OBRINT TRAÇA

ES VEU MALLORCA DES DE LES NOSTRES MUNTANYES?

2012-01-27T18:44:00.000+01:00

El Joan ens relata:

Quan era petit, sempreque el meu pare ens portava a la Mola de Colldejou ens deia que des d’alt erapossible veure Mallorca. Mai la vam veure. Jo pensava que era mentida, i que ens ho deia perquè pugéssimmés animats.

Ara que he aprofunditmés amb el tema, puc afirmar que teòricament si és possible veure SA ILLA, i pertant, no era mentida.

Una imatge val més que mil paraules. En la següent fotografia es veu Mallorca des del Castell d'Escornalbou. Fotografia feta per Rafa Fumadó el passat 11 d’octubre de 2011 a les 07:45 abans de la sortida del sol. Foto extreta del blog de Marcos Molina.

Una mica de teoria:

La distància de l'horitzó des d’una alçada h es calcula amb la següent forma:

Si ens situem al Puig Major de Mallorca, h1 = 1.436m, segons la formula anterior, l’horitzó que observaríem estaria a una distància de d1=135 km. Molt lluny dels 230 km que el separen de la Mussara.

Però s’ha de considerar la distància de l’horitzó des de la Mussara. Considerant la seva alçada h2=995m i segons la formula anterior, la distància de l’horitzó des de la Mussara és de d2=112km.

Si sumen les dos distàncies (d1+d2) tenim una distància total entre horitzons de 247 km. Valor superior als 230 km de separació entre els dos punts, i per tant, si és possible que aquest dos punts es vegin.

Però un es pregunta.... com es possible la foto anterior si el Castell d’Escornalbou està a 550m?

Això és deu a un fenomen molt comú a la naturalesa, que permet veure objectes molt llunyans, encara que aquests estiguin situats per sota de l’horitzó. Es tracta de la refracció atmosfèrica, per la qual es refracta la llum reduint la velocitat i desviant-la. Aquest fenomen el podem observar quan posem una cullera a dins d’un got i la veiem deformada. Així doncs en determinades condicions lumíniques i meteorològiques, objectes molt llunyans situats per sota de l’horitzó es fan perfectament visibles.

Anècdota:

Ja fa un temps, a l’Isma li vaig explicar el camí per anar al punt més alt dels Mutllats, el Puig Pelat de 1.077m. Al cap d’un temps em va trucar dient-me que havia trobat la ruta i que la vista des del Puig era espectacular, que va veure la serra de Tramuntana i tot !!!!.

Jo no li vaig fer cas pensant que era fruit de l’eufòria però ara que he fet càlculs, potser tenia raó. Isma el pròxim dia volem una foto.

Repte:

Des d’aquí us animo a fer la vostra foto. Sou molts els que entreneu sobre els cims de casa nostra a primera hora del dia i a la posta de sol, moments de millors condicions per poder aconseguir el repte.

Bibliografia:

- Bloc del Marcos Molina i el seu article “Más allá del horizonte (y VII): teoría y práctica”

- Web de Astrónomos a Astronaves en el capítol 8a Distáncia al horizonte

- Article ES VEU MALLORCA? Del Josep Maria López Besora publicat als Quaders de Capafonts any IV número VI i que em va inspirar a publicar aquesta crònica.

5è QUART DE MARATÓ DE REUS

2012-01-23T11:06:00.003+01:00

Sergi (241) 4art 35:07

Mònica (173) 6ena 49:08

Toni & Nil, Finishers tot i els problemes mecànics

Quartet de competidors OT

Copes per començar l'any a Tutti Pleni. Els nous OTs arrasen!!!

També teníem el Pere & Roger, però minuts abans de la sortida el Roger no es va trobar bé i no van prendre la sortida. També teníem en XaviA. (43m57') però com que a la llista de classificacions no córrer per OT, castigat sense foto al bloc... ;-)

+ fotos i classificacions

LLIURAMENT PREMIS CIRCUIT CURSES MUNTANYA DEL BAIX CAMP

2012-01-18T23:35:00.004+01:00

El passat diumenge a Vilanova d'Escornalbou es va realitzar la cerimònia d'entrega de premis del Circuit de Curses de Muntanya del Baix Camp 2011. El nostre Pere va marxa carregat cap a casa. Enhorabona company.

+fotos

PRIMÍCIA
El nou obridor i davanter centre d'Obrint Traça, en Sergi Cases, no va poder assistir a la cerimònia d'entrega de premis. Aprofitant que va venir a la reunió del dijous, li vam fer foto amb el trofeu que l'acredita com a vencedor del Circuit de Curses de Muntanya del Baix Camp 2011. Moltes felicitats!!!!

MITJA DE SITGES AMB LLEBRES OBRIDORES

2012-01-16T17:08:00.002+01:00

Aquest any hem tingut el plaer de tenir dos llebres obridores en aquesta cursa de tan prestigi. El Marc Obrint la Traça de 1h30m i el Roberto Obrint la Traça de 1h50m. Una experiència gratificant ajudant a molts companys a aconseguir els seus objectius.

Classificacions

LES NENES DE REUS AL INTERMÓN OXFAM TRAILWALKER

2012-01-11T23:24:00.000+01:00

Bones a tothom!!!

Som la Txell, la Mar, la Patri i la Mònica i el pròxim mes de maig participarem en un dels desafiaments esportius i solidaris més grans del món: L’Intermón Oxfam Trailwalker. El desafiament consisteix en que per equips de quatre persones recorrin 100 Km en un màxim de 32 hores i sense relleus.

L'objectiu del Trailwalker és ajudar als més necessitats!. Per aquest motiu el nostre equip ha acceptat el repte de reunir tots els diners possibles per a projectes d’ Intermon Oxfam (mínim 1.500 euros). Ens ajudes?

Com pots col.laborar?

Directament fent un donatiu a través del link que trobaràs en aquesta pàgina. Qualsevol quantitat és més que benvinguda, ja que tot suma!! No oblidis en deixar un missatge de suport i del 25% que podràs desgravar a la declaració de renta.
Participant en les activitats que anirem organitzant e informant a la nostra pàgina del FACEBOOK.
Reenviant aquesta pàgina als teus coneguts.

MOLTES GRÀCIES A TOTS pel vostre ajut solidari i fer realitat aquest gran repte!!

NOU CINTURÓ D'HIDRATACIÓ

2012-01-10T11:16:00.000+01:00

Impressionant proposta que ens arriba dels Estats Units, segurament serà el futur porta bidons.

TOR DES GEANTS – LES AVENTURES DE L’ENRIC

2012-01-02T21:45:00.001+01:00

PRÒLEG

Les vivències d'una cursa de 333 km i un desnivell positiu de 24.000 metres no es poden explicar en una simple crònica.
Ja fa uns dies el MARC ens va exposar la seva ultra crònica, una redacció non stop, com el Marc.

L’Enric ha fet també una ultra crònica, però per etapes, per poder-la pair bé. A través del seu bloc, ens ha tingut a l’espera de l’entrega de cada fascicle per saber-ne el desenllaç de cada jornada. A continuació us exposem tota la col·lecció completa.

Us aconsello posar el portàtil a la tauleta de nit i llegir un capítol cada dia abans d’anar a dormir. Així tindreu somnis plens aventures i qui sap, potser us animeu a realitzar, per aquest nou any, una cursa d’ultra fons i sentir en primera persona les sensacions que donen aquest tipus de curses i que enganxen a tanta gent.

Bona lectura a tots i gràcies ENRIC per la currada que t’has fet, ens has fet gaudir molt de la teva aventura. [L’administrador OT]

Capítol 1

Capítol 2

Capítol 3

Capítol 4

Capítol 5

Capítol 6

Capítol 7

Capítol 8

Classificació (132 hores, 28 minuts i 32 segons posició 149 de 300 finisher's)

IV PUJADA A LA MUSSARA DE PARES NOELS

2011-12-25T14:03:00.000+01:00

Èxit de participació i matí molt divertidot. Gràcies a tots.

VIDEO 1 de ENTRENU NADAL 2011

VIDEO 2 de ENTRENU NADAL 2011

VIDEO MARC

FOTOS,VÍDEOS 1 i VÍDEOS 2 del NARCIS.

BON NADALI FELIÇ ANY NOU

2011-12-21T23:46:00.002+01:00

Us dessitgem un bon Nadal i un molt bon any nou, amb salut i molts quilòmetres de diversió.

Inclús el nostre tió és finisher...jejejeje

El nou obridor EDURARD, ens ha fet arribar aquestes 4 ratlles d’agraïment i ens ha demanat, que si ho veiem oportú, ho publiquéssim. Doncs i tant que ho veiem oportú, és un clar testimoni de l’objectiu d’Obrint Traça, i testimonis com ell, ens fan seguir endavant amb la tasca de divulgació de l’esport i la muntanya. Gràcies a tu Eduard.

Un 2011 intens i tres mesos amb Obrint Traça.

No fa més de tres mesos que formo part de Obrint Traça i em sento molt a gust.

Tot va començar a la cursa de muntanya de l'Alforja, quan vaig veure una obridora davant meu durant tota la cursa. El nom del grup s'em va quedar gravat.

Al arribar a casa, vaig buscar per Sant Google i vaig trobar el blog, vaig estar xafardejant i vaig decidir enviar un mail per saber que es necessitava per formar part del grup. Una vegada rebut l'email de contestació per part del presi, explicant-me que l'únic que feia falta era comunicar-ho i comprar la roba del club a l'Armobal, i així ho he fet.

Em vaig apuntar per primera vegada a un entreno, allà vaig conèixer a la Rosa i l'AlbertB, i així, de mica en mica, entre entrenos i curses he anat coneixent obridors i obridores.

Doncs bé, des de les hores, i amb els consells de molts de vosaltres, però molt especialment del Jaba-lee (que em fot unes bones pallisses per muntanya i quant toca per asfalt), he trobat gran millora, ara entreno, abans sortia a córrer.

Ara tot just farà un any que vaig fer la meva primera cursa, la San Silvestre de Reus, no havia participat mai en cap i com em va agradar vaig anar fent curses de 10 Qms sempre que la feina m'ho a permès. Em vaig inscriure també a la cursa de muntanya de l'Alforja, la qual també em va agradar, i em vaig fer dues més des de llavors com OT, i he acabat l'any en dues mitges, que si m' ho diuen a primers d'any no m'ho crec!.

Acabo ja amb la parrafada agraint-vos a tots i totes l'acollida que heu tingut amb mi i aprofitant les dates us desitjo bones festes i molta salut per fer molts quilòmetres. [by EduardS]

MITJA MARATÓ DE SALOU 2011

2011-12-18T23:20:00.001+01:00

Entrega de dorsals frescot, cursa escalfadeta.

WEB CURSA

CLASSIFICACIO

Gràcies al gran seguidor i divulgador del món del running, MONRASIN, tenim algunes fotos dels nostres guerrerus.

L'Eduard amb dos llebres de luxe, el Roberto i el Xavi. En la seva segona mitja ha aconseguit una molt bona marca 1:38

A la dreta, l'ALbert.B, super marca 1:23

L'Ivan, ha vingut a rodar a 165ppm, i ha fet una marca de paseo, 1:28!!!!. Crònica Ivan

La nova obridora MONICA, em penso que l'hem encertat amb aquest fitxatge, 1:40!!!!

6 mesos de paron=objectiu sub2h. Durant la cursa="Que no estamos tan mal". Final 1:45

5KM DE SALOU

Conjuntament a la mitja, es va realitzar la cursa de 5km. La Rosa era la nostra representat i va conseguir un fantàstic TOP TEN, la 9 posició.

Classificació femenina

COMANDA EQUIPACIÓ

2011-12-14T12:52:00.001+01:00

Aprofitant que tenim nous obridors i necessiten lo "traje de gladiator", iniciem comanda de camisetes, i aquest any com a novetat, també tindrem l'equipació BIKE, els manguitos i el BUFF Obrint Traça.

En aquesta comanda obrim les sol·licituds als seguidors i simpatitzants que en vulgui.

DATA MÀXIM RESERVA DISSABTE 17 DESEMBRE

Per l'equipació BIKE i camisetes, s'ha d'anar a Esports ARMOBAL de Reus, emprovar-se les mostres i fer reserva.

Si voleu un buff o manguitos, heu de fer la reserva en la següent llista. RESERVA BUFF

ANTONIO: 7è VETERÀ COPA CATALANA DE CURSES DE MUNTANYA

2011-12-12T11:28:00.002+01:00

El nostre company Antonio, ha participat en el circuit "X COPA CATALANA DE CURSES DE MUNTANYA 2011", copa formada per 6 curses, algunes d'elles amb dures condicions meteorològiques. Finalment, gràcies a la regularitat ha aconseguit el 7è lloc de la classificació general veterà. ENHORABONA!!!!!!

04-12-2011: 14a mitja marató de Mataró. Quin "marró" de carrera!!! By Ricard

2011-12-05T14:13:00.001+01:00

Diumenge 04-12-2011. 10:00h.

M'he llevat un parell d'hores abans de la sortida (8:00 a.m.) per preparar-ho tot (mp3, forerunner, etc..). Esmorzar, vestir-me i a les 9:15 vaig tirant cap al Parc Central de Mataró on arribo a dos quarts de 10.

Em mentalitzo dels objectius que em vaig plantejar per aquesta mitja marató:

1er i més important de tots: acabar la mitja marató bé, no desmanegat al ser la 1a des de fa temps.

2on i molt menys important: mirar de baixar de 2 hores.

El primer objectiu l'he complert perfectament. El 2on no :(El tema es que he sortit al final de tot. Volia trobar-me la marea de gent per no sortir massa ràpid i anar progressivament trobant el meu lloc i per això el 1er km no ha estat a ritme de creuer...

Del 2on al 5è m'he trobat molt còmode fent 5:00 i pico però ha estat a partir del 6è-7è on ha començat el "marrò" i el via crucis....

La panxa m'ha començat a fer rebomboris, com si hi haguessin focs d'artifici a dins... i des del 8e al 15è ha estat un patiment on he hagut de baixar el ritme perquè m'han agafat uns "apretujons" molt bèsties (amb "gallina de piel" inclosa)... :sQuin horror!!! 7 kms buscant un wc improvitzat per la carretera cap a Llavaneres però res de res....

Per fi al 15è veig un camí amb 1 arbust grandet.... i cap allà "cagant llets"... ufffff no entraré en detalls per a respectar i no ferir la sensibilitat del lector...4 minuts perduts amb el tema wc improvitzat.... quasi res ;ppppppTot i ser pla a partir del 15è no hi va haver manera de reempendre el ritme bo del principi, ja que la panxa seguia fent mal i seguia el rebombori.. :-sss

Al 19è comença la famosa pujada de 500 metres durilla durilla i acabo com puc amb el mal de panxa persistent....

Finalment: * Temps Oficial: 02:03:09 * Temps Real: 02:01:23 * Velocitat: 10,42 Km/h * Ritme: 05:45 min/km

Per tant 1er objectiu acomplert (he acabat muscularment de conya, com si hagués fet un entreno) però el 2on no ha pogut ser (si no hagués parat els 4 minuts si que l'hagués complert).

En fins, la 1a mitja marató des de fa anys i una mica "accidentada"... però content d'haver-la acabat i no tenir ni mitja agulleta, ara cal anar a pel 1:50 que crec que el tinc força "a tiro"...

Un cop a casa he hagut de fer diverses visites al "senyor Roca"... i m'he adonat que potser el fet d'haver menjat pa integral amb llavors el dia anterior i a la nit un munt de castanyes podrien haver tingut algo a veure amb tota la història.... en fins... una experiència més!

Veure: Classificació oficial

Aquí estan les dades: (Dades garmin connect)

Fotiki feta pel Joan (Pare de la Rechel) cap al km.18 i mig

Salut i kims.

4 FOTOS DEL CAP DE SETMANA

2011-11-28T23:25:00.002+01:00

MITJA MARATÓ DE TARRAGONA +INFO

Un mica de crònica by Pere:
En resum podriem dir que va ser un dia amb molts obridors, alguns de verd, altres sense, representació masculina i femenina, i fent un bon paper tots, començant per la organització, recollida dorsals, guardaropia, circuit i matcatge kms.

Annexo crònica que vaig escriure al fil de corredors.cat sobre aquesta cursa.

Precedents:
Fa un mes i pico havia fet la mitja de Reus amb l'idea de provar-me, i tot i que vaig anar en un bon grupet fins el km15 a fer marca entre 1h19' i 1h20', entre els kms 15 i 20 vaig afluixar, per acabar en 1h21'
Fa 2 setmanes, vaig fer una bona marató MCD, però amb una mcar que no era de les millors (amb distància real seria 2h55' aprox)

Així, doncs, em vaig apuntar a la mitja de Tarragona, pq puntuava pel circuit de la provincia, encara que no m'anava bé fer-la sols 2 setmanes despres de la marató, però ja tenia un alicient, fer de llebre al Koldo(corredors.cat) que volia fer sub 1h20’ fins al km 5 o 10, vage fins son jo pugues arribar, i desprès deixar-me anar per acabar.

Erem una barqueta de 5 corredors, 4 correcats (dels quals coneixia a Guissona, Joan3 i Koldo) i jo. Sortida davant i al principi una mica avançant per aki i per allà, i al km4 ja haviem recuperat 1’ i algo sobre anar a 4’/km.

Aguanto fins el 5 i el km10, i llavors ja començo a pensar en desenganxar-me i pensant que queden molts kms i em passarà molta gent, aguanto fins el 13 i pico, on em desenganxo i em quedo 4 o 5 metres, el Joan3 em crida per seguir-los i li dic que tirin, però com el Koldo que anava a per record, anava lluitant feia estona i l’havia estat animant, dic si ell lluita, jo que vaig bé de respiració, que no de ritme de cames, puc intentar algo més, canvio el ritme i em reenganxo.

Em poso al davant a tirar, i al km 15, fa una apretada ell, però despres es posa enrera i fent la goma, jo em poso d’enllaç entre els altre Guissona,Joan3 i Koldo i es reenganxa, pq és un lluitador amb un parell molt ben posats.

Aquí el Guissona, que anava com qui no esta, tira endavant en busca del sub 1h20’, que jo ja veia que perdiem per segons i els altres 3 ens quedem darrera. L’aventura li dura poc, doncs als 500 metres o algo més el reenganxem i ara es ell qui va una mica petadillo a la tornada del faro pel darrer esforç.

Aquí fem 2 grupets de 2, el Joan3 que és una makina de sub2h40’ i anava amb naltros de "vacaciones en el faro" tira del Koldo que ara buscava sub 1h20’ o record personal (jo no sabia q era 1h21'), i jo em quedo enrera amb Guissona i el consegueixo reenganxar a base de estirarlo un km. Anem junts i al km 18,5 es tornen a fer els 2 grupets, em torno a quedar darrera amb Guissona que semblava que es quedava, però aquest cop no reenganxem i com sols es tracta de no afluixar massa i al km 19,5, veig de lluny al Biel, company que sempre tenim piques a la muntanya i que anem molt igualats, va tocat i dic, vaig a per ell. Li pregunto al Guissona si li va bé i em diu que tiri, paso a la gent com una exhalació, faig un km en 3’30’’ i els 250m darrers a 3’15’’/km, i al final quedo a 1 segons del Biel, que em portava més de 200 o 300m quan vaig sortir a per ell.

Arriba el Koldo acompanyat dle Joan3 fent 1h21’01’’ a 2 segons del seu record, quina llastima, però va lluitar com campió i té les 2 marques a l'abast, la personal i la sub 1h21' . Molt poc despres va arribar el Guissona sols 20 i pico segons despres i lluitant com un brau!!!.I fent una bona posta a punt per la marató se Sevilla.

Crec q em va ajudar arribar fresc despres dels kms de recuperació, quan vaig animar una mica als que feien la goma.

Temps final 1h20’44’’ posición 73 sobre 2023 arribats.

I el millor, vam fer una gran barqueta, i va ser un plaer correr amb vosaltres companys!!!

Resultats dels Obridors:

Pere 01:20:43

Marc 01:23:04

Miquel 01:23:09

Narcis 01:25:45

Riudecanyenc 1h34'30

Antoni 01:38:00

Eduard 01:42:39

Esio 01:46:15

Inma 01:48:38
Txell 02:12:13

II TRAIL D'ARBECA (32km) +info

Xavier Aguilo 2:53:15 & Mar Alsina 3:23:35

VI CURSA MONTSERRAT NORD 2011 "crònica Cervatillo"

2011-11-21T23:27:00.002+01:00

Nota de l'editor: El Cervatillo ha necessitat 15 dies per recuperar-se i explicar-nos aquesta cursa del passat 06 de novembre. Esperem que la crònica de KM Vertical dels amics del Trail Roquetes la puguem tenir abans de final de mes. Cervatillo no entrenis tant i més paper i boli....jejeje

En principi la cursa tenia 9 km de pujada de Monistrol de Montserrat 202m fins a St. Jeroni 1223m. Degut a les pluges dels dies anteriors fan que la pujada per la canal de St. Jeroni sigui molt precària, l'organització decideix fer un recorregut alternatiu de pujada, pel camí de l'Arrel fins el torrent de St. Maria,14km de pujada fins a St. Jeroni, això fa que la cursa passi de 23 km a 27 km, pel tomb recorrent el peu de la Cara Nord accentuat per accedir a la part superior del massís.

Diumenge 6 de novembre. Quedo amb l’ANTONIO, que hem passa a buscar a les 6:45. Arribem a Monistrol amb temps de sobres per recollir dorsal i notar que el dia no acompanyaria gaire, fred, humitat i boira a dalt la serra.9:30 sortida!Surto potser massa fort, però em sento còmode amb el ritme. Als 7km, arribant a la carretera, alçada St. Cecília 700m, començo el camí de l'Arrel, que me'l conec, puja molt suau i es pot corre força, crec que l'esforç d'aguantar el ritme fins a aquí a valgut la pena i que per aquest camí puc abaixar les respiracions i relaxar-me una mica. El camí va resultar una mica feixuc tècnicament per les contínues plaques de roca mullada que el fa molt tècnic. Arribo al Plà dels Ocells 960m, tot xop per les bufetades dels boixos molls del camí. Començo un tram d'escales de ciment fins al Torrent de St. Maria amb el repic de campanes del Monestir de fons ressonant per les agulles. Ja per la vora el torrent 1050m em vaig enfilant cap a St. Jeroni, comença un tram compartit pel recorregut de baixada fins a St. Joan (funicular), en prou feina puc avançar, sento la gent que ja ha fet el cim, baixa a fondo, el camí es estret i m'aparto per no destorbar. St. Jeroni 1223m 1:49h! un bon temps! però l'alegria durarà poc.

L'Antonio en plena TRAÇADA!!!!

Al cap de 2km se'm comencen a pujar els bessons de forma espectacular! quin mal, paro i estiro, he d'afluixar no puc baixar ràpid, això fa que molta gent m’avanci fins a Monistrol (queden 11km) realment frustrant! però no em resigno i continuo baixant tot i el dolor. Passat la Santa Cova hi ha una pujada que em va bé per posar a lloc els bessons. Baixada pel camí dels 3/4 ziga-zaga i pedra mullada, arribo a un tram de pista, intento apretar, ja queda poc! em diuen que queda 1km! vaig en un grup de 15 corredors, intento mantenir el ritme i de cop, tornen a pujar els maleïts bessons! aquest cop es fa el dolor infernal. Camino fins un corriol de baixada i veig el camp de futbol a baix, on hi ha la meta, i penso, buf! ja està ja s'ha acabat! doncs, no! em fan baixar per un riu, saltant de costat a costat, patint un munt (veure la següent foto amb cara de patiment a sota el pont)...

El Cervatillo en plena transformació!!!

...vorejo el camp de futbol i de cop em fan baixar força i enfilo dos rampes ciment de un 18%, em sembla que aquí rebento, a 100m de la meta, entro al camp de futbol, tot enfangat, caminant atàxic i creuo a 3:05 h. ahhh! Antonio acaba en 3:13h, un super bon temps! [by CERVATILLO]

Classificacions

AGUANTARIES EL RITME D'UNA MARATÓ !?

2011-11-18T13:18:00.001+01:00

Aquest és el brillant test que podies fer aquests dies a NY al metro, coincidint amb la Marató. Van posar uns panells amb una distància total de 20 metres que simulaven la velocitat real que porta en Ryan Hall quan fa la marató. Tenint en compte que la seva millor marca frega les 2h05′, això voldria dir que tindríem 3,55 segons per a fer els 20 metres, com ho veieu !?

[By Narcis & Pere]

4 FOTOS DE LA MARATÓ COSTA DAURADA

2011-11-14T09:49:00.001+01:00

Administrador: em comencen arribar les fotos de la Marató Costa Daura d'aquest passat diumenge. Aquest any hem aconseguit grans marques i fins i tot, un pòdium. Temporada 2011 fantàstica, felicitats obridors.

CLASSIFICACIÓ MARATÓ:

1.- David Guiamet.....2h30m

...

8.- PERE..... 2h51m

51.- ALBERT.B..... 3h13m

78.- XAVI.A...... 3h23m

130.- ENRIC..... 3h32m

134.- ROBERTO..... 3h33m

CLASSIFICACIÓ 10KM:

1.- Mohamed Benbharka..... 28m59s

...

38.- NARCÍS...... 37m24s

593.- MONTSE..... 52m03s

594.- ROSA..... 52m03s

FOTO TEMPORADA 2011-2012

2011-11-06T12:03:00.001+01:00

Aquest any no sabemsi guanyarem moltes copes, però de copes de vidre, segur que en tocarem moltes.

Salut i força alcanut.

Nota admin.: Quan domini lophotoshop ja afegiré els que no van poder venir.

PRESENTACIÓ I CRÒNICA CRONOPUJADA PUIG D'EN CAMA "RicardMTE"

2011-11-01T23:45:00.001+01:00

Bones com que és el primer cop que escric i no conec a gaire gent, em presentouna mica aprofitant la crònica.
Em dic Ricard i conec el Pere des de fa algo més de 10 anys quan em va acollircom a deixeble fins el 2005 on vaig deixar el córrer uns quants anys perprincipi d'hèrnia discal (com a motiu principal). L’hèrnia no va anar a més iel 2008 vaig entrar a les caminades de resistència tot i que el “gusanillo”d'anar a córrer anava fent de les seves i m'apuntava a alguna mitja marató que altre (només peracabar-la).
El Sensei, "Pere san", m'ha anat seguint animant per tornar a les"andades" i des d'aquest octubre que he començat a entrenar amb unamica de constància de nou (hi ha moltíssima feina a fer però poquet a poquet, aveure si tornem al
bon estat de forma "d'antanyu").
Ale, presentació feta, anem per feina, crònica del patiment al canto ;-p

30 d'octubre 2011. Despertador 8:30!!!! queeeee???? ufff susto de la muerte!!,m'he oblidat de tirar l'hora enrera....;-p
Torne-m'hi.... 7:30 a.m. tinc temps de sobra però recordo les sàvies paraulesdel sensei de fer calentament i bons estiraments amb força temps. Mentreesmorzo mentalment recordo l'únic entrenament de cara a la CPPDC (CronoPujadaPuig D'en Cama). Dijous passat de nit amb frontals i 47 minuts d'agonia (meva,clar), el Pere anava pujant i baixant tot el rato (crec que va acabar fent 2pujades en total). Lliçó apresa de la simulació del dijous. Objectiu?? millorarels quasi 47 minuts del dijous. Agafo els pals perquè sé que
caminaré i miraré d'aplicar l'experiència amb les caminades de resistència.
Arribo aviat 8:30 (1 hora abans de la sortida), vaig a buscar el dorsal fentcua darrera d'un noi amb samarreta vermella (que després elPere em presenta com el Riudecanyenc).
Arriba poc després el Pere, presentacions amb el Riudecanyenc i anem a escalfaruna mica. Estiraments, forerunner's configurats i preparats..... i comencen lessortides....
Abans de sortir foto de rigor d'OT, i bronca del Pere perquè encara no tenimles samarretes oficials (demano disculpes,quan pugui l'aniré a buscar ;))
Riudecanyenc dorsal 7, jo el dorsal 8 i el Pere el 18 (sortim de formaindividual, per ordre de dorsal i amb la novetat aquest any de 2 minuts entresortida i sortida en comptes d'1 en 1 minut).

Pulutant, sortida del Riudecanyenc a les 9:44, la meva a les 9:46 i el Pere10:06.
Just abans de sortir li dic al Pere que amb els 20 minuts que ens separen quesegurament arribarem plegats al cim (alguna gent s'ho va prendre com una conyai reien.... però pensava: 47 minuts de referència del dijous i el Pere sol fer27-28 minuts, sumats als 20 minuts de diferència de sortides... pim pam: 47-48minuts.... clavat!!!). Totalment inadmissible, haig de guanyar el Pere (amb 20minuts d'avantatge, clar jejejeje).
9:46 sortida.... surto corrent, pals en mà i toca pujar per asfalt +formigó.... m'he posat al forerunner l'entreno del dijous amb la pantalla quesurten els 2 monigotes (el meu 'JO' actual i el meu 'JO' del dijous passat). Enpoc veig que li trec 70 metres d’avantatge i això m'anima però ni tan solssurto de les últimes cases que ja haig de parar.. diosss aquests 70 metresd'avantatge m'han passat factura.. fins el 1er km vaig fer 30% trote i 70%caminar amb els pals. Arribo ermita respirant forçadissim, got d'aigua iseguim... miro i el meu 'JO' del dijous va darrera meu uns 200 metres....genial... bona senyal!!.
Ara toca el tobogan, les baixades miro de trotejar una mica per 'desblocar'
els músculs de les cames i les pujades caminant. El que ha sortit 2 minuts
darrera meu m'adelanta als tobogans però segueixo amb el meu ritme amb lesorelles ben atentes per si sento pel darrera les passes corrent del Pere....
Vaig vigilant el meu 'JO' del dijous i veig que va variant entre 270 i 400metres al darrera...i m'anima.
Petit detall-incís, aquest dorsals de paper que es mullen amb la suor són unconyàs, als tobogans se'm va desenganxar dels 4 costats... i el vaig haver deportar a la mà.... ainsssss
Ara toca la pujada que el Pere anomena dels 2 minuts (per a mi seran 4,extrapolant clar jejejejej :-p)
Dura-duríssima!!!!
Baixadeta i ja estem molt a prop de l'última pujada on veig que mantinc els 400metres de distància..
Arribo a dalt petadíssim però content d'haver-me guanyat a mi mateix deldijous... en total 42 minuts 6 segons marcava el meu fore (quasi 5 minutsde millora pel fet de ser de dia i pels pals).
Arriba el Pere (va quedar 3er a 4 segons del l'empat entre el 1er i 2on). Totun campió el Peresitu!!

Anem a firmar el catxé que el Pere va trobar el dijous passat (geocaching) icap avall falta gent.

No vaig poder anar a l'entrega de copes perquè havia d'estar a Mataró almigdia, el pròxim any torne-m'hi!!!.

Ara toca entrenar per acabar la mitja de Mataró amb dignitati no fet un bunyol com fa 2 anys jejejeje.

Ens veiem. Salut i kims!!! [by RicardMTE].

CLASSIFICACIÓ

Crònica Riudecanyenc

+ FOTOS

Nota-1 de l’editor: benvingut al club RocardMTE, només per laultra-crònica que t’has currat ja ets un obridor més. Esperem que sigui la primeraentrega de moltes aventures.

Nota-2 de l’editor: gràcies a l’EVA per les fotos.

3er ANIVERSARI OBRINT TRAÇA

2011-10-26T17:07:00.003+02:00

El passat diumenge dia 23 vam celebrar el tercer aniversari de la primera entrada en aquest blog, i per tant, data del naixement del projecte Obrint Traça.

Des de la junta directiva estem molt satisfets, l'arribada de nous obridors i algunes propostes interessants que tenim sobre la taula, ens fan seguir amb el projecte, amb la finalitat de continuar gaudint de l'esport i la muntanya.

Per molts anys més de verd.

10 KM I 1/2 MARATÓ DE REUS

2011-10-23T21:16:00.002+02:00

Després de gairebé 3 anys i gràcies a l'Eduard i l'Eva, hem aconseguit fer una foto de grup, YUPI !!!!!!

Com que el pòdium estava molt difícil, vam lluitar per aconseguir una 13a posició i guanyar un sopar del TRETZESPORTS, i així ho vam aconseguir, gràcies a l'Imma i a la Rosa. El problema és que ens toca una fulla d'enciam i una espina per obridor.

CLASSIFICACIONS

3a CURSA DE RIUDECANYES "CÒNICA ROSA"

2011-10-19T17:47:00.000+02:00

La Rosa ens relata la seva primera crònica. Enhorabona!!!!

Aquí va la meva primera crònica. Després d’entrenar tot l’estiu per Vilaplana, ja tenia ganes de fer alguna cursa de muntanya , així que la cursa de Riudecanyes era l’indicada, terreny conegut i pròxima a casa, la qual vaig poder entrenar junt amb l’Albert i l’Esio, que em van fer de “personal trainings”, als que els hi estic molt agraïda.

Abans de començar la cursa, vam trobar-nos els 3 obridors: Esio, Eduard i jo, junt també amb les seves parelles i el nen de l’Esio que ens van animar des del principi. A la sortida, podríem dir que vam ser els últims, però enseguida l’Esio es va anar posicionant i guanyant-se un lloc al “pelotón” dels primers (quina enveja, com es nota els entrenaments forts que porta aquesta temporada), jo seguia una mica més al darrera amb l’Eduard, que anava fresc com una rosa, però va aguantar bona estona al meu costat animant-me força, encara que després el vaig perdre de vista, i va acabar 5è de la seva categoria, tot un èxit!!!

La part més dura va ser la pujada al castell, que en l’entrenament havia fet trotant, però a la cursa no vaig poder, moment en el que el “riudecanyenc” de baixada en bicicleta em va animar. Durant la cursa, vam estar propers els 3 obridors, fins hi tot al km 10 vam anar una estona els 3 junts, fet que em va agradar i motivar molt. Després ens vam anar dispersant, i cadascú va fer el que el seu cos li va demanar. A l’avituallament del km 12 va ser quan em van comentar que anava 6a fèmina, i vaig pensar en apretar per poder posicionar-me a 5a, fet que, tot i que ho vaig donar tot, no vaig aconseguir. Finalment, vaig entrar a meta amb un temps de 1h 58’ i amb 6a posició, però molt contenta de l’esforç i millora que havia notat en mi mateixa.

En acabar la cursa, vam esmorzar amb les famílies dels 3 obridors i vam beure tota la cervesa que vam voler (que per cert, felicitats a l’organització per tenir barra lliure de birra!!!).

La sorpresa va ser quan vaig saber que era la 1a de la meva categoria, i que tenia premi, una copa de trofeu, petita, però em va fer molta il•lusió. Però el millor de la cursa, va ser arribar al lloc en concret i trobar-te gent de la teva, gent verda, gent d’OT, per fer la xerrada, per comentar sensacions, experiències i per tancar el dia amb la cerveseta després d’haver corregut 18 km per muntanya. [by ROSA]

Web cursa

4 FOTOS DEL CAP DE SETMANA

2011-10-17T20:40:00.000+02:00

3a CURSA DE RIUDECANYES

ULTRA TRAIL SERRA DEL MONTSANT (UTSM)

DUATLÓ DE NÚRIA "CRÒNICA TONI"

2011-10-10T17:12:00.003+02:00

Emdesperto a les 3:30 i ja no dormiré més tinc els peus de la nena al cap iel petit està estossegant, ja portem 2 mesos així i és un bon entreno peraguantar la son a les ultres,jejeje.

El meu entreno és 1 mes de córrer i 3 mesos de btt i amb això vaig amb laintenció d'acabar la duatló.

L'AlbertM i jo ens posem a la part final de lasortida, el Cervatillo està una mica més endavant i ésdona el tret de sortida i a la plaça de Queralbs que no hi cabia una bici méses comença a buidar i uns quants lokus avancen per qualsevol lloc jugant-se elseu físic i el dels altres, jo al meu ritme de molinillo m'ajunto amb laYolanda i parriba 11 kms. La pista és ampla i anem buscant tota l'estona la traçaamb menys pedres.

Arribem a la transició i m'estic 23 minutajos -ara m'he oblidat canviar-me elsmitjons, aix!!! ara la samarreta mullada, coix!!!ui!!! Quinamanera de fer el pardillo, però bé era la 1a duatló i ja n’aprendré.

Passo pel sensor del xip i un paio em diu:

És possible que no arribis al cim a temps i et facin torna per aquest mateixcamí -m'agafa l'acongoje- i tiro capamunt a lo loco seguint una noia quesemblava una atleta de l'est i que tirava com una cabra, no puc seguir-la, elsbessons em cremen, cada vegada la veig més lluny, pel meu cap passa el tempsperdut menjant galetes de xocolata, coix!!! Són les 11:30 i encara estic pujantl'última rampa dura, arribo a les 11:35 i PUC CONTINUAR!!! Han deixat 10 minutsmés perqué vam sortir a les 08:10 en comptes de les 08:00.

M'agafa el subidon i ara tinc 2:30h per tornar a Queralbs i començo a baixarper una tartera light i un corriol com una fera direcció Núria, jo tiro capavall, perdo les marques del camí, només tiro avall. EEEIIIIII que ésper aquí em criden, doncs cap allà. I tornem-m’hi, adelanto a la de l'Est, i atot el que es deixa, acaba la baixada forta i en un plis estem al Santurari deNúria, només puc veure el cremallera i el llac, i ara terreny de puja-baixa araun collet ara un altre collet, i després d'ajuntar-me amb ara un i ara un altreveig de nou la collada de Fontalba on havíem deixat les btt's després de 15kmsa peu.

Arribo a la transició i ARA SI pim pam pum i dalt de la bici que treu fum ;-) ibaixem per la pista ampla que abans havíem pujat, em poso com a referència unnoi amb un paravent taronja i a seguir-lo, la bici tremola com una rentadoracentrifugant i a pedres per donar i vendre i si freno massa perdo al naranjito,deixo anar els dits dels frens i que sigui lo que Deu vulgui, em foto un sustoficant la roda del davant en un clot, però estic viu ENCARA, doncs cap avall iatrapo al naranjito GUAU!!! I arribem junts i m'han sobrat OJU 15 MINUTS,SIIIII!!!!

A l'arribada no hi ha res per menjar i he arribat dintre de temps, mecatxis enla mar!!! Com puc i fent cara de pena rapinyo uns trossos de cocaque TENIEN AMAGATS, seran....

I més content que un gínjol faig les maletes i tornem cap a casa!!!

PD1: Pujant a peu cap al cim del Puigmal algú és va deixar la porta oberta ifotia una corrent que es van trencar tots els vidres del Santuari de Núria.

PD2: No tinc fotos, osti quin desastre que tinc per cap, però la samarreta d'OT va lluir fins l’últimracó de la vall de Núria.

Web cursa

ELS NOSTRES "GEANTS" AL DIARI DE TARRAGONA

2011-10-06T23:39:00.000+02:00

Diari de Tarragona diumenge 02/10/11

CAVALLS DEL VENT. CRÒNICA ALBERT.B

2011-10-04T16:59:00.002+02:00

Tot comença el divendres a la tarda quan la Rosa i jo agafem els “vàrtols” i cap a Bagà falta gent!! Arribem allí, i gaudim del l’ambientàs del poble que s’ha quedat petit per l’ocasió, agafar el dorsal i demés, a sopar un bon plat de macarrons i cap a dormir, que demà “pillaré” catxo!! jujuju!!

Desperto a la Rosa súper aviat, els nervis fan que no hagi dormit gaire bé, però bé és normal, suposo que tothom té aquell neguit de “me metio en un follón que no se como voy a salir” jajaja (Un parell d’hores abans de la sortida ja veus a la gent vestida per córrer rondinant per l’hotel).

Just abans de la sortida apareixen els meus pares que també em venen a veure junt amb la Rosa, o sigui que per logística no serà! Un agraïment molt gran a tots tres!! També em trobo al Javi, germà petit dels Heras, que per problemes logístics a la feina ve sense dormir i fa una cara... (Més tard va tenir que plegar com és normal). La gent del Trote també hi eren presents amb la rauxa que els caracteritza!!

Tret de sortida, i cap amunt falta gent!! Ens esperen uns 1800+ del tiró passant pel Rebost i acabant la pujada al Niu de l’Àliga. Com sempre surto bastant enrere i això fa que aviat la cosa es taponi, però bé, això es llarguíssim o sigui que com diu lo presi moltes vegades “al final la cursa posa tothom al seu lloc”. Pujant em trobo a l’equip logístic que em dóna molts ànims i passo pel primer control (Rebost) parant només uns segons a veure si així recupero alguna posició, encara que com jo, ningú para. Continuem pujant fins que finalment arribem al niu de l’Àliga, el punt més alt de la cursa. Aquí sí que la gent s’atura uns segons per recuperar, després del pujadot que hem fet, o sigui, que com abans no he pogut recuperar, decideixo continuar i no menjo res de res, avall falta gent!! Al principi tot molt bé, he recuperat, estic passant molta gent a la baixada i vaig bé de forces, però arriba la zona de les “peñes altes” que recordava més suau de quan havíem pujat a reconèixer el circuit (segurament perquè sempre paràvem a recuperar i esmorzar al refugi de l’Aliga). Amic! Aquí va aparèixer per única vegada en tota la cursa i ben aviat l’home del Mall!! Buff!! Ja feia quasi 4 hores de cursa i casi 6 sense menjar res de res! Com un cadàver vivent em va anar passant la gent i vaig intentar arribar com vaig poder al pròxim refugi del “Serrat de les Esposes” Allí tenia el súper equip d’avituallament (family) (la meva mare va patir molt al veure’m arribar blanc!juju quasi no em deixa marxar!jajaja), vaig menjar tranquil·lament, vaig canviar de roba i després de més de 30 minuts parat vaig continuar. Em vaig adonar d’una cosa molt important: Encara que molta gent pràcticament no pari als avituallaments, jo no estic prepara’t per això, o sigui que s’ha acabat això d’experimentar.

Continuem el camí fins al pròxim refugi “Cortals d’Ingla” que està molt a prop. Ja a meitat camí, les forces em tornen a aparèixer de manera sorprenent i començo a donar “gas”. Començo a passar gent molt ràpidament, arribem al refugi, menjo alguna cosa, (no vull tornar a patir com abans) i comencem la segona pujada llarga del circuit que ens portarà fins a Prats d’Aguiló on ens espera “pasta i un bossa amb roba”. Va ser en aquest moment de cursa quan em vaig sentir millor!! Pujava com una “bala” avançant a grups de 4 o 5, trotant ràpidament al mínim pla que trobava... molt bones sensacions! (allí em vaig trobar al Enric del Trotte que anava molt bé). Per fer-vos una idea, de les “esposes” vaig sortir el 180 aprox. i a “Aguiló vaig arribar sobre el 120 aprox.” Tot això segons anaven dient per els controls. Llàstima que aquest estat d’eufòria no durés tota la cursa! jejejeje

Ja tenia més de mitja cursa feta quan arribo a Aguiló, em canvio de roba, menjo un bon plat de macarrons i em trobo al Xavi de Tivissa company que farem l’últim tram junts i acabarem agafats de la “maneta”.

Comencem una pujada d’uns 400m molt forta, xino-xano amb l’estomac ple, que les coses es veuen d’un altra manera. Un cop allí, planegem 2 o 3 quilometres i cap avall a tot gas per una pista que ens portarà cap al refugi “Esteasen” al peu del Pedraforca! En aquest tram passo bastanta gent, però collons!! Si ja els havia passat a aquests! Veig que perdo molt temps als controls, com aquell qui diu em foto com el “kiko”!! jeeje i la gent va per feina. Decideixo passar de tot i anar a la meva, no vull que em torni a visitar l’home del Mall.

Arribo a l’Esteasen i està l’equip logístic esperant, em canvio la samarreta, menjo una miqueta, em tapo perquè ja s’està fent fosc, preparo el frontal i cap a baix al següent refugi “Gressolet”. Vaig bé, intento apretar una mica abans que no es faci fosc i ja no pugui avançar a les baixades, i de sobte “wala” a la cella em pica alguna cosa que em fot un mal que “flipes”. Quan arribem al refugi hem miren i hem diuen que ho tinc una mica “inflat” però que ja amb l’estona que fa anirà a menys, o sigui que a funcionar!!. (Es veu que estaven atenent a molta gent de picada d’abelles!! en aquest tram). Mengem l’últim plat de pasta abans d’acabar la cursa i a sant tornem-hi. Ara ens esperen uns 9 km fins al pròxim refugi amb uns 400+ inicials i després baixada. Com ja és fosc, no puc anar el ràpid que podria, a més les cames ja no estan per tirar coets. Arribem al penúltim control que és l’ermita de Sant Martí i quan estic repostant veig que també hi és el Xavi de Tivissa. Decidim afrontar la última pujada junts de un 800+ fins al refugi de Sant Jordi, l’últim control de cursa. Que us he de dir... llum de frontal, mirar cap avall al terra i puja amunt que falta gent!! Dura i llarga pujada que ens porta al Sant Jordi, allí sí que parem poc; més que res pel fred i perquè ja queden només 10 km amb només una pujadeta d’uns 200+ i tot cara avall fins a Bagà!! Això ja ho tenim al sac i ja ens veiem casi finishers!! Xino-xano anem tirant i finalment arribem junts amb el Xavi a Bagà amb un temps de 14:59h!! Per sota de les 15hores. Allí la Rosa i el Salva (metge de l’organització i de Cambrils) m’estan esperant (els meus pares ja han agafat camí cap a casa), una abraçada, petonets i a descansar que ens ho hem guanyat!! No abans sense foter-me una “birrota” com un pobal! jajajaja...

Conclusió: Cursa on he aprés molt, sobretot del meu cos i les sensacions, amb una horeta més del que m’hagués agradat però com no ens guanyem la vida no passa res! L’any que ve ja hi tornarem a la revantxa!! Al final velocitat de 5,65km/h de mitja que no està gens malament per un mortal com jo. Ara ha desconnectar, que sent el primer any que corro “una mica en serio” ja he fet molt!! Gimnàs, bici i algo d’asfalt és el que toca ara.

A millorar:

Llançadores per els acompanyants, per anar a veure trams de cursa com l’Andorra ultra trail.
Obsequi de “finisher” encara que sigui un “xorradeta”.
Cervesa a l’arribada, i no tenir que anar al bar. (És possible que els que van arribar abans ja se la haguessin fotut tota)
Perquè en tots els refugis arribes en pujada? (Fas mala cara per fotos i pel públic! jaja)

Positiu:

Molt ben senyalitzada.
Els avituallaments del tot correctes, amb menjar i beure abundant.
Equip mèdic a cada control i ben preparat.
Molt bona logística i ambient a Bagà organitzat per Salomon.
Corredors de l’elit mundial.

Web cursa

MAR 2a FEMINA AL ULTRA TRAIL GUARA-SOMONTANO

2011-10-02T22:37:00.000+02:00

Classificacions

ELS NOSTRES "GEANTS" A LA VANGUARDIA

2011-09-30T09:29:00.001+02:00

TOR DES GEANTS "CRÒNICA MARC"

2011-09-27T00:00:00.001+02:00

Tor des Geants 330Km, 24.000d+,en menys de 150h (6 dies i mig).

Una bogeria,feta realitat....

Aquí notes, queperds anys de vida, o bé, que gastes la vida, més intensament....

Pròleg.

Si intentem interpretar la duresa i dificultat a la queens hem d’enfrontar, interpolant en com hem viscut hi he acabat curses de160-170Km amb la meitat de desnivell, aquest repte resulta ser inviable, és adir, lo lògic, seria renunciar abans de començar amb els estudis a la ma, però....com que la inconsciència i l’esperit de descobrir límits, cada cop està més demoda, almenys ho intentarem...

La setmanapre-cursa.

Passada tota la setmana de preparatius, no marxem capals Alps fins el dissabte a les 5h de la matinada, junt amb 3 companys de tgnahi amb la meva furgo, on ja d’entrada em xupo els 900Km pràcticament del tirón,arribant a 15h a Chamonix, on dinem... A les 5 som a Courmayer, lloc de“partenza”, on recollim bossa on posarem material per a les “bases vida” i enscol·loquen el braçalet d’identificació, ja tan avitual en totes les ultres ique servirà per identificar-te en cada control de pas.

Aconsegueixo fer una siesta de 6h a 8h a la furgo,m’aixeco i sopo pasta. Posteriorment vaig cap a la “pasta party” on saludo a laresta de Catalans i Bascos, també apuntats a la que diuen que és “la carrera mésdura del mon”....

La Carrera.

Ha arribat l’hora, sabem quan sortim, però ni laminúscula idea de quan podrem arribar a meta, els condicionants son tanindefinits, que la fan una cursa única, possiblement que al mon...

Aquí hi ha lo més “valent-inconcient” del planeta, gentde tots els continents...

Els volums d’entreno de la gran majoria son de vertigen,però res iguala a 330km amb 24.000d+ que teòricament hauríem de mirar de ferdel tirón....

La teoria de gestió de cursa, de l’edició anterior que escomenta pels que van pel davant es de dormir poc i sovint; es a dir, 1horetacada 12-15h aprox...Així no acabes de tocar fons amb la fatiga i tot el que elson sigui superficial, només el fet d’estar estirat 1h sense pensar en resl’organisme es refà notablement....

En el meu cas, tinc un error, no faig cas de la teoria hiem deixo portar pels sentiments “molt mal fet” ja que aquí, has de funcionarcom un autòmata, els sentiments son per a la vida normal....

Arranquem, només ens esperen 14 pujades d’entre 1000 i2000m de desnivell positiu i els seus corresponents descensos en negatiu, amb14 colls de mes de 2500m d’alçada, dos d’ells un a 3000 i l’altre a 3300...Resem perquè la meteo sigui bona, si no fos així, ja mos podem anant despedintdel repte....

A la sortida, la gent trota, camina.... tan fa, crec queningú sabem cap on ens dirigim, és un somni, un viatge irreal, que s’aniràformant a mesura de passar, fred, calor, son.... es aquesta la força que et fa avançar, el pensar,podré amb el monstre ???

Km 0-48 Courmayer-Valgrisenche

Des+ 3750

Des- 3295

Sortim de cota 1200m,ascendim per sender a fila d’un, després pista i sender de nou fins a coronar “Coll d’Arp 2571m” Vaig el 110.

Descendim suaument fins a “La Thuile 1400m” hi ha gent que em passa tallant al recte, ja quees herba i fa de bon fer, sobretot quan vas fresc i amb gana de km,,, però aixòes paga segur.

Després de dues pujades, coronant a 2850m amb molta calor, i les seves corresponents dues baixades, arriboa la primera base de vida “VALGRISENCHE1600m” en posició32, IN a les 19:14h i on comença a ploure fort i arriba la primera nit.

Em canvio el calçat, (portava les asics fuji pel primersector mes tècnic i hem posava les Hoka, que portaria fins al final)... Agafoel “gore” i deixo el paravent, ja que la nit promet humida i freda...

Menjo un plat de pasta amb caldo, un pel massa al dente(està crua) i un tall de coc energètic que porto a la bossa. Aprofitant que haafluixat algo de ploure, surto amb plujeta. OUT a les 19:51h del primer dia(diumenge).

Km 48-102 Valgrisenche-Cogne

Des+ 4137m Acum. +7887m

Des- 4268m Acum. -7563m

Com he dit surto amb plujeta fina, que als 30’ es converteixen forta de nou amb llamps i trons, estic a 2000m d’altitud, son les 23h i fotun fred que pela... que m’obliga a parar sota un porxo de 50cm d’una casa abandonada,per a posar-me tot el que porto de roba (manguitos, perneres per sota genoll,guants llargs, gorro, buf polar i de nou el gore sobre la motxilla s-lap)...Piti collons i amunt....

Corono a 2850m i para de ploure... avall fins a 1600m km65,per tornar amunt a buscar el Coll Entrelor de 3000m, avall a 1600m i amunta pel següent Coll Loson de 3300m i finalment avall fins a lasegona base vida “COGNE 1600m”.

Posició28, IN a les 10:15h em noto força bé, i la posició em motiva. De nou un platde pasta amb caldo, un supradin per suplir algo de vitamines, avituallo sobresde recuperation (isotonic-sals) fins la pròxima base vida i coc energètic depostre, junt amb un batut hipercalòric.... ja veieu que el menjar nos’escatima, és l’única forma de poder aguantar tal desgast energètic.... Unadutxeta i sant tornem-hi, decideixo no dormir i aprofitar la llum de dia (fallo,aquí hauria d’haver dormit una horeta)....

OUT11:11h del segon dia(dilluns).

Km 102-149 Cogne-Donnas

Des+ 1383m Acum. +9270m

Des- 2600m Acum. -10163m

Una pujada llarga però no massa complicada ens porta finsa 2800m, de d’on emprenem una baixada impressionant de 30km i 2600d- deltirón, amb trams que no eren excessivament verticals, acompanyats d’altresd’escales picades a la pedra de descendien verticalment pel costat d’un riuengorjat (45’ baixant escales sense parar....Semblava que baixessis cap a l’infern... I lo que mos quedava...)

Cansats i tips de baixada, mos trobem un control, marcavaque encara quedaven 10km per la base vida, diuen que tot planer, però enaquesta cursa tot és més del que diuen o del que et puguis arribar aimaginar...En aquests 10km encara varem fer 300d+,,, psicològicament duríssima ....Aquí vaig el 25, però em passa pel capplegar,,,, no estem ni a l’equador i la fatiga junt amb la son, tot i portarun ritme de carrera suau. Ja porto 36hsense dormir, la segona nit ja saluda, junt amb l’home del mall,,,, Havia apurat la son un pel massa, i potser jafos massa tard... Resisteixo els mals pensaments, camino força estona per pla iajusto veles, pensant, caldrà feruna dormida llarga a la base de vida per a tornar a ser persona...

Arribem a un poble-ciutat pensant que ja som a labase...Però... cal creuar-lo tot, 1,5km + 3km de ctra, fins arribar al següent,que al final d’aquest, ja a les afores tenim la base vida.... Aquí et comencesa donar compte de la duresa de la prova en tots i cadascun dels sentits.

Entro a la base vida “DONNAS 250m”posició 25, IN 21:20h, de 2800 hem baixat a 250, s’hade viure.... Em fan entrega de la bossa hi em quedo assegut a una cadira 5minuts sense fer res... Són moments d’aquells de lapsus, com si el cervell humàes tractes d’un ordinador saturat de memòria que tarda moltíssim per a carregarqualsevol document, en aquell moment estava fisicament “KO” però el xip interntenia clara la feina que quedava per fer i la gestió era clara, dormir uneshores, per a tornar a funcionar....

Poc a poc, anem gestionant el tema, un parellde suquets de préssec, pasta i un hiboprufeno abans d’agitar-mos a les 22:30h,el despertador el poso a les 00:00h però se que necessitaré més hores de son ila veritat es que el paro sense donar-me ni compte i em llevo a les 4h de lamatinada.... Les 5h30’ de dormida m’hansentat genial. Em vaig posar al llit i només erem 2 més i jo, a les 4h de lamatinada hi havia el centenar de llits pràcticament ocupats, impressionava,semblaven robots connectats a la corrent elèctrica per carregar lesbateries.... Brutal.

Com he dit em noto molt bé i amb ganes decontinuar a bon ritme, a partir d’aquí el concepte de la carrera ha canviat,ara la posició serà la que surti en el pas dels km, el que tinc clar és tot elque queda i que vull acabar... Passo pelbany on em rento la cara, em poso coliri als ulls, em col·loco frontal, trecgraveta de les sabatilles, halibut pomada als peus, i baixo a la sala, un trosde coc energètic i dos gots de suc em deixen llest per a continuar unes quanteshores més,,,, surto junt amb un japones que anirem força estona junts...OUT posició 45, a 4:45h del tercer dia(dimarts).

Km 149-200 Donnas-Gressoney

Des+ 4584m Acum. +13854m

Des- 3585m Acum. -13748m

Després d’una ascensió iniciada a les 4:30h de lamatinada, pugem fins a cota “2350mrefu.Coda” on m’adelanta un italià amb el qual mig mi ajunto, dic mig,perquè sembla que jugem al pilla pilla, jo baixo millor i ell hem recuperapujant... Anem a bon ritmet i adelantem a en Jaume Garrosset del “Trote ExtremTgna” que no ha dormit encara i li està passant factura enlentint molt elritme.

A la llarga baixada fins a la base vida, el deixo endarrere“GRESSONEY 1400m”, posició 36, a 20:30h, aquí em trobo a en Salvador que esta menjant i desprésdorm una mica. També havia arribat a la base vida anterior abans que jo, perònomés descansant un parell d’hores, m’havia avançat... Ho portava molt benestudiat i va ser molt més regular que jo...

Jo em trobo bastant bé i amb ganes de seguir, tinc gana imenjo bé: pasta, supradin, batut hipercalòric amb una mica d’aminoàcid i cocenergètic de postre, tot sortint de la base vida nomes en 45’... M’acompanyaen Samuel Arroyo durant una horeta.Que venia de la Gore-tex amb la seva dona a animar-nos...OUT en posició 29 a les 21:17h del tercer dia (dimarts).

Km 200-236 Gressoney-Valtournenche

Des+ 2749m Acum. +16603m

Des- 2676m Acum. -16424m

Porto 200Km al cos i 15.000d+, la veritat es que em notoprou sencer, la idea és clara anar avançant sense presses...

Vaig avançant passant 2 colls de 2800, de nit i amb moltde fred. En el segon coll m’ajunto amb les 2 franceses (2ª i 3ª fèmines) baixant,comento que em fan mal les plantes dels peus i riuen, diuen que això es el mínimque em pot fer mal, i es que amb aquest quilometratge i desnivell, si tens lasort de no haver generat llaues (jo no en tenia) l’empeine del peu et fapunxades de la quantitat de passes a la que han estat sotmesos.... A elles elsmiraves la cara i semblaven inmunes al dolor, semblaven faltades de sentiments,com si de la quantitat de patiment que havien suportat durant la seva vida esportiva,hagués immunitzat aquesta part del cervell, que dona la ordre del dolor....Josimplement ho intento copiar el millor que puc....Per cert, anaven sense pals,i pujaven com a isards adaptats al medi.... Quan coronem aquest coll, entrem ràpidamental refugi a veure te calent, son les 6:30h de la matinada del quart dia(dimecres) a 2800m estem a 5ºC ivent.... que et torna a fer memòria de que estàs fent la cursa mes dura delmon.... Amb aquest fred, i la fatiga de pujar i que al cos no li entri resd’alimentació,ha d’absorbir fins el cartileg de les orelles.... Al refu mirem d’engoliramb el te una mica de pa sucat, per mirar de no caure defallits...Sortim i apa1300d- més fins a la base vida, baixant em deixen tirat com una colilla...“VALTOURNENCHE 1500m” IN en posició 26 a 9:00h del quart dia (dimecres). Cansatde tan baixar, directe a la dutxa calenta...Els pantalons curts compressiusHoko m’avien deixat les parts algo llagades, un cop dutxadet, halibut pomada denou i canvi de pantalons per un d’atletisme normal + les compesport llarguesfins al turmell que ja no em trauria fins al final. També passo pel metge, quehem fa la cura de dues llaguetes dels talons i una al dit petit, me les rebentenhi em posen una gassa elàstica que va de fàbula...

Menjo i bec lo de sempre i a jeure una horeta, alllevar-me veig que a l’altre punta de la sala hi ha un únic corredor estirat,es en Salvador, que acaba d’arribarfa només mitja hora, m’aixeco a parlar amb ell i decidim d’aprofitar la llum dedia i arrancar junts. OUT en posició 34 a 12:20h.

Km 236-283 Valtournenche-Ollomont

Des+ 3404m Acum. +20007m

Des- 3534m Acum. -19958m

Fem l’ascensió fins a 2750m junts, però aquí, en Salvador anava més fresc, la sevaregularitat en les parades feia que tingues la maquinaria en més bon estat iens separem, jo vaig fent a un ritme més tranquil i ell es va allunyant.

Aquest sector es dels més impressionants de la carrerapel que fa vistes i paratges de ciència ficció, vas fent petits colls de 300d+/- durant 10km a cota de 2750m, passantvaris BIBACOS lliures on implanten els controls de pas i menges pa de pagès ambFormatge de la zona, llom assecat i caldo te calent (aquí les barretes i gel sónd’acudit, només dic que en tota la cursa nomes 3 barretes i 1 sol gel). Creuanttarteres gegants i agafant senders i escaletes tallades a la roca, junt amb lafatiga de la qual ja t’has fet amic,els que no si han avingut ja han plegat.Acompanya aquest paratge del cor dels Alps Italians, que et dona forces d’on jano n’hi ha, veient com m’anava caient laquarta nit, freda com no...

Descens de 2750m a 1500m, de nit, amb un primer tram unamica perillós, per un sender en forma de zig-zag de gravilleta fina que anavafent amagos a la sola delicada de les Hoka, anava solet, 500m més avall en unaparada d’herba les baques s’avien cruspit les vanderoles i donant tombs no vaigser capaç de saber cap on tirar, veien llums que baixaven del coll, vaigdecidir esperar intentant menjar una mica de barreta sota uns casa en ruïnesque hem protegís algo del fred....Després de 15’ un francès sapel camí i m’ajunto seguint baixant... Posa la música a la butxaca de lamotxilla i la sentim plegats tot cantant mentre baixem... Ens atrapa un Italiài deixo que tirin ells dos,ja vaig acolladet i em despenjo baixant ara troto,ara camino.... fins arribar a “CLOSÉ1500m” on teníem menjar i una tenda gran de la Creu Roja, on vaig dormir5h, mort de fred i tapat amb dues mantes, tornava a estar amb la reserva encesai vaig decidir acumular temperatura fins a la matinada, pensant pujar primertram de nit i que a la part més alta del coll que quedava abans de la basevida, m’escalfes el sol...

Tapat amb les dues mantes, vaig demanar 3 gots aigua ambsucre que em vaig prendre junt amb un altre antinflamatori, per engresar mínimamentla maquinaria en aquestes hores de son... La tenda era plena, unes 20 persones,endollats a 380V, mai el dormir havia resultat tan vital com en aquestacursa,,, les cares ja eren conegudes, l’italia, el japonès, el francès.....Tots apurant l’energia humana, aquí tots parlem el mateix idioma....

Arranco a les6:00h del quart dia (dijous), hem quedaven 60km per endavant i uns 4000d+/- que faria d’una sola tiradafins assolir la meta a les 3:00h de la matinada...

Surto junt amb un italià que anem plegats fins dalt delcoll a 2800m, fent un te calent i unes TUC salades, en un avituallament de lapujada... Baixant ell marxa jovaig baixant amb la marxetafins a la base vida “OLLOMONT 1500m.” IN en posició 47 a 10:14h del cinquè dia (dijous), emnoto bé, menjo 2 plats de macarrons amb tomàquet, el supradin i el cocenergètic tot sortint de la base.... OUT en posició 44 a 11:00h.

Km 283-330 Ollomont- Courmayer

Des+ 2905m Acum. +22212m

Des- 3104m Acum. -23062m

Tip com un llop, ara toca ascendir a 2700m en 5km unapujada dura per dins el bosc, per anar cremant poc a poc el que he ingerit.Coronat, avall fins a 1750m on a l’avituallament m’assec i em foto un bocata depa amb formatge i una birra, abans d’empendre “L’AUTOPISTA” ni més ni menys que15km de pista plana que vaig gestionant entre el camina i el trota, la sonm’apreta i les cames també.... A mitja pista paro m’agenollo al mig per estirarels quadriceps i aprofito inclinant el tronc endavant adormint-me unminutet...M’aixeco i troto fins al km303 “SANTRHEMY. 18:00h. 1600m” ara queda un últim coll, el mític “COLL DE MALATRÀ cota 2936m” ascencióde 1336m.

Una vall que faig mitja de dia, mitja de nit, la vall tevaris colls, el de Malatrà és el que es veu mes llunyà i alt a 15km....Es unavall brutal, amb un primer tram més suau entre cases molt antigues de pagesia,tot verd com un camp de futbol i un últim sector mes alpí, acabant amb un tramvertical de via ferrata, que posa la ginda a LA CARRERA MÉS DURA DEL MON !!!! Corono a les 22:00h, la lluna plenail·lumina tot el massis del Mont-Blanc que es veu just al traspassar el coll,ÚNIC.

Queden 14Km per meta, però encara 1736d- per descendre.

Baixant, no menjo res de res, només tinc ganes de quepugui parar, parar definitivament, parar definitivament a meta.

El cap em juga una mala passada, com que la baixadeta escurteta, el reflex de la lluna al Mont-Blanc em juga una mala passada, emsembla que és el reflex de la llum d’un control darrera un turó, segueixo avalli tinc remordiments d’haver-me’l saltat... Decideixo girar i tiro amunt 20’ de rellotge ien arribar al punt del reflex, em dono compte que es el Mont-Blanc, giro iavall de nou, almenys tranquil....

Al refu de Bonatimenjo un caldo amb dauets de pa torrat que hem sap a glòria hi que hem portaràfins a meta. 7Km de Bonati a Bertone es fan eterns, a Bertone, un te hi cap a meta, arribanta les 3:00h de la matinada del 6º dia (divendres), una meta solitaria, inborrable per sempre mes, amb 113h i en laposició 43gen i 14 de categoria.

__________________________________________________________________

Resum dels meus números:

1ª 48 Km, 2379d+, 2124d- sortida: 10:00 arribada: 19:14 temps: 9h14’

35minparat.

2ª 54km, 4137d+,4268d- sortida: 19:51 arribada: 10:15 temps: 14h29’

55min parat (dutxa).

3ª 47Km,1383d+, 2600d- sortida: 11:10 arribada: 21:20 temps: 10h10’

7h 25’ parat (5h dormint).

4ª 51km,4584d+, 3585d- sortida: 4:45 arribada: 20:30 temps: 15h45’

46min parat.

5ª 36km,2749d+, 2676d- sortida: 21:17 arribada: 8:59 temps: 11h43’

3h 20min parat. (dutxa + arreglo llagues + 1hdormint).

6ª 47km,3404d+, 3534d- sortida: 12:20 arribada: 10:13 temps: 21h54’

47min parat. (avans port anterior paro 5h (1:00a6:00) dormint 4h).Molt fred.

7ª 47km,2905d+, 3104d- sortida: 11:00 arribada: 3:04 temps: 16h4’

TOTALPARAT SENSE DORMIR: 8H47’ més lesparadetes intermitges.

TOTALDORMINT: 10h en 5 nits i mitja (es a dir, mitja de 2h per nit)

__________________________________________________________________

Conclusió de lacursa.

Errors comesos:

900Km de cotxe el dia previ de la prova, és evident queno van bé.

Apurar massa el dormir fins el km150, al 100 i ha partird’aquí cada 50km aprox. cal dormir una horeta...

Al km150, em noto fus, penso que potser he apurat massa lacàrrega d’entrenament fins última setmana.... però això no ho sabràs mai,almenys tenia garantia de km... al final però, més que satisfet amb el resultat, ja quetot hi havent tocat fons dos cops m’he refet molt bé hi he acabat bastantsencer, això si, el major patiment, aguantar la son i el doloret de la plantadels peus, que t’acompanya des de el km 150....

Aquí corria lomés sonat i valent del planeta terra.

By Marc.

Enllaços d'interès:

- Precrònica de l'Enric
- Crònica d'en JaumeG del Trote Extrem
- Crònica de lo Manso de la UEC Tortosa
- Superseguiment de la cursa del Ramon de Huesca
- Web cursa

TXELL, FINISHER "TRANSALPINE"

2011-09-21T00:04:00.003+02:00

El passat dissabte dia 10, la Txell va finalitzar el seu gran repte d'aquest any, la Gore-Tex Transalpine-Run, prova de 274km i 15.436D+ en 8 etapes, creuant els Alps des d'Alemanya fins a Itàlia.
L'endemà, diumenge dia 11, va començar la radiodifusió del Tor des Geants, i la seva gesta va quedar relegada. Des d'aquí, dedicar un espai d'homenatge a la Txell i a les seves super amigues. ENHORABONA!!!!

ELS NOSTRES AMICS, JA SON "GEANTS"

2011-09-18T17:16:00.000+02:00

Després d'una setmana de patiment dels nostres amics i de tots nosaltres davant de l'ordinador, ja podem dir que tota l'expedició ha aconseguit ser FINISHERS d'aquesta mega-ultra trail. ENHORABONA A TOTS!!!

Aquest diploma és per guardar-lo amb pany i clau, no sempre s'aconsegueixen fer 333km i D+24.000m en menys de 150hores.

Per tal d'entendre la magnitud d'aquest prova fem unes comparatives. El TOR DES GEANTS, equival a:

2 Ultra Trails de Montblanc afegint 7 quilòmetres verticals pel mig
5,5 tombs als Carros de Foc
35 tombs Tosques-Mussara-Campanilles

Aquest últim ens queda més a prop de casa, si algú ho vol provar, ja ho sap, però que faci una birra a cada tomb o pot acabar malalt.

NOTA: Agrair a l'organització del TDG l'aplicació del seguiment en directe de la prova, ens ho hem passat d'allò més bé, fent tertúlies amb els blogs dels amics. Si trobem valents per l'edició del 2.012, segur que els espectadors repetim.

Els obridors (Enric i Marc)

Els 3 companys del TROTE-EXTREM

L'equip del UEC TORTOSA

Arribada del grup de Tortosa

OBRIDORS:

MARC (nº290) - FINISHER 113h03m
ENRIC (nº417) - FINISHER 132h28m

CARRASCLETS:

JAUME GARROSSET (nº602) - FINISHER 132h28m
JOSEP M. BENAVENT (nº605) - FINISHER 146h05m
ANGEL SANTOS (nº619) - FINISHER 146h05m
PACO ESTORACH (nº271) - FINISHER 147h48m

ENRIC, FINISHER "TOR DES GEANTS"

2011-09-17T00:54:00.001+02:00

Avui divendres a les 22:28, han creuat junts la línia d'arribada l'ENRIC i el JAUME del T-X, aconseguint ser FINISHERS.

D'aquesta manera, els dos protagonistes s'han pogut treure l'espina clavada que tenien de l'any passat, on no van poder acabar la cursa pel tall horari. Aquest any, amb l'experiència i amb molt més entrenu, ho han aconseguit, com a dos campions. Enhorabona.

L'equipassu del TOR DES GEANTS 2010 (Enric, Bena i Jaume)

ENRIC FINISHER

333 KM D+24.000m

132h 28m (posició 150)

Ara només ens falta la cirereta del pastis, l'arribada dels troterus ANGEL i JOSEP MARIA, i dels uequerus PACO i companyia que afronten la 6a nit de lluita. Sort i ànim que ja ho teniu.

Seguiment al blog del Trote Extrem

Seguiment al blog del Ramon

CLASSIFICACIÓ EN DIRECTE

OBRIDORS:

MARC (nº290) - FINISHER 113h03m
ENRIC (nº417) - FINISHER 132h28m

CARRASCLETS:

JAUME GARROSSET (nº602) - FINISHER 132h28m
JOSEP M. BENAVENT (nº605) - posició
ANGEL SANTOS (nº619) - posició
PACO ESTORACH (nº271) - posició

MARC, FINISHER "TOR DES GEANTS"

2011-09-16T07:56:00.001+02:00

A les 3 de la matinada, el Marc ha aconseguit creuar la línia d'arribada d'aquesta prova d'ultrafons. Enhorabona company.

MARC FINISHER

333 KM D+24.000m

113h 03m (posició 43)

Però el nostre patiment no s'ha acabat, encara tenim molts companys repartits pel camp de batalla, per sort, a pocs quilòmetres de l'arribada. A veure quants en podem posar "a salvo" avui.

Seguiment al blog del Trote Extrem

Seguiment al blog del Ramon

CLASSIFICACIÓ EN DIRECTE

OBRIDORS:

MARC (nº290) - FINISHER 113h03m
ENRIC (nº417) - posició

CARRASCLETS:

JAUME GARROSSET (nº602) - posició
JOSEP M. BENAVENT (nº605) - posició
ANGEL SANTOS (nº619) - posició
PACO ESTORACH (nº271) - posició

MOLTA SORT COMPANYS!!!!

SEGUIMENT DEL "TOR DES GEANTS"

2011-09-11T23:31:00.003+02:00

Gràcies a les últimes tecnologies podem seguir les batalles dels nostres companys des de casa. Tenim unes hores de nervis per saber com acabaran les aventures dels guerrers.

Classificació en directe

OBRIDORS:

MARC (nº290) - posició
ENRIC (nº417) - posició

CARRASCLETS:

JAUME GARROSSET (nº602) - posició
JOSEP M. BENAVENT (nº605) - posició
ANGEL SANTOS (nº619) - posició
PACO ESTORACH (nº271) - posició

Recordem que aquesta excursioneta són 330kM i 24.000mD+ en non stop.

MOLTA SORT COMPANYS!!!!

Lo Marc en plena cursa....més fresc que un jínjol

Moment en que el primer MARCO GAZZOLA (dreta) dona la corona de vencedor al segon JULES HENRI (esquerra) 330km en 80h58m. Degut al cansament, en els últims 12km el primer s'ha saltat un control i ha estat desqualificat.

La primera fèmina ANNEMARIE GROSS 101h 28' i 4ª de la general !!!!!!

Vídeo de la primera jornada:

LA TXELL FINISHER DE LA TRANSALPINE-RUN 2011

2011-09-11T08:47:00.001+02:00

Ahir, la Txell va finalitzar el seu gran repte d'aquest any, la Gore-Tex Transalpine-Run, prova de 274km i 15.436D+ en 8 etapes, creuant els Alps des d'Alemanya fins a Itàlia.

MOLTES FELICITATS!!!!!

L'equipassu (Lourdes-Txell-Elvira-Txell Llinas)

Classificació final equip feminas:

1. TEAM SHETTLETROT                  Gordon Claire          Maxwell Fiona           34h40m

...

19. TRAVESSA TEAM                     Llinas Pons Meritxell  Martinez Soriano Lourd  53h41m

...

23. TEAM STRAWBERRY FLOWERS           Carrasco Reyes Elvira  Marti Meritxell         55h22m

i de una "GRANDE" a una "MAS GRANDE"...

TOR DES GEANTS

Avui tret de sortida d'aquest prova d'ultrafons. Els números son semblants a la Transalpine, 330kM i D+24.000m però amb una gran diferència, en comptes d'etapes és amb la modalitat "últim maricon", és a dir NON STOP amb un temps màxim de 150 hores. En aquesta prova qui dormi menys i corri és gunanyarà.

Tenim dos superguerres a la línia de sortida, MARC (nº290) i l'ENRIC (nº417). Aviat actualitzarem el blog per tal de fer el seguiment de la cursa

AVUI ÚLTIMA TRAÇA DE LA TXELL A LA TRANSALPINE

2011-09-10T08:44:00.001+02:00

Avui última etapa de la Transalpine. La Txell i la companya d'equip Elvira han de suerar els últims 30km i 1.800mD+ per finalitzar els 274km i 15.436D+ d'aquesta prova. Ànims.

Última hora (Aquí)
Fotos espectaculars (Aquí)
Resum etapa blog Monrasin (Aquí)

Classificació general women

1.- Gordon Claire i Mauxell Fiona (Team Shettletrot).....(30h42m)

...

19.- Txell Llinas i Loures (Travessa Team).....(47h08m)

23.- Txell i Elvira (Team Strawberry Flowers).....(49h18m)

Classificació general men

1.- David Lopez Miguel Caballero (Transgoworld gore-tex sapin II).....(23h33m)

...

14.- Toni Calderon i Anton Rodriguez (Lizarran Reus).....(30h00m)

MONTE PERDIDO EXTREM [46Km D+4.000m]

2011-09-05T17:52:00.001+02:00

Dissabte 3-9-2011; Marc & Antonio:

Dies endarrera,l’Antonio Boqueres hem comenta que ha fet aquesta ruta en un parell de dies hique tenia previst tornar-la ha fer en un sol dia.

Obro l’agenda iveig que es el cap de setmana abans del TOR i que hem pot anar bé, desprésd’una setmana de baixada d’entreno, per a no perdre el ritme...

Sortim de Reus eldivendres a les 5pm, arribant just al Refugi de Pineta, per sopar, un festin desopar amb amanida, pasta i llangonissa amb patates que podien menjar 4perfectament, varem fer un bon paper.

Durant tota lanit plou, i força, i la meteo pintava malament....

Mos llevem a les4:00am, esmorzem i sortim a les 4:30, ara no plou i el cel està estrellat, impressionant....

Pugem fins al balcó de Pineta, sense pressa peròsense pausa, la idea era fer un bon entrenament de qualitat sense apretar la màquina...a dalt fa fred i mos tapem acabant de remuntar fins al Refu de Tuque Rouya 2650m.

Seguidamentbaixem fins a Refu. Espuguetes 2027mmengem un bimbo i cap a Refu Serradets2587m mitjançant un primer tram de sender per dins el bosc de baixada ipujada, més una forta pujada pel lateral del Circ de Gavernie.

Tornem a fer unmos i seguim remuntant fins la BrecaRoldan 2800m, paratges de somni.

Tornem a baixarfins a Refu.Goriz 2200m amb molta zona corredora, passant per un pas de cadena,etc...

D’aquí pugem finsal coll d’Anyisclo 2450m, previ el Pas de la Olas 2650m.

Finalment, undescens força tècnic fins al punt d’inici, on ens va ploure una mica i caliaparar cura. Al fons es veu el Parador dePineta, fins on hem de baixar.

Nota: desprès del UTMB com a bellesa, ja ve això, iho tenim a tocar!!!!.

[By Marc]

NUTRISPORT XM DUATHLON SERIES BY BUFF

2011-09-02T13:28:00.000+02:00

Val més tard que mai. Crònica de la duatló les Paules d'en CERVATILLO:

Diumenge 21-08-2011

Las Paúles(Ribagorça) 1.436m.

Dissabte 20, 0:20h pernocto alpàrquing, amb música de fons que se sent de la plaça del poble en motiu dela festa major. Al principi toca un grup fent versions de Led Zeppelin, Neil Young, RoryGallagher, etc, rock & blues & roll,per a mi perfecte, com m’agrada la música m’adormo plàcidament.

Diumenge21, 7:00h, encara se sent música de la plaça, aquest cop electrònica i un pèl insuportableper dormir, però com es hora de llevar-se ja va bé.

Em vaiga buscar el dorsal i el xip. Anant a la taula de lliuraments de dorsal, emquedo flipat en veure tot el muntatge d’inflables, tancats, publicitat,carpes... sembla un campionat mundial!

8:30h,escalfo carretera amunt i avall, comprovant que la maquinària rodi amb suavitati els canvis de marxes funcionin correctament.

9:30h,sortida! 1,5km neutralitzats de carretera de baixada fins la cota 1.350 m i fins sortir a una pista de copbruscament a la dreta, amb graveta on hi ha una primera caiguda d’uns corredorspassats de frenada. Enfilo ja amunt per pista pedregosa fins arribar al nuclide Neril, 1.478m. 2 km de pujada intermitent alternantamb pista plana fins als 1.630m, ja des d’aquí la pujada es fa constant fins latransició a 1.957m, la Collada Tucarroya. Temps 00:47:08. Aparco la bici al seulloc, entro en posició 59è. Comença tram a peu amb 2km amb poc desnivell, quem’ajuda a posar la músculs de les cames a lloc, em trobo bé, i amb bon ritmerecupero posicions. Comença la pujada forta, fins ara per prats i segueixotrepitjant herbassar i algun tram rocós, molta pendent i ara es nota que lescames van al límit! m’enfilo per una carena ampla, més tard la carena s’estrenyfins assolir el primer cim, 2.412m, planejo per un tram tècnic i pedregós. Passoun coll i torno a pujar, sostre de la cursa, 2.576m Tozal del Sellant, baixofort fins un coll, torno a pujar aquestcop crestejant per un tram caòtic tarterós de pedra pissarra, faig de seguit 3cims de 2.500m, torno a baixar a un altre coll i m’enfilo fins un altre cim,2.512m, ja a partir d’aquí baixo fort fins a la transició, Collada Tucarroya.Després de baixar per fortes pendents tinc la planta dels peus sobrescalfada dela fricció de la herba dels prats, ja tinc ganes d’agafar la bici un altre cop. Entro a la transició en posició 37è, 01:42:07. El tercer tram, comparteix 3 km del 1er tram amb bici, debaixada aquest cop, torna a pujar 1km més 2km de pujades i baixades amb un trammolt bonic per un bosc amb molta pendent més de un 30%, torno a pujar una micai començo un tram tècnic per un senderó pedregós i argila seca, fins creuar unrierol, passat aquest 500m de bici al coll per un senderó amb molta pendent.Prenc una pista encimentada molt dura, ja que estic a prop del poble i això no s’acaba,vaig al límit i trec tot el que em queda empenyent els pedals dret a la bici.Tram de baixada fins el poble i creuo la meta el 51è amb el temps de 03:03:56. [by Cervatillo]

CURSA D'ALFORJA "ELS NOSTRES PROTAGONISTES"

2011-09-01T16:47:00.000+02:00

3a CURSA DE MUNTANYA "PUJADA A PUIGCERVER"

3a TRAVESSA BORGES-MONTBLANC "FOTOS MARCEL I EVA"

2011-08-29T16:42:00.001+02:00

Travessa Borges-Montblanc [51KM d+1.500m]

TOR DES GEANTS "VÍDEO PRESENTACIÓ"

2011-08-21T23:10:00.003+02:00

A 4 setmanes del gran dia, els nostres guerrerus MARC i ENRIC estan realitzat mega-entrenus per poder afrontar amb garanties aquest gran repte, 330KM D+24.000m. Molta sort i ànims amb els entrenus que ja ho teniu aquí.

Web cursa

Un d'aquests entrenaments, ha estat aquest cap de setmana amb la realització dels carros de foc amb els amics del TROTE EXTREM

NO US PERDEU LA 7a MUA

2011-08-10T09:01:00.001+02:00

7a Milla Urbana d’Alcover

El diumenge dia 21 d’agost de 2011 es durà a terme la setena edició de la Milla Urbana d’Alcover; la mua 7. Aquesta serà com sempre a l’avinguda de Catalunya davant de la plaça President Lluís Companys a les 6 de la tarda. Ja es pot consultar tota la informació sobre la milla i també es poden fer les inscripcions anticipades.

A partir del dijous 4 fins el divendres 20 d’agost a les 15:00 hores es podran realitzar les inscripcions anticipades a través del formulari que trobareu a la pàgina web de l’Ajuntament d’Alcover. També us podeu dirigir personalment a la casa de cultura ca Cosme, on l'horari d'atenció del mes d'agost és de de dilluns a divendres de 09:30 a 12:30 h a la Biblioteca i de 17:00 a 19:00 h al punt d'informació juvenil. Atenció, un cop finalitzat aquest període, a diferència d'altres anys, tothom interessat en córrer la mua 7 s’haurà d’inscriure el mateix dia de la cursa de 12 a 2 del migdia a la plaça President Lluís Companys. Llavors, a partir de les 4 de la tarda fins a les 5:30 s'haurà de passar a recollir el dorsal. L'organització recomana inscriure's anticipadament

per evitar fer cua i agilitar el tràmit d'inscripció.

Per més informació sobre la mua tal com els premis, les categories, la normativa... podeu consultar la pàgina web de la mua. [by NÚRIA]

CURSA DE MUNTANYA VANDEKAMES "Crònica Marc"

2011-08-08T15:06:00.001+02:00

Dissabte 6-8-2011. Vandellòs, 18h, 32ºC, 18,5km, 1000d+

16h. Després d’una horeta de migdiada amb l’aire condicionat enxufat, després d’un bon dinar d’arròs a la cubana amb tomàquet i dos ous ferrats (dels meus preferits). A toc de pito mos posem en marxa, mos vestim ja de corredor amb la Mar que també participava i fem la bossa per la post-dutxa i piscina...

Hem preparo un bidó amb sals pel camí, mes una ampolleta amb isotònic que portaré a la cursa a la mà, ja que avui la deshidratació estarà a l’ordre del dia, i així al no cal avituallar als controls i es rasca una mica de temps...

Tot i no haver entrenat a ritmes alts, dimecres en entreno de Vilaplana-Mussara en canvis de ritme, tot i anar ofegat hem vaig notar el fondo que tinc i hem sentia be...Dijous vaig pujar a Vandellòs a fer el circuit, a la mateixa hora que la cursa, on hem vaig polir tot el bidó de la calor que fotia,,, vaig veure que conèixer el circuit era un punt mes a favor, ja que calia guardar un puntet per la penúltima pujada que es podia fer tota corrent...

Be, ja som a Vandellòs, cada cop coneixem mes gent, això és el nostre mon, la nostre vida, una passada...

Arranquem, surto fortet, però amb el circuit gravat al cap, que no et permet apretar més del compta per optimitzar forces fins a meta... Davant de seguida es forma un grupet d’uns 10 corredors, amb el Germà Guash (vaig fer amb ell les 4h40’ a Riudoms-La Mola) tirant davant de tot, buff... Jo una mica més endarrera, una mica en terra de ningú, junt amb un tal David Harrison d’Alforja, però que no sembla pas nacional... El seu físic prim, delatava les seves qualitats atlètiques...Vaig tirant d’ell tota la primera pujada mentre hem bufa al clatell, passem volant pel costat del primer avituallament i comencem a baixar a ritme per terreny tècnic, al arribar a baix i agafar pista cara amunt poc a poc hem va deixant, va de menys a mes com jo, però amb una mica mes de gas, passem a un corredor, ja desfondat en tan sols una pujada i mitja... Al coronar atrapo al Germa Guash que havia baixat el ritme, ja que aquell no era normal.... Fem la Cresta tècnica junts, ell davant hem va be ja que només miro els seus peus...

Acabem cresta tècnica i comencem a baixar pista encimentada, una forta pendent d’uns 2km de no dona descans...Ens passa el típic baixador, musculat, un tal Gerard Ascon Sumalla, del Pas Ferm Lleida, que acabarà 2º. Ens va deixant....Nosaltres anem guardant algo de motor...

Passem Castelló Km8, hem noto bé i rodo ràpid pel pla, anant retallant als del davant, deixo al Germà Guash endarrera... Em canten que vaig 7º i en tinc 3 no massa lluny, jo no puc córrer més, em falta velocitat!!!

Inici de la 3ª pujada mes llarga “camí de la presó” veig a en Biel Secall, del Borges Trail que camina, jo hem trobo bé i tot trotant pujant l’atrapo. Em diu que l’home del mall l’ha aturat, el passo, soc 6º, i em vaig distanciant fent tota la pujada corrent amb el regulador posat, coneixedor de la seva longitud i duresa, estic motivat a tope, content de l’evolució en un tipus de cursa que no em va... Acabant la pujada atrapo a en Gerard, i un altre corredor que comença a fluixejar, el passen els dos, coronem hi ha tope fins baix a Santa Marina de Pratdip.

Vaig amb les forces justes, estic fent una molt bona cursa.... Planegem una mica per sender i en començar l’ultima pujada que faig molts trams a trote, passo a un altre corredor, ja soc 5º ! i veig al Gerard al meu davant, però no afluixa, coronem, em prenc el gel i l’últim glop d’isotònic que em quedava, el Gerard baixa fort hi em deixa... Als 200m de baixar atrapo a un corredor del FACVAC de valls, que li pujava l’iskio, suposo que per falta d’hidratació... Ja soc 4º i no afluixo el ritme per a res, la 4ª posició ja sabria a glòria.... En tirades llargues miro endarrera i no es veu a ningú, jo encara tinc gas i faig últim repetxó corrent, aconseguint finalment una boníssima 4ª posició, a 1 minutet del 2º i 3º hi ha 8 minuts del 1º Albert Gine... Que em motiva per continuar treballant, ara però a seguir amb ritmes lents d’alt volum, preparant possiblement la cursa mes dura d’Europa “TOR DES GEANTS” 330Km 24000d+ NON-STOP per la Vall d’Aosta (Els Alps) pel 12 de setembre 2011.

CONCLUSIÓ ORGANITZACIÓ:

Organització i voluntaris: 10

Sopar: 10

Dutxes: llàstima l’aigua cremava, la de les noies, gelada.

Avituallaments: perfecte, però en últim sector n’hauria faltat un.

[By Marc]

Classificacions i fotos

ANDORRA ULTRA TRAIL "EL VÍDEO"

2011-08-03T18:19:00.005+02:00

No us perdeu aquest fantàstic vídeo resum de totes les curses de l'Andorra Ultra Trail. A part de paisatges impressionants i molts amics, veureu al Marc i l'Aguiló fent-se un ball al cim del Comapedrosa i l'arribada de la Mar amb la seva meritòria 3era posició en el Ultra Iniciàtic.

RONDA DELS CIMS, ANDORRA 12.500D+ 170Km (la volta a tot un país)

2011-07-29T17:09:00.003+02:00

Ultra crónica del MARC:

Aquí el tenim, el segon objectiu de l’any, després de “L’EXTREM MAN SALOU”

amb bones sensacions aconseguint un finisher amb 11h30’.

Però aquest, es tractava d’un objectiu difícil d’interpretar, ja que l’any anterior nomes havien acabat un 25% dels participants en l’edició de 112Km i 10.000D+.

LA PREVIA...

La sortida era divendres 15-7-2011 a les 8h d’Ordino....La Mar, que feia la “INICIATIC” 100Km i 6000D+ sortia a les 23h junt amb els de “MITIC” 112Km i 10.000D+.

Nosaltres ja vam pujar amb la furgo dimecres al vespre, aparcant a dormir a dalt del Coll de Puymoren a 2.000m. Dijous ja vam baixar cap al pàrking d’Ordino on ja es respirava tot el caliu de cursa ultra....I el ritual de sempre, recollida de dorsal deixar dues bosses pels punts grans d’avituallament (Margineda Km70) i (Pas de la Casa Km140)...

1a bossa: calculo arribar de 22h a 2h, per tant deixo algo de roba d’abric (malles llargues, compresius, manguitos, guans fins, buf...) tot i que a segurament a no fer molt fred no faria falta....També mitjons i roba curta de recanvi + vaselina (alibut pomada)...Barretes i gels per fer uns quans km més, 2 sanwitch de bimbo amb pavo i formatge i 2 bidons nous on ja hi tenia les sals isotòniques apunt...També potet de sals recuperation per anar afegint a l’aigua durant el camí i batut hipercalòric de xoco (500Kcal) que hem pendria allí mateix, també preparat ja en el seu bidó.

2ª bossa: seria com la primera, tot i que aquí només un sol bocata bimbo, res de roba llarga ja ke estava calculat arribar al migdia i menys barretes i gels ja que a partir d’aquest nomes quedarien 40Km per meta.

Dijous 18h Brifing i tot llest, cap a la furgo acabar d’embotir una mica d’arròs, una passejadeta per pair i ha dormir.

Tenia clar on anava i per enfrentar-se amb un repte així amb unes mínimes garanties d’èxit,només hi ha un camí, entrenar molt i que el cos assimili els entrenos, faré un inicis dels meus, ja que penso que son la única clau de l’èxit, junt amb l’alimentació, bons estiraments i descans, que al final tot suma i dona un únic resultat.

Després d’una setmana de descans actiu després de l’extrem man, no hi ha temps per perdre i així son els meus entrenos:

5-Juny: Extrem Man (amb la prèvia de volums que això demana) setmanes de 25-30hores.

Set 6-12 Juny: 1,6swim-200bike-20run. 12h.

Set 13-19 Juny: 4,0swim-155bike-144run. 26h. (dissabte tirada run de 70).

Set 20-26 Juny: 4,5swim-150bike-140run. 23h15’ (dissabte cursa Sobarbe 65km3500d+ 3ºclas.)

Set 27-3 Jul: 1,5swim-80bike-185run. 31h (dissabte Nuria-Queralt 92Km 6000d+ 7ºclas)

Set 4-10 Jul: 5,5swim-210bike-47run. 17h30’ (dissabte cursa llop 32km 1000d+ suau)

La setmana de la cursa, nomes 2 sortides de trote una de 60’ i una de 30’... Estiraments cada dia.

Es a dir, la duresa no esta en la prova, sinó en tenir les ganes suficients d’entrenar i la capacitat del cos a recuperar-se d’un dia per l’altre i com no, disposar del temps per a poder-ho fer i que a casa estiguin d’acord...UN REPTE DE COLLONS !!!

LA CURSA...

6AM, mos llevem a la furgo, unes torradetes amb mermelada, un plàtan, un cafetó i llestos.

Mentre hem vaig vestint, en el pàrking es respira un caliu diferent a altres curses, també llargues que he participat, aquesta sembla, be sembla, és d’un nivell encara superior on la paraula ULTRA se li que da petita...Ho dic perquè a les 7h (una hora abans de la sortida) pel pàrking al costat de la sortida ja rondava quantitat de gent que anava cap allí...1h abans!!! Hi ha corredors que viuen per aquest tipus de vida...La majoria de mitjana 40-45 anys d’edat, amb milers de km a les seves cames s’intuïa que no anaven a fer un 10.000 ni una excursió de jornada, possiblement anaven a fer la cursa més dura de la seva vida...Si més no, és diu que ha estat la cursa més dura d’Europa en distàncies 150-200Km i no en tinc cap dubte...

En fi, estic preparat, tot i amb això se que tocarà patir i també estic preparat per a fer-ho...

Arranquem, com sempre, uns més ràpids i altres mes lents, no problem, aquí cadascú acabarà ocupant el seu lloc final.... Jo com sempre m’agrada sortir darrera de tot, així tot i anant lent ja vas passant gent només començar i això ajuda psicològicament...

En el km8 aprox...Atrapo un grupet on hi ha en Joel Jou, corredor i amic de casa nostra, els passo i vaig fent camí, ben segur que amb algun d’ells ens tornarem a retrobar....

Del recorregut, pos que us he de dir, increïblement tan dur com impressionant on com si un filtre en la ment humana et fes regular l’energia i retenir el dolor avançant desnivells i metres a tort hi ha dret...Destacaré algun dels punts de crisi i anècdotes de la carrera per retallar una mica el text, ja que ni hauria per fer un llibre de lletra petita ben complert...

L’assumpte es va estirant, imagineu 140 atletes escampats per 170km es podria trobar un sol corredor en cada punt kilomètric i encara en sobrarien....

Km43 Refugi Joan Canut, on arranca la pujada a Comapedrosa, arribo en 15ª posició i arranco el 13ª dos necessiten més temps per avituallar, vaig junt amb en Francisco Saez Marques que finalment acabarà 6º...Anem els dos regulant molt, pujant a ritme però baixant moooolt tranquils, aquí la gent mora per les baixades no pas pujant....

A mitja pujada ens trobem amb Adolf Aguiló, no portava pals i això li passava factura, el passem i seguim...

Km61 Bony de la Pica, la baixada més dura de la carrera, barranc amb herbes que patinen i cordes i tot, tenim la sort d’agafar-la encara amb llum de dia....

Km70 La Marginada. Primer avituallament gran, aquí ja anem 6º i 7e i mantindrem aquestes posicions fins al final de cursa....Ens comenten que els dos germans Andorrans ens treuen 1h30’ ocupant posicions 4ª i 5e que també mantindran fins al final....

Tenim una climatología bona, son les 22:30 i la nit no es presenta freda, hem noto be i mitjons curts que porto del “Mdei-Last” no m’han fet cap tipus de llaga i decideixo no canviar, simplement unto de nou els peus de “alibud pomada” menjo arròs i el batut hipercalòric que portava preparat hi en 15’ ja estem en marxa de nou....

Pugem al Coll de la Gallina +1000d per tornar a baixar a Sant Julià -1000d, pensem que a Sant Julià Km86 tindríem algo d’avituallament, però no es així, només ens restava mig bidonet d’aigua hi ens diuen que fins a Naturlandia a +700d, gestionem algo recursos i sort que passem per una casa que tenia una manguera, faig parar al company i avituallem aigua...Salvats.

Km90 Naturlandia. Avituallament fort, prenc un caldo amb arròs i un plàtan, em canvien la bateria del GPS que m’ha posat organització i surto abans que el company que s’entreté una mica més per omplir el camel...Vaig tirant cara avall, sembla que el company no vingui, i vaig fent camí...Començo a remuntar de nou reprenent traçat de ULTRA MITIC anant cap al Refugi de Prat Primer i fins a Coll Bou Mort +1000d des de Naturlandia,,, aquesta pujada l’he feta sol tot i que a uns 300m anava veient frontal del company que m’anava recuperant....Aquí no tenia gana de menjar res, eren les 3 de la nit i per no agafar globo vaig anar jugant amb una barra de power-bar, anant fent pilotetes a la boca com si fossin carmels i quan aconseguia acabar-ne un, feia una altre piloteta i així durant tota la pujada...A dalt ja no tenia barreta....I el company hem recupera anant els dos junts altre cop...

Km110 Ref.Perafita.

Aquí tinc l’únic pajarón de la carrera, son per allà les 9h del mati, hi es una pajara diferent a les que es tenen normalment (de baixon) es una pajara de fatiga general, em fan mal els ossos i sembla que hauré de plegar...Decideixo parar 20’ i menjar assegut un sanwich que portava de formatge i pavo, una mica de cola, un altre plàtan i sembla que molt millor, a partir d’aquí tot el que resta de prova ja el faig caminant, exepte algun tramp de bona baixada, però pocs...El company que anava amb mi marxa i ja no ens tornem a trobar més...Durant la parada un corredor de la Ronda hem passa, però acabarà abandonant a PAS DE LA CASA junt amb 2 més, fatigats per tan desnivell de baixada....

Km132 Pas de la Casa. Parada de només 15’ on amb els 3 abandonaments que em trobo aquí em col·loco en la 7ª posició que em durà fins a meta...

Km i Km, el cos es comporta perfectament, mentre corredors del ULTRA MITIC et van passant amb respecte....

Km151 Ref.Coms de Jan. Em trobo a la Mar fent un caldo calent, ella venia de la ULTRA INICIATIC i portava 80km a les cames, també estava cansada però feia molt millor cara que jo amb 151....Eren les 8 de la tarda i començava a bufar aire gelat, sobretot dalt dels dos colls que quedaven per coronar, a mi ja no m’entrava res de res,vaig agafar un paquet de galetes TUC salades i pel camí les anava triturant engolint-les a la força amb el bidó de cola-aigua que et mantenia una mica despert...La Mar surt una mica darrera i fins i tot em recupera, era el segon baixón guapo de la carrera,que vaig poder gestionar, gracies a la seva companyia....

Llavis tallats i llagues a la boca, denoten la fatiga de l’organisme.

Poc a poc hem refaig i la vaig deixant endarrera, ja son les 22h del dissabte i pugem cap a l’últim coll, Collada de Meners, amb un aire i fred de collons que et prohibeix parar si vols sobreviure...Penso en la Mar, espero que no pateixi gaire, jo he de seguir fent la meva carrera, no puc parar, ja soc dalt del Coll a 18km de meta,,,una baixada eterna que la gestiono mitjançant gels de cafeïna, mig somnàmbul.... Pensant en com cony es gestionen els 330km i 24000d+ del pròxim repte al que estic apuntat i que em passa pel cap desapuntar-me EL TOR DELS GEANTS,,,, el consol és que gent que l’ha feta diu que el terreny és molt millor, algo es algo....

Km 170 12500d+. Finalment, finisher en 42h i 7ª posició en una cursa on per ara només hi ha 45 finishers en tot el Planeta Terra, on saber gestionar les forces i ser pacient guardant en tot moment es la clau de l’èxit....

Gran cursa també de la MAR que al final en els últims 20Km només li vaig treure 15’ !!! i demostra la gran resistència que te la meva SUPER DONA !!! Fent aquests 100Km i 6000d+ de L’ULTRA INICIATIC.

PD. Aquesta la cursa més dura de la meva vida, amb diferència.

LA POST CURSA...

La post cursa, igual que la PRE-CURSA i la CURSA, no es treball senzill...El baixon que te el cos es molt heavy, no tan sols a nivell físic que et poses a córrer 10 dies després de la carrera i veus que no vas ni en rodes, estàs buit, com si a dins les cames i hagués serrin....Costa molt tornar a la càrrega.... L’objectiu esta assolit el cos es relaxa i entra en un estat “SEMI-DEPRESIU” on tota la preparació ja ha passat i el gran dia de la cursa també... De vegades resulta difícil disfrutar de tal proesa aconseguida....I més encara començar a entrenar per afrontar NOUS REPTES, que sense aquests per a mi la vida no tindria gaire sentit....

Fins la Pròxima !!! By Marc...

+ FOTOS

OT A LA REVISTA EL REPLÀ (VINYOLS I ELS ARCS)

2011-07-27T18:41:00.004+02:00

Per cert, aquesta foto passarà a la història del nostre club. Primer i segon lloc a la Marxa Reus-Prades-Reus 2011 AlbertB i Pere (5h27m).

SOPAR DE FINISHERS I AMICS DELS CARRASCLETS

2011-07-26T16:14:00.008+02:00

El passat dimecres dia 13 de juliol, els Carrasclets i un gran nombre d'amics ens vam ajuntar per fer un sopar per celebrar la finalització del repte "Ruta del Carrasclet" aconseguit el passat mes de febrer.

Recordem que aquesta ruta és el PR-C88 de Capçanes a Reus amb 77km i un grup d'Obrint Traça, del Trote Extrem, del Borges Trail i de la UEC Tortosa vam aconseguir finalitzar amb 13h45m.

Per motius d’agenda i sobretot de mercandashing s'ha retardat la data de celebració fins l'estiu. Vam aprofitar la festa per fer entrega dels obsequis de FINISHER. En aquest cas, la barretina Carrasclera, amb el color característic del vi.

Per la segona edició, febrer 2012, haurem de preparar un tràiler de barretines ja que el track ha tingut més de 2.000 visites...jejeje

Accés a la crònica, per refrescar-vos la memòria.

PD: Us presento al nou obridor, AlbertBP. Possiblement un futur Carrasclet. De moment ja té la camiseta Carrasclera. Moltes Gràcies. (Joan)

PD: Dels 11 carrasclets, 5 van participar a la Ronda dels Cims [170km] de l'Andorra Ultra Trail, amb diferents sorts. Agrair el gest del Paco (UEC Tortosa) que 30 minuts abans de ser finisher i amb gairebé 45 hores de batalla ens va escriure aquí al blog anunciant que un carrasclet estava a punt de ser finisher a Andorra. Gràcies company.

ANÈCDOTA:

Malauradament el PR-C88 està una mica deixat. Al llarg de la ruta, de quan en quan, es van trobant ressenyes. Fa molts anys a Reus hi havia un pal indicador de la ruta, però ja fa temps que va desaparèixer. Aquesta setmana he vist que on hi havia aquest pal (xamfrà Avda Comerç amb Camí Pedrera del Coubi), han podat les plantes de la paret i han deixat al descobert una pintura de la ruta. Per tant, ja tenim un punt oficial per ubicar l’arc d’arribada per la pròxima edició.

ANDORRA ULTRA TRAIL "CRÒNIQUES"

2011-07-20T16:14:00.009+02:00

RONDA DELS CIMS [170Km D+12.000m]

L'Enric ens relata (aquí)

"L'Enric i el JaumeG en plena lluita"

Accés a tota la Ronda del Cims amb fotografies, realitzat pel finisher Joao Hora (52h18m). Paisatges espectaculars.

"La Montse orientant-se amb el so de la gaita al Comapedrosa"

"Lo Marc, rodejat de l'elit amb la seva super 7a posició de la general en la duríssima Ronda dels Cims"

"La Mar al pòdium com a 3a en finalitzar l'Ultra Iniciàtic"

ULTRA INICIÀTIC [103Km D+6.800m]

l'AlbertB ens relata:

Després d’un curt viatge fins Andorra, arribem a Ordino, el meu pare, el Toni, Ramón i un servidor. Jo notablement més neguitós que ells degut a que només em quedaven unes poques hores per l’inici de la cursa. Marxo de seguida a buscar el dorsal, comprar uns bocates per la cursa i al “briefing” que realitza l’organització. L’ambient ja era extraordinari en aquelles hores i el rellotge de la ronda del cims ja feia hores que corria.

Només sortir del briefing em trobo al Carles del Borges Trail, que últimament el trobo a totes les curses (fins i tot d’asfalt com la marató de relleus de S.C.). També em trobo l’Óscar un company de feina que esta fet un crack i que prové de les extraordinàries terres dels germans Heras. Fem petar la xerrada i molt aviat ens trobem a la Mar. Després d’uns minuts d’intercanviar experiències i preguntar pel Marc, Enric, i inquietuds varies decidim anar a descansar per trobar-nos sobre les 22:30hores a la sortida de la cursa.

Són les 22:30h i ja estan tots tres preparats per la sortida, fem els últims preparatius i quan no ens adonem ja estàvem corrent després d’uns fantàstics focs artificials. Els primers 8 km’s planejaven bastant amb una falsa pujada, l’Oscar va sortir escopetejat cap al davant de cursa i ja no vam saber res més d’ell (més tard sabem que va tenir que plegar al km 70 quan anava primer de cursa), els mortals Mar, Carles i jo vam sortir tranquils al nostre ritme sabent que això seria molt llarg.

Quan portàvem una estona escalant per la primera gran pujada e intentat seguir el Carles que va marcar un bon ritme, em giro i veig que la Mar no hi és, la veritat es que anem tots molt apilotats i hi ha una mica de caos. Decideixo no perdre el Carles, ja que fer la cursa sol seria una mort segura! Tampoc no vam saber res de la Mar fins al final, quan ens vam assabentar que va quedar la 3ª noia!! Tot un èxit!! Enhorabona!!

La primera pujada la vam finalitzar molt bé, i llavors tocava baixar molta estona i amb molta pendent. Ràpid ens vam adonar amb el Carles que farem una simbiosis collonuda, ell escalador fantàstic es situa davant a les pujades, fent que jo tiri una mica més i retenint-lo a ell a la vegada. A les baixades la cosa canvia i intercanviem papers. Portem un ritme suau fins arribar a la segona pujada forta que ens portarà fins al refugi de Comapedrosa, moment que aprofitem per descansar uns 10 minuts, menjar alguna cosa i agafar una mica de fred, que es va acabar només començar l’última part de la pujada fins la Portella Sanfons. Allí vam parar un minutet per disfrutar de les vistes, per una banda la llengua de frontals blancs que venien radere, la llengua vermella d’aquells que ja havien passat fa una estona i per altra banda el Comapedrosa que estava sent coronat per els nostres companys de la modalitat mític que formaven una bufanda de llums al coll del gran pic, i tot això il•luminats per una lluna plena enorme que feia que el cel fos més clar que les muntanyes que ens envoltaven. Una imatge de postal per recordar i adonar-nos de la immensitat del món que vivim i lo petits e insignificants que podem arribar a ser davant aquelles majestuoses muntanyes.

Al despertar, iniciem la llarga, però que molt llarga baixada fins a Caldea quan ens comença a clarejar el dia i tenim que apagar el frontal. Finalment son sobre les 7:30 quan arribem a l’avituallament i amb el Carles en fotem les botes!!jajaja Bocata, sopa, fuet, café, ens canviem la roba i després de 40minuts a l’avituallament decidim afrontar la més llarga pujada fins al refugi de l’illa. Amb les piles totalment carregades portem un ritme molt bo i comencem a avançar corredors que gairebé no van parar a l’avituallament. Després d’una pujada molt bonica per un paratge patrimoni de la UNESCO arribem al refugi de l’illa on hi ha una organització esplèndida! Reposem gasolina i afrontem la última part de la pujada també molt dura. Anem per la carena i descendim per un corriol molt tècnic i empinat fins arribar a una baixada suau però molt tècnica i lenta pels llacs del Pessons. Acabem de baixar i arribem al km 67 (Bordes d’Envalira) on ens espera la segona bossa de roba per canviar-nos i un dinar que vam aprofitar amb el Carles fins al màxim!jejeje Després de la segona llarga parada, tenim forces per afrontar l’última part de la cursa, fins a la vall d’Incles i finalment iniciar el penúltim gran pic amb una pujada final quasi vertical!! Va ser molt però que molt dura.

Ja queda poc i encara que les cames ja comencen a notar el cansament, el cap cada cop el tinc més seré, començo a creure’m que puc acabar, que si no passa res aconseguiré l’objectiu que en un principi pensava que no podria assolir.

Des de el pic arribem fins al refugi Coms de Jan després d’un altre dura baixada. Al refugi mengem una miqueta e iniciem finalment l’última pujada. Amb el Carles decidim treure l’artilleria pesada i ens prenem un “gel”. La primera part de la pujada una mica més suau però molt dura, i una segona part amb bastant més pendent va ser el que ens vam trobar, encara que ja veiem el final a la palma de la mà, perquè desprès només quedaven uns 15 km’s de baixada. Va ser en aquell moment quan afrontàvem la part més dura de la pujada final quan una veu de radere em diu: “Amb el teu permís vaig a cremar l’últim cartutxo” Efectivament, és el Carles que encara tenia forces per tirar una miqueta més, jo li dono ànims i li dic que tiri al màxim, que ja falta poc per arribar. Em va posar el dilema de si intentar seguir-lo o continuar amb aquell ritme que anava còmode. Finalment decideixo la segona opció i continuo xino-xano pensant que pel poc que quedava per la baixada doncs, si podia intentaria fer el mateix.

Arribo a dalt de tot i la felicitat m’absorbeix, ja que ara si veig clar que acabaré, aprofito per descansar un parell de minutets fent petar la xerrada amb els organitzadors i menjant un plàtan.

Començo la baixada de aprox. 12kms i decideixo com el Carles, cremar l’últim cartutxo. Uns minuts després d’iniciar la baixada l’agafo i li dic que l’esperaré al pròxim control, que vull llançar-me durant una estona de baixada. Sorprenentment començo a veure gent pel davant i els avanço, primer un, desprès un grupet de 2, dos més, etc.... Tot sorprès arribo a l’últim control i em diuen que vaig 18, o sigui del 26 he passat al 18!! Uooo 8 posicions!! La destral ha fet efecte!!jajajaja

Espero al Carles, però tal com veig que arriben un parell de corredors que havia avançat i sortien del refugi mentre jo esperava, el meu cap no va poder aguantar i em vaig llançar com un jabalí, em sabia greu, però no vaig poder resistir la temptació.

Ràpidament els vaig avançar de nou i van començar els últims 10km’s de la cursa amb uns 6 o 7 últims molt pesats on una pista plana. Vaig poder mantenir un ritme bo de 5,30min/km més o menys i quasi quan arribava a meta ja veia la pròxima parella a tiro per avançar, llàstima que no em va donar temps, però va anar de poc, ja que amb 12kms els vaig retallar més de 20minuts.

Finalment després de 21h i 29minuts arribo a meta, amb aplaudiments i l’ambientaso que hi havia a les 20:30 a Ordino. Una experiència inoblidable!! Encara que quan paro i l’eufòria de l’ultima baixada s’esfuma del meu cap torno a la realitat i noto el cansament de cop! Bufff! Mare meva!!

Els moments després ja va ser la dutxa, el sopar i el “supertanc” de birrota que ens vam fotre amb el Carles a una de les terrasses d’Ordino mentre recordàvem moments de cursa i veiem arribar als valents que encara estaven batallant per aquelles muntanyes, ja ben entrada la nit.

Felicitats a l’organització per una cursa molt ben marcada, uns avituallaments del tot correctes i una gent als controls esplèndida!! Encara que es una cursa duríssima és una cursa per repetir!

Finalment agrair, la companyia del cap de setmana al meu pare, el Ramón, el Toni, Marc, Mar, Oscar i sobretot al Carles que vam afrontar tota la cursa junts patint i ajudant-nos mútuament en els moments difícils, per poder finalitzar amb èxit. [by AlbertB]

PD: Pendent de rebre més fotos.

WEB CURSA

CURSA DEL PEDRAFORCA "CRÒNICA CERVATILLO"

2011-07-18T20:33:00.004+02:00

Diumenge 10/07/2011-8:45h-1.200 m Saldes.
Tot està preparat, ja fa estona que escalfo i estiraments. Ja ens criden que tots els participants passin pel control del sportident i ens col•loquem a la graella de sortida. El solet ja escalfa però l’aire es fresc, tot i així em poso no massa davant i a l’ombra i toca esperar l’hora de sortida, que es fa eterna. Em trobo l’Antonio Buqueras, company de club. Les 9h comença, pels carrers de Saldes s’enfila un correbous de més de 300 espartans amb un únic objectiu, superar els 1.298 m de desnivell en menys de 9km, al més pur estil Cuita al Sol o més. S’acaba els carrers i comença pista tot seguit ja el senderó pujant fort i comencen els 1ers embussos, pel meu cap penso: - tenia que haver-me posat més avant a la sortida!. Començo a avançar gent, ja que son pocs els Km que puc córrer ja que la pendent ho permet i s’ha d’aprofitar. Passat els embussos de gent, ara s’avança en fila formant els primers grups de gent, arribo al mirador del gresolet 1.567 m. M’enfilo fins al refugi Lluís Estasen, passat aquest una treva de 300 m corrent i comença la destralada, m’agafo els quàdriceps per empènyer i amunt. Pràcticament 1.000 m de desnivell des del refugi fins el Pollegó Superior, on des del Coll del Verdet començo pràcticament de 4 grapes ja que les cames no responen i necessito tirar de braços agafant-me a les preses i fissures de la paret de la canal que s’enfila sinuosa fins l’ avant-cim. Entre presa i presa de roca, sorpresa! Toco dins una fisura un grapat de gel, ahir va caure calamarsa aquí dalt i encara s’aguanta, fa fred, al meu sensor dèrmic calculo que dec estar a uns 12 ºC. Ja sóc d’alt! 1h45min, buff! Per fi, ara queda la baixada fins la enforcadura, delicada, amb centenars de roques en sable apuntant cap els meus genolls. Arribo a la enforcadura, em tapo els genolls pujant els compressors dels bessons i em lligo fort les trabuco i avall tartera! Amb estil telemark, vaig clavant els talons i els turmells dins el riu de pedres. S’acaba la tartera i m’endinso dins un bosc on la pendent no afluixa, això m’obliga a frenar una mica per no estavellar-me contra algun boix, les arrels de pi fan la guitza provocant alguna que altre relliscada. Ja veig Saldes, queda un 1Km, l’última apretada, ara queda una pista i un camí estret ziga-zaga. Arribada! 2h24min. [by Cervatillo]

PD: L'obridor ANTONIO va acabar la cursa en 2h41m.

Web cursa

Fotos

ANDORRA ULTRA TRAIL "SEGUIMENT CURSA"

2011-07-15T11:27:00.007+02:00

ÚLTIMA HORA: Resultats de les dures batalles segons informació de l'organització:

FINISHERS:

- MARC (7) 170km-solo amb 41h53m

- ISMA (6) 170km-relleus amb 36h37m

- Albert.B (18) 103km amb 21h29m

- Mar (53 de la general) 103km amb 27h10m

- Montse (181 de la general) 35km en 8h51m

BAIXES:

- Enric al km 135 aprox. amb gairebé 45h de cursa

- Tàndem Txell i Oscar.M al km 50 aprox. amb gairebé 16h de cursa

MOLTES FELICITATS A TOTS. PEL SIMPLE FET D'INTENTAR-HO, JA US FA SER UNS SUPERGUERRES!!!!! ÀNIMS I BONA RECUPERACIÓ. ESPEREM CRÒNIQUES I NOTÍCIES.

PD: Penseu en baixar-nos formatge i sucre...jejeje

_______________________________________________________________

Aquest any hi ha batalles per a tots els gustos i nosaltres tenim guerrerus repartits en tots els fronts:

RONDA DELS CIMS [170Km D+11.900m] Sortida divendres 8h

Marc (nº 8)

Enric (nº 96)

Isma (nº 5042) - opció relleus

ULTRA MÍTIC [112Km D+9.700m] Sortida divendres 23h

Txell (nº 1201)

Oscar.M (nº 1216)

ULTRA INICIÀTIC [103Km D+6.800m] Sortida divendres 23h

Mar (nº 2046)

Albert.B (nº 2058)

TRAIL [35Km D+2.500m] Dissabte 9h

Montse (nº 3159)

MOLTA SORT A TOTS!!!!

Seguiment de la cursa en directe (aquí)

Web cursa

ULTRA TRAIL SOBRARBE [65Km D+3500m] "CRÒNICA MARC"

2011-07-09T16:01:00.011+02:00

25 JUNY DEL 2011

ULTRA TRAIL SOBRARBE

65Km 3500D+ 3ºCLAS.

Una més per a contar.

Després d’una setmaneta amb 85Km a les cames, més algú de bici i natació, decideixo rematar aquesta setmana amb els 65Km de Sobarbe junt amb la Mar, tot i que aquest cop cadascú va córrer al seu ritme.

Vam pujar divendres tarda amb la furgo fins al castell d’Ainsa on vam recollir els dorsals i deixar bastons, ja ke t’els donaven al km24 quan iniciava la pujada.

A les 6h arranquem de la línia de sortida, els primers 24km eren pràcticament plans amb alguna sifonada que altre...Sense voler apretar la inèrcia de la cursa hem va plantar al km21 en 1h50’.

km 24

A partir d’aquí començava el festival de pujada 3500d+ amb tan sols 44km.

Quan arribo a la Marató hem canten que vaig 5º, OSTIA!!!, que foto aquí 5º.

Per detras, la Mar es va ajuntar amb la Reyes del UEC TORTOSA, que al final va decidir plegar a la Marató. La Mar va seguir fent 4ª noia. La van batejar com “EL RELOJ” per la constància en el ritme.

No hi ha res pitjor que lluitar per les posicions davanteres d’una cursa sense haver descansat durant la setmana, si es que avui no era dia de batalla...Però be, la música sonava, i no hi havia altre, que ballar com fos...Una 5ª posició no es podia desmerèixer, encara quedava el més dur per davant i la veritat hem trobava força bé. La calor va fer molt mal.

Sortim del Km42 amb un xicot de Còrdova, que baixant hem va passar força ràpid, anava sense pals i remuntant el vaig anar despenjant...

La Reloj

El Cordovès, company de cursa

Tirant, tirant a ritmillo, vam avançar a un corredor i només encarar última baixada d’uns 8km del Cordovès hem va tornar a passar, jo anava justet de gasolina...

A uns 2km per meta veig al final d’una recta de la sendera el Cordovès i davant seu el 3º classificat, vaig treure forces hi hem vaig llençar com si la vida mi jugués a pels dos, pensant ja en la 3ª posició, entrant per dins el poble vam anar fent canvi d’impresions, vull dir: ara tires tu, ara et deixo jo...A la recta final que picava amunt, al capdevall del poble vaig arrancar de darrera amb ràbia hi vaig entrar sol a meta, gaudint d’una 3ª posició que avui no tocava pas.

Pel que fa l’organització un 10+, ja que amb 30€ vam tenir:

Esmorzar previ cursa.

Avituallaments contundents.

Spiker a l’arribada amb musica a tota pastilla i un prat d’herba per geure.

Barra lliure de cervesa.

Dutxes i piscina.

Sopar complert.

Sorteig de moltíssims regals. By Marc.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

Lloc web

Fotos Ramon

NURIA-QUERALT [92KM D+5000m D-6000m] "CRÒNIQUES"

2011-07-07T11:04:00.003+02:00

CRÒNICA DE L'ENRIC

ACCÉS AL SEU BLOG

CRÒNICA DEL MARC

2 JULIOL DEL 2011

ULTRA TRAIL NURIA-QUERALT

92Km 5000D+ 6000D- 9ºCLAS. 13H58’

Una més per a contar.

Després d’una setmaneta anterior mogudeta acavada amb l’ultra de Sobarbe, tancant amb 150km setmanals de run, entrava en la setmana de màxim volum, sempre i quan no hi agés cap molestia que ho limites, la intenció era aquesta.

Després d’un diumenge de descans, dilluns tarda ja vaig cascar-li 21 de run amb un Reus, collet de Sant Joan allargat cap al coll de la Batalla, dimarts van ser 25 fent un Reus, Aleixar, batalla, coll Sant joan per darrera, Almoster, Reus.

Dimecres, etapa reina, amb una matinal de 25 sent Reus, Selva, Batalla per ctra, Picarany, Reus. I una tarda amb els del Trote a Vilaplana, sortint 17 mes amb pujada tota a trote per tosques i baixada tranquila per Garrigots.

Be doncs, dijous 80 de bici amb mar i divendres descanso...

Divendres pujo amb la furgo tot sol cap a Berga, sopo llanties amb arros hi cap a la piltra.

Dissabte 7:00am al bus fins al cremallera de Nuria, Cremallera hi ha 11:00am amb un sol d’escàndol arranquem del Santuari de Nuria cap a Queralps 400 personetes.

Com sempre, el personal sembla que perdi el tren, o que li hagin fotut la cartera...Mare meva quin foc d’artifici es preveia...”LOTERIA !!!”

Jo, ben carregadet de bon principi, vaig posar ritme conservador per anar-lo controlant...

Be la ruta no la detallo...Pujadetes de 1000d+ seguidets no aptes per a principiants al mon ultra...

A la primera baixada m’atrapa la primera dona “JUDITH CASES” poca broma...Hem pregunta que faig tan enrrera hi anavem dels 20 primers, quin desespero!!!...Li comento que vaig servidet....Ella hem diu que tmb....Hem comenta d’anar junts, ok li dic, hi comença a baixar com una loca i jo tm bloco darrera seu, en paralel, brutalllllll, en aquella baixada vam passar a 5 corredors....No era dia de ritme pero ja anavem dels 15 primers...

Km i mes Km, calor i mes calor....Pasem al “RICARDINYO (RICARD VERGE)” (6h i algo en 100km pista, un puto crak ke patia del calor).

ESQUERRA RICARDINYO DRETA JORDI ARMENGAU (BERGA)

També passem en “TONI CALDERON” (hem comenta que patia de caderes i iskios) la duresa passava factura....

Per allà al 50 en una pujada la Judith para i bomita, hem paro amb ella, diu que tot va be, la deixo i segueixo sol...M’ajunto amb en “JORDI ARMENGAU” natiu de Berga i fet a estes muntanyes, ja vam compartir tota la meitat de l’ultra d’Andorra al 2009 fent 7º i 8º, vam anar força estona junts recuperant posicions fins que en un tramb que jo vaig fer per cami i ell ctra. Hem va deixar...

DE CAÇA I CAPTURA AMB JOAN OLIVA

Tirant, tirant hem vaig ajuntar amb en “JOAN OLIVA” d’Alcanar fins que vam atrapar als 4 primers, l’Oliva, suposo que mes fresc de la setmana que jo, es va poder enganxar, jo coneixedor del que tocava avui, hem vaig soltar i seguir la meva carrera. En ultima pujada vaig trovar a “ADOLF AGUILO” d’Alcanar sentat en una pedra amb un pal a la ma, semblava NOSTRE SENYOR, estava “KO”(setmana anterior havia fet 100km Picos Europa), es va repetir el mateix que el km100 de l’EUNMILAK-2010 on vaig fer 4º.

ADOLF AGUILO

Llastima que en els últims 18km vaig acavar pagant la fatiga acumulada, com era d’esperar hi el que m’empipa mes es que hem va quedar tocat el quadricep dret havent de fer 1000d- negatiu caminant, llastima, de la resta vaig anar perfecte...Faré el possible per veyre si en 15 dies hem recupero per ANDORRA AL 100%, on l’any passat en 112Km va acabar un 25% i aquest any n’han fotut 170Km i simplement el fet d’acavar tal proesa seria un èxit . [by Marc]

+ FOTOS

REUS-PRADES-REUS (Cròniques endarredides 1era part by Pere)

2011-07-05T14:56:00.002+02:00

Fa temps que tinc el forn amb una mica de Carbó i intentarem treure una mica la carbonilla:

Crònica Reus - Prades -Reus 5 juny:
En aquesta "competició", marxa del calendar, em presentava, desprès d'haver agafat agulletes el diumenge anterior, acompanyant l'AlbertB uns 26kms de la Marató Baronia d'Escornalbou.
A la sortida ens vam trobar diferents OTs, com l'Isma, la Montse, la Txell,Xavi Aguiló , l'AlbertB i jo mateix.
A la sortida altres cares conegudes com l'OT Enric que acompanyava la Montse a la sortida, el Marcel i l'Eva, el Narcís i molta altra gent com el Oscar Porres i el Quim de Riudecanyes.
Com a competidors, 2 UECs que si ja eren coneguts, ara, desprès de la volta a Catalunya, encara ho són més, els germans Giné. I d'altres rivals que ara no recordo el nom, però es poden veure a la classificació.
Puntuals van donar la sortida, i la gent a caminar... aiss perdó a correr comsi fessim una cursa d'asfalt. I el Isma a ritme de mitja marató, espiritat cap a Castellvell. A la ctra sols veiem una figura petita a la llunyania. Darrera, anavem un grupet de corredors, format entre altres pels 2 UECs, l'Albert i jo.

Quan el camí es començava a empinar des de Castellvell cap al Picarany, el Puça va dir-se, prou de ritme trotero, i va arrencar a correr a pel Isma que ja haviem perdut de vista, al caps d'uns segons vaig saltar jo, però sense intentar seguir un ritme que per mi era massa fort, i al saltar jo, va saltar darrera meu el Xavi Gine.
Vaig intentar deixar-lo a la pujada del picarany, i tot i que m'hi vaig distanciar, a la baixada al coll de la Batalla em va agafar i deixar. Avituallament, i cap amunt. Aquest punt seria molt important a posteriori...
Anant pujant, arribo a la font del roure, ja notant una miqueta el genoll, i creient que vaig 4rt, al avituallament, quan encara no havia sortit arriba l'AlbertB, i decidim anar junts, anant fent.
Arribem al avituallament del creuament dels motllats i l'Albert em fot presses "Vinga Pere, menys xerrameca i anem ja!", collons quin estres,jajaja
Anem tirant i ens creuem pasada la creu trenacada i abans del Puig del Picorondan, una zona molt maca i tristament amb una zona cremada, amb el pare d'un amic meu, corrent en sentit contrari i que ens diu que anem 2ons. No ens ho creiem, doncs no quadren els numeros. Aqu´í veiem al Isma al fons. I al arribar al següent control, ens diuen que efectivament anem 2ons i que no ha passat ningú de vermell. Flipem i veiem que els UECs s'han perdut, doncs ale, endavant i el Albert fotent-me presa, marxem cap a Prades, i hi arribem força bé. Just arribem i esta el Isma que s'ha canviat la pell com les serps :-P i a punt d'arrencar. Nosaltres agafem entrepà, beguda, em trec pedres de les bambes i mentres arriben els Giné, arranquem i el Xavi ens segueix enseguida doncs aquest no para, i al cap de poc ve el Puça que no ha parat a fer entrecot, tal i com voldriem.
El Puça marxa en caça i captura de l'Isma, i nosaltres avancem al seu germà i el deixem una miqueta, però ens recupera, fins finalment a la Febro, a les pujades deixar-lo.

Ara pensem que sóm 3ers.
Arribem a l'avituallament abans del creuament de la ctra al poble de la mussara, i seguim anant força bé, xerrant i gaudint. I pensant en les Tosques, aquestes les baixem xino, xano per no pendre mal i poc abans de la pista d'acces a Vilaplana ens passa el Xavi G. amb una velocitat de descens superior a la que ens atrevim avui, però en plena pista veiem que li mantenim i retallem suaument la distància.
La sorpresa es nostra, al arribar al poble i veure l'Isma al avituallament, va una mica tocat i intenta menjar per refer el cos. El Xavi, arrenca sense parar, doncs no para per res, naltros sortim quan ja no el veiem i ara soc jo qui li foto presses a l'Albert, i intentem fer un grupet de 3 OTs rellevant-nos, l'Isma va una mica més just i finalment ens diu que tirem.
Al poc ens trobem una serp, que l'albert no trepitja perque el vaig arremblar de cop, i del susto que es va fer, va fotre un bot que era per gravar-ho, i jo un bon fart de riure, i ell també

Avancem fent relleus, i quan arribem a l'Aleixar, agafem al Xavi, al avituallament repetim, ell no para i naltros casi que tampoc, no hi ha aigua ni aquarius a la taula, sols veig que hi ha 3 llaunes de cervessa, amb alcohol, sense i tipus xampu, agafo la sense, mentres des de la taula debateixen que si es pot agafar i que si no. Jo vaig bebent pel mig del poble mentres corro (el corredor bebedor semblo,jajaja). L'agafem a les pujades de sortida del poble direcció riera de Maspujols i alli el deixem entre principis de rampa de l'Albert, vam jugar al ritme correcte per que no tingues rampa, però el Xavi no ho notes i el deixessim enrera.
Un cop a la riera velocitat de creuer 4'20''/km i altres bestiesses per l'estil.
Deixem la riera, 2ona serp, 2on surto, però aquest cop estava morta i fins que ens creuem al Riudecanyenc que ens diu que el 1er el tenim a menys d'un minut. No el creiem,però just passar l'escola oficial d'idiomes, veiem el puça girant cap a la boca de la mina.
Un cop allí arribem a l'avituallament tots junts, i sortim junts, l'Albert i jo tirant i el puça que ens diu que porta Globus enganxat, i així fem tot el recorregut fins abans del pont del Gaudí, on ens diu que tirem que no ens pot seguir.
Arribem junts, amb els braços enlaire, molt contents i havent'-ho passat molt i molt bé.
La resta de gent de OT i els amics i coneguts també la van acabar fent molt bona cursa tots plegats.
Com m'he allargat la resta de cròniques un altre dia.
Resultats
Fotos

Salut,
Pere

VOLTA A CATALUNYA A PEU I REPTE SOLIDARI ACONSEGUITS.

2011-06-26T13:56:00.012+02:00

Crònica del final de festa segons l'AlbertB:

Eren les 14h quan la Rosa ja m’estava esperant a la sortida de la feina. Deixa el cotxe i amb el meu tot carregat fins al “tope” ple de menjar, carretera i cap a Roquetes!! Quan entrem a Tortosa, truca el Pere que va amb el Jordi (Riudecanyenc i nou fitxatge de OT!jeje) que estan ja al punt d’arribada. Un cop fetes les salutacions, ens canviem i decidim anar tots 4 amb el cotxe del Jordi fins a Benifallet, ja que ni la Tere, ni l’Albert tenen el mòbil disponible. Arribats al punt de la via verda de Benifallet, ens duem una sorpresa, ja que veiem la furgoneta oficial de la volta!!! Hem coincidit al punt exacte!! Buff!! Menys mal perquè no ho teníem del gens clar.

Un cop allí ens trobem a tota la comitiva (Albert, Tere, Xavi, família, Fèlix, UEC, Trail Roquetes, etc...) que el primer que fan es donar-nos una càlida benvinguda amb un gran aplaudiment!! Veiem que no faltava de res!! S’han fotut un tiberi i uns quants tancs de cervesa merescuda, perquè el Lorenzo apretava de debò!! Les primeres notícies és que el Xavi va sobrat! Porta un ritme que fa treure la llengua (més tard ho vam comprovar). L’Albert ens explica una mica la seva gran experiència i ens ensenya el peu, que encara que ja fa més bona pinta per fora, de dins continua el mal. La Tere com sempre contenta com un gínjol!!

Al cap d’una estoneta la foto oficial de sortida i som-hi que falta gent! El sol apreta de debò i les temperatures son molt altes. L’únic descans que tenim és quan passem per algun túnel on l’aire fresquet ens refrigera els motors. Fins Xerta tot és així, anant xerrant, coneixent gent, escoltant experiències de l’Albert, etc... Arribats a Xerta, ja ens espera una orquestra que ens fa ballar una estoneta i tiren uns quants “petards” de benvinguda! Molt bon ambient, sobretot quan diuen que anem molt bé de temps i decidim parar un ratet; moment que decidim fer les primeres cerveses a la terrassa d’un bar.

Continuem la marxa passant per algun poble més; en tot el recorregut es va introduint gent a la comitiva i cada cop són més els que ens animen des de la carretera o punts estratègics per on passem. El Xavi va fenomenal, inclús algun moment l’hem de frenar perquè arribarem al poble massa aviat!! La Tere deixa la furgo i també s’incorpora a córrer, l’Albert xerra amb tothom des de la bici. Així afrontem els últims Km’s fins arribar a l’entrada de Roquetes, finalment, després de 15 dies d’aventures, experiències, moments difícils i molts més de bons i entranyables, s’acaba l’aventura que ha mantingut a molta gent unida, i ha aconseguit més de 3000kg de menjar amb fins solidaris.

L’Albert baixa de la bici com pot i afrontem tots junts l’entrada al poble. És molt emotiva, tots el nens del club d’atletisme estan esperant al Puça i al Xavi, i s’uneixen a la festa. També escoltats per la policia travessem el poble fins arribar al centre. Lloc on ens estan esperant tres o quatre centenars de persones per donar la benvinguda als tres grans protagonistes d’aquesta bonica història.

Tothom els felicita, s’obre cava, surten a la tele, fotos i l’ambient festiu comença a envoltar tots els que estàvem allí. Va ser llavors quan es van iniciar el reconeixement de tots el implicats, principalment dels tres valents. Flors, plaques, discursos molt emotius i agraïments a tothom els que han col·laborat. Especial agraïment al Trail Roquetes per reconèixer públicament la col·laboració d’OT en aquest repte de tots, quan els hi va tocar parlar amb ells.

Després de tot això va rajar la cervesa, el menjar i el que fes falta allí on ens trobaven. La gent del TR es van fotre una bona currada!!! No va faltar de res!! Com el caràcter innat de la gent de les Terres de l’Ebre. Aquesta crònica vull que serveixi d’especial agraïment a tots el que heu col·laborat el dissabte, i tots el dies que porteu treballant amb aquest projecte.

Finalment va arribar l’hora de marxar, ens despedim dels tres grans protagonistes, que molt agraïts ens donen les gràcies per la nostra col·laboració a tot el club Obrint Traça. I quan ja marxàvem, ens criden que volen que sortim a la foto oficial del Trail Roquetes, una cosa que a mi personalment em va fer molta il·lusió i és un detall més, que es suma als que faran que aquests dos clubs tinguem una especial relació en el futur. De moment ja estem compromesos a tenir representació al Km Vertical que organitzen ells, al Novembre, aneu-vos preparant escaladors d’OT que això pinta bé!! Fins aviat, que això sembla que no s’hagi acabat aquí. [by Albert.B]

Més links d'interes:

El Puça ens agraeix la nostra implicació en la seva crònica d'avui. GRÀCIES PUÇA, XAVI i TERE.
Crònica i fotos del Ximo
Fotos del Trail Roquetes
Fotos dels Uequerus
Notícia al DIARI

Després de la festa, els nostres obridors ens van dir pel xat:

Albert.B: Ahir va ser un dia esplèndid!!! gràcies en gran mesura a la gent del T-R que van tenir grans detalls amb nosaltres!!! També com no a l'Albert, la Tere, el Xavi. També al Valentí per portar el menjar des de Tarragona, i a l'Armobal per fer de punt logístic als de Reus i voltants!!! També a tots els que van assistir i ajudar a la causa. Ja hem fixat calendari pel km vertical!!!

Pere: Ahir va ser un plaer compartir uns kms finals del GR99 amb els Gine's, Tere, Roquetencs, UECs i cia, i amb la Rosa, Albert i Riudecanyencs. Ah i vam portar força caixes de menjar gràcies a tothom k va col.laborar: Joan (presi), Montse i cia (Armobal), i a tothom que ha posat el seu gra d'arròs (mai millor dit), segur que hi haurà gent molt agraïda per això. En aquesta societat que ens indigna, queda esperança.

ÚLTIMA ETAPA DE LA VOLTA A CATALUNYA A PEU

2011-06-24T18:08:00.009+02:00

Els protagonistes

Demà dissabte, si no hi cap imprevist d’última hora, els germans GINE i tota l’esplèndida comitiva de suport TERE & CO, arribaran a Roquetes, on 15 dies endarrera va ser el punt de sortida de la volta a Catalunya, i per tant, es tancarà la volta. S’haurà complet un somni d’un corredor que no té por als reptes i ens ha demostrat, com ell diu, “només aquells que intenten fer el que pensen, podran saber si poden fer-ho”.

Gràcies a l’esforç que ha fet el Puça de penjar les seves cròniques diàries, ens ha fet enganxar-nos cada vespre davant de l’ordenador per saber com li havia anat l’etapa. Amb aquestes cròniques, hem rigut, hem plorat, hem patit i ens hem emocionat. Ha estat com una gran pel•lícula, ha tingut tots els ingredients. Ara falta el final feliç, i pel que s’està palpant en l’ambient, la festa a Roquetes serà de les grosses. Al llarg de l’última etapa, Flix-Roquetes, s’aniran afegint amics a la comitiva. Un grup d’Obrint Traça es desplaçarà per participar en aquest final històric i fer els últims quilòmetres al costat dels protagonistes. Aprofitarem per baixar i entregar tot l’aliment que hem pogut recollir a Reus, MOLTES GRÀCIES A TOTS ELS DONANTS.

Si hi voleu anar, llegiu les següents instruccions, indicades per la gent del TRAIL ROQUETES. Volem destacar el gran treball que ha fet aquesta gent de Roquetes amb la difusió i implicació amb el repte. Gràcies companys i ens veiem dissabte.

_______________________________________________________________

Trail Roquetes diu:

Hi ha molta gent que vol rebre el dissabte a n'aquests campeons:

Clubs que vingueu de fora:

A partir de les 16h30m i fins les 17h45m apròx. hi haurà gent del Trail Roquetes a l' entrada de Roquetes (Terrasses del Pub Da Vinci). Entrant a la dreta.

A l' altra banda hi ha un aparcament.

Si algú vol acompanyar els darrers km per la via verda als campeons que vingue a les 16h30m i els intentarem portar a un lloc per on hagin de passar.

Gent que vulgue estar a l' arribada:

A les 18 hores pel voltant del mercat, desprès de l' arribada anirem a La Lira on hi haurà cervesa i alguna sorpresa.

Gent que vulgue còrrer el darrer km, des de la via verda (matadero) fins al mercat:

A les 18 hores al "matadero", seu del Parc Natural, via verda.

_______________________________________________________________

ÀNIMS XAVI, ÀNIMS PUÇA!!!

REPTE DEL PUÇA - CANVI DE CORREDOR PERÒ EL REPTE SEGUEIX

2011-06-22T13:32:00.026+02:00

Dijous 23: Ponts-Mollerussa FINALITZADA
Divendres 24: Mollerussa-Flix FINALITZADA
Dissabte 25: Flix-Roquetes amb una gran festa sobre les 6 de la tarda aproximadament. (+info)

Seguiment de les etapes i missatges de suport.

Crònica del relleu (les fotos del peu ho expliquen tot)

Si voleu coneixer una mica més l'Albert, no us perdeu aquest vídeo.

Dimecres 22 pel matí:
Acabem de rebre la notícia que teníem por d'escoltar. Després de més de 800 Km el peu del Puça ha dit prou, i ja no pot córrer ni gairebé caminar. Segur que ho ha provat tot, però arriba un moment on la lesió pot creuar la frontera i no haver marxa endarrera en la recuperació. Quan ho ha enunciat, el seu germà XAVI s'ha ofert per enllestir els 200 Km que resten fins Roquetes i tancar la volta Catalunya. Per tant el repte solidari segueix:

Repte solidari = 1360 Km/15 dies = 2.500 Kg d’aliments pels nens del Sàhara

Molts ànims a tota l'expedició. Segur que esteu plens de ràbia, però el que heu fet fins aquí és molt gran i ara toca la cirereta del pastis. Us esperem a tots a Roquetes.

Albert (737) i el seu germà Xavi (736) a la Reus-Prades-Reus d'aquest any.

A Reus tenim un aparador del repte:
La gent d'Armobal ens han obert les portes per fer la recollida d'aliments. També s'han involucrat amb el projecte i han fet una mica d'aparador explicant el repte solidari del Puça per informar a tots els clients i vianants. Inclús han posat un mapa de Catalunya i amb xinxetes indiquen la etapa de la jornada. Quin detallassuuu.

Volem agrair el suport que sempre ens ha ofert la gent d'Armobal i especialment en aquesta causa.

Ja tenim 5 caixes d'aliments, però encara en podem aconseguir moltes més. Hem allargat la data límit a dijous per la tarda. Ànims que la suma de tots farà que això sigui un gran repte.

ENLLAÇOS:

Explicació del repte i instruccions de la recollida d'aliments (aquí)

Blog del Puça on cada dia ens explica la seva experiència (aquí)

Blog del Trail Roquetes, equip de suport al Puça i caserna general de la recollida d'aliments (aquí)

COL.LABOREM AMB EL REPTE SOLIDARI DE L’ALBERT GINÉ

2011-06-18T13:52:00.014+02:00

Última hora: Avui dimarts 21 el Puça gairebé no pot ni caminar degut a la inflamació del peu, i per tant, no ha pogut sortir a fer l'etapa. Un equip de Roquetes ha anat a ajudar-lo. Esperem que el deixin com a nou. Demostrem-li que no està sol, enviem-li ànims al seu blog.

Dilluns vespre: Etapa 10/15. El PUÇA ja està a les portes de la Seu d'Urgell. El peu li ha dit prou, però ell seguirà encara que sigui caminant. Ànims valent.

COL.LABOREM AMB EL REPTE:

Per als que no us heu assabentat, el nostre amic i company de fatigues Albert Giné “El Puça” de la UEC Tortosa, està intentant realitzar la volta a Catalunya corrent, més de 1.300 quilòmetres en 15 dies, amb la finalitat de recollir com a mínim 2.500 kg d’aliments pels nens del Sàhara.

Seguint amb admiració el seu esforç diari, hem vist que no ens podíem quedar de braços plegats i per tal de donar-li una empenteta, hem decidit obrir un centre de recollida d’aliments a Reus per donar servei als col·laboradors que no puguin desplaçar-se a la seu central de recollida, pavelló de Roquetes.

El centre de recollida és la botiga d’esports ARMOBAL del carrer Cambrils nº4 de Reus (977.75.03.59/mapa). Degut a revetlles i festius la data límit serà el dijous dia 23 pel matí.

NOTA: Els aliments han de ser de llarga caducitat tipus arròs, pasta, llegums, conserves, etc... i sobretot, sense envasos de vidre.

Dissabte dia 25, un equip d’Obrint Traça es desplaçarà a Roquetes per participar en l’arribada de l’Albert i fer el lliurament de tot l’aliment aconseguit. (Si algú hi vol anar, que ens deixi un comentari)

Ànims Puça i ja veus que no estàs sol.

PD: Cada dia després de la dutxa i recuperar forces, l’Albert fa una crònica de l’etapa de la jornada. Si voleu saber quines aventures ha tingut avui, cliqueu AQUÍ

PD: La iniciativa ens la suggerit l'Eva de Castellvell, moltes gràcies.

PD: Agrair la participació en el projecte de la botiga Armobal.

PD: Felicitar la iniciativa dels dos obridors (Pere i Albert.B) que van fer un grapat de quilòmetres amb el protagonista el diumenge i dilluns passat respectivament. Van ser els seus grans d’arena i ara toca els nostres.

COL.LABOREM AMB EL REPTE SOLIDARI DE L’ALBERT GINÉ

2011-06-16T09:00:00.003+02:00

Hem republicat la crida perquè havíem detectat que en les “llistes de blogs” dels nostres seguidors sortia la crònica de la cuita al sol, i per tant, no s’estava fen difusió d’aquesta crida tan important.

No hem eliminat aquesta entrada per tal de deixar constància dels fantàstics missatges que ens heu fet arribar aquest dijous i divendres.

Moltes gràcies i seguim amb la tasca que encara hi ha molta feina a fer.

Enllaç a la nova entrada.

CUITA AL SOL 2011 [CRÒNICA ALBERT.B]

2011-06-15T08:11:00.000+02:00

Son les dues quan arribem al Àreu la Rosa, la Sandra, Inko i un servidor. Només aparcar veiem el gran repte que ens espera; pujar al Monteixo, es veu tan gran i tant alt que fa por!! I més quan veiem el petit que es veuen la gent que esta començant a pujar, suposo per agafar lloc per animar a la pujada. Amb il·lusió anem a agafar els dorsals, i petits regals que ens van donar.

Ens preparem i a les 15:40h surten les noies com un coet!! La Sandra i la Rosa també comencen a córrer, encara que sembla que dura poc, ja que a pocs metres, es troben amb una paret quasi vertical per començar a pujar. Normal amb un desnivell de 1600m aprox amb 5km doncs es el que hi ha!jejeje

A les 16h sortim els nois, Inko y jo; tots dos junts sortim potser una mica enrere, la cual cosa fa que trobem uns taps importants al començament de la cursa, quan la cosa comença a pujar de valent!! Però de seguida la cosa s’estira i cada corredor pot agafar el seu ritmillo.

Tot el següent es pujar, pujar i pujar, fins que quasi a la meitat ens trobem a la Sandra i la Rosa, junt amb el metge de la cursa que es de Cambrils i pugen tots junts.

Parem a l’avituallament i em sorprèn veure només garrafes d’aigua i garrafes amb un líquid taronja de polvos. De menjar només 4 llaminadures al terra que no es poden ni menjar!! Total, trec una barreta que per sort havia agafat i me la menjo per continuar.

Continua la pujada i finalment arribem a dalt del Monteixo. Allí mes de lo mateix, dos llaminadures i una garrafa d’aigua.

Als pocs minuts arriba Inko, i comencem a baixar per trobar la Sandra i la Rosa. Als pocs metres les trobem i comencem a pujar tots quatre fins arribar de nou al cim.

Tots molts contents ens fem unes fotos i les pobres noies no troben ja ni llaminadures per menjar, sort que portaven uns huesitos! Es qüestió de no encantar-se perquè fa molt fred i comencem tots quatre junts a baixar.

La baixada molt dura, ja que al Pirineu les coses canvien i no es pot baixar tant ràpid com estic acostumat, també es fa molt llarga, res a veure amb les que he fet per la zona de Tarragona. Buff!! La que me espera en Andorra penso....

En tot el que dura la baixada tampoc vam trobar cap avituallament, el que va fer que no fos del tot agradable.

Finalment ens posem a sopar la botifarrada, que es va quedar amb una botifarra i quatre mongetes amb una mica d’enciam. Per postres una poma. Vamos, que per 10euros per cap que vam pagar els hi va sortir rodó a la organització!!

Després de sopar agafem el cotxe i cap a Sort a fer el “ressopó” a l’apartament ja que amb la gana que portàvem i el que ens van donar no vam tenir ni per aperitiu!jejeje

A destacar:

- L’amabilitat dels participants i l’ambient festiu que hi trobes. Tothom anima i quan encara estàs pujant, els que ja baixen que han acabat et donen molts ànims.

- Lo impressionant que és el paisatge i el petit que et sents quan estàs allí dalt i veus d’on has començat.

A millorar:

- Els avituallaments, molt però que molt pobres. Afegir-hi un a la baixada.

- Els regals, només un buff, lo demés eren productes que caduquen en dos mesos.

- Per el que donen, perquè no cal senyalitzar la cursa, i per els avituallaments. Tindria que ser una cursa que la inscripció costes 15euros i no 40euros. (Senyors organitzadors, veniu a qualsevol cursa de la zona de Tarragona (Dips, Baronia, La Mola, RPR i sabreu que es un avituallament com Déu mana i a meitat de preu)).

Sento ser tant crític amb aquesta crònica però em vaig tenir la sensació que era una cursa per treure “pasta” i no una mica que ho entenc, sinó treure pasta gansa, que crec que no es la finalitat.

Tret d’això tot molt maco i bona organització, en definitiva ens ho vam passar molt bé. [by Albert.B]