MARATÓ DE ROTTERDAM 2011 “CRÒNICA PERE”

Com que tenim el blog una mica deixat i veien que el Pere té el forn espatllat, he remenat pel calaix a veure si trobava alguna cosa per publicar i he trobat una mini crònica del PERE sobre la seva experiència a la Marató de Rotterdam realitzada el passat 10 d’abril. (crònica extreta del xat de corredors.cat)

Bones!
Primer de tot moltes felicitats a tots els que vàrem competir el cap de setmana ja fos a Paris o a Rotterdam!!!
La meva crònica esta al forn, però faig un abans encara que ja es veu amb les dades que ha publicat el Joan3 (moltes felicitats per la marca, record personal!  Ets un machine!).
En el meu cas, arribant amb un refredat de nassos (no pq fos molt fort, si no pq era de nas), vaig sortir amb dubtes, per[o a mesura que anava passant corredors, em vaig anar animant i saltant de grup en grup, fins passar el km 15, a ritme de marca, a partir de llavors ja vaig veure que no podria ser, vaig aguantar fins a la mitja on vaig passar en 1h23' aprox, i amb males sensacions. I sabent que ja no faria record, doncs no doblaria ni molt menys. Al poc em va agafar el Guissona (Mario), i el vaig acompanyar algun km, fins al 27 on hi havia la meva xicota i el nen, per si estava fent foto, almenys en tindríem una dels 2, però prou feina tenia la pobre amb donar-me el gel i vigilar el carret del Roger.
Al cap de poc em vaig acomiadar del Guissona, dient-li que jo no podia seguir el ritme, q em tocava afluixar, ell feia cara i em deia de no poder gaire més, i al cap d’uns km, me’l vaig tornar a trobar, li vaig oferir la roda, jo ja anava entre 4'20'' i 4'30'' però em va dir que no podia que tires.
Doncs res, tot i anar fus, tot i que m’avançava algun corredor que anava fresc, vaig anar agafant alguns corredors fosos, crec q vaig guanyar posicions sense incrementar ritme.
Se'm van fer molt llargs els darrers km, però vaig tirar d'ofici i lluitant en tot moment per no passar del 4'20'', vaig arribar en unes molt valides 2h54'05'', sumant una marató més sub3h. Estic satisfet!!! Qui sap si m’hagués quedat en algun grup dels de 4'/km hauria fet sub 2h50', però vaig arriscar i no va sortir millor.
Tal com li vaig dir al Guissona, QUI FA EL QUE POT, NO ESTA OBLIGAT A MES!!! Ànims noi, q has fet 2h56' i això no ho regala ningú i ja arribarà la marató on sortirà la marca que tens a les cames!!!
I sobretot, ara en fred, pensa, hem patit, hem vist que perdíem la marca, però em lluitat fins al final!!! QUE NOS QUITEN LO BAILAO!!!
Idem pel Danic!
Salut,
        [by Pere]
PD> Abans de les maratons penso; “ui que dur”, a les maratons penso; “que faig aquí patint tant” i després penso... “quina es la propera!!!?”

PD2: Afegit resum2:

Fira pre-marató: suficient, no es una gran fira com Berlin, però hi ha prous coses per passar una estona-

Menjar de la pasta: És sopar, 16,5 eur i et permet tenir unes vistes de Rotterdam des de la planta 23 de l'edifici.Jo no hi vaig anar

Recollida dorsal/bossa corredor: A les 14h no hi havia cues.

Dia de la marató. Les entrades als calaixos eren per 2 costats de la via. Per tant et pots trobar que hagis de fer la volta a tota la sortida per anar a l'altre costat.

Hi havia una zona pabello per canviar-te i serveis distribuits, inclosos uns just dintre dels calaixos q anaven bé per fer el darrer "pipi".

La sortida mitjanament correcta, no era un festival de llum i colors, però amb grada i tot estava prou bé.

L'animació del recorregut: força gent, que anava aplaudint suaument i bandes sonores una mica justes.

El recorrregut: pla però amb algun pont que feia una mica de mal.

I la temperatura va ser la correcta, una mica de calor al final, però suportable em va semblar a mi. I més amb el que he sentit que va ser Paris aquest any.

Si em pregunten recomanable?

Si. Si ja has fet Berlin, Paris o altres de les grans. O si busques marca.

No. Si no has fet una de les altres i t'agrada tant visitar Holanda com Alemanya.

Sobre Holanda, dir que hi ha zones molt maques aprop de Rotterdam. Delft, Zona molins de vent. Les "curiositats" de Amsterdam,etc...

MARXA RIUDOMS - LA MOLA - RIUDOMS 2011 "CRÒNICA ALBERT.B"

Explicaré la crònica de la cursa modalitat "curta" que a mi em pertoca i de la segona part, quan vaig deixar el meu company de sofriment i que tants consells em dona; el Joan (entre ell i el Pere aviat seré un expert del running! jejeje). Després de deixar el Joan, la llebre que em marcava el ritme des de l'inici; em vaig veure obligat a marcar un altre objectiu, un grupet de 3 corredors on estava l'Antonio semblava una bona opció, ja què amb una mica d'esforç potser els podia atrapar. Finalment apretant una mica més del compte i al control del Coll Roig, als peus de la Mola vaig atrapar-los i vam iniciar la dura pujada al cim. Una pujada per mi molt dura i llarga, amb trams on s'havia de grimpar i que les cames es van notar ressentides; sort que entre els 4 i sobretot amb l'Antonio, vam fer pinya i vam poder superar-ho. Un cop a dalt i lluitant contra el vent, una mica d'aigua i a trotar.  De seguida va venir la primera baixada; jo amb inexperiència vaig llançar-me com un jabalí, i de seguida el bessó de la cama dreta em va donar un avís!! Vaig parar, estirar i baixar el ritme. Semblava que de moment funcionava (fins més endavant com explicaré). Com vaig veure que em recuperava de mica en mica vaig pujar el ritme i a la baixada vaig deixar el grupet endarrere. Tot sol arribo a Colldejou i em trobo una maca parella que m'animen i em diuen: “Ànims que vas vuitè i portes al Setè a un minut!!” Encara al•lucino ara perquè no m'ho pensava pas!! Dono les gràcies i apreto a veure si l'atrapo. Algun quilòmetre més endavant ja el veig. Decideixo quedar-me enrere i baixar el ritme, ja que encara quedem 20km, no em vull deixar anar per l'emoció. Em quedo a 10 metres darrere i deixo que ell porti el ritme i el pes psicològic (jejeje sembla que estic aprenent tàctiques de cursa penso, això em dona moral). Anem així fins que arribem al punt d'aigua abans de la Mare de Deu de la Roca. Es quan arribem i ens diuen que portem al sisè a pocs metres!! Ompli d'aigua el bidó, ensenyo el dorsal i surto com una bala a per ell! Pujant l'atrapo i veig que em sona, el Toni de Calafell. Havia coincidit a la Selva amb ell i la seva dona (Alessia guanyadora de la Selva). Arribem a l'ermita junts. (Aquest era el lloc on havia de plegar per anar a treballar amb tranquil•litat , però amb l'emoció decideixo anar fins al final). Per la baixada de l'ermita em fico a tot gas i passo al sisè, ell continua a pocs metres darrere meu, i ja penso que serà una dura disputa fins al final, queden uns 13km i ja tenia al cap els entrenús i series realitzats amb el Pere per donar-me ànims morals. De sobte, suposo per apretar més del compte i deixar-me endur per l'emoció, el bessó de la cama dreta torna a queixar-se!! Merda!! tinc que parar a estirar i afluixar el ritme. Perdo de vista al sisè ja fins al final de la cursa. A poc a poc torno a ficar-me a to i comença una dura travessia de 12km aproximadament fins a Montbrió i Riudoms. Quan arribo el sisè encara esta entregant el dorsal i el meu pare que m'ha vingut a buscar diu que acaba d'arribar. Llàstima, em queda una espineta clavada però una gran alegria perquè ha sigut una cursa fantàstica!! Vaig conèixer molts obridors/es i un resultat que no m'esperava! Ara ja només em pregunto quina es la pròxima??

Més tard truco al Joan i m'informa. Ell ha fet molt bon temps i esta molt content, també em diu que el Marc ha guanyat i la Mar també!! Quina passada!! això es un club selecte. Moltes felicitats parella!! [by AlbertB]

LLISTAT D'ARRIBATS Èxit dels obridors, tots finishers, i entre els 25 primers arribats 5 són OBRIDORS!!!!! Felicitats socis.

Fotos de la millor fan del Marc, la seva germana Anna:

MARXA RIUDOMS-LA MOLA-RIUDOMS "PRE-CRÒNIQUES"

Aquest any hi havia l'al·licient de tenir dos circuits per escollir, el clàssic i la variant de la Torre de Fontaubella amb la mítica pujada del canal del Mig. Per fer-vos una idea de la paret que és, cal indicar que l’any passat s’hi va realitzar la primera cronoescalada “Pujada a la Mola”. 

Aprofitant que tenim els 2 tracks us adjuntem les seves dades. Cal dir que l'Albert.B i jo (Joan) vam anar al mateix ritme fins la desviació, per tant, el temps de diferència d'un al altre és bastant real.

ALBERT.B: Opció curta "clàssica". Segons GPS 51,43kM D+1.720m 5h49m (color blau)

JOAN.B: Opció llarga. Segons GPS 53,87kM D+1.858m 6h23m (arc de Sant Martí)

Referent a la cursa, estem pendents de les respectives cròniques. Podem avançar que ha sigut un gran èxit pels obridors, demostrant que la llarga distància és el nostre plat fort.

MARC: primer classificat juntament amb el Germà Guarch

MAR: primera classificada i primera Riudomenca

ANTONIO: primer Riudomenc

i molts obridors (Albert.B, Xavi.A, Joan, Txell, Montse, Enric) finishers pendent de la classificació.

MARATÓ ROMA 2011

El passat 20 de març, un grupet d’obridors van anar a fer el turista-maratonia a Roma. La Mar ens explica la seva experiència:

JA SÓC MARATONIANA ROMANA

L’aventura comença dijous agafant l’avió a Barcelona, en arribar a Roma ens veiem amb el Xavi el seu germà ,la Mercè, Inma i Jordi, desfem les maletes i a sopar com no??? Pizza!!!!!! Amb la panxa ben plena ens n’anem a dormir per cert en lliteres tipus Kayuco, jo vaig optar per ficar el matalàs al terra, i quina idea més genial que vaig tenir!!!!

Divendres pel matí ruta turística com a guia; Xavi, però en arribar al Vaticà Inma, Jordi i Xavi van decidir pujar a la Cúpula i nosaltres vam decidir agafar el bus turístic rotllo jubilats, però quin invent!!!! Es fantàstic!!!! Divendres van arribar la Rosa i el Dani uns Megacracks com a persones i esportistes.

Dissabte recollida de dorsals i acabar de veure 4 coses que ens quedaven…

Diumenge el gran dia; ens llevem fem un bon esmorzar particular ja que el de l’hostal era horrorós cada dia ens treien croissants incomestibles !!!!!! i tos; Xavi, Marc, Rosa i jo agafem metro i cap a la sortida Colisseum.

En arribar, una gentada increïble 18500 persones, riuades de gent nerviosa per poder començar a córrer , a les 9 en punt tret de sortida, ens fiquem amb la llebre de 4:15 però a mesura que avança la carrera, el Marc opta per fer-me de llebre personal, i la veritat que ho va fer molt bé, els últims 21 km vaig fer 2 minuts menys que en els primers, el recorregut m’esperava que hagués estat més bonic però amb tanta gent una mica difícil, tenien que ser avingudes ben amples!!! però els últims 7 km van ser espectaculars un munt de gent animant i tot pel centre de roma, INCREIBLE, en arribar a la meta fins i tot hem va caure la llagrimeta de l’emoció que tenia i amb un temps final per mi espectacular 3h57min, i després xino xano cap a l’hostal caminant 35 minutets més, per ser la primera no està gens malament, i el més important que m’he endut una experiència que només els corredors la podem sentir i que segur que repetiré!!!!!!!! [by Mar]

Classificacions i lloc web