CRÒNICA CURSA LA PORTELLA 2016

CRÒNICA CURSA LA PORTELLA 2016 - 2a Cursa del Circuit Camp de Tarragona

Diumenge 20 Març, arriba la 2a cursa del circuit camp de Tarragona i aquest cop cap a serres del mestral a Hospitalet de l’Infant. La cursa per muntanya consistia en 23 km i 1280 d+; una forta pujada de 9 km (Molló Puntaire) on acumulàvem 1000 m d+ i seguidament una baixada força tècnica la primera part però molt corredora fins al km 18 on havíem de pujar un parell de rampes (el Torn i Punta de les Rojales) de les que no et deixen indiferent, i més si no has guardat abans!!! Seguidament resten poc més de 3,5 km pels quals resseguirem l’aigua del Mediterrani (GR92) fins a meta.

A les 9 h es dóna la traca de sortida des de el complex d’Aster d’Hospitalet de l’Infant i com no… La gent surt molt ràpida! Jo surto mode ECO, aquesta cursa es pot fer molt i molt llarga si et quedes buit. Posem rumb cap a la muntanya tot creuant les infraestructures viàries on trobem un avituallament el km 2, bec una mica d’aquaris i segueixo endavant, fa calor i encara que no hagi suat m’obligo anar bevent. Seguim per pista on agafo un ritme còmode que em permet anar avançant posicions. Passem per un túnel que se’m va fer ben llarg, no es veia res i la gent va frenar molt, tot just sortir del túnel agafem un sender que comença a picar amunt però corredor 100%. M’enganxo a la roda d’un corredor del Serres del Mestral, aquest segur que s’ho coneix, serà una bona roda! Arribem a la primera rampa dura que puja fins a l’ermita, aquí ja no es pot corre, mans a les cuixes i cap amunt.

Km 4,5 arribem dalt a l’ermita, em noto molt bé i decideixo seguir avançant corredors aprofitant la pista ampla. Des d'aquí tornem a pujar direcció a les vies ferrades Serres del Mestral; una pujada dura, bonica i tècnica (tot molt ben equipat amb trams de cordes) i seguidament una baixada molt tècnica tot crestejant. 

Un cop finalitzada la cresta tornem a ficar mans a les cuixes i un altre cop cap amunt, aquest cop a roda de l’Eloi Ortiz, corredor d’ultres, segur que també serà una bona roda a seguir! Per darrere nostra també es va enganxar el Carlos Marco, del Club BTT MontBike. Al km 6,5 coronem la rampa i tornem a baixar fins a l’Aigualcoll, baixada molt relliscosa. El Carlos ens passa als dos (com baixa el btteruu!!!!) jo em noto bé de cames i el segueixo deixant a l’Eloi endarrere. 

Km 7,5 Avituallament, em paro per beure isotònic i menjar taronja i plàtan i segueixo endavant, últim tram de pujada per coronar el Molló Puntaire. Pujo caminant a ritme, controlant pulsacions i respiració, les sensacions són boníssimes. 

Km 9,3 coronem Molló Puntaire i ara toca una llarguíssima baixada. El primer tram molt tècnic, ho baixo corrents a tota Òstia cosa que em permet avançar un parell de posicions. A mesura que anàvem baixant s’anava fent més corredora la baixada. 

Km 15 Avituallament, el Carlos avitualla ràpidament i el deixo marxar, jo em prenc un gel i em bec una botella d’aigua a saco, fa moltíssima calor però...CAGADAAAAA!!!!!!!! 500 metres més endavant començo a notar una punxada al costat que a mesura que vaig baixant es va intensificant fins al punt d'haver-me d'asseure en una pedra… Maleeixo aquella botella d’aigua i el gel, estava fent un carreró!!!! Em comencen a passar corredors, tots súper agradables preguntant si necessitava alguna cosa. Després d'un parell de minuts passa el Gaizka, un bon amic i em dóna moltíssims ànims; enfadat i alhora dolgut m’arriba a caure alguna llagrimeta. Amb la voluntat i coco decideixo aixecar-me i continuar caminant tot i que em segueixen passant corredors. Uns minuts més endavant començo a trotar i veig que s’ha passat el dolor, passo de tenir la moral per terra a pensar que si la podré acabar. 

Km 18 El dolor ja és inexistent i les sensacions ja tornen a ser bones, aquí arriba la pujada al Torn i apreto com un "javato", començo a recuperar posicions. Fins i tot pel pla em fico en algun moment a 3:30!!! Veig des de la llunyania al Gaizka i a dos del Borges, queden 5 km; vaig a per ells!!! I dit i fent, corrent les pujades on tots els de davant caminaven els atrapo i els hi dic “ja torno a ser aquí” jejejejeje. Per damunt la rivalitat hi ha l’amistat i se’n van alegrar per mi. 

Km 21 Últim avituallament de la cursa, NI EM PARO!!! Penso per dins, “va tira que ja has begut prou abans!” queden 3,5 km pel costat del mar, les sensacions són boníssimes i intensifico tot el que puc intentant avançar el màxim de posicions possibles. META, creu-ho la línia d’arribada amb un temps de 2 hores 36 min, 22è a la general i 1r júnior; no estat del tot malament. D'haver pogut fer la cursa de la meva vida (Carlos Marco 10è a la general, i si no l’arribo a perdre que hagués passat? Top-10?) Doncs no ho se però el que si sé, és que anem millorant i així seguirem!!! Gràcies al Juanfran Torres i a tots els companys d’ Obrint Traça. 

A LA PRÒXIMA MÉS I MILLOR! SALUT I CAMES!!!