Championnat du Canigó
VERNET-LES-BAINS (FRANCE)
Circuit de 34 quilòmetres ; pujada de 18,1 km, i 15,9 quilòmetres de descens. Desnivell de
2.180 metres entre Vernet-les-Bains a 650 metres i el Canigó a 2.784 m (Acumulat: 4360 m),
Carretera pavimentada (10%) i la resta de camins forestals i senders de muntanya de terra, herba, roca i tarteres.
El passatge de "Xemeneia" (paret escarpada en un centenar de metres) per arribar al Pic: que utilitzes les teves mans (més impressionants que perillós) i descens tècnic amb percentatges molt alts.
Aquestes excepcionals característiques tècniques la converteixen en una classificació de la cursa no estàndard d'acord amb la FFA. S'entra en la categoria de la naturalesa de carreres en una forma atípica de trail amb avituallaments i marcatge.
Es del perfil típic d'una cursa Skyrunning.
(text traduït web Oficial del Francés).
Surtim dissabte al matí de Cambrils amb Joe, Ap7 amunt. És 2 d’Agost i l’autopista està carregada de cotxes, molt de trànsit fins la Jonquera, operació sortida de molta gent que fa vacances.
Dinem a tocar la carretera del Pertús al Boló.
Arribem a Vernet vora quarts de 4. Plou, busquem aparcament per anar a buscar els pitralls. Un cop aparcats comença a caure un xàfec que dura ben bé 2h.
Busquem una bona esplanada propera al lloc on estarán l’endemà les dutxes i dinar. Allà estacionem la “caseta amb rodes” per passar la nit. Sopem ben aviat. Esperem Els Ots que falten, Xavi i Deli.
Ens llevem ben d’hora ben d’hora, però ben d’hora... a les 5:30h, la sortida és a les 7, aquí si, la organització es bona amb els corredors, i saben lo dur que és corre al bat de sol de l’estiu encara que sigui al Pirineu!
Esmorzem i anem cap la plaça de la República on ens espera una munió de gent, uns 800 gairebé, per la sortida.
Sense xerrameques ni musiquetes en altaveus ensordidors, un soroll lleuger de petard petit inicien els cronos, que casi ni ens donem compte, ja ha començat!
En un carrer de 5-6 m amplada casi, amb tanta gent que costa de moures. Sortim Xavi, Joe i Jo junts.
Som per la meitat més o menys, tenim uns 300 corredors davant. Van passant els 1ers km per la carretera que porta a Castell. Miro de buscar lloc en un lateral i topo amb una tanca fixa a la vorera, tinc la sort de fotre un bot i pujo a sobre com si pujes a cavall, buff! Una mica més i em deixo la “carn d’olla”.
Agafem un camí ampla on comencem tots a avançar gent i ens separem una mica passat Castell. Ara en un Camí que ja puja més fort, Joe apreta i el perdo entre la multitud. Xavi resta darrera meu. Ja en una pista de terra camí de Coll de Jou- Marialles1718m, 1er Km vertical, passo a Joe en aquest tram cap a el coll, i començo a trotar amb bones sensacions i avançant força gent. Al Coll de Jou, hi ha molt d’ambient, gent animant cridant al pur estil Zegama (casi tot el cicuit se’n troba molta gent animante) acompanyat per un grup de gent amb timbals fent-los picar amb bon ritme.
animat per multitud de pedres de granit relliscoses i molt de fang.
Camí cap al Cim ja porto 2h a 2183km, segueixo trotant suau gairebé fins al peu de la xemeneia, 2500m, porto 2h40 i vec que es possible arribar al cim en menys de 3h i 18km assolits. Foto el turbo i de 4 grapes començo a enfilam com un esquirol per el costat d’altres corredors.
Canigó 2h57’, booo! Vaig a fer un petó la senyera que hi ha la creu, foto un cop d’ull panoràmic i tiro avall després de menjam un gel, un grapat de panses i plàtan dessecat.La Baixada super tècnica a l’ombra i amb roca molt humida em fa parar a compte de no fotrem de cap! Amb forta pendent, 500m de desnivell en poc menys de 2km!
Passo Refu de Cortalets 2150m, on està tot més sec per que es costat solana de la muntanya, vaig accelerant força fent saltironts per un senderó de terra humida i fulles seques que discorre per un bosc magnífic, és el bosc de Balatag.
Pel camí, vaig deixant gent parada amb rampes, en un em paro assistir-lo fent-li estirar els isquios i bessons.Cabana de Balatag 1582m, km 25, començo ha estar carregat de cames! S’acaba el senderó, queden casi 1000m més de descens. La mala notícia es que ara la festa s’acaba i comença un infern de casi 4 km de pista amb asfalt en mal estat i 400m de baixada! Comença a passar-me gent! Gent que havia avançat abans per senderons tècnics, uns 20 em passen! No puc apretar per aquest terreny advers, tan avorrit, tan asfaltat... em rebentarien els genolls si faig passes llargues!
Citernes, km 29, 1075m, prou! Deixo aquesta merda de tram asfaltat! I comença un senderó tècnic per dins un bosc, queden 5km i 400m de baixada. Enfurismat i amb els ulls rojos, començo a avançar tots aquells “asfalteros” d’abans, que ara en veure pedres, arbres i fang, es retenen i els passo foten bots com un
Xavi 28’després en 256è i
Joe 3’ després de Xavi en 270ena possició.
Tots contents, per una cursa molt maca i tots 3 Ots per assolir un bon resultat en una cursa
Internacional, amb més de 13 nacionalitats diferents entre corredors.
Track meu al wiki:
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7469701
Classificacions i info:
http://www.courseducanigou.com/
Crònica by Cervatillo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada