecar-me a les 4 de la matinada com a les marxes de la CCCR. Arribo a l’Arenal a ¾ 9 i veig el riu emboirat i 1º C, almenys no fa el vent infernal de l’edició del 2013 i la previsió meteorològica es molt favorable.

Aquest any la sortida es al Castell templari, pujo per la Senequeta i quan arribo al Castell hi ha una ambientació medieval que et transporta a l’època dels cavallers templaris.
La sortida es des de el pati d’armes, un helicòpter en sobre vola minuts abans de la sortida i un canó per commemorar el 1714 ens dona el tret de sortida. Sortim tots en tromba del Castell i primer embús al passadís d’accés al pati d’armes, la gent comença a cridar AU AU AU, el crit de guerra de la pel· lícula los 300, s’em fica la pell de gallina i les emocions a flor de pell.

Els primers metres son per asfalt i en baixada i ràpidament deixem l’asfalt que ja no el veiem en tota la cursa i entrem a un sender de pujada sense dificultat tècnica i comença l’espectacle. Em deixo anar, no forço massa la màquina, després de la lesió he vingut a gaudir, poc a poc em sento a gust pujant el ritme a mesura que el sol escalfa l’ambient, he encertat de ple amb la roba i em trobo molt a gust.

Vaig parant sense encantar-me massa a tots els avituallaments que trobo, m’hidrato bé i menjo lo suficient per no defallir als últims kms.
Portem ja tres pujades i toca el tram de la cronoescalada, i la zona on hi ha els 2 cuixots, però, ja els han agafat!!! Un el Toni Calderon i l’altra la noia de la selecció catalana. Com em sento sobrat de forces tiro fort a la crono i vaig avançant altres corredors, de sobte se sent el gaiter, ja arribo a la Talaia i a d’alt de tot em trobo el Gerard, l’home de ma cosina, que esta gravant la gent que puja. Uff arribo d’alt la Talaia quasi a 4 grapes, els últim metres son infernals, estic fos, però, satisfet, desprès veig que he fet el 64 millor temps, déu ni do pel poc rodatge que porto.

Un cop acabada la cronoescalada, passem per un tram aeri per la cresta de la Talaia, es molt tècnic i amb unes vistes impressionants al riu, estic fos, la cronoescalada m’ha deixat sense forces i he de baixar una mica el ritme.

La baixada de la cresta es la part més tècnica de la cursa i noto la falta d’entrenament, tot i així aguanto amb dignitat i encaro la última pujada amb ganes, (enguany ja no es puja al Castell, l’any passat aquesta última pujada sem va fer eterna) e inclús a la baixada faig un esprint i entro per l’arc d’arribada com un campió!!!

A l’arribada ens donen la bossa del corredor, una bossa plena d’obsequis, pastes de Miravet, cereals, arròs del delta, caldo, un pot de nutella, olives, etc!!!!! Es nota que al circuit de els terres de l’Ebre cuiden el corredor i tot el que pagues a la inscripció es reverteix amb el corredor.

Un cop dutxat toca omplir l’estomac i gaudir del menjar que ens han preparat els de la Cameta Coixa i el pròxim any hi tornarem, i pel que sembla estarà dins el calendari de curses de muntanya de la FEEC.

By:  Pere Borrell

http://www.boira.eu/vicametacoixa/

V CURSA DEL PASTISSET

Diumenge 26 de Gener 2014

BENIFALLET-CARDÓ-CREU DE SANTOS

Distància: 25 Km

Desnivell positiu: 1.776 m

Alçada màxima: 940 m

Alçada mínima: 20 m

Es la primera vegada que faig aquesta cursa, en la seva 5à edició, ja es prou ja que és 

la 1ª cursa que corro en gener, en casi 5 anys que competeixo. Sempre he començat 

la temporada en Febrer o Març.

Animat per diversos companys de Obrint Traça a fer-la i amb molt bones referències, 

me l’han recomanada en escreix.

He quedat amb Esio a les 7 a Reus, d’allà sortim amb Alexandra a recollir Joe i Núria 

de Cambrils.

Arribem a Benifallet i anem a buscar bossa corredor. Trobo a Ester que també corre, 

i que ens veurem a la sortida.Pitralls a lloc, són les 9 i toca sortida!! Esio, Alexandra i 

Núria surten a les 9.30 a la Marxa (14,5 km 580m D+).

Sortim Ester, Joe i Jo junts, recorrem el 1er km fins a un tap que es fa en un camp 

d’ametllers, campi qui pugui i practicament ens perdem de vista entre nosaltres fins 

casi 5 km amunt.

Avanço per un barranc sec acanalat de pedra calcària, tram tècnic de botar entre 

pedra i pedra i grimpar, casi 3 km de recorregut. L’ascens pel barranc salva uns 120 

m de desnivell positiu. En acabar el barranc sortim a un tram de pista curtet, on em 

trobo Ester. Vaig progressant mica en mica en ritme, sense llançar cap cartutx encara.

Després del petit tram de pista, comença un senderó amb pujades i baixades fins a 

cota 272m, comença un tram dur de pujada per un camí tècnic amb força pedra fins 

un replà, Cardó de Monclús 440m (aquest tram es compartit per la tornada de Creu 

de Santos). Deixo aquest tram compartit. Una mica més amunt trobo a Joe, al Km 8-9, i l’animo a a que em segueixi. Comença lo bó, sendera pujada continua de 3km i casi 300m de desnivell, zigazejant, i jo anant trotant amb passes curtes. Em trobo bé 

i avanço força corredors, un d’ells recordo que em va dir: - Ves fent! Quan arribis a la 

cresta t’ho recordaré!

Arribo al Coll del Murtero 730m, un tros de pista i baixa una mica fins trobar-me 

amb un senderó amb molta roca i matolls que s’enfila per una carena continua que 

es manté per sobre uns 800m d’altitud, espectacular i amb formacions rocoses 

maquíssimes. Tram molt tècnic i trencacames (això deu ser la cresta que deia aquell, 

que ja no m'ho va poder recordar, perquè em va perdre de vista). Vaig fent a bon ritme 

i acotxat a vegades per que no em prengui el vent, arribo a la Creu de Santos 942m en 

1h48’, sense pausa tiro avall que m’esperen 4km de baixada fins al balneari de Cardó i 

uns 300m de desnivell negatiu. Per dins de boscos d’alzines molt obac i terra tou.

Arribo al Balneari 470m, faig uns 500 m de carretera i torna a baixar dins un bosc de

pins amb molts troncs a terra, pedra i fang. Baixo fins a 350m i aquí vé lo bó, amb tot 

carregat de la Creu de Santos i la baixada brutal que he fet, tinc davant 2.5 km de pujada fins a Coll d’Odres 520m. Torno a posar el molinet i puntetes i a trotar! Vaig trobant-me gent i un cop passat aquest coll, tiro avall a sac un altre vegada fins al tram compartit, segueixo baixant fins deixar aquest tram i segueixo una pista de terra agrícola i a trams encimentada que em tortura de mala manera les cames. Aquí ara venen dos pujadetes curtes que es fan eternes i dures, una d’asfalt terrible! Km 19 comença senderó de baixades tècniques i petites pujades, tram de casi 5 km fins a Benifallet, sense deixar el trote i caminant 0, entro al poble baixant a tot drap fins 

l’embarcador, on m’espera la meta.

Entro a meta amb temps de 3h03’ i un bon 56è lloc a la general. 

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6036563

Triatlò: Impressionant Historia d'un nen i el seu germa

Llegiu i mireu el video.

Mentres l'equip edició OT, penja alguna crònica, per exemple de la MCD, amb 6 maratonians, i força corredros a ala de 10, annexemn una noticia commovedora e impresionant, que fa agafar ganes de viure:

http://www.lavanguardia.com/deportes/20140119/54399317374/nino-triatlones-hermano-paralisis-cerebral.html