Benvinguts al bloc d’OBRINT TRAÇA. Som un grup de persones que ens uneixen les mateixes aficions, l’esport i la muntanya. L’objectiu d’aquest bloc és ser l’eina per organitzar i exposar les nostres activitats. Aquest equip és obert a tothom amb ganes de passar-s’ho bé i que vulgui córrer una estona amb companyia.




divendres, 29 de juliol del 2011

RONDA DELS CIMS, ANDORRA 12.500D+ 170Km (la volta a tot un país)

Ultra crónica del MARC:
Aquí el tenim, el segon objectiu de l’any, després de “L’EXTREM MAN SALOU”
amb bones sensacions aconseguint un finisher amb 11h30’.
Però aquest, es tractava d’un objectiu difícil d’interpretar, ja que l’any anterior nomes havien acabat un 25% dels participants en l’edició de 112Km i 10.000D+.

LA PREVIA...
La sortida era divendres 15-7-2011 a les 8h d’Ordino....La Mar, que feia la “INICIATIC” 100Km i 6000D+ sortia a les 23h junt amb els de “MITIC” 112Km i 10.000D+.

Nosaltres ja vam pujar amb la furgo dimecres al vespre, aparcant a dormir a dalt del Coll de Puymoren a 2.000m. Dijous ja vam baixar cap al pàrking d’Ordino on ja es respirava tot el caliu de cursa ultra....I el ritual de sempre, recollida de dorsal deixar dues bosses pels punts grans d’avituallament (Margineda Km70) i (Pas de la Casa Km140)...

1a bossa: calculo arribar de 22h a 2h, per tant deixo algo de roba d’abric (malles llargues, compresius, manguitos, guans fins, buf...) tot i que a segurament a no fer molt fred no faria falta....També mitjons i roba curta de recanvi + vaselina (alibut pomada)...Barretes i gels per fer uns quans km més, 2 sanwitch de bimbo amb pavo i formatge i 2 bidons nous on ja hi tenia les sals isotòniques apunt...També potet de sals recuperation per anar afegint a l’aigua durant el camí i batut hipercalòric de xoco (500Kcal) que hem pendria allí mateix, també preparat ja en el seu bidó.

2ª bossa: seria com la primera, tot i que aquí només un sol bocata bimbo, res de roba llarga ja ke estava calculat arribar al migdia i menys barretes i gels ja que a partir d’aquest nomes quedarien 40Km per meta.

Dijous 18h Brifing i tot llest, cap a la furgo acabar d’embotir una mica d’arròs, una passejadeta per pair i ha dormir.
Tenia clar on anava i per enfrentar-se amb un repte així amb unes mínimes garanties d’èxit,només hi ha un camí, entrenar molt i que el cos assimili els entrenos, faré un inicis dels meus, ja que penso que son la única clau de l’èxit, junt amb l’alimentació, bons estiraments i descans, que al final tot suma i dona un únic resultat.
Després d’una setmana de descans actiu després de l’extrem man, no hi ha temps per perdre i així son els meus entrenos:
5-Juny: Extrem Man (amb la prèvia de volums que això demana) setmanes de 25-30hores.
Set 6-12 Juny: 1,6swim-200bike-20run. 12h.
Set 13-19 Juny: 4,0swim-155bike-144run. 26h. (dissabte tirada run de 70).
Set 20-26 Juny:  4,5swim-150bike-140run. 23h15’ (dissabte cursa Sobarbe 65km3500d+ 3ºclas.)
Set 27-3 Jul: 1,5swim-80bike-185run. 31h (dissabte Nuria-Queralt 92Km 6000d+ 7ºclas)
Set 4-10 Jul: 5,5swim-210bike-47run. 17h30’ (dissabte cursa llop 32km 1000d+ suau)
La setmana de la cursa, nomes 2 sortides de trote una de 60’ i una de 30’... Estiraments cada dia.

Es a dir, la duresa no esta en la prova, sinó en tenir les ganes suficients d’entrenar i la capacitat del cos a recuperar-se d’un dia per l’altre i com no, disposar del temps per a poder-ho fer i que a casa estiguin d’acord...UN REPTE DE COLLONS !!!

LA CURSA...
6AM, mos llevem a la furgo, unes torradetes amb mermelada, un plàtan, un cafetó i llestos.
Mentre hem vaig vestint, en el pàrking es respira un caliu diferent a altres curses, també llargues que he participat, aquesta sembla, be sembla, és d’un nivell encara superior on la paraula ULTRA se li que da petita...Ho dic perquè a les 7h (una hora abans de la sortida) pel pàrking al costat de la sortida ja rondava quantitat de gent que anava cap allí...1h abans!!! Hi ha corredors que viuen per aquest tipus de vida...La majoria de mitjana 40-45 anys d’edat, amb milers de km a les seves cames s’intuïa que no anaven a fer un 10.000 ni una excursió de jornada, possiblement anaven a fer la cursa més dura de la seva vida...Si més no, és diu que ha estat la cursa més dura d’Europa en distàncies 150-200Km i no en tinc cap dubte...

En fi, estic preparat, tot i amb això se que tocarà patir i també estic preparat per a fer-ho...

Arranquem, com sempre, uns més ràpids i altres mes lents, no problem, aquí cadascú acabarà ocupant el seu lloc final.... Jo com sempre m’agrada sortir darrera de tot, així tot i anant lent ja vas passant gent només començar i això ajuda psicològicament...

En el km8 aprox...Atrapo un grupet on hi ha en Joel Jou, corredor i amic de casa nostra, els passo i vaig fent camí, ben segur que amb algun d’ells ens tornarem a retrobar....
Del recorregut, pos que us he de dir, increïblement tan dur com impressionant on com si un filtre en la ment humana et fes regular l’energia i retenir el dolor avançant desnivells i metres a tort hi ha dret...Destacaré algun dels punts de crisi i anècdotes de la carrera per retallar una mica el text, ja que ni hauria per fer un llibre de lletra petita ben complert...

L’assumpte es va estirant, imagineu 140 atletes escampats per 170km es podria trobar un sol corredor en cada punt kilomètric i encara en sobrarien....
Km43 Refugi Joan Canut, on arranca la pujada a Comapedrosa, arribo en 15ª posició i arranco el 13ª dos necessiten més temps per avituallar, vaig junt amb en Francisco Saez Marques que finalment acabarà 6º...Anem els dos regulant molt, pujant a ritme però baixant moooolt tranquils, aquí la gent mora per les baixades no pas pujant....
A mitja pujada ens trobem amb Adolf Aguiló, no portava pals i això li passava factura, el passem i seguim...
Km61 Bony de la Pica, la baixada més dura de la carrera, barranc amb herbes que patinen i cordes i tot, tenim la sort d’agafar-la encara amb llum de dia....
Km70 La Marginada. Primer avituallament gran, aquí ja anem 6º i 7e i mantindrem aquestes posicions fins al final de cursa....Ens comenten que els dos germans Andorrans ens treuen 1h30’ ocupant posicions 4ª i 5e que també mantindran fins al final....
Tenim una climatología bona, son les 22:30 i la nit no es presenta freda, hem noto be i mitjons curts que porto del “Mdei-Last” no m’han fet cap tipus de llaga i decideixo no canviar, simplement unto de nou els peus de “alibud pomada” menjo arròs i el batut hipercalòric que portava preparat hi en 15’ ja estem en marxa de nou....
Pugem al Coll de la Gallina +1000d per tornar a baixar a Sant Julià -1000d, pensem que a Sant Julià Km86 tindríem algo d’avituallament, però no es així, només ens restava mig bidonet d’aigua hi ens diuen que fins a Naturlandia a +700d, gestionem algo recursos i sort que passem per una casa que tenia una manguera, faig parar al company i avituallem aigua...Salvats.

Km90 Naturlandia. Avituallament fort, prenc un caldo amb arròs i un plàtan, em canvien la bateria del GPS que m’ha posat organització i surto abans que el company que s’entreté una mica més per omplir el camel...Vaig tirant cara avall, sembla que el company no vingui, i vaig fent camí...Començo a remuntar de nou reprenent traçat de ULTRA MITIC anant cap al Refugi de Prat Primer i fins a Coll Bou Mort +1000d des de Naturlandia,,, aquesta pujada l’he feta sol tot i que a uns 300m anava veient frontal del company que m’anava recuperant....Aquí no tenia gana de menjar res, eren les 3 de la nit i per no agafar globo vaig anar jugant amb una barra de power-bar, anant fent pilotetes a la boca com si fossin carmels i quan aconseguia acabar-ne un, feia una altre piloteta i així durant tota la pujada...A dalt ja no tenia barreta....I el company hem recupera anant els dos junts altre cop...

Km110 Ref.Perafita.
Aquí tinc l’únic pajarón de la carrera, son per allà les 9h del mati, hi es una pajara diferent a les que es tenen normalment (de baixon) es una pajara de fatiga general, em fan mal els ossos i sembla que hauré de plegar...Decideixo parar 20’ i menjar assegut un sanwich que portava de formatge i pavo, una mica de cola, un altre plàtan i sembla que molt millor, a partir d’aquí tot el que resta de prova ja el faig caminant, exepte algun tramp de bona baixada, però pocs...El company que anava amb mi marxa i ja no ens tornem a trobar més...Durant la parada un corredor de la Ronda hem passa, però acabarà abandonant a PAS DE LA CASA junt amb 2 més, fatigats per tan desnivell de baixada....

Km132 Pas de la Casa. Parada de només 15’ on amb els 3 abandonaments que em trobo aquí em col·loco en la 7ª posició que em durà fins a meta...
Km i Km, el cos es comporta perfectament, mentre corredors del ULTRA MITIC et van passant amb respecte....

Km151 Ref.Coms de Jan. Em trobo a la Mar fent un caldo calent, ella venia de la ULTRA INICIATIC i portava 80km a les cames, també estava cansada però feia molt millor cara que jo amb 151....Eren les 8 de la tarda i començava a bufar aire gelat, sobretot dalt dels dos colls que quedaven per coronar, a mi ja no m’entrava res de res,vaig agafar un paquet de galetes TUC salades i pel camí les anava triturant engolint-les a la força amb el bidó de cola-aigua que et mantenia una mica despert...La Mar surt una mica darrera i fins i tot em recupera, era el segon baixón guapo de la carrera,que vaig poder gestionar, gracies a la seva companyia....

Llavis tallats i llagues a la boca, denoten la fatiga de l’organisme.

Poc a poc hem refaig i la vaig deixant endarrera, ja son les 22h del dissabte i pugem cap a l’últim coll, Collada de Meners, amb un aire i fred de collons que et prohibeix parar si vols sobreviure...Penso en la Mar, espero que no pateixi gaire, jo he de seguir fent la meva carrera, no puc parar, ja soc dalt del Coll a 18km de meta,,,una baixada eterna que la gestiono mitjançant gels de cafeïna, mig somnàmbul.... Pensant en com cony es gestionen els 330km i 24000d+ del pròxim repte al que estic apuntat i que em passa pel cap desapuntar-me EL TOR DELS GEANTS,,,, el consol és que gent que l’ha feta diu que el terreny és molt millor, algo es algo....

Km 170 12500d+. Finalment, finisher en 42h i 7ª posició en una cursa on per ara només hi ha 45 finishers en tot el Planeta Terra, on saber gestionar les forces i ser pacient guardant en tot moment es la clau de l’èxit....
Gran cursa també de la MAR que al final en els últims 20Km només li vaig treure 15’ !!! i demostra la gran resistència que te la meva SUPER DONA !!! Fent aquests 100Km i 6000d+ de L’ULTRA INICIATIC.
 

 PD. Aquesta la cursa més dura de la meva vida, amb diferència.
 
LA POST CURSA...
La post cursa, igual que la PRE-CURSA i la CURSA, no es treball senzill...El baixon que te el cos es molt heavy, no tan sols a nivell físic que et poses a córrer 10 dies després de la carrera i veus que no vas ni en rodes, estàs buit, com si a dins les cames i hagués serrin....Costa molt tornar a la càrrega.... L’objectiu esta assolit el cos es relaxa i entra en un estat “SEMI-DEPRESIU” on tota la preparació ja ha passat i el gran dia de la cursa també... De vegades resulta difícil disfrutar de tal proesa aconseguida....I més encara començar a entrenar per afrontar NOUS REPTES, que sense aquests per a mi la vida no tindria gaire sentit....

Fins la Pròxima !!! By Marc...

+ FOTOS

dimecres, 27 de juliol del 2011

OT A LA REVISTA EL REPLÀ (VINYOLS I ELS ARCS)

Per cert, aquesta foto passarà a la història del nostre club. Primer i segon lloc a la Marxa Reus-Prades-Reus 2011 AlbertB i Pere (5h27m).

dimarts, 26 de juliol del 2011

SOPAR DE FINISHERS I AMICS DELS CARRASCLETS

El passat dimecres dia 13 de juliol, els Carrasclets i un gran nombre d'amics ens vam ajuntar per fer un sopar per celebrar la finalització del repte "Ruta del Carrasclet" aconseguit el passat mes de febrer. 

Recordem que aquesta ruta és el PR-C88 de Capçanes a Reus amb 77km i un grup d'Obrint Traça, del Trote Extrem, del Borges Trail i de la UEC Tortosa vam aconseguir finalitzar amb 13h45m. 

Per motius d’agenda i sobretot de mercandashing s'ha retardat la data de celebració fins l'estiu. Vam aprofitar la festa per fer entrega dels obsequis de FINISHER. En aquest cas, la barretina Carrasclera, amb el color característic del vi.
Per la segona edició, febrer 2012, haurem de preparar un tràiler de barretines ja que el track ha tingut més de 2.000 visites...jejeje

Accés a la crònica, per refrescar-vos la memòria.

PD: Us presento al nou obridor, AlbertBP. Possiblement un futur Carrasclet. De moment ja té la camiseta Carrasclera. Moltes Gràcies. (Joan)
PD: Dels 11 carrasclets, 5 van participar a la Ronda dels Cims [170km] de l'Andorra Ultra Trail, amb diferents sorts. Agrair el gest del Paco (UEC Tortosa) que 30 minuts abans de ser finisher i amb gairebé 45 hores de batalla ens va escriure aquí al blog anunciant que un carrasclet estava a punt de ser finisher a Andorra. Gràcies company.


ANÈCDOTA:
Malauradament el PR-C88 està una mica deixat. Al llarg de la ruta, de quan en quan, es van trobant ressenyes. Fa molts anys a Reus hi havia un pal indicador de la ruta, però ja fa temps que va desaparèixer. Aquesta setmana he vist que on hi havia aquest pal (xamfrà Avda Comerç amb Camí Pedrera del Coubi), han podat les plantes de la paret i han deixat al descobert una pintura de la ruta. Per tant, ja tenim un punt oficial per ubicar l’arc d’arribada per la pròxima edició.   

 

dimecres, 20 de juliol del 2011

ANDORRA ULTRA TRAIL "CRÒNIQUES"

RONDA DELS CIMS [170Km D+12.000m]
L'Enric ens relata (aquí)
"L'Enric i el JaumeG en plena lluita"
Accés a tota la Ronda del Cims amb fotografies, realitzat pel finisher Joao Hora (52h18m). Paisatges espectaculars.

"La Montse orientant-se amb el so de la gaita al Comapedrosa"


"Lo Marc, rodejat de l'elit amb la seva super 7a posició de la general en la duríssima Ronda dels Cims"


"La Mar al pòdium com a 3a en finalitzar l'Ultra Iniciàtic"


ULTRA INICIÀTIC [103Km D+6.800m] 
l'AlbertB ens relata:
Després d’un curt viatge fins Andorra, arribem a Ordino, el meu pare, el Toni, Ramón i un servidor. Jo notablement més neguitós que ells degut a que només em quedaven unes poques hores per l’inici de la cursa. Marxo de seguida a buscar el dorsal, comprar uns bocates per la cursa i al “briefing” que realitza l’organització. L’ambient ja era extraordinari en aquelles hores i el rellotge de la ronda del cims ja feia hores que corria.
Només sortir del briefing em trobo al Carles del Borges Trail, que últimament el trobo a totes les curses (fins i tot d’asfalt com la marató de relleus de S.C.). També em trobo l’Óscar un company de feina que esta fet un crack i que prové de les extraordinàries terres dels germans Heras. Fem petar la xerrada i molt aviat ens trobem a la Mar. Després d’uns minuts d’intercanviar experiències i preguntar pel Marc, Enric, i inquietuds varies decidim anar a descansar per trobar-nos sobre les 22:30hores a la sortida de la cursa.
Són les 22:30h i ja estan tots tres preparats per la sortida, fem els últims preparatius i quan no ens adonem ja estàvem corrent després d’uns fantàstics focs artificials. Els primers 8 km’s planejaven bastant amb una falsa pujada, l’Oscar va sortir escopetejat cap al davant de cursa i ja no vam saber res més d’ell (més tard sabem que va tenir que plegar al km 70 quan anava primer de cursa), els mortals Mar, Carles i jo vam sortir tranquils al nostre ritme sabent que això seria molt llarg.
Quan portàvem una estona escalant per la primera gran pujada e intentat seguir el Carles que va marcar un bon ritme, em giro i veig que la Mar no hi és, la veritat es que anem tots molt apilotats i hi ha una mica de caos. Decideixo no perdre el Carles, ja que fer la cursa sol seria una mort segura! Tampoc no vam saber res de la Mar fins al final, quan ens vam assabentar que va quedar la 3ª noia!! Tot un èxit!! Enhorabona!!
La primera pujada la vam finalitzar molt bé, i llavors tocava baixar molta estona i amb molta pendent. Ràpid ens vam adonar amb el Carles que farem una simbiosis collonuda, ell escalador fantàstic es situa davant a les pujades, fent que jo tiri una mica més i retenint-lo a ell a la vegada. A les baixades la cosa canvia i intercanviem papers. Portem un ritme suau fins arribar a la segona pujada forta que ens portarà fins al refugi de Comapedrosa, moment que aprofitem per descansar uns 10 minuts, menjar alguna cosa i agafar una mica de fred, que es va acabar només començar l’última part de la pujada fins la Portella Sanfons. Allí vam parar un minutet per disfrutar de les vistes, per una banda la llengua de frontals blancs que venien radere, la llengua vermella d’aquells que ja havien passat fa una estona i per altra banda el Comapedrosa que estava sent coronat per els nostres companys de la modalitat mític que formaven una bufanda de llums al coll del gran pic, i tot això il•luminats per una lluna plena enorme que feia que el cel fos més clar que les muntanyes que ens envoltaven. Una imatge de postal per recordar i adonar-nos de la immensitat del món que vivim i lo petits e insignificants que podem arribar a ser davant aquelles majestuoses muntanyes.
Al despertar, iniciem la llarga, però que molt llarga baixada fins a Caldea quan ens comença a clarejar el dia i tenim que apagar el frontal. Finalment son sobre les 7:30 quan arribem a l’avituallament i amb el Carles en fotem les botes!!jajaja Bocata, sopa, fuet, café, ens canviem la roba i després de 40minuts a l’avituallament decidim afrontar la més llarga pujada fins al refugi de l’illa. Amb les piles totalment carregades portem un ritme molt bo i comencem a avançar corredors que gairebé no van parar a l’avituallament. Després d’una pujada molt bonica per un paratge patrimoni de la UNESCO arribem al refugi de l’illa on hi ha una organització esplèndida! Reposem gasolina i afrontem la última part de la pujada també molt dura. Anem per la carena i descendim per un corriol molt tècnic i empinat fins arribar a una baixada suau però molt tècnica i lenta pels llacs del Pessons. Acabem de baixar i arribem al km 67 (Bordes d’Envalira) on ens espera la segona bossa de roba per canviar-nos i un dinar que vam aprofitar amb el Carles fins al màxim!jejeje Després de la segona llarga parada, tenim forces per afrontar l’última part de la cursa, fins a la vall d’Incles i finalment iniciar el penúltim gran pic amb una pujada final quasi vertical!! Va ser molt però que molt dura.
Ja queda poc i encara que les cames ja comencen a notar el cansament, el cap cada cop el tinc més seré, començo a creure’m que puc acabar, que si no passa res aconseguiré l’objectiu que en un principi pensava que no podria assolir.
Des de el pic arribem fins al refugi Coms de Jan després d’un altre dura baixada. Al refugi mengem una miqueta e iniciem finalment l’última pujada. Amb el Carles decidim treure l’artilleria pesada i ens prenem un “gel”. La primera part de la pujada una mica més suau però molt dura, i una segona part amb bastant més pendent va ser el que ens vam trobar, encara que ja veiem el final a la palma de la mà, perquè desprès només quedaven uns 15 km’s de baixada. Va ser en aquell moment quan afrontàvem la part més dura de la pujada final quan una veu de radere em diu: “Amb el teu permís vaig a cremar l’últim cartutxo” Efectivament, és el Carles que encara tenia forces per tirar una miqueta més, jo li dono ànims i li dic que tiri al màxim, que ja falta poc per arribar. Em va posar el dilema de si intentar seguir-lo o continuar amb aquell ritme que anava còmode. Finalment decideixo la segona opció i continuo xino-xano pensant que pel poc que quedava per la baixada doncs, si podia intentaria fer el mateix.
Arribo a dalt de tot i la felicitat m’absorbeix, ja que ara si veig clar que acabaré, aprofito per descansar un parell de minutets fent petar la xerrada amb els organitzadors i menjant un plàtan.
Començo la baixada de aprox. 12kms i decideixo com el Carles, cremar l’últim cartutxo. Uns minuts després d’iniciar la baixada l’agafo i li dic que l’esperaré al pròxim control, que vull llançar-me durant una estona de baixada. Sorprenentment començo a veure gent pel davant i els avanço, primer un, desprès un grupet de 2, dos més, etc.... Tot sorprès arribo a l’últim control i em diuen que vaig 18, o sigui del 26 he passat al 18!! Uooo 8 posicions!! La destral ha fet efecte!!jajajaja
Espero al Carles, però tal com veig que arriben un parell de corredors que havia avançat i sortien del refugi mentre jo esperava, el meu cap no va poder aguantar i em vaig llançar com un jabalí, em sabia greu, però no vaig poder resistir la temptació.
Ràpidament els vaig avançar de nou i van començar els últims 10km’s de la cursa amb uns 6 o 7 últims molt pesats on una pista plana. Vaig poder mantenir un ritme bo de 5,30min/km més o menys i quasi quan arribava a meta ja veia la pròxima parella a tiro per avançar, llàstima que no em va donar temps, però va anar de poc, ja que amb 12kms els vaig retallar més de 20minuts.
Finalment després de 21h i 29minuts arribo a meta, amb aplaudiments i l’ambientaso que hi havia a les 20:30 a Ordino. Una experiència inoblidable!! Encara que quan paro i l’eufòria de l’ultima baixada s’esfuma del meu cap torno a la realitat i noto el cansament de cop! Bufff! Mare meva!!
Els moments després ja va ser la dutxa, el sopar i el “supertanc” de birrota que ens vam fotre amb el Carles a una de les terrasses d’Ordino mentre recordàvem moments de cursa i veiem arribar als valents que encara estaven batallant per aquelles muntanyes, ja ben entrada la nit.
Felicitats a l’organització per una cursa molt ben marcada, uns avituallaments del tot correctes i una gent als controls esplèndida!! Encara que es una cursa duríssima és una cursa per repetir!
Finalment agrair, la companyia del cap de setmana al meu pare, el Ramón, el Toni, Marc, Mar, Oscar i sobretot al Carles que vam afrontar tota la cursa junts patint i ajudant-nos mútuament en els moments difícils, per poder finalitzar amb èxit. [by AlbertB]

PD: Pendent de rebre més fotos.

WEB CURSA

dilluns, 18 de juliol del 2011

CURSA DEL PEDRAFORCA "CRÒNICA CERVATILLO"


Diumenge 10/07/2011-8:45h-1.200 m Saldes.
Tot està preparat, ja fa estona que escalfo i estiraments. Ja ens criden que tots els participants passin pel control del sportident i ens col•loquem a la graella de sortida. El solet ja escalfa però l’aire es fresc, tot i així em poso no massa davant i a l’ombra i toca esperar l’hora de sortida, que es fa eterna. Em trobo l’Antonio Buqueras, company de club. Les 9h comença, pels carrers de Saldes s’enfila un correbous de més de 300 espartans amb un únic objectiu, superar els 1.298 m de desnivell en menys de 9km, al més pur estil Cuita al Sol o més. S’acaba els carrers i comença pista tot seguit ja el senderó pujant fort i comencen els 1ers embussos, pel meu cap penso: - tenia que haver-me posat més avant a la sortida!. Començo a avançar gent, ja que son pocs els Km que puc córrer ja que la pendent ho permet i s’ha d’aprofitar. Passat els embussos de gent, ara s’avança en fila formant els primers grups de gent, arribo al mirador del gresolet 1.567 m. M’enfilo fins al refugi Lluís Estasen, passat aquest una treva de 300 m corrent i comença la destralada, m’agafo els quàdriceps per empènyer i amunt. Pràcticament 1.000 m de desnivell des del refugi fins el Pollegó Superior, on des del Coll del Verdet començo pràcticament de 4 grapes ja que les cames no responen i necessito tirar de braços agafant-me a les preses i fissures de la paret de la canal que s’enfila sinuosa fins l’ avant-cim. Entre presa i presa de roca, sorpresa! Toco dins una fisura un grapat de gel, ahir va caure calamarsa aquí dalt i encara s’aguanta, fa fred, al meu sensor dèrmic calculo que dec estar a uns 12 ºC. Ja sóc d’alt! 1h45min, buff! Per fi, ara queda la baixada fins la enforcadura, delicada, amb centenars de roques en sable apuntant cap els meus genolls. Arribo a la enforcadura, em tapo els genolls pujant els compressors dels bessons i em lligo fort les trabuco i avall tartera! Amb estil telemark, vaig clavant els talons i els turmells dins el riu de pedres. S’acaba la tartera i m’endinso dins un bosc on la pendent no afluixa, això m’obliga a frenar una mica per no estavellar-me contra algun boix, les arrels de pi fan la guitza provocant alguna que altre relliscada. Ja veig Saldes, queda un 1Km, l’última apretada, ara queda una pista i un camí estret ziga-zaga. Arribada! 2h24min. [by Cervatillo]



PD: L'obridor ANTONIO va acabar la cursa en 2h41m.


Web cursa

Fotos

divendres, 15 de juliol del 2011

ANDORRA ULTRA TRAIL "SEGUIMENT CURSA"

ÚLTIMA HORA: Resultats de les dures batalles segons informació de l'organització:
FINISHERS:
- MARC (7) 170km-solo amb 41h53m
- ISMA (6) 170km-relleus amb 36h37m
- Albert.B (18) 103km amb 21h29m
- Mar (53 de la general) 103km amb 27h10m
- Montse (181 de la general) 35km en 8h51m
BAIXES:
- Enric al km 135 aprox. amb gairebé 45h de cursa
- Tàndem Txell i Oscar.M al km 50 aprox. amb gairebé 16h de cursa

MOLTES FELICITATS A TOTS. PEL SIMPLE FET D'INTENTAR-HO, JA US FA SER UNS SUPERGUERRES!!!!! ÀNIMS I BONA RECUPERACIÓ. ESPEREM CRÒNIQUES I NOTÍCIES.

PD: Penseu en baixar-nos formatge i sucre...jejeje
_______________________________________________________________
Aquest any hi ha batalles per a tots els gustos i nosaltres tenim guerrerus repartits en tots els fronts:
RONDA DELS CIMS [170Km D+11.900m] Sortida divendres 8h
Marc (nº 8)
Enric (nº 96)
Isma (nº 5042) - opció relleus
ULTRA MÍTIC [112Km D+9.700m] Sortida divendres 23h
Txell (nº 1201)
Oscar.M (nº 1216)
ULTRA INICIÀTIC [103Km D+6.800m] Sortida divendres 23h
Mar (nº 2046)
Albert.B (nº 2058)
TRAIL [35Km D+2.500m] Dissabte 9h
Montse (nº 3159)

MOLTA SORT A TOTS!!!!
Seguiment de la cursa en directe (aquí)


dissabte, 9 de juliol del 2011

ULTRA TRAIL SOBRARBE [65Km D+3500m] "CRÒNICA MARC"

25 JUNY DEL 2011
ULTRA TRAIL SOBRARBE
65Km 3500D+ 3ºCLAS.

Una més per a contar.
Després d’una setmaneta amb 85Km a les cames, més algú de bici i natació, decideixo rematar aquesta setmana amb els 65Km de Sobarbe junt amb la Mar, tot i que aquest cop cadascú va córrer al seu ritme.
Vam pujar divendres tarda amb la furgo fins al castell d’Ainsa on vam recollir els dorsals i deixar bastons, ja ke t’els donaven al km24 quan iniciava la pujada.
A les 6h arranquem de la línia de sortida, els primers 24km eren pràcticament plans amb alguna sifonada que altre...Sense voler apretar la inèrcia de la cursa hem va plantar al km21 en 1h50’.
 km 24
A partir d’aquí començava el festival de pujada 3500d+ amb tan sols 44km.
Quan arribo a la Marató hem canten que vaig 5º, OSTIA!!!, que foto aquí 5º. 
 


Per detras, la Mar es va ajuntar amb la Reyes del UEC TORTOSA, que al final va decidir plegar a la Marató. La Mar va seguir fent 4ª noia. La van batejar com “EL RELOJ” per la constància en el ritme. 
No hi ha res pitjor que lluitar per les posicions davanteres d’una cursa sense haver descansat durant la setmana, si es que avui no era dia de batalla...Però be, la música sonava, i no hi havia altre, que ballar com fos...Una 5ª posició no es podia desmerèixer, encara quedava el més dur per davant i la veritat hem trobava força bé. La calor va fer molt mal.
Sortim del Km42 amb un xicot de Còrdova, que baixant hem va passar força ràpid, anava sense pals i remuntant el vaig anar despenjant...
 La Reloj
 
El Cordovès, company de cursa
Tirant, tirant a ritmillo, vam avançar a un corredor i només encarar última baixada d’uns 8km del Cordovès hem va tornar a passar, jo anava justet de gasolina...
A uns 2km per meta veig al final d’una recta de la sendera el Cordovès i davant seu el 3º classificat, vaig treure forces hi hem vaig llençar com si la vida mi jugués a pels dos, pensant ja en la 3ª posició, entrant per dins el poble vam anar fent canvi d’impresions, vull dir: ara tires tu, ara et deixo jo...A la recta final que picava amunt, al capdevall del poble vaig arrancar de darrera amb ràbia hi vaig entrar sol a meta, gaudint d’una 3ª posició que avui no tocava pas.

Pel que fa l’organització un 10+, ja que amb 30€ vam tenir:
Esmorzar previ cursa.
Avituallaments contundents.
Spiker a l’arribada amb musica a tota pastilla i un prat d’herba per geure.
Barra lliure de cervesa.
Dutxes i piscina.
Sopar complert.
Sorteig de moltíssims regals.                                                     By Marc.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------

Lloc web

Fotos Ramon
 

dijous, 7 de juliol del 2011

NURIA-QUERALT [92KM D+5000m D-6000m] "CRÒNIQUES"

CRÒNICA DE L'ENRIC

ACCÉS AL SEU BLOG












CRÒNICA DEL MARC
 2 JULIOL DEL 2011
ULTRA TRAIL NURIA-QUERALT
92Km 5000D+ 6000D-  9ºCLAS. 13H58’
Una més per a contar.
Després d’una setmaneta anterior mogudeta acavada amb l’ultra de Sobarbe, tancant amb 150km setmanals de run, entrava en la setmana de màxim volum, sempre i quan no hi agés cap molestia que ho limites, la intenció era aquesta.
Després d’un diumenge de descans, dilluns tarda ja vaig cascar-li 21 de run amb un Reus, collet de Sant Joan allargat cap al coll de la Batalla, dimarts van ser 25 fent un Reus, Aleixar, batalla, coll Sant joan per darrera, Almoster, Reus.
Dimecres, etapa reina, amb una matinal de 25 sent Reus, Selva, Batalla per ctra, Picarany, Reus. I una tarda amb els del Trote a Vilaplana, sortint 17 mes amb pujada tota a trote per tosques i baixada tranquila per Garrigots.
Be doncs, dijous 80 de bici amb mar i divendres descanso...
Divendres pujo amb la furgo tot sol cap a Berga, sopo llanties amb arros hi cap a la piltra.
Dissabte 7:00am al bus fins al cremallera de Nuria, Cremallera hi ha 11:00am amb un sol d’escàndol arranquem del Santuari de Nuria cap a Queralps 400 personetes.
Com sempre, el personal sembla que perdi el tren, o que li hagin fotut la cartera...Mare meva quin foc d’artifici es preveia...”LOTERIA !!!”
Jo, ben carregadet de bon principi, vaig posar ritme conservador per anar-lo controlant...
Be la ruta no la detallo...Pujadetes de 1000d+ seguidets no aptes per a principiants al mon ultra...
A la primera baixada m’atrapa la primera dona “JUDITH CASES” poca broma...Hem pregunta que faig tan enrrera hi anavem dels 20 primers, quin desespero!!!...Li comento que vaig servidet....Ella hem diu que tmb....Hem comenta d’anar junts, ok li dic, hi comença a baixar com una loca i jo tm bloco darrera seu, en paralel, brutalllllll, en aquella baixada vam passar a 5 corredors....No era dia de ritme pero ja anavem dels 15 primers...
Km i mes Km, calor i mes calor....Pasem al “RICARDINYO (RICARD VERGE)” (6h i algo en 100km pista, un puto crak ke patia del calor).

 ESQUERRA RICARDINYO                 DRETA JORDI ARMENGAU (BERGA)
 També passem en “TONI CALDERON” (hem comenta que patia de caderes i iskios) la duresa passava factura....
Per allà al 50 en una pujada la Judith para i bomita, hem paro amb ella, diu que tot va be, la deixo i segueixo sol...M’ajunto amb en “JORDI ARMENGAU” natiu de Berga i fet a estes muntanyes, ja vam compartir tota la meitat de l’ultra d’Andorra al 2009 fent 7º i 8º, vam anar força estona junts recuperant posicions fins que en un tramb que jo vaig fer per cami i ell ctra. Hem va deixar...
 DE CAÇA I CAPTURA AMB JOAN OLIVA
Tirant, tirant hem vaig ajuntar amb en “JOAN OLIVA” d’Alcanar fins que vam atrapar als 4 primers, l’Oliva, suposo que mes fresc de la setmana que jo, es va poder enganxar, jo coneixedor del que tocava avui, hem vaig soltar i seguir la meva carrera. En ultima pujada vaig trovar a “ADOLF AGUILO” d’Alcanar sentat en una pedra amb un pal a la ma, semblava NOSTRE SENYOR, estava “KO”(setmana anterior havia fet 100km Picos Europa), es va repetir el mateix que el km100 de l’EUNMILAK-2010 on vaig fer 4º.

 ADOLF AGUILO
Llastima que en els últims 18km vaig acavar pagant la fatiga acumulada, com era d’esperar hi el que m’empipa mes es que hem va quedar tocat el quadricep dret havent de fer 1000d- negatiu caminant, llastima, de la resta vaig anar perfecte...Faré el possible per veyre si en 15 dies hem recupero per ANDORRA AL 100%, on l’any passat en 112Km va acabar un 25% i aquest any n’han fotut 170Km i simplement el fet d’acavar tal proesa seria un èxit .  [by Marc]

+ FOTOS

dimarts, 5 de juliol del 2011

REUS-PRADES-REUS (Cròniques endarredides 1era part by Pere)


Fa temps que tinc el forn amb una mica de Carbó i intentarem treure una mica la carbonilla:

Crònica Reus - Prades -Reus 5 juny:
En aquesta "competició", marxa del calendar, em presentava, desprès d'haver agafat agulletes el diumenge anterior, acompanyant l'AlbertB uns 26kms de la Marató Baronia d'Escornalbou.
A la sortida ens vam trobar diferents OTs, com l'Isma, la Montse, la Txell,Xavi Aguiló , l'AlbertB i jo mateix.
A la sortida altres cares conegudes com l'OT Enric que acompanyava la Montse a la sortida, el Marcel i l'Eva, el Narcís i molta altra gent com el Oscar Porres i el Quim de Riudecanyes.
Com a competidors, 2 UECs que si ja eren coneguts, ara, desprès de la volta a Catalunya, encara ho són més, els germans Giné. I d'altres rivals que ara no recordo el nom, però es poden veure a la classificació.
Puntuals van donar la sortida, i la gent a caminar... aiss perdó a correr comsi fessim una cursa d'asfalt. I el Isma a ritme de mitja marató, espiritat cap a Castellvell. A la ctra sols veiem una figura petita a la llunyania. Darrera, anavem un grupet de corredors, format entre altres pels 2 UECs, l'Albert i jo.

Quan el camí es començava a empinar des de Castellvell cap al Picarany, el Puça va dir-se, prou de ritme trotero, i va arrencar a correr a pel Isma que ja haviem perdut de vista, al caps d'uns segons vaig saltar jo, però sense intentar seguir un ritme que per mi era massa fort, i al saltar jo, va saltar darrera meu el Xavi Gine.
Vaig intentar deixar-lo a la pujada del picarany, i tot i que m'hi vaig distanciar, a la baixada al coll de la Batalla em va agafar i deixar. Avituallament, i cap amunt. Aquest punt seria molt important a posteriori...
Anant pujant, arribo a la font del roure, ja notant una miqueta el genoll, i creient que vaig 4rt, al avituallament, quan encara no havia sortit arriba l'AlbertB, i decidim anar junts, anant fent.
Arribem al avituallament del creuament dels motllats i l'Albert em fot presses "Vinga Pere, menys xerrameca i anem ja!", collons quin estres,jajaja
Anem tirant i ens creuem pasada la creu trenacada i abans del Puig del Picorondan, una zona molt maca i tristament amb una zona cremada, amb el pare d'un amic meu, corrent en sentit contrari i que ens diu que anem 2ons. No ens ho creiem, doncs no quadren els numeros. Aqu´í veiem al Isma al fons. I al arribar al següent control, ens diuen que efectivament anem 2ons i que no ha passat ningú de vermell. Flipem i veiem que els UECs s'han perdut, doncs ale, endavant i el Albert fotent-me presa, marxem cap a Prades, i hi arribem força bé. Just arribem i esta el Isma  que s'ha canviat la pell com les serps :-P i a punt d'arrencar. Nosaltres agafem entrepà, beguda, em trec pedres de les bambes i mentres arriben els Giné, arranquem i el Xavi ens segueix enseguida doncs aquest no para, i al cap de poc ve el Puça que no ha parat a fer entrecot, tal i com voldriem.
El Puça marxa en caça i captura de l'Isma, i nosaltres avancem al seu germà i el deixem una miqueta, però ens recupera, fins finalment a la Febro, a les pujades deixar-lo.

Ara pensem que sóm 3ers.

Arribem a l'avituallament abans del creuament de la ctra al poble de la mussara, i seguim anant força bé, xerrant i gaudint. I pensant en les Tosques, aquestes les baixem xino, xano per no pendre mal i poc abans de la pista d'acces a Vilaplana ens passa el Xavi G. amb una velocitat de descens superior a la que ens atrevim avui, però en plena pista veiem que li mantenim i retallem suaument la distància. 
La sorpresa es nostra, al arribar al poble i veure l'Isma al avituallament, va una mica tocat i intenta menjar per refer el cos. El Xavi, arrenca sense parar, doncs no para per res, naltros sortim quan ja no el veiem i ara soc jo qui li foto presses a l'Albert, i intentem fer un grupet de 3 OTs rellevant-nos, l'Isma va una mica més just i finalment ens diu que tirem. 
Al poc ens trobem una serp, que l'albert no trepitja perque el vaig arremblar de cop, i del susto que es va fer, va fotre un bot que era per gravar-ho, i jo un bon fart de riure, i ell també


Avancem fent relleus, i quan arribem a l'Aleixar, agafem al Xavi, al avituallament repetim, ell no para i naltros casi que tampoc, no hi ha aigua ni aquarius a la taula, sols veig que hi ha 3 llaunes de cervessa, amb alcohol, sense i tipus xampu, agafo la sense, mentres des de la taula debateixen que si es pot agafar i que si no. Jo vaig bebent pel mig del poble mentres corro (el corredor bebedor semblo,jajaja). L'agafem a les pujades de sortida del poble direcció riera de Maspujols i alli el deixem entre principis de rampa de l'Albert, vam jugar al ritme correcte per que no tingues rampa, però el Xavi no ho notes i el deixessim enrera.
Un cop a la riera velocitat de creuer 4'20''/km i altres bestiesses per l'estil.
Deixem la riera, 2ona serp, 2on surto, però aquest cop estava morta i fins que ens creuem al Riudecanyenc que ens diu que el 1er el tenim a menys d'un minut. No el creiem,però just passar l'escola oficial d'idiomes, veiem el puça girant cap a la boca de la mina.
Un cop allí arribem a l'avituallament tots junts, i sortim junts, l'Albert i jo tirant i el puça que ens diu que porta Globus enganxat, i així fem tot el recorregut fins abans del pont del Gaudí, on ens diu que tirem que no ens pot seguir.
Arribem junts, amb els braços enlaire, molt contents i havent'-ho passat molt i molt bé.
La resta de gent de OT i els amics i coneguts també la van acabar fent molt bona cursa tots plegats.
Com m'he allargat la resta de cròniques un altre dia.
Resultats
Fotos

Salut,
     Pere